VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE

En obrir el correu electrònic de l'amiga Pilar, em vaig quedar fred; al record em vingueren les sessions de treball a Morella, a Vic o a Barcelona i la seua paraula segura, el seu verb fàcil.

Una vegada més el càncer, eixia malaltia a la qual busquen els científics una curació que no acaba d'arribar, ens robava la imatge d'un dels millors lingüistes del panorama català actual. Dic la imatge, que no la paraula. Perquè aquest homenot de la lingüística nostra ens ha deixat tants escrits que sempre l'hi podríem recordar si la memòria ens fallara.

El lingüista i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha mort als 70 anys. El professor Joan Solà és un dels autors que hem esmentat a classe i al blog i el millor homenatge que li podem retre, a hores d'ara, és llegir-lo i defensar i parlar la llengua a la qual dedicà tantes hores d'estudi. Des de la seua columna al diari Avui ha anat deixant claredat sobre conceptes i casos de la nostra gramàtica. En les entrevistes també ens ha deixat testimoni del seu ideari.

Feia goig llegir-lo perquè sabia comunicar i comunicar-se amb els lectors; també amb els seus alumnes. Les seues classes eren tot un goig; se li notava la mestria i l'ofici de difondre el coneixement i despertar la curiositat sobre qualsevol aspecte que tingués a veure amb la llengua i la nació catalanes.

Ens queden les lliçons, el record de les classes, els escrits als diaris, els llibres, tota l'empremta d'una personalitat sòlida i amb conviccions molt fermes.

En la sèrie "Fulls grocs", recentment encetada, recuperarem alguns dels textos que en anys anteriors hem treballat a classe de Comentari de textos perquè el conegueu un poc millor.

Per acabar, us deixe amb la seua paraula, un programa de TV3, L'hora del lector, que es va emetre el 3 de març de 2009 amb motiu la publicació del seu assaig "Plantem cara".