Un exemple de registre vulgar que esdevé cançó (2B)

81.37.184.243

14467

18016 Si mireu els gestos que reprodueixen les següents escultures, trobareu que tenen un cert to provocatiu, vulgar. Les paraules i les frases fetes també poden contenir un cert to de vulgaritat i, si en una conversa o en un escrit, fem un abús d’aquests mots o expressions lingüístiques, el registre d’ús resultant també serà vulgar.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <IMG style="WIDTH: 552px; HEIGHT: 228px" id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/gestosvulgars.jpg" width=602 height=163>Foto: www.juliohernandez.com.mx/.../velas-gestos.jpg Els <BIG><A id=link_0 title=http://blocs.xtec.cat/pompeu/files/2009/03/t-14_registres_de_la_llengua_i_varietat_estandard.pdf href="http://blocs.xtec.cat/pompeu/files/2009/03/t-14_registres_de_la_llengua_i_varietat_estandard.pdf">registres</A></BIG> són les varietats de la llengua segons l'ús lingüístic que en fem les persones en les diferents relacions socials que establim. El registre depén de la temàtica emprada, del grau de formalitat que requereix la conversa que establim, del propòsit o intencionalitat amb què ens comuniquem i del canal triat. Així, per exemple, si parlem de sexe, no parlaríeu igual ni utilitzaríeu les mateixes paraules en: a) una exposició d'un treball sobre la reproducció humana en classe de biologia al fil de l'ampliació d'una unitat, b) una carta a un amic per contar-li com ha sigut la vostra primera relació sexual c) una conversa amb els amics al parc per comentar una pel·li eròtica que passaven pel canal de televisió. Els registres tenen tendència a diversificar-se i permeten dir una mateixa cosa de maneres diverses, segons el tipus de públic o d’allò que es pretén comunicar. Una manera adequada de l’ús dels diferents registres demostra el domini de la llengua per part de l’usuari. Així, per exemple, d'entre els sinònims següents (prostituta, puta, bagassa, marcolfa), quin penseu que és el mot més apropiat d'un text literari (una novel·la modernista com Josafat), d'un informe policial, d'una rima amb solfa i d'una conversa d'amics? Per a la classificació dels registres segons el contingut, el mode, l'estil o les varietats socials us recomanem la visita a la web de <BIG><A id=link_1 title=http://blocs.xtec.cat/pompeu/files/2009/03/t-14_registres_de_la_llengua_i_varietat_estandard.pdf href="http://blocs.xtec.cat/pompeu/files/2009/03/t-14_registres_de_la_llengua_i_varietat_estandard.pdf">XTEC</A> </BIG>on trobareu un document en .pdf de Carla d'Urmeneta. Però, abans de tancar l'apunt, al fil de la cançó "Per fer país insultem en català" de l'Estanislao Verdet, us volem recordar en què consisteix una de les varietats socials de la llengua, el registre vulgar, vinculat al llenguatge col.loquial però amb vulgarismes molt allunyats de la norma lingüística. S'usa en contextos no formals i entre interlocutors de baix nivell cultural. Com podreu escoltar, els vulgarismes en aquest cas, han estat la font d'inspiració per a escriure la lletra de la cançó següent. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=353 height=132> <embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=88daf90" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></OBJECT>

