La Terra i els Pobles

79.150.2.244

14467

18016 <DIR>Per més que l'ONU fou creada sota el lema "Nosaltres els Pobles", la veritat és que al llarg de l'últim mig segle han sigut molts els pobles que no han tingut veu ni representació dins la comunitat internacional, i açò és degut, en gran mesura, a que la representació en l'ONU es va basar en la participació d'estats-nació. Les llengües del món, una espècie en perill Per a sobreviure en el temps, les llengües necessiten almenys 100.000 parlants. Si bé s'estima que, en l'actualitat, hi ha unes 6.800 llengües en el planeta, segons afirma la UNESCO, la meitat d'elles són actualment parlades per comunitats menors de 2.500 persones. Encara que varien en matisos, les projeccions donen a entendre que l'extinció de llengües, per a finals del present segle, podria aconseguir nivells de catàstrofe. Si bé és sabut que, des de sempre, les llengües naixen i moren i són milers les que s'han perdut, la seua extinció mai havia experimentat la velocitat que aconsegueix en l'actualitat. Segons el Worldwatch Institute, entre el 50 i el 90% de les llengües del món podrien extingir-se per a finals d'aquest segle. Altres estimacions, com la de l'informe que va presentar el lingüista Peter Ladefoged a l'American Association for the Advancement of Science, situa el percentatge en el 40% per a la mateixa data. Amb cada llengua, desapareix una cultura. Per a alguns, aquesta extinció és semblant, d'alguna manera, a l'extinció d'espècies. Causes La guerra i el genocidi, els desastres naturals, l'adopció de llengües dominants, com el xinés i el rus, i les prohibicions que sobre distintes llengües apliquen certs governs, han contribuït a la seua desaparició. Altres, com el professor Ladefoged, entenen que la raó per a aquesta accelerada extinció, a més de en el sistema econòmic, les polítiques governamentals i els sistemes d'ensenyament, cal trobar-la fonamentalment en els mitjans de comunicació massiva, perquè aquests les abandonen en favor dels idiomes més difosos a escala planetària. </DIR> <DIR>Els darrers parlants</DIR> <DIR> Quan una llengua mor, no mor sola, ja que es perden riques fonts d'informació sobre els pobles. Hui en dia, a Sibèria, aproximadament 100 persones parlen udihe, en tant que l'arikapu ha descendit a menys de sis parlants; l'any 2.001, la senyora Marie Smith, que ja comptava amb 83 anys d'edat, era l'única parlant d'eyak, un llenguatge natiu d'Alaska i, en 1992, la mort d'un granger turc va assenyalar la mort de l'ubykh, un idioma de la regió del Caucas que tenia el rècord de consonants: 81. Basta un terratrèmol, com el que va afectar l'oest de l'Índia a la fi de segle XX, per a eliminar un gran percentatge de parlants. En el sisme, van morir uns 30.000 parlants de kutchi, i van quedar a penes 770.000 parlants d'eixa llengua. Hui en dia, huit països contenen dins de les seues fronteres més de la meitat de les llengües del món: Papua-Nova Guinea, Indonèsia, Nigèria, Índia, Mèxic, Camerun, Austràlia i Brasil. Del món uniforme En gran manera, la desaparició de llengües es dóna dins del moviment cap a la uniformització cultural que ha comportat la globalització. De totes les maneres, és intrínsec a les llengües el ser agents de la diversitat i la diferenciació, i hi ha una contrapartida o reacció al procés uniformitzador: en l'actualitat, algunes llengües estan tornant, o si es vol, ressuscitant. En 1983, els hawaians tornaren a introduir en les seues escoles el natiu aha punana que quasi s'havia extingit -els seus parlants no arriben al miler- després que Estats Units, després d'annexar el país en 1898, prohibira el seu ensenyament (significativament, el seu nom vol dir "niu de llenguatge") i en