Convidat d'honor a Cannes 2010? (1B)

81.39.243.27

14467

18016 <IMG class=imgizqda id=img_0 style="WIDTH: 261px; HEIGHT: 405px" height=406 src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/335422_Cannes09.jpg" width=293>Heu pensat mai que podríeu arribar a ser el convidat d'honor del Festival de Cinema de Cannes? No mai, veritat?<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> Doncs, potser, aneu un tant errats. Gràcies a l'ajuda del nostre amic Lluís Colomar hem trobat un sistema especial. Cliqueu la següent adreça: <o:p></o:p> <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><A href="http://www.monfestival.fr/"><BIG>ht</BIG><BIG>tp</BIG><BIG>://</BIG></A></BIG></BIG></BIG></BIG><A href="http://www.monfestival.fr/"><BIG>www.</BIG><BIG>monfestival.fr/</BIG></A></BIG></BIG></BIG> Després, anoteu el vostre cognom en la primera casella i, a continuació, el nom en la segona. <o:p></o:p> Per a finalitzar, llanceu el reportatge... <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG>"<BIG>Et, <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG>voilà</BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG><BIG>!" </BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG> Ja us heu animat un poc? Doncs, deixeu de somniar; només preteníem que us sentíreu bé per uns instants. Abans de tot això: programes de televisió, tanques publicitàries, xofers a la porta... cal treballar molt i dur: elaborar guions, filmar amb estètica i gust, controlar la imatge i el muntatge...<o:p></o:p> Prepareu-vos per al treball de la pel·lícula. Es tracta d'un treball en grup on cadascú aportarà allò que millor sabrà fer i, entre tots, intentarem filmar una història, quedar-nos amb un record del curs i qui sap si, passat un temps, algun dels festivals per a escolars ens atorguen algun dels premis que seran el preludi que us pot portar fins a Cannes.<o:p></o:p> Comencem pel guió. Disposeu de quinze dies per a elaborar:<o:p></o:p> a) la sinopsi d’una història que tinga claus cinematogràfiques,<o:p></o:p> b) la defensa de la vostra història davant un grup d’experts (5 companyes sense cap pietat i el profe, més cruel encara) que no pararan de preguntar,<o:p></o:p> c) una planificació on figure el temps de filmació, el nombre d’actors i d’actrius que han de participar, el nombre de càmeres i el pressupost per objectes i materials complementaris. <o:p></o:p><IMG class=imgcen id=img_1 src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Cannes.jpg"> El lliurament del treball es farà el dijous 4 de desembre.<o:p></o:p> <o:p></o:p>

2009-11-16T22:49:22Z

2009-11-16T22:37:00Z 407278

2009-11-17T19:27:25Z

convidat-d-honor-cannes-2010-1b-

2009-11-16T22:49:22Z

1 Convidat d'honor a Cannes 2010? (1B)

2009-11-17T19:30:39Z

81.39.247.183

14467

18016 <A id=link_0 title=http://www.oscarbriz.net/ href="http://www.oscarbriz.net/">Òscar Briz</A> ens canta "Tirar a matar". El clip de la seua cançó "<A id=link_1 title=http://www.youtube.com/watch?v=Y742911MLyA href="http://www.youtube.com/watch?v=Y742911MLyA">Ap-7</A>" és una animació que il·lustra un viatge cap al nord d'aquest cantant valencià. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=580 height=360><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/XffWydWe9fQ&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/XffWydWe9fQ&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="580" height="360"></embed></OBJECT> El menorquí Miquel Mariano ja ens va sorprendre amb "<A id=link_1 title=http://www.youtube.com/watch?v=kVQ26j6SLys href="http://www.youtube.com/watch?v=kVQ26j6SLys">Verigut</A>" i, més tard, amb "<A id=link_0 title=http://www.youtube.com/watch?v=4CjzipnBuCw&feature=player_embedded# href="http://www.youtube.com/watch?v=4CjzipnBuCw&feature=player_embedded#">Aerolínies menorquines</A>"; ara ens canta "Gelosia", una cançó que també té influències clares de la rumba. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/pO20YG9vcHw&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/pO20YG9vcHw&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT> El grup català <A id=link_1 title=http://www.youtube.com/watch?v=u79S0e8gTqU&feature=fvw href="http://www.youtube.com/watch?v=u79S0e8gTqU&feature=fvw"><A id=link_2 title=http://www.youtube.com/watch?v=u79S0e8gTqU&feature=fvw href="http://www.youtube.com/watch?v=u79S0e8gTqU&feature=fvw">Anna Roig i l'ombre de ton chien</A></A> ens canten Je t'aime. Les seues cançons beuen del jazz i de la música francesa; per això, a les seues lletres, trobem algunes expressions en francés; és el cas de la cançó que us proposem escoltar. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/WU6Tv4lXw2k&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/WU6Tv4lXw2k&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT> Per acabar la singular tria de quatre que us hem presentat, S'Albaida ens canta El fandango de les mil flors, una cançó amb arrels de la terra i per cantar una llengua. No us dic ni la procedència del grup perquè, a ben segur, que pel nom i per les paraules emprades us sonarà a Mediterrani (com els nostres Al Tall) i això ja és molt. Segur que vosaltres em podeu dir d'on són. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/sMy3F0NjgF4&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/sMy3F0NjgF4&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT>