2009-11-05T18:44:08Z

2009-11-05T23:59:00Z 402092

2009-11-06T11:27:56Z

un-exemple-registre-vulgar-esdeve-canso-i-altres-musiques

2009-11-05T19:38:30Z

1 Un exemple de registre vulgar que esdevé cançó (2B)

2009-11-06T17:42:32Z

62.81.158.42

14467

18016 Els <A title=http://www.monografias.com/trabajos15/efect-cine/efect-cine.shtml href="http://www.monografias.com/trabajos15/efect-cine/efect-cine.shtml">efectes especials</A> (sonors i visuals) en el <A href="http://www.monografias.com/trabajos14/cinehistor/cinehistor.shtml">cine</A> són els artificis als quals es recorre durant el rodatge d'una pel·lícula o en la fase de muntatge i postproducció per a donar aparença de realitat a determinades escenes. Es tracta d'una barreja de <A href="http://www.monografias.com/trabajos6/juti/juti.shtml">tècniques</A> variades que han sorgit al llarg del temps amb el propòsit de crear una fàbrica de somnis i màgia per fer desaparéixer la frontera entre la realitat i la fantasia en la pantalla.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <DIR></DIR> A principis del segle XX, el cine es va convertir en una de les més grans atraccions de tots els temps. El 28 de desembre de <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:metricconverter ProductID="1895, a" w:st="on">1895, a</st1:metricconverter> París, els germans Lumière van obrir les portes del primer cine-teatre de tot el món, presentant la pel·lícula: 'Eixida de la fàbrica Lumière a Lyon-Montplaisir'. El públic va quedar fascinat i intrigat davant la invenció. <o:p></o:p> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px; -moz-background-clip: border; -moz-background-origin: padding; -moz-background-inline-policy: continuous" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/HI63PUXnVMw&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/HI63PUXnVMw&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="364" width="445"></embed></OBJECT> Més sorprenent encara va ser la filmació i posterior projecció de "L'arribada d'un tren a la ciutat" perquè la seua projecció va espantar més d'un espectador que se'n va eixir de la sala fugint d'aquella locomotora que se'ls acostava de forma espectacular i ràpida, de front cara al pati de butaques. <o:p></o:p> <DIR> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px; -moz-background-clip: border; -moz-background-origin: padding; -moz-background-inline-policy: continuous" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/tz_l8JDYXmc&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/tz_l8JDYXmc&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></OBJECT> Però dels primers cineastes, el qui més es va acostar al que seria la fàbrica de somnis actual que és el cine va ser Georges Méliès. Va ser ell qui revolucionà les filmacions creant trucs de màgia (efectes especials) que deixarien bocabadats els espectadors. És per això que, actualment, hom considera Méliès com el genial precursor del cine. Per a ell, el cine consistia en una fàbrica de somnis; amb els seus trucs de càmera i muntatge, buscà la manera de transmetre una il·lusió, creant un ambient real o fantàstic mitjançant els decorats que ell mateix pintava o persones del seu taller. Hom el considera un mag del cinema. perquè, a partir de les seues invencions, altres productors d'imatges es van valdre de la ciència i de les troballes tècniques com un mitjà per a transmetre el missatge.<o:p></o:p> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px; -moz-background-clip: border; -moz-background-origin: padding; -moz-background-inline-policy: continuous" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/bpUg7p_JTPc&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/bpUg7p_JTPc&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="364" width="445"></embed></OBJECT> Però el més important de Méliès és que també intentà contar històries amb imatges per tal d'embolicar l'espectador amb la il·lusió que allò que veia era real, quan només es tractava d'una aparença. Amb el propòsit de generar l'engany visual començaren a sorgir diverses tècniques que permetrien crear la 'màgia' amb major efectivitat; és el moment que es deixa de parlar de "trucs" per donar-los el qualificatiu d'efectes especials. <o:p></o:p> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px; -moz-background-clip: border; -moz-background-origin: padding; -moz-background-inline-policy: continuous" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/wbJ01n5uoxc&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/wbJ01n5uoxc&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="364" width="445"></embed></OBJECT> En l'actualitat, els efectes especials constitueixen una activitat especialitzada dins la poderosa industria del cine, que es nodreix de la ciència i es desenvolupa paral·lelament als avanços tecnològics.<o:p></o:p> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px; -moz-background-clip: border; -moz-background-origin: padding; -moz-background-inline-policy: continuous" width=560 height=340><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/LP_hAszQPgk&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/LP_hAszQPgk&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="340" width="560"></embed></OBJECT> </DIR>