l'actualitat entre 7 i 10 mil hawaians parlen la seua llengua nativa. Per altra banda, en Cronwall (Anglaterra), es tracta de revifar el cornish, llengua que es creu va morir pel 1777 i el mateix està succeint amb antigues llengües maies a Mèxic, en tant que l'hebreu va evolucionar, en el segle XX, de llengua escrita a idioma nacional, parlat per uns cinc milions de persones. Altres iniciatives pretenen reviure el gal·lés, el navajo, el maori i diverses llengües natives de Botswana. Esta restauració d'idiomes quasi desapareguts no fa més que afirmar la característica principal de la llengua, la de distingir a uns parlants d'altres, la voluntat de diferenciar-se que tenen les comunitats. Si bé el mite bíblic atribueix la diversitat de les llengües a un càstig, la veritat és que, com més llengües continga el món, més ric serà, més fort i complex. El mateix que les espècies biològiques, que com més diverses, més resistents a les catàstrofes, i més aptes per a sobreviure. <A href="http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/themes/las_lenguas_del_mundo_esp.html">http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/themes/las_lenguas_del_mundo_esp.html</A> </DIR> <DIR><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG>Altres articles relacionats</BIG></BIG></BIG>: </BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></DIR> <DIR><?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <A href="http://www.scgenealogia.org/catalunya/catala/catalaperill.htm">http://www.scgenealogia.org/catalunya/catala/catalaperill.htm</A> <A href="http://www.nytimes.com/2007/09/19/science/19language.html?_r=2&oref=slogin">http://www.nytimes.com/2007/09/19/science/19language.html?_r=2&oref=slogin</A> <A href="http://www.nytimes.com/2004/02/29/magazine/29LANGUAGE.html">http://www.nytimes.com/2004/02/29/magazine/29LANGUAGE.html</A> <o:p><A href="http://miqd.iespana.es/mat/08f.htm">http://miqd.iespana.es/mat/08f.htm</A></o:p> <o:p><A href="http://www.unesco.org/courier/2000_04/sp/doss0.htm">http://www.unesco.org/courier/2000_04/sp/doss0.htm</A></o:p> <o:p><A href="http://www.cftech.com/BrainBank/COMMUNICATIONS/TopLanguages.html">http://www.cftech.com/BrainBank/COMMUNICATIONS/TopLanguages.html</A></o:p> <o:p><A href="http://www.uoc.edu/euromosaic/web/homect/index3.html">http://www.uoc.edu/euromosaic/web/homect/index3.html</A></o:p> <o:p><A href="http://www.fp-es.org/en-cifras-lenguas-en-peligro">http://www.fp-es.org/en-cifras-lenguas-en-peligro</A></o:p> <o:p></o:p> EXERCICIS 1. Tema i estructura del text. 2. Resum. 3. Analitza els mecanismes de cohesió del text. 4. L'article "<A id=link_0 title=http://www.scgenealogia.org/catalunya/catala/catalaperill.htm href="http://www.scgenealogia.org/catalunya/catala/catalaperill.htm">El català: una llengua en perill d'extinció?</A>" conté molta informació al respecte de la possible desaparició de la nostra llengua. La guia "<A id=link_0 title=http://miqd.iespana.es/mat/08f.htm href="http://miqd.iespana.es/mat/08f.htm">Pobles oprimits i llengües que desapareixen</A>" et permet documentar-te per a la realització d'un possible treball sobre el tema que tractem hui. Visita les pàgines esmentades per a informar-te més àmpliament. 5. Finalment, relaciona aquest text amb el <A id=link_0 title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/11/19/manuel-rivas-amb-mes-rao-un-sant-2b- href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/11/19/manuel-rivas-amb-mes-rao-un-sant-2b-">que vam publicar fa un parell de dies</A>, "Manuel Rivas té més raó que un sant", i elabora una conclusió personal on utilitzes algun argument d'autoritat extret de la informació que has aconseguit amb tota la documentació llegida. </DIR>

