83.57.113.69 18016 2009-11-02T12:15:35Z 1649788 Potser només m'ho sembla a mi, pero tinc la sensació de que aquests díes ja no es viuen com abans. Será degut a la secularització de la societat, oblit de les tradicions, o simplement això, un parer meu. Recorde que la gent gran del poble ens contava contes en les nits d'animes, contes que pel seu caracter solemne a mi em seblaven més històries reals, contes sobre animes, apareguts, miracles, a més a més con sol passar a la tradició oral, aquests contes els vinculaven a llocs concrets del poble, cosa que als meus ulls de xiquet li donaven un punt més de realitat, donç coneixia els llocs on havien "passat" els fets. Malauradament, no recorde cap d'aquests contes, i em dol, perque es pert part de la nostra identitat com a poble. Miraré de trobar si algú encara els recorda, a vorer si per la propera nit d'animes fora capaç de penjar-los al meu bloc. Una abraçada. Anónimo 400128 1 0 1 45876 83.43.110.103 18016 2009-11-02T13:51:36Z 1649937 M'agradat molt, mostres sentiments i a la vegada transgressió, es el que toca. Anónimo 400128 1 0 1 4162 87.216.191.169 18016 2009-11-02T15:19:10Z 1650096 Sarkan, si no trobes cap conte de difunts, jo te'n passaré algun de la meua collita personal; però com tu bé dius, eren contes de tradició oral i hi tenien molta importància els gestos, els sorolls i la suggestió del públic oient; per això era important que els llocs foren molt familiars i pròxims. La suggestió augmentava amb eixos detallets. Tinc el costum de contar històries als alumnes i deixar-les sense fi perquè siguen ells i elles els qui acaben la narració. En vespres de Tots Sants, perquè recorden els costums antics, narrem alguns contes del poble on treballe i això impressiona l'alumnat; alguns creuen que són històries certes i, temps després, encara pregunten si això no era cert. Sempre procure que tinguen a veure amb algun esdeveniment que encara recorden; per exemple, en unes excavacions van trobar un esquelet de l'edat mitjana i la història d'enguany es va centrar en la casa que hi havia a sobre de la tomba i en les aparicions que hi hagueren de patir els diferents amos, que abandonaven la casa en poc més d'un any. Es perden unes tradicions i n'arrepleguem d'altres que ens porten els mitjans de comunicació. Què hi farem? Els temps canvien. Anónimo 400128 1 0 1 14467 87.216.191.169 18016 2009-11-02T15:21:15Z 1650100 Xarbet, gràcies per la teua opinió que tinc en molta consideració perquè escrius molt bé. Fa gust llegir-te els contes, especialment perquè hi poses entusiasme i, també, socarroneria i ironia. Feliç setmana Anónimo 400128 1 0 1 14467 84.126.203.22 18016 2009-11-02T19:59:41Z 1650699 Bona nit Francesc, com bé diu sarkan, ja no és el mateix, ara es mou tot al consumisme i es pert tota tradició, - per qué no publiques un conte de difunts? Que tingues una bona nit Fins aviat Marisa.gj 400128 1 0 1 0 83.37.213.210 18016 2009-11-02T23:35:58Z 1651056 Marisa, et convide visitar el bloc de Xarbet i llegir-li la narració "La xica de la Vega" http://lacomunidad.elpais.com/f-menorca/2009/10/31/especial-todos-santos-chica-la-vega-#c1651052 Quan dispose de més temps intentaré posar en ordre les idees i publicar alguna contalla popular pròpia per a la Nit d'ànimes. I no us caldrà posar-se cap disfressa comprada ni pagar la visita amb caramels. Això són coses dels centres comercials que ja no saben a quina campanya apuntar-nos per tindre'ns tot l'any passant per caixa a pagar, encara que les butxaques dels consumidors estiguen molt escurades. Anónimo 400128 1 0 1 14467 83.61.153.3 18016 2009-11-05T16:33:16Z 1655767 Yo no estoy nada apegada a las tradiciones en relación al día de difuntos. Creo que honramos a nuestros muertos, guardando su recuerdo en nuestro corazón. Nunca me han gustado los cementerios, ni las tumbas... creo que veo la muerte como algo muy natural. Como una flor que nace y luego se seca, nosotros también tenemos nuestro ciclo de vida, nacemos y lo único que tenemos cierto en esta vida es que vamos a morri, no hay otra... No me gustan los días que se dedican a algo, porque en estos tiempos del consumismo, se han convertido en negocio... y muchos menos me gustan estos días en los que se importan las tradiciones de fuera, porque son solo operaciones de marketing de las grandes superficies... Que no me gusten estos días, en absoluto quiere decir que no respete a toda la gente que celebra a sus muertos en este día... para mí el recuerdo está ahí, en noviembre o en abril... Besos Anónimo 400128 1 0 1 33261 81.37.184.243 18016 2009-11-05T17:14:08Z 1655837 Estrella, hui mateix he escrit un comentari on expressava, al fil del que deia Pilar, una opinió semblant a la teua. El que val és el record i la convivència que som capaços d'establir amb el record que ens ha deixat i els bons moments que hem compartit amb aquella persona que ha mudat d'estat: "la matèria no es crea ni es destrueix, es transforma" ens deien a l'escola... I nosaltres som matèria i ens transformem també i establim noves relacions amb les persones que ens estimen. Ausiàs March lluitava entre l'amor pur/cast i l'amor foll/temperamental. En la seua jovnetut sembla que, com a tots, l'estirava més l'amor carnal i, passats els anys, preferí l'amor espiritual perquè la felicitat compartida ja no te la podia traure ningú. Encara que la mort acabe amb eixa felicitat, si has viscut plenament, pots continuar amb la seua estima i record, com bé dius tu, al cor. Respecte els qui viuen la tradició però no entenc, per exemple, com som capaços de gastar un dineral en flor en una època en què va més cara que mai. Vanitat per al qui es queda i mostra d'estima davant de la galeria dotora per va a veure com ho has deixat? Pur cosumisme com bé dieu. I Halloween és més d'això, com ja es ven la flor, ara a vendre disfresses i diversió! Feliç setmana! Anónimo 400128 1 0 1 14467