2009-10-08T11:42:40Z

2009-10-22T10:10:00Z 388708

2009-10-27T00:50:19Z

vi-cinema-efectes-especials

2009-10-22T10:10:06Z

1 VII - El cinema: efectes especials

2009-10-27T00:51:56Z

81.39.52.235

14467

18016 <A id=link_0 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im-op2/zootrop.jpg&imgrefurl=http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im_tec.htm&usg=__6eBOrxSwdgTaiKwEST-qkIFEXD0=&h=134&w=300&sz=21&hl=es&start=4&um=1&tbnid=QCh8VgOQ7-fRCM:&tbnh=52&tbnw=116&prev=/images%3Fq%3Dzootrop%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im-op2/zootrop.jpg&imgrefurl=http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im_tec.htm&usg=__6eBOrxSwdgTaiKwEST-qkIFEXD0=&h=134&w=300&sz=21&hl=es&start=4&um=1&tbnid=QCh8VgOQ7-fRCM:&tbnh=52&tbnw=116&prev=/images%3Fq%3Dzootrop%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1"></A><IMG id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/zootropPeliculas1.jpg"><IMG id=img_0 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/zootrop.jpg">La recerca de la captació d'imatges mitjançant aparells tècnics i la voluntat de projectar imatges en moviment <A id=link_1 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im-op2/zootrop.jpg&imgrefurl=http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im_tec.htm&usg=__6eBOrxSwdgTaiKwEST-qkIFEXD0=&h=134&w=300&sz=21&hl=es&start=4&um=1&tbnid=QCh8VgOQ7-fRCM:&tbnh=52&tbnw=116&prev=/images%3Fq%3Dzootrop%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im-op2/zootrop.jpg&imgrefurl=http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im_tec.htm&usg=__6eBOrxSwdgTaiKwEST-qkIFEXD0=&h=134&w=300&sz=21&hl=es&start=4&um=1&tbnid=QCh8VgOQ7-fRCM:&tbnh=52&tbnw=116&prev=/images%3Fq%3Dzootrop%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1">ve ja d'antic</A>. Entre els diferents objectes que animaven la imatge en el segle XIX i li transmetien la sensació de moviment, hi ha el zoòtrop. Aquest aparell es va fer molt popular entre la burgesia del segle XIX i com a joguet dels xiquets. El zoòtrop, també denominat zoetrope o daedelum, és una màquina <A title=Estroboscopio href="http://es.wikipedia.org/wiki/Estroboscopio">estroboscòpica</A> creada el 1834 per <A title="William George Horner" href="http://es.wikipedia.org/wiki/William_George_Horner">William George Horner</A>, composta per un tambor circular amb unes finestretes o talls, a través de les quals mira l'espectador perquè els dibuixos disposats en tires sobre el tambor, al girar, ens donen la sensació que les imatges es mouen, tenen moviment. <IMG id=img_0 class=imgdcha src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/zootroppel·li.gif">Va ser un dels aparells precursors de l'aparició de les màquines de projecció del cinema. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/bzb2I6M-da4&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/bzb2I6M-da4&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT> <IMG id=img_3 class=imgdcha src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/zootropPeliculas.jpg">Podeu construir-vos-en un si seguiu les instruccions que us trobareu a <A href="http://www.edu365.cat/videofoto/animacio/zootrop.pdf">http://www.edu365.cat/videofoto/animacio/zootrop.pdf</A>. Algunes de les pel·lícules que es gastaven en els zoòtrops il·lustren l'apunt. <IMG id=img_4 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/zootropPeliculas2.jpg"> Aquest tipus d'efecte de moviment circular o tancat el podem generar hui en dia amb un ordinador i, fins i tot, podem reproduir imatges en 3D i <A id=link_0 title=http://ca.wikipedia.org/wiki/Holografia href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Holografia">hologrames</A>. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/ET5EUoop_WU&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/ET5EUoop_WU&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT>