2009-10-24T11:43:18Z

2009-10-29T22:59:00Z 396328

3x3-4-veus-diferents-terres-amb-accents-distints-per-una

2009-10-29T23:10:46Z

1 3x3=4: veus de diferents terres amb accents distints per a una mateixa llengua (2B)

2009-10-29T23:10:47Z

81.39.52.235

14467

18016 Els nostres amics de l'institut Paco Mollà de Petrer i, especialment, la seua professora Oreto Doménech ens han fet memòria, al seu <A id=link_0 title=http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2009/10/parlam-en-valencia.html href="http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2009/10/parlam-en-valencia.html">bloc</A>, que comença una nova campanya de dinamització del valencià. En el següent vídeo d'Escola Televisió s'explica en què consistirà enguany la campanya publicitària perquè més persones coneguen el Voluntariat con una eina complementària per practicar i aprendre valencià. Anima't; segur que és divertit i coneixeràs noves persones! <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/rSVwlR7VS_s&hl=es&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/rSVwlR7VS_s&hl=es&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT>

2009-10-18T22:59:32Z

2009-10-18T22:48:00Z 393606

2009-10-26T15:17:19Z

torna-campanya-del-voluntariat-pel-valencia-t-animes-

2009-10-18T22:59:32Z

1 Torna la campanya del voluntariat pel valencià. T'animes?

2009-10-26T15:20:22Z

88.22.211.163

14467

18016 <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/JackNicholson.jpg">Isabel-Clara Simó, en l'article "Ser o semblar", publicat al diari Avui el 8 de novembre de 2006 deia: <A href="http://www.avui.cat/"><IMG align=Avui.cat src="http://paper.avui.cat/img//bt-paper-al-cat.gif" width=250 height=59></A> <DIV id=principal class=cuerpo-nota> <H2>Diàleg</H2></DIV> <H3>Ser i semblar</H3> <H5></H5> <H6>Isabel-Clara Simó</H6>Quan ja tenia 37 anys, un periodista li va fer importants revelacions a Jack Nicholson. Va saber aleshores que la seva mare no era la seva mare sinó la seva àvia; que la seva germana gran era sa mare, i que l'altra germana era tia seva; totes elles eren mortes i no li podien aclarir què havia passat. Però a més, va voler trobar el seu pare, a qui no coneixia, perquè s'havia divorciat de sa mare abans de néixer ell, però no era son pare, sinó un amant de sa mare. Tots aquests embolics han de ser difícils de pair, i no és sorprenent que Jack Nicholson sigui un home turbulent i suposo que escèptic amb el que anomenem, ingènuament, la veritat. Els seus cínics estirabots s'han fet famosos, com ara: "Només mentim a dues persones: la nòvia i el policia que ens interroga". o "Només prenc Viagra quan estic amb més d'una dona". Tot això ho llegeixo al llibre de Rafael Dalmau Hollywood entre Sodoma y Babilonia, especialment indicat per a xafarders, com ara jo mateixa, que ens conta coses com aquesta dels famosos del cine, alguns dramàtics, d'altres còmics i la majoria intrigants. L'article seguia amb un paràgraf que dedicava a alguns polítics i esdeveniments socials significatius. El paràgraf, per lligar una informació i l'altra, començava així: Ho reporto perquè aquests dies, al meu voltant, sento a parlar sovint de la realitat i les aparences, de la veritat i la hipocresia, de la traïció i la fidelitat. ACTIVITAT Visita la <A id=link_2 title=http://ca.wikipedia.org/wiki/Jack_Nicholson href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jack_Nicholson">wiquipèdia</A> i consulta en quins <A id=link_1 title=http://es.wikipedia.org/wiki/Jack_Nicholson href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jack_Nicholson">projectes i pel·lícules</A> ha col·laborat l'actor. Després amplia la informació del text amb un paràgraf informatiu que comence així: Ho retrac ací perquè fa uns dies dos televisions van programar les seues pel·lícules "<A class=mw-redirect title=Chinatown href="http://es.wikipedia.org/wiki/Chinatown">Chinatown</A>" (1974) i "<A title="One Flew Over the Cuckoo's Nest" href="http://es.wikipedia.org/wiki/One_Flew_Over_the_Cuckoo%27s_Nest">One Flew Over the Cuckoo's Nest</A>" (1975). Des d'aleshores han passat ja molt anys i <A id=link_0 title=http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1427.html href="http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1427.html">Nicholson </A>no ha deixat de treballar. Entre els seus èxits figuren... Completa el text amb un altre paràgraf que en faça de conclusió. Chinatown (1974) <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=580 height=360><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/rfpRNu9j9G0&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/rfpRNu9j9G0&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="580" height="360"></embed></OBJECT> Alguien voló sobre el nido del Cuco (1975) <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/vz3gs6eC7HI&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/vz3gs6eC7HI&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT>