2009-11-20T22:41:29Z

2009-11-23T11:10:00Z 409393

la-terra-i-els-pobles

2009-11-23T11:10:06Z

1 La Terra i els Pobles

2009-11-23T11:10:06Z

81.39.248.149

14467

18016 <IMG style="WIDTH: 281px; HEIGHT: 402px" id=img_1 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/336286_ManuelRivas.jpg" width=270 height=398>El que són les coses, alguns descobrírem un magnífic escriptor gallec gràcies al cine per l'extraordinària pel·lícula <A class=new title="A lingua das bolboretas (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=A_lingua_das_bolboretas&action=edit&redlink=1">A lingua das bolboretas</A> (La llengua de les papallones). Els seus contes són una delícia, traspuen sensibilitat, riquesa lèxica, elements de la memòria històrica més recent i qualitat literària. És a dir, el seu domini del gallec li ha permés traslladar-nos, als seus lectors, històries que s'han fet universals des del gallec i que, hui en dia, podem gaudir en qualsevol de les llengües a les quals han estat traduïdes i, especialment, en la seua llengua original. Parlem de <A id=link_0 title=http://www.escritores.org/rivas.htm href="http://www.escritores.org/rivas.htm">Manuel Rivas</A>, un dels autors més destacats de la literatura gallega actual. Hui, es publica en El País un magnífic article d'opinió (que us he transcrit al català, però que <A id=link_0 title=http://www.elpais.com/articulo/opinion/lengua/inutil/elpepiopi/20091119elpepiopi_7/Tes href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/lengua/inutil/elpepiopi/20091119elpepiopi_7/Tes">podeu consultar en l'original</A> si pitgeu sobre l'enllaç) que conté arguments rellevants per criticar l'actuació d'un jutge d'Alcorcón que ha basat la seua sentència en prejudicis lingüístics i ha oblidat els 'arguments de justícia o els de model' que haurien de ser aplicables en benefici de les persones i mai en prejudici dels pobles ni de les llengües. Millor llegiu <A id=link_1 title=http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Rivas href="http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Rivas">Manuel Rivas</A> qui ho diu millor que jo i, després, anoteu els arguments emprats per ell i les premisses compartides que es desprenen dels implícits. I ja en parlem dilluns a classe. La llengua inútil<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> MANUEL RIVAS - A Corunya - 19/11/2009 EL PAÍS <P style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align: none; mso-line-height-alt: .6pt" class=MsoNormal><o:p></o:p> <P style="LINE-HEIGHT: 140%; MARGIN: 5pt 0cm 7.8pt; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align: none" class=MsoNormal>S'equivoca vosté, senyor titular del jutjat número 6 d'Alcorcón, en proclamar la carència d’"utilitat pública" de l'idioma gallec. En una caricatura de Castelao, un llaurador diu: "Deus nos libre da Xustiza!". Potser pensava en vosté, senyor jutge. Fixe's quan útils i previsores són les llengües "subalternes".<o:p></o:p> <P style="LINE-HEIGHT: 140%; MARGIN: 5pt 0cm 7.8pt; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align: none" class=MsoNormal>Fixe's si són previsores que en els contes gallecs d'Álvaro Cunqueiro hi ha personatges que com a últim desig demanen que en el taüt, a més de <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Bíblia">la Bíblia</st1:PersonName>, els fiquen el Codi Civil per si han de pleitejar en l'altra vida. A la vista de com reculen els temps, m'avance a demanar per a l'últim viatge un exemplar de <st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Declaració Universal">la Declaració Universal</st1:PersonName> dels Drets Humans, a més de <st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Constitució">la Constitució</st1:PersonName> espanyola (subratllat l'article 3r, apartat 2) per si el barquer Caront es posa pesat, dispensant, i em nega la "utilitat pública del gallec" en el Més Enllà, seguint la doctrina de sa senyoria.<o:p></o:p> <P style="LINE-HEIGHT: 140%; MARGIN: 5pt 0cm 7.8pt; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align: none" class=MsoNormal>Ja que estem amb la veritat narrativa dels contes i les últimes voluntats, permeta'm una breu història. Un ancià llaurador ordenà cridar al notari per a fer el testament definitiu. Diu: "De la terra, deixe un terç per a Ramon, un terç per a Maria, un terç per a Conxa, un terç per a Manel, un altre terç per a Andreu..." El notari l’interromp: "Però, no seran molts terços?" I el llaurador respon: "No sap vosté com és de gran la terra!" Doncs amb les llengües ocorre alguna cosa pareguda. Que hi ha lloc per a totes. Que no pesen en el cap. Que no hi ha llengua inútil.<o:p></o:p> <P style="LINE-HEIGHT: 140%; MARGIN: 5pt 0cm 7.8pt; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align: none" class=MsoNormal>Inútils, inútils no li som, senyor jutge. Hi ha moltes persones que ens comuniquem normalment en gallec i no ens considerem del tot inútils. Com ocorre inclús en la judicatura, uns som menys útils que altres, fem el que podem, però respectem. Això si, tenim una educació mínima del respecte. Els nostres pares ens van bressolar, ens van criar i ens contaren contes en gallec per a espantar la por. I no eren uns inútils, crega'm. Gràcies a ells, no li tinc por, senyor jutge.<o:p></o:p> <P style="LINE-HEIGHT: 140%; MARGIN: 5pt 0cm 7.8pt; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align: none" class=MsoNormal>En la seua Tesi sobre el concepte de <st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Història">la Història</st1:PersonName>, diu Walter Benjamin: "No hi ha cap document de la civilització que no siga al mateix temps un document de barbàrie". Jo abans no entenia molt bé esta frase, li ho jure, però se m'han aclarit de sobte les idees, com per un rellamp, després de llegir el seu fonament "lingüístic" per a negar el trasllat escolar a Vigo d'unes xiquetes en la interlocutòria tramitada en un cas de divorci. En eixe aspecte, el document no resisteix el principi de realitat. A Galícia, les xiquetes no sols aprendrien gallec, sinó que podrien enriquir el seu castellà amb les "meravelloses corbes" que Unamuno admirava en Valle-Inclán.<o:p></o:p> <P style="LINE-HEIGHT: 140%; MARGIN: 5pt 0cm 7.8pt; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align: none" class=MsoNormal>No vaig a parlar-li ara d'Alfons X el Savi, ni de Rosalia de Castro, ni del tronc comú galaicoportugués, patrimoni lingüístic que ens permet comunicar-nos amb milions de persones en el món, des de Brasil al Timor Oriental. Com a més tenim la sort de compartir el castellà, mire per on, senyor jutge, que no anem tan mal proveïts, sempre, clar, que als xiquets no els amputen la llengua "inútil". Crec que el que procedeix en aquest moment és anar a l'argument protoecològic enunciat per Julio Camba. Segons va demostrar en un irònic article, el gallec és un idioma molt apte per a parlar no sols entre les persones sinó també amb tot tipus d'animals. Mire vosté si serà útil!<o:p></o:p>

