84.126.231.158 18016 2009-10-23T14:32:20Z 1632627 Magnífic treball que em fa sentir molta enveja dels teus alumnes ... Nosaltres, avui, no podríem entendre un món sense cinema veritat? No obstant això, els meus avis, sense anar més lluny, van viure sempre sense. Una abraçada, mestre. Anónimo 388708 1 0 1 42027 81.39.247.183 18016 2009-10-24T18:41:20Z 1634801 Dius molt bé, Glòria, el cine forma part de les nostres vides i ens ha permés descobrir tot un món de semblances i somnis; així com enamorar-nos i festejar al ritme de les pel·lícules més romàntiques o de les més espectaculars, Recorde, de jove, aquelles sessions contínues de fins a tres pel·lícules on compràvem el panfígol per al descans o una mesureta de xufes o de cacau i tramussos. Ens pegàvem unes sentades espectaculars, des de les 4 fins a les 9 de la nit, i se'n tornàvem a casa com si fórem el policia, el rei, el lladre o el vaquer de la pel·lícula. I, després, al llarg de la setmana, encara revivíem amb qualsevol pal, caixa de sabates o vella andròmina alguna de les escenes amb l'espasa, la pistola, la xapa de xèrif que ens havíem fet. El cine era la gran festa dels diumenges i encara ho és! Anónimo 388708 1 0 1 14467 81.39.186.237 18016 2009-10-26T16:11:35Z 1637685 Precioso, Francesc, me ha encantado ver esos primeros pasos del cine, con sus efectos especiales... ¡qué bonito! Viendo estas secuencias antiguas, nos damos cuenta los avances que en poco más de un siglo se ha hecho en la comunicación. Y ¡cuánto hemos soñado, como dices en tu comentario a Gloria, cuánto hemos imaginado y cuánto hemos vivido con y alrededor del cine! Yo también recuerdo los cines de sesión continua, en el pueblo donde yo estaba interna, había dos salas... el cine Camapóo y el cine Amor y cuando se relajó un poco el internado y ya nos dejaban salir un rato los sábados y los domingos, pasábamos la tarde viendo películas del Oeste sobre todo, eran las que más ponían... Me han encantado los vídeos. Gracias Francesc. Besos. Anónimo 388708 1 0 1 33261 83.34.69.86 18016 2009-10-27T00:50:19Z 1638687 Estrella, com sempre tan amable. He de contar-te un secret: tinc uns pardalets molt llestos que em diuen on puc trobar-me cosetes d'interés per a sorprendre alumnes i amics. Celebre que t'hagen agradat les referències breus que fem als començaments del cine i, en concret, als trucs i efectes especials. Sense amics com P.S. i el treball dels alumnes, el bloc no seria el mateix. La desaparició de sales de cine als pobles ha estat una pena; van ser el lloc d'oci més important per a les nostres generacions. Crec que els més joves encara necessitaven de la seua existència prop de casa perquè era una manera de trobar-s'hi amb els amics i passar una bona estona mentre veies les pel·lícules de reestrena sense la companyia dels pares que ja et deixaven perquè t'havies fet més gran i estaves en un lloc públic, entre coneguts. A Silla, una ciutat de vora 18.000 habitants, hi hagueren cinc sales funcionant a l'hora i, ara, ja no en funciona cap. L'última, el cine Chaplin, es va prendre foc i, al seu solar, han construït una finca de pisos. Recordes la cançó de Serrat: són els fantasmes del Roxi... Quins noms més curiosos tenien els cines abans! Dóna per a fer un apunt. Anónimo 388708 1 0 1 14467