2009-09-30T23:14:25Z

2009-10-01T10:03:00Z 385002

2009-10-03T10:32:50Z

algunes-anotacions-sobre-jack-nicholson-1b-

2009-10-01T10:05:08Z

1 Algunes anotacions sobre Jack Nicholson (1B)

2009-10-03T10:41:30Z

88.22.211.170

14467

18016 <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Parlar.JPG">Es tracta d'un web amb àudio i vídeo dels fonemes del català <A href="http://www.ub.edu/sonscatala/" target=_BLANK>http://www.ub.edu/sonscatala/</A> A més del quadre amb la transcripció fonètica internacional, hi podeu trobar gràfiques animades amb la reproducció de tots els sons (punt d'articulació i mode d'articulació), la qual cosa us permet comparar sons com ara el de la essa sonora i la essa sorda, le e oberta i la e tancades, etc. El conjunt de recursos i materials que s’han elaborat permeten assolir els objectius següents: <UL> <LI>a) facilitar l’ensenyament de la fonètica catalana en totes aquelles assignatures de l’ensenyament secundari i de l’ensenyament superior que tenen aquesta disciplina per objecte d’estudi o mitjà de treball (de moment, els materials es basen en el dialecte oriental central).</LI> <LI>b) afavorir que l’alumne puga aprendre aquesta disciplina de manera autònoma, d’acord amb les noves directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior. </LI> <LI>c) millorar l’ensenyament del català com a llengua estrangera.</LI> </UL>Seria bo que la pàgina incloguera altres variants (baleàric, valencià...) per poder comparar el mateix so en els distints dialectes de la nostra llengua. O que la universitat de València ens proposara activitats semblants, via electrònica, per poder arribar als alumnes universitaris i als de batxillerat. En el mateix web hi trobareu un apartat d'enllaços amb informació sobre el català molt interessant. ACTIVITATS * Repassa el quadre que apareix a la '<A id=link_0 title=http://www.ub.edu/sonscatala/taula.html href="http://www.ub.edu/sonscatala/taula.html">Taula de sons</A>' i comprova quins dels sons no existeixen en la varietat dialectal que es parla a l'Horta de València (valencià apitxat). * Anota els fonemes divergents en un full i observa el punt d'articulació i el mode d'articulació. Exercita els sons que cregues convenient perquè són els que formen part de l'estàndard del català occidental. * Prem l'apartat 'comparació de sons' i observa les diferències. * Ara anota la resta de sons, compartits entre el català central i el valencià apitxat. * Finalment, escriu dues paraules que exemplifiquen cadascun dels sons comuns.

2009-09-18T22:31:03Z

2009-09-21T10:12:00Z 378861

2009-09-22T23:08:03Z

sons-del-catala-2b-

2009-09-21T10:12:06Z

1 Sons del català (2B)

2009-09-22T23:12:50Z

83.32.45.241

14467

18016 Un grup nombrós de termes nous han estat acceptats pel TERMCAT. Les paraules corresponen al lèxic de la gastronomia, àmbit en el qual s’han introduït manlleus provinents de l’anglès, el francès, el castellà i l’italià: bagel, brownie, coulant, crudités, guacamole, mojito, xurrasco, pannacotta, pappardelle, mozzarella, etc. També són destacables els termes d’informàtica i d’Internet: descarregar com a sinònim de baixar, agregador (feed reader en anglès), els sinònims redifusió i sindicació (web syndication en anglès), microbloc, retroenllaç, etc. La terminologia de les ciències de la vida i de la salut (biopsiar, implantació, tetraodontoxina, etc.) i de l’educació (aprenentatge mòbil, avaluació per comparació, docència en equip i edumàtica, entre d’altres) també han incorporat nous vocables. Tots aquests termes i les definicions corresponents són consultables al web del TERMCAT, per mitjà de la Neoloteca. <A href="http://www.termcat.cat/neoloteca">http://www.termcat.cat/neoloteca</A>