2009-10-18T20:42:27Z

2009-10-21T10:10:00Z 393546

2009-10-21T23:16:58Z

l-animacio-zootrop-1b-

2009-10-21T10:10:06Z

1 L'animació: el zootrop (1B)

2009-10-21T23:19:13Z

81.39.245.222

14467

18016 <DIV class=O v:shape="_x0000_s1026"> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1" class=O v:shape="_x0000_s1026"><IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/dofins.png"> <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> Ara mira't bé el dibuix anterior. Què veus? <o:p></o:p> Estàs segur? Torna'l a mirar bé abans de llegir el text que hi ha a continuació. La foto porta una etiqueta que diu: "Missatge d'amor dels dofins". <o:p></o:p> </DIV></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"><IMG id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/dofins2.jpg"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV> <DIV style="mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"> <o:p></o:p> Les investigacions han demostrat que els xiquets menuts només veuen 9 dofins! <o:p></o:p> Si en el transcurs de 3 segons no trobes els dofins, t‘adonaràs que la teua ment comença a fer certes associacions que s'allunyen de la fantasia dels xiquets! Potser t'estàs fent ja massa gran per veure la realitat? Si ja ets gran i encara veus els dofins, potser mai no has deixat de ser jove! </DIV></DIV>

2009-10-12T15:36:33Z

2009-10-20T10:10:00Z 390477

2009-10-21T19:41:12Z

ii-aparensa-o-realitat-5-curiositats-1b-

2009-10-20T10:10:06Z

1 II - Aparença o realitat 5: curiositats (1B)

2009-10-21T19:42:17Z

81.39.245.222

14467

18016 La lectura és un altre procés que aprenem, però, sabies que la vista no es para en cada lletra, sinó en el conjunt de la paraula? Segueix les pràctiques que et proposem. <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <o:p> </o:p> <o:p> </o:p> 1. Segueix el consell ocult en aquest últim rètol i la teua vista millorarà considerablement. Però no abuses que se’t podrien eixir els ulls!<o:p></o:p> <o:p> </o:p> <o:p><IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/llegir.jpg"></o:p> <?xml:namespace prefix = v ns = "urn:schemas-microsoft-com:vml" /><v:shapetype id=_x0000_t75 stroked="f" filled="f" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" o:preferrelative="t" o:spt="75" coordsize="21600,21600"><v:stroke joinstyle="miter"></v:stroke><v:formulas><v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></v:f><v:f eqn="sum @0 1 0"></v:f><v:f eqn="sum 0 0 @1"></v:f><v:f eqn="prod @2 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @0 0 1"></v:f><v:f eqn="prod @6 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="sum @8 21600 0"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @10 21600 0"></v:f></v:formulas><v:path o:connecttype="rect" gradientshapeok="t" o:extrusionok="f"></v:path><o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"></o:lock></v:shapetype><v:shape style="WIDTH: 318pt; HEIGHT: 150pt" id=img_0 alt="" type="#_x0000_t75" o:spid="_x0000_i1025"><v:imagedata o:href="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/llegir.jpg" src="file:///C:\DOCUME~1\Paco\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.jpg"></v:imagedata></v:shape><o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p> </o:p> Per a veure’l estira els extrems dels teus ulls amb les mans (posa ulls de xinés) i mira la imatge... <o:p></o:p> <o:p> </o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p> </o:p> 2. Llegeix el més ràpid que pugues el text blau fins al final. Continua, encara que el veges escrit de manera estranya.