VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE

De debó, moltas gracies per la teva vista al meu blog. Gracies per el poema i las cançons.
1abraçada i bon estiu
PD.Disculpa las faltas d´un castellá

Viva, francesclopez. Perdoes por favor a demora. O teu comentário em meu blog é muito bem-vindo. Mira (escucha) http://www.youtube.com/watch?v=HxVQlk5XeII
Abrazos.

Frances, no comprendo el catalán, pero he traducido el texto y el poema en el sitio de la Generalitat de Catalunya y me han parecido hermosos. Tus palabras llenas de optimismo y amor son un excelente complemento. El tema de la conservación medioambiental, en este caso de las islas Baleares, es ineludible.
Salutacions i sort :D !

Muchas gracias Francesc por dedicarnos esta absoluta obra maestra de canción de la mejor voz femenina de España: María del Mar Bonet, aunque en el "post" se te ha "esfumado", jejeje:
http://www.youtube.com/watch?v=Esjtn5amVwI
No obstante quiero matizarte una cosa y es que tanto en la versión de Pau Durà (con un sensacional acompañamiento de acordeón de Joan Alavedra, por cierto), como en la de la propia Bonet se ha omitido (por fortuna) la sonrojante "referencia" a la libre (?) Cuba. Claro que eran otros tiempos. Por tanto, dejémoslo estar.
Respecto a la implícita mención al infame "Anzar", te diré que no por ello, pierde su rutilante lustro este sentido homenaje a esas islas paradisíacas de las Baleares, de las que sólo tengo el inmenso goce (que no es poco) de conocer Ibiza y Formentera: ¡ay, aquellos setenta...!
Lo dicho, Francesc un extraordinario acierto.
Un fuerte abrazo.

Casa no he de disculpar res, ho fas molt bé i sempre és d'agrair quan algú hi posa tota la bona intenció del món. Felicitats pel bloc. Es nota que hi dediques molt de temps i ganes.

Amigo, Urariano, el temps sempre és relatiu i a la Comunitat no hem d'agafar-nos els plaers com a obligacions. El regal que m'has fet amb la cançó de Maria Rita ve valia l'espera. M'agrada molt el to de jazz rítmic.
Li coneixia "Caminho das Águas" i "A minha alma". Si et pareix bé, els deixem també les dues recomanacions als nostres amics i visitants.
http://www.youtube.com/watch?v=TvfSAtBhxbE&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=C2_cFNwBY7M&feature=related
Un abraçada.

Evelyn, tot el litoral espanyol s'ha vist afectat pel boom de la construcció. La costa s'ha vist alterada en moltes zones del país i, especialment, allà on el turisme era més fidel, les illes Balears incloses.
Ets molt amable esforçant-te amb la traducció. No sabeu quant vos ho agraïsc! Sou un gran exemple perquè els meus alumnes s'estimen també la llengua que els ensenye. Persones, com tu i alguns amics de la Comunitat, els feu entendre que allò que és important és que les persones vullguen comunicar-se; després hi ha les paraules i els gestos que ho milloren.
Gràcies.

Amic Gillhooley,
sempre tan observador i exacte. Espere que em disculpeu tu i la resta d’amics que ens han visitat. No saps el millor, he degut esborrar el vídeo quan eliminí un comentari sobre la meua debilitat per Maria del Mar des de fa anys. El vaig deixar per "publicar más tarde" i marxí de cap de setmana a la serra (Teruel). En arribar he llegit el teu comentari i me n'he recordat immediatament del gest de l'esborrat. Sort que no se te’n passa ni una. Gràcies.
Certament, el poema i la referència a Cuba són d'una altra època; aquella en la que encara “pensàvem” que el comunisme era una eixida per a la situació d'opressió dels EEUU sobre Amèrica Llatina i cal entendre'l dins del context. Evidentment, no compartim la dictadura castrista, ni que siga d'esquerres com tampoc no compartíem el boicot que els EEUU els imposava als cubans; per això vaig seleccionar la cançó sense la referència (com molt bé has observat) a la llibertat de Cuba (actualment els cubans no són lliures).
I no et pots quedar sense visitar Menorca; heu de fer un estalvi de temps i d'organització per visitar l'illa. Et recordarà aquells meravellosos anys setanta i la filosofia de Herman Hesse que els presidia en alguns indrets i del que ara només queda la cultura de la "festa disco i el cubata feliç". Res a veure amb els ideals hippies d'aquella època per molt lliures que ara es pensen.