2009-09-16T21:15:42Z

2009-09-16T21:12:00Z 377834

huitanta-nous-termes-normalitzats-pel-consell-supervisor-del

2009-09-16T21:15:42Z

1 Huitanta nous termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT (2B)

2009-09-17T19:13:02Z

0.0.0.0

14467

18016 Ja teniu publicades les novetats de la prova de selectiu per al curs vinent. Els alumnes de primer haureu de prendre'n bona nota perquè us afectarà directament, però temps hi haurà en començar un nou curs. Tot i amb això, si algú en té curiositat pot visitar l'enllaç següent: <A href="http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF96.pdf">http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF96.pdf</A> Disposeu de tres possibles models d'examen que podeu veure en els següents enllaços: Mòdel 1 <A href="http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF97.pdf">http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF97.pdf</A> Mòdel 2 <A href="http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF98.pdf">http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF98.pdf</A> Mòdel 3 <A href="http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF99.pdf">http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF99.pdf</A> Bon estiu!

2009-06-29T18:06:10Z

2009-06-28T17:55:00Z 343245

2009-08-31T19:40:58Z

proves-selectiu-2010

2009-06-29T18:06:10Z

1 Proves de selectiu 2010

2009-08-31T19:42:50Z

0.0.0.0

14467

18016 <IMG style="-MS-INTERPOLATION-MODE: nearest-neighbor" src="http://www.nationalia.cat/imatge/147-1211306854.jpg" width=853 height=480> Joan F. Mira és escriptor. La seua darrera novel·la “Purgatori” (Proa) va guanyar el Premi Sant Jordi La Bíblia sempre té raó, com sap tothom, i el dia que Jahvè acabà la creació va veure que tot era bo, inclòs l’home que havia fet a última hora, i abans de descansar va fer també la dona. Se suposa que la primera parella, com que eren ja dos i no un, d’alguna manera s’havien de comunicar, a més de servir-se del tacte i dels ulls. Parlaven, doncs, i parlaven la mateixa llengua que el dimoni va usar per temptar-los, la mateixa que Jahvè va emprar amb veu malhumorada per renyar-los i expulsar-los del paradís: la llengua original de tots els mites, aquella Ursprache que els etnòlegs alemanys van buscar tant de temps sense trobar-la mai. Passà el temps, els homes van voler arribar fins al cel fent-se una estranya torre altíssima, i l’amo del cel els va desmuntar l’abominable projecte: en endavant, la confusió de les llengües seria el destí propi de la humanitat. És a dir que, després de Babel, la diversitat començava a ser possible, i les cultures i les civilitzacions. El mite s’havia acabat, la llengua única també, i els humans degueren experimentar un profund desconcert i una profunda alegria: no arribarien al cel (almenys no en la vida mortal, potser en l’altra sí, no se sap mai), però ocuparien la terra sencera. Havien perdut la llengua divina, la llengua d’Adam, la llengua primera, però ja podien inventar totes les llengües del món. Podien, per tant, donar nom a totes les coses i moviments i fenòmens de la natura que anaven descobrint i que, certament, al paradís terrenal no existien i per tant no hi havia paraules per dir-les: a les diverses formes de la neu i del gel, als colors del desert, als terratrèmols, als dolors de l’ànima i del cos, als desenganys i a la nostàlgia, als odis i als amors. I tot això de les més diverses maneres, de maneres infinites, impensables abans de ser pensades, i sobretot abans de ser pensades amb paraules, que segurament és l’única manera que tenim els humans de pensar, i potser l’única manera d’emocionar-nos i sentir. Per això és tan trist comprovar que els idiomes es perden (idíoma, en grec, vol dir caràcter propi, cosa pròpia), que les onze llengües dels pobles sami de l’extrem nord d’Europa desapareixen implacablement, i amb elles els centenars de maneres de parlar de la neu i del gel, dels efectes del fred, dels grans ramats de rens i dels sentiments dels pastors boreals. Ser humà significa sentir i pensar amb paraules, veure el món amb l’idioma, la cosa pròpia: i com menys “coses pròpies” ens queden, menys maneres tenim de ser humans. No vull imaginar el dia que quedem reduïts a una sola llengua universal, i que totes les cultures del món, totes les literatures, per ser comprensibles hagen de ser traduïdes a aquesta única llengua. Els qui de tant en tant traduïm literatura, sabem com és d’empobridora la millor traducció: com perdem, a cada pas, gran part d’allò que Dante volgué expressar en cada vers. <DEL>Quan oblidem totes les llengües, quan tots parlem igual, no serà un retorn al paradís joiós, serà un infern tristíssim. </DEL> Publicat al número 39 de la revista Mètode de la Universitat de València. ------------------------------------------------------------------------- La revista El temps tornava a publicar uns anys més tard la mateixa columna, però l'autor hi introduïa nou text (observeu com la frase tatxada apareix al final) i l'escrit continuava així: ------------------------------------------------------------------------- Fins ací, he recuperat un text que, en primera versió, va ser publicat a la revista Mètode de la Universitat de València, exemple esplèndid de revistes. A les pàgines monogràfiques sota el lema "Del crit a la paraula" hi havia una entrevista amb Noam Chomsky (personatge que encerta en allò que sap i erra sovint en allò que no sap), el qual, quan li pregunten per què la diversitat lingüística és valuosa i mereix ser protegida, respon: "Per la mateixa raó per la qual estic a favor de protegir la ciutat de Venècia de la seua destrucció per les inundacions". La ciutat de Venècia, antiga, petita, poc pràctica, és com la llengua catalana, i més al País Valencià: està en perill permanent d'inundació i de ruïna. Salvar-la per a la vida és car, fer-la habitable és caríssim: veurem què hi fan els nous o vells governs, veurem quants diners hi gasten. Sempre seran massa pocs, per a salvar una llengua del món que és la nostra. perquè quan oblidem totes les llengües, quan tots parlem igual, no serà un retorn al paradís joiós, serà un infern tristíssim. <DIV style="TEXT-ALIGN: right">El temps, 27 d'abril de 2004 Una biblioteca en el desert, pp. 87-89, editorial Bromera, 2009 </DIV>