<o:p></o:p> <o:p> </o:p> <o:p></o:p> <TABLE style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-COLLAPSE: collapse; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-yfti-tbllook: 480; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-border-insideh: .5pt solid windowtext; mso-border-insidev: .5pt solid windowtext" class=MsoNormalTable border=1 cellSpacing=0 cellPadding=0> <TBODY> <TR style="mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-lastrow: yes"> <TD style="BORDER-BOTTOM: windowtext 1pt solid; BORDER-LEFT: windowtext 1pt solid; PADDING-BOTTOM: 0cm; BACKGROUND-COLOR: transparent; PADDING-LEFT: 5.4pt; WIDTH: 432.2pt; PADDING-RIGHT: 5.4pt; BORDER-TOP: windowtext 1pt solid; BORDER-RIGHT: windowtext 1pt solid; PADDING-TOP: 0cm; mso-border-alt: solid windowtext .5pt" vAlign=top width=576> En difreetns invesigtacinos els cinefítics anlgesos desocbriren, que és poc impotrant en qiun odrre etsan les llertes dnis les paruales; el més improtnat, és que la prirmea i úlimta llerta esigtuen al seu lloc.<o:p></o:p> El que hi ha al mig no és imoprtnat, peuqrè axií també pots llgeir peruqe noslartes lleigm les palaures senecres i no llerta per llerta.<o:p></o:p> </TD></TR></TBODY></TABLE> <o:p></o:p> <o:p> </o:p> Observa amb cura el que acabes de llegir <o:p></o:p> <o:p> </o:p> <o:p></o:p> <o:p> </o:p> 3. Variant de l’exercici anterior: si desxifres la primera línea, podràs llegir el text complet.<o:p></o:p> <o:p> </o:p> <o:p></o:p> <TABLE style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-COLLAPSE: collapse; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-yfti-tbllook: 480; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-border-insideh: .5pt solid windowtext; mso-border-insidev: .5pt solid windowtext" class=MsoNormalTable border=1 cellSpacing=0 cellPadding=0> <TBODY> <TR style="mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-lastrow: yes"> <TD style="BORDER-BOTTOM: windowtext 1pt solid; BORDER-LEFT: windowtext 1pt solid; PADDING-BOTTOM: 0cm; BACKGROUND-COLOR: transparent; PADDING-LEFT: 5.4pt; WIDTH: 432.2pt; PADDING-RIGHT: 5.4pt; BORDER-TOP: windowtext 1pt solid; BORDER-RIGHT: windowtext 1pt solid; PADDING-TOP: 0cm; mso-border-alt: solid windowtext .5pt" vAlign=top width=576> <o:p></o:p> UN C3R2 714 D’3521U 3524V4 4 L4 PL42J4 0853RV4N2 2R35 X19U35 8024N2 P3R L’4R3N4, 3524V3N 2R384LL4N2 M0L2, C0N52RU1N2 UN C4523LL 7’4R3N4 4M8 20RR35, P4554715505 0CUL25 1 P0N25. P3RÒ 9U4N 3524V3N 4C484N2 73 50823 V1N6UÉ UN4 0N4 1 3L5 H0 V4 7352RU1R 202, R37U1N2 3L C4523LL 4 UN MUN2 7’4R3N4 1 8R0M3R4. V416 CR3UR3 9U3 735PRÉ5 73 24N2 7’35F0RÇ L35 X19U35 C0M3NÇ4R13N 4 PL0R4R, P3RÒ 3N LL0C 7’41XÒ, V4N CÓRR3R P3R L4 PL42J4 R13N2 1 JU64N2. 735PRÉ5 C0M3NÇ4R3N 4 C0N52RU1R UN 4L2R3 C4523LL.<o:p></o:p> C0MPR3N6UÍ 4L35H0R35 9U3 H4V14 4PRÉ5 UN4 6R4N LL1ÇÓ: P4553M M0L2 73 23MP5 73 L35 N052R35 V1735 C0N52RU1N2 4L6UN4 C054, P3RÒ 9U4N MÉ5 24R7 UN4 6R4N 0N4 4PL364 4 7352RU1R 202 3L 9U3 H3M F32, 50L4M3N2 R0M4N L’4M15242, L’4M0R, L’4F3C23 1 L35 M4N5 7’49U3LL5 9U3 5ÓN C4P4Ç05 73 F3R-N05 50MR1UR3 1 N0 V4C1L·L3N 3N 4JU74R-N05 4 C0N52RU1R 4CC3P24N2 C0M 4 ÚN1C P464M3N2 3L PR1V1L361 73 P073R 4JU74R.<o:p></o:p> </TD></TR></TBODY></TABLE> <o:p></o:p> <o:p> </o:p> Ací tens una prova més que el cervell humà és una vertadera meravella de l’evolució. Tu tens el teu; utilitza’l sempre per a construir, encara que les onades t'hagen tombat el que ja tenies.<o:p></o:p> <o:p> </o:p> <o:p></o:p> <o:p> </o:p> De tota manera, ací tens les solucions: i-1, t–2, e-3, a-4, s-5, g-6, d–7, b-8, q-9, o-0 <o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p>