2009-06-27T21:16:56Z

2009-06-27T09:00:00Z 342435

sobre-les-llengues-del-mon-joan-francesc-mira

2009-06-27T21:16:56Z

1 Sobre les llengües del món de Joan Francesc Mira

2009-06-28T00:05:28Z

0.0.0.0

14467

18016 Hui us propose un comentari sobre un altre text del professor i <A id=link_2 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/joan_francesc_mira.jpg&imgrefurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/joan_francesc_mira/ressenyes/ressenyes_a_catalunya.php&usg=__ky7tnbT1b01pgQlRNSHMx1PGMzM=&h=305&w=282&sz=38&hl=es&start=1&um=1&tbnid=Vf-wyK8TFphdvM:&tbnh=116&tbnw=107&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26ndsp%3D20%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/joan_francesc_mira.jpg&imgrefurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/joan_francesc_mira/ressenyes/ressenyes_a_catalunya.php&usg=__ky7tnbT1b01pgQlRNSHMx1PGMzM=&h=305&w=282&sz=38&hl=es&start=1&um=1&tbnid=Vf-wyK8TFphdvM:&tbnh=116&tbnw=107&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26ndsp%3D20%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1">escriptor </A><A id=link_1 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/miracoberta.jpg&imgrefurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/&usg=__Eux8TWIDuJAYse2wwVre0uJwacY=&h=300&w=410&sz=53&hl=es&start=5&um=1&tbnid=cjR3LhkyTPRR3M:&tbnh=91&tbnw=125&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/miracoberta.jpg&imgrefurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/&usg=__Eux8TWIDuJAYse2wwVre0uJwacY=&h=300&w=410&sz=53&hl=es&start=5&um=1&tbnid=cjR3LhkyTPRR3M:&tbnh=91&tbnw=125&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1">Joan Francesc Mira</A>, publicat l'any 1996: 'Suïssa, per exemple'. El text us permet reflexionar i introduir conclusions sobre els conceptes de llengües en contacte, conflicte lingüístic o normalització lingüística, que hem vist al llarg del curs. Ha estat inclós també als llibres <A id=link_0 title=http://www.joanfmira.info/general/portades.php?arxiu=150_ht1a.gif href="http://www.joanfmira.info/general/portades.php?arxiu=150_ht1a.gif">Cap d'any a Houston, Texas, i altres notes de viatge</A>, publicat el 1998 per l'Editorial Tres i Quatre, i Una biblioteca en el desert, publicat el 2009 per l'Editorial Bromera. Si voleu conéixer més detalls, per arrodonir la conclusió personal del vostre comentari, sobre el cas de Suïssa podeu visitar altes webs, com per exemple, el treball publicat per Paul Beaud, professor de la Univertsitat de Lausana i membre de l'Institut de sociologia de comunicació de masses, <A href="http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n21p265.pdf">http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n21p265.pdf</A> <IMG style="WIDTH: 230px; HEIGHT: 318px" src="http://joanmolar.files.wordpress.com/2009/04/lucerna1.jpg" width=358 height=480> <IMG style="WIDTH: 272px; HEIGHT: 227px" src="http://deviatge.com/ima/berna.jpg" width=380 height=276> <H2><A title="Enllaç permanent a Suïssa, per exemple" href="http://www.blaiserver.net/archives/2350" rel=bookmark>Suïssa, per exemple</A></H2> <DIV class=entrybody>Aprofitant que ens han encolomat una ministra de [In]Cultura que subscriu el Manifiesto por la lengua común aquell, copiaré ací íntegrament (espere que ni a l’editor ni a l’autor no els sàpiga greu) un article que publicà Joan Francesc Mira allà pel març de 1996 i que inclogué en el recull <A title="Cap d'any a Houston, Texas" href="http://www.joanfmira.info/general/portades.php?arxiu=150_ht1a.gif" target=_blank>Cap d’any a Houston, Texas</A>. L’article, que duu per títol Suïssa, per exemple, parla del plurilingüisme helvètic, un model que no ens vindria mal seguir. Ací el teniu: <BLOCKQUOTE>«La primera vegada que vaig passar per Suïssa jo venia d’Itàlia i vaig entrar per Lugano. Vaig fer autoestop inútilment moltes hores a la carretera (jo tenia poc més de vint anys), els suïssos passaven amb aquell aire seu d’indiferència impàvida, i finalment vaig pujar al tren, derrotat. El revisor, a l’eixida de Lugano demanava els bitllets en italià, Signore e signori, biglietti prego. La segona vegada que passà deia Meine Damen und Herren, Fahrkarte bitte, i la tercera vegada deia Mesdames et messieurs, billets s’il vous plait. Era el mateix revisor: simplement havíem anat de la Suïssa italiana a la francesa, passant per l’alemanya. La senyora del carret de les begudes també deia primer birra, després Bier i al final bière. D’això, crec, se’n diu territorialitat, normalitat i respecte. Més o menys com fan ací els revisors de la Renfe i els cambrers de les cafeteries de l’Intercity. Curiosament, els suïssos no tenen escrit aquest principi a la constitució federal: és cosa dels cantons sobirans, que ja s’encarreguen d’aplicar-ho fins a les últimes conseqüències. A primeries dels anys 70, el Jura es va separar del cantó de Berna, després d’un llarg i violent conflicte, justament per mantenir la llengua francesa fora de l’abast de l’alemany. Ara, com que tenen un problema al cantó dels Grisons, que és trilingüe (alemany, italià i retoromànic o romanx), i com que el romanx especialment està en perill, sí que volen introduir una novetat constitucional: el 10 de març votaran per aprovar un article que reconeix al romanx caràcter d’oficialitat no sols al seu cantó —on ja és oficial, evidentment— sinó a nivell federal, i un nou text que afavorirà i subvencionarà el coneixement mutu de les diferents àrees lingüístiques: intercanvis entre estudiants, periodistes, treballadors, etc. A partir del 10 de març, doncs, si tot va bé, el romanx serà llengua oficial per a les relacions entre els ciutadans que el parlen i la Confederació. Fins ara, només era llengua nacional: nacional de Suïssa. Supose que tots recorden les xifres: el romanx és parlat només en una part del cantó dels Grisons, i només per unes seixanta mil o setanta mil persones. I a més està dividit en cinc variants escrites. Doncs bé, és una de les llengües nacionals de Suïssa, i serà una de les llengües oficials de la Confederació. Una broma? No senyor: un principi, i una cosa que es paga amb diners. He fet el càlcul comparatiu dels diners que es gasta el govern federal en el suport a les llengües minoritàries (italià i romanx), i convertit en pessetes de govern espanyol representa que de Madrid haurien d’arribar anualment uns 8.000 milions a Catalunya, 5.000 al País Valencià i 1.000 a les Illes. De suport ‹federal› a la llengua. Sense comptar el que gasta l’administració cantonal, que ací seria l’autonòmica. A propòsit, qui s’oposa a la nova llei de relacions lingüístiques? La dreta dura alemànica, evidentment, i el partit que abans es deia ‹dels automobilistes›, els extremistes liberals. No volen que es mantinga el principi territorial, sinó que s’impose la ‹llibertat individual›: volen, sobretot, que la gent puga triar allà on va la llengua escolar, i que per tant no hagen d’enviar els seus fills, com ara, a una escola en la llengua del territori. Molt hàbils. En la pràctica, vol dir llibertat d’expansió per als alemanys, que és del que es tracta: els recorda alguna cosa, això? Ara mateix a Friburg, que és prop de Berna, tenen un greu conflicte: si creen una entitat metropolitana friburguesa, un Gran Friburg, serà difícil mantenir el monolingüisme de cada població. Al cantó friburgués hi ha una majoria de municipis francòfons i alguns germanòfons, i es tracta que continuen tal qual: no de formar un espai metropolità bilingüe. El senyor Denis Clerc, socialista i antic conseller d’Estat, o siga ministre, insisteix: ‹Una llengua, un territori. La idea d’un municipi bilingüe és aberrant›. I més encara: ‹Nosaltres fixem i delimiten el territori quasi fins al metre quadrat: després, cadascú és molt lliure d’instal·lar-se allà on vol, i d’assimilar-s’hi›. És a dir: per ací passa la ratlla, i si vostè viu o vol viure en aquesta banda, ja sap que l’escola, el correu, els rebuts, l’administració, la policia i la justícia, funcionen en francès i només en francès, i a l’altra banda en alemany i només en alemany. És cosa, ja se sap, de països primitius i antiquats, poc moderns i que no entenen res de la vida internacional. No saben ni què és un banc ni una societat anònima. Una cosa com a Bèlgica —ací francès, allà neerlandès, i que no maregen—, que també són bàrbars i rústics i no saben què és Europa. Els espanyols sí que són internacionals, europeus i moderns. I apliquen amb coherència tots els principis del cas. Principi territorial: Espanya és un sol territori. Principi personal: tota persona té dret a usar l’espanyol en tota circumstància. Ni llengües nacionals (?) d’Espanya, en plural, ni llengües de la federació. Ni drets iguals d’unes i altres, ni solidaritat confederal en favor de les més dèbils. Ni revisors multilingües a la Renfe. Ni un duro de l’estat. Són moderns de l’única manera que van aprendre dels borbons i dels jacobins, i els interessa pensar que és l’única possible.» </BLOCKQUOTE></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"> <IMG src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Swiss_cantons_brown.png/400px-Swiss_cantons_brown.png"> </DIV>