2009-10-12T21:02:49Z

2009-10-19T10:10:00Z 390648

ii-aparensa-o-realitat-4-llegir-1b-

2009-10-19T10:10:06Z

1 II - Aparença o realitat 4: llegir (1B)

2009-10-19T10:10:07Z

81.39.245.222

14467

18016 <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> La persistència retiniana Continuem visionant il·lustracions que permeten analitzar alguns fenòmens visuals i analitzar el concepte de realitat o versemblança de la imatge. La vista, com veieu, de vegades, també us pot enganyar.<o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> 1. Mira solament la creu central. Dins d‘un moment el cercle que es mou es posarà de color verd!<o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> <IMG id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/rodaelverd.gif"> <o:p></o:p> Si continues mirant la creu fixament, en una estona desapareixeran els cercles de color lila i solament es veurà el cercle verd que es trasllada per la pantalla...<o:p></o:p> (que en realitat és un cercle de color lila)<o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> 2. Ara observa tan sols el punt central. acosta i allunya el cap... <o:p></o:p> <IMG id=img_2 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/roda.png"> <o:p></o:p> 3. Mira, durant uns 40 segons, els 4 punts que hi ha al centre del dibuix; després, mira cap a un altre costat i acluca i obri els ulls, seguidament, sense parar.<o:p></o:p> <IMG id=img_3 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/rodalull.png"> <o:p></o:p> Bé, després d‘aquest exercici al més pur estil de “Marujita Diaz“, a qui veuen els teus ulls? És, potser, alguna “experiència religiosa”?<o:p></o:p>

2009-10-12T20:09:58Z

2009-10-18T10:10:00Z 390629

2009-10-21T16:12:44Z

ii-aparensa-o-realitat-3-fixar-vista-1b-

2009-10-18T10:10:06Z

1 II - Aparença o realitat 3: fixar la vista (1B)

2009-10-21T16:14:39Z

81.39.245.222

14467

18016 A continuació us mostrem algunes de les curiositats que hi podeu trobar en internet perquè tingueu clar el que pot arribar a fer el cervell humà. 1. Les línies roges del dibuix sempre són paral·leles? <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/paral·leles1.jpg"> 2. Si cadascuna de les figures negres té les mateixes mides, per què les línies blaves no semblen paral·leles? <IMG id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/324136_ilusio-optica-waterways1.jpg"> 3. I ara, què veus: una espiral o tan sols cercles concèntrics? <IMG id=img_2 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/cercles.jpg">

2009-10-12T12:28:54Z

2009-10-17T10:10:00Z 390411

2009-10-21T23:18:44Z

ii-aparensa-o-realitat-2-paral-leles-1b-

2009-10-17T10:10:07Z

1 II - Aparença o realitat 2: paral·leles (1B)

2009-10-21T23:19:13Z

81.39.245.222

14467

18016 A la xarxa d'internet podeu visitar pàgines, com les següents, on trobareu imatges molt curioses on, com a conseqüència d'algun efecte visual, la retina percep una realitat alterada. <A href="http://www.terra.es/personal8/lamagiafacil/Efectos/efectos_vis1.htm">http://www.terra.es/personal8/lamagiafacil/Efectos/efectos_vis1.htm</A> <A href="http://www.portalmix.com/efectos/">http://www.portalmix.com/efectos/</A> <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p>1. Si veus alguna cosa que gira, ¡necessites vacances! Mira detingudament cada cercle separadament i veuràs que tots estan ¡quiets!</o:p> <o:p> <IMG style="WIDTH: 589px; HEIGHT: 398px" id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/324116_giren1.jpg" width=549 height=323> </o:p> 2. I ara, creus que giren o no? Si et fixes millor, t'adonaràs que tampoc no giren. <o:p></o:p> <IMG style="WIDTH: 585px; HEIGHT: 312px" id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/giren2.png" width=688 height=299> 3. Ara si que giren; no? <IMG style="WIDTH: 615px; HEIGHT: 436px" id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/giren3.png" width=594 height=374> 4. O potser és ara quan giren? <IMG style="WIDTH: 589px; HEIGHT: 409px" id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/giren4.jpg" width=415 height=181>