2009-06-27T20:18:31Z

2009-06-26T10:00:00Z 342413

suissa-per-exemple

2009-06-27T20:21:54Z

1 Suïssa, per exemple

2009-08-10T09:13:55Z

0.0.0.0

14467

18016 Hui us propose un comentari sobre un text que el professor i <A id=link_2 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/joan_francesc_mira.jpg&imgrefurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/joan_francesc_mira/ressenyes/ressenyes_a_catalunya.php&usg=__ky7tnbT1b01pgQlRNSHMx1PGMzM=&h=305&w=282&sz=38&hl=es&start=1&um=1&tbnid=Vf-wyK8TFphdvM:&tbnh=116&tbnw=107&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26ndsp%3D20%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/joan_francesc_mira.jpg&imgrefurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/joan_francesc_mira/ressenyes/ressenyes_a_catalunya.php&usg=__ky7tnbT1b01pgQlRNSHMx1PGMzM=&h=305&w=282&sz=38&hl=es&start=1&um=1&tbnid=Vf-wyK8TFphdvM:&tbnh=116&tbnw=107&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26ndsp%3D20%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1">escriptor </A><A id=link_1 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/miracoberta.jpg&imgrefurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/&usg=__Eux8TWIDuJAYse2wwVre0uJwacY=&h=300&w=410&sz=53&hl=es&start=5&um=1&tbnid=cjR3LhkyTPRR3M:&tbnh=91&tbnw=125&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/miracoberta.jpg&imgrefurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/&usg=__Eux8TWIDuJAYse2wwVre0uJwacY=&h=300&w=410&sz=53&hl=es&start=5&um=1&tbnid=cjR3LhkyTPRR3M:&tbnh=91&tbnw=125&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1">Joan Francesc Mira</A> va publicar, en la revista El temps, l'any 1987: <A id=link_0 title=http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=239 href="http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=239">'Un assassí al meu hort'</A>. El text us permet reflexionar i introduir conclusions sobre la vida als afores d'una ciutat o al camp i a la ciutat alhora; o sobre la delinqüència i el respecte a la vida (el poc respecte d'alguns) i també sobre l'estil literari que li donava Mira als escrits que publicava aleshores en la seua columna setmanal. Va ser reproduït en el llibre <A id=link_0 title=http://www.joanfmira.info/general/portades.php?arxiu=150_ht1a.gif href="http://www.joanfmira.info/general/portades.php?arxiu=150_ht1a.gif">Cap d'any a Houston, Texas, i altres notes de viatge</A>, publicat el 1998 per l'Editorial Tres i Quatre. <IMG style="WIDTH: 292px; HEIGHT: 322px" title="Joan Francesc Mira" alt="Joan Francesc Mira" src="http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/joan_francesc_mira.jpg" width=282 height=305> <IMG style="WIDTH: 213px; HEIGHT: 323px" src="http://multimedia.avui.cat/redaccio/08/11/081126_091002_4486.jpg" width=233 height=386> Es tracta d'un d'aquells textos dels quals en guardava el retall de premsa i que, ara, l'editorial Bromera ha aplegat també en el volum número 56 de la col·lecció Els nostres Autors, dins la Biblioteca Joan Francesc Mira. Aquest text i uns altres, publicats per l'autor en diferents mitjans de comunicació, fan del llibre Una biblioteca en el desert una lectura molt recomanable per a l'estiu. La tria dels textos i la introducció corren a càrrec de Joan Josep Isern. <IMG style="WIDTH: 550px; HEIGHT: 375px" src="http://farm1.static.flickr.com/204/503769863_0ee9f6040b.jpg?v=0" width=529 height=375> Un assassí al meu hort<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <o:p></o:p> Joan F. Mira<o:p></o:p> <o:p></o:p> A casa tenim un jardí a la part de davant, i un hortet de tarongers a la