2009-10-12T11:57:25Z

2009-10-16T10:10:00Z 390393

2009-10-18T20:53:25Z

ii-aparensa-i-realitat-1-giren-1b-

2009-10-16T10:10:06Z

1 II - Aparença i realitat 1: giren? (1B)

2009-10-18T22:00:04Z

62.81.158.42

14467

18016 <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"> <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> La imatge cinematogràfica és producte d'una il·lusió òptica, produïda per una característica de la visió humana, la persistència retiniana que fa que una imatge continue present en la nostra retina després d'haver desaparegut de davant dels nostres ulls. A causa d'aquesta facultat la imatge fílmica, que és generada per la descomposició de la fase de projecció, ens fa la impressió de moviment. Però cal dir que no és sinó la projecció discontínua de fotos immòbils (fotogrames), que representen fases consecutives d'un moviment, a una velocitat prou elevada per fer invisible la intermitència discontínua dels fotogrames. Aquesta velocitat de projecció és estàndard, 24 imatges per segon, i en el cinema mut va ser-ne de 16.<o:p></o:p> Possiblement ho entengues millor si recorrem als dibuixos animats que utilitzen el mateix procediment. Els dibuixos animats no fan la impressió de realitat que fa el cinema perquè són dibuixos i no fotografies, però es basen en el mateix fenomen, la projecció d'imatges consecutives a gran velocitat de manera que sembla que es moguen.<o:p></o:p> <o:p></o:p> Fixa't sinó en el següent clip:<o:p></o:p> </DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px; -moz-background-clip: border; -moz-background-origin: padding; -moz-background-inline-policy: continuous" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/v0_ouIkHhuc&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/v0_ouIkHhuc&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></OBJECT> </DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"> <o:p></o:p> Exercicis:<o:p></o:p> <o:p></o:p> 1. Si projectem amb una càmera actual una pel·lícula muda, filmada a 16 imatges per segon, què passarà? Per què?<o:p></o:p> <o:p></o:p> 2. Com aconseguiríem que la imatge cinematogràfica anara més lenta, alentida, respecte a la velocitat "normal"?<o:p></o:p> <o:p></o:p> 3. Hi ha algun efecte que, tot i mantenint la versemblança de velocitat, ens indique clarament que el que estem veient no pot ser mai real?<o:p></o:p> </DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV></DIV>

2009-10-08T09:02:22Z

2009-10-15T10:10:00Z 388644

2009-10-18T20:01:45Z

vi-cinema-imatges-moviment-1b-

2009-10-15T10:10:06Z

1 VII- El cinema: imatges en moviment (1B)

2009-10-22T15:55:05Z

0.0.0.0

14467

18016 Per completar els apunts de la Història del cinema podeu consultar la informació que teniu en alguns articles que us trobareu a internet. Per exemple els de <A id=link_0 title=http://www.biada.org/web/materies/artsdidactica/histcine.html href="http://www.biada.org/web/materies/artsdidactica/histcine.html">Joan Sorolla i Beltran</A>, <A id=link_0 title=http://pobler.balearweb.net/post/59617 href="http://pobler.balearweb.net/post/59617">Miquel López Crespí</A>, <A id=link_1 title=http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm href="http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm">Xtec</A>, <A id=link_2 title=http://www.cinescola.info/cine24.html href="http://www.cinescola.info/cine24.html">Cineescola</A> o la <A id=link_3 title=http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cinema href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cinema">Viquipèdia</A>. <IMG height=291 src="http://blocs.xtec.cat/audiovisualscalderet/files/2008/12/1547px-zoetrope.jpg" width=265> <A class=image title=Projector href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Filmprojector_Philips_in_bioscoop_City_Utrecht.jpg"><IMG class=thumbimage height=293 alt="" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Filmprojector_Philips_in_bioscoop_City_Utrecht.jpg/200px-Filmprojector_Philips_in_bioscoop_City_Utrecht.jpg" width=200 border=0></A>

2009-05-02T11:42:31Z

2009-05-02T11:40:00Z 316792

historia-del-cinema

2009-05-02T11:55:20Z

1 Història del cinema

2009-08-10T09:13:22Z