part de darrere. No pensen que és cap gran possessió, ni el jardí ni l’hortet, però van fent la vida més agradable. I, arribat el cas, poden ser motiu i escenari d’experiències que la vida en un pis no donaria mai. Com per exemple l’observació de com els gats es multipliquen de manera incessant i alhora mantenen una població estable al jardí, l’enfrontament entre un gat i una rata amb gran eriçament de pèls de tots dos animals i retirada final del gat, o la presència d’un assassí entre els tarongers. Un assassí autèntic, no fals ni fingit. Un assassí comprovat. Un assassí recent i actiu, no un assassí jubilat. De vegades, no cal viatjar a terres llunyanes per a ser testimoni d’històries insòlites o curioses, no cal eixir de casa per a viure, des de la finestra, alguna petita aventura.<o:p></o:p> <o:p></o:p> Era el cas que transportaven un pres en un furgó cel·lular i que un nebot del pres el va voler alliberar expeditivament, sembla que per lleialtat al llinatge. Tan expeditivament, que li va ficar una bala dins del cap a un dels guàrdies del furgó. Molt mal fet. L’autor de la desgràcia, pistola en mà, no degué veure clar el resultat final de la maniobra, de manera que va arrancar a córrer, ja perseguit pels sempre eficaços efectius de la guàrdia civil, i com que la cosa passava prop de casa meua tingué el pensament de saltar la tanca de l’hort i amagar-se entre els arbres. Ja se sap que els arbres, de temps immemorial, són molt atractius com a amagatall de perseguits. No era tanmateix un bosc espès, eren quatre dotzenes de tarongers tirant a vells i esclarissats: la idea no era bona. <o:p></o:p> <o:p></o:p> I allà hauríeu vist els guàrdies civils foradant la tanca, entrant en tromba amb gran còpia de metralletes i pistoles, l’assassí sense eixida, el desplegament tàctic de les forces, la detenció, l’emmanillament, la conducció, les coses que solen passar en casos com aquest. En fi, com en les pel·lícules, si fa no fa, però justament al meu hort. En algun lloc havia de ser. Ara, si alguna vegada vostès tenen un assassí armat a l’hort de casa i la policia practica l’assalt corresponent, no pensen que l’espectacle haja de ser particularment instructiu ni emocionant. És, més aviat, un número bastant trist i banal, d’un interès relatiu. Ni comparació amb el dia que la rata estarrufava els pèls del bigot i feia recular a poc a poc el gat. <o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> Reproduït a Cap d’any a Houston, Texas, i altres notes de viatge (València: Tres i Quatre, 1998), pàg. 13-14 <IMG src="http://fotos.gatitos.org/wp-content/uploads/2008/01/gato144.jpg" width=536 height=389> Foto: <A href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://fotos.gatitos.org/wp-content/uploads/2008/01/gato144.jpg&imgrefurl=http://fotos.gatitos.org/%3Fm%3D200801%26paged%3D2&usg=__SQHmaAiOo-xBX7dHOFtNchsDUyI=&h=389&w=460&sz=31&hl=es&start=2&um=1&tbnid=KJnJj_bg_NLqJM:&tbnh=108&tbnw=128&prev=/images%3Fq%3Dgato%2By%2Brata%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26um%3D1">http://images.google.es/imgres?imgurl=http://fotos.gatitos.org/wp-content/uploads/2008/01/gato144.jpg&imgrefurl=http://fotos.gatitos.org/%3Fm%3D200801%26paged%3D2&usg=__SQHmaAiOo-xBX7dHOFtNchsDUyI=&h=389&w=460&sz=31&hl=es&start=2&um=1&tbnid=KJnJj_bg_NLqJM:&tbnh=108&tbnw=128&prev=/images%3Fq%3Dgato%2By%2Brata%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26um%3D1</A>

2009-06-27T19:33:31Z

2009-06-25T18:58:00Z 342397

un-assassi-al-meu-hort-joan-francesc-mira

2009-06-27T19:33:31Z

1 Un assassí al meu hort de Joan Francesc Mira

2009-06-27T20:03:09Z