2009-11-19T17:19:08Z

2009-11-19T17:04:00Z 408854

2009-11-21T14:53:01Z

manuel-rivas-amb-mes-rao-un-sant-2b-

2009-11-19T17:31:53Z

1 Manuel Rivas amb 'més raó que un sant' (2B)

2009-11-21T14:55:35Z

83.34.128.203

14467

18016 L'<A id=link_0 title=http://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A8nere_period%C3%ADstic href="http://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A8nere_period%C3%ADstic">entrevista</A> és un gènere que està a mig camí entre la informació i l'opinió. Us reproduïm l'entrevista (document 1) publicada per Joan Ramon Armadàs al Singular Digital. Un <A id=link_0 title=http://www.blogdecine.com/cortometrajes/los-50-mejores-cortos-de-animacion-online href="http://www.blogdecine.com/cortometrajes/los-50-mejores-cortos-de-animacion-online">curt d'animació</A> (document 2) és una pel·lícula d'entreteniment de curta durada. Els temes a tractar són tan variats com al cinema comercial (alguns basats en textos literaris, altres de caire científic; els més, de ficció; alguns, de caràcter informatiu o ...) i el seu desenvolupament segueix els mateixos esquemes narratius i organitzatius que el cinema (planificació, preparació, realització, muntatge, edició i distribució). Un <A id=link_1 title=http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env href="http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env">apunt</A> (document 3) és un comentari que hom inclou en un fòrum o en un bloc per manifestar el seu punt de vista respecte d'algun tema. En aquest cas hem triat la intervenció de Ricard M. en el bloc "Con RENFE ya habría llegado". Llegiu els exemples següents i contesteu les preguntes finals: <HR id=null> <BIG>Document 1 </BIG> Actualitat <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <A href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/categories.php?IDC=2">Societat </A><o:p></o:p> 09/07/2009<o:p></o:p> <o:p></o:p> Entrevista a Lluís Cardona, professor de Biologia i autor d'Ecologia i ecologisme a Catalunya<o:p></o:p> <o:p></o:p> “Els ecologistes haurien de basar les protestes en dades científiques”<o:p></o:p> Lluís Cardona és professor de Biologia a <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:PersonName ProductID="la UB" w:st="on">la UB</st1:PersonName> i a <st1:PersonName ProductID="la Pompeu Fabra." w:st="on">la Pompeu Fabra.</st1:PersonName> En el seu darrer llibre <A href="http://www.pageseditors.com/conts.aspx?ac=lliaut&nom=Ecologia%20i%20ecologisme%20a%20Catalunya.%20El%20conflicte%20entre%20ci%C3%A8ncia%20i%20ideologia" target=_self>Ecologia i ecologisme a Catalunya</A> desfulla el conflicte entre una ciència, l’ecologia que no sempre va de la mà d’una ideologia, l’ecologisme. Aquest és el seu setè llibre que edita Pagès Editors.<o:p></o:p> <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Cardona_entrevista_475.jpg"> per Joan Ramon Armadàs<o:p></o:p> <o:p></o:p> Quin és el conflicte entre ecologia i ecologisme? El problema és que l’ecologia és una ciència que vol comprendre el món mentre que l’ecologisme és una ideologia política que busca aconseguir el poder. La política necessita una ideologia per recolzar-se per definició però la ciència va per una altre camí i té un altre ritme. L’ecologia ha de ser escèptica i crítica i la política vol solucions ràpides i titulars que simplifiquin el missatge. Els ecologistes haurien de ser ecòlegs per comprendre què defensen? No és que hagin de ser ecòlegs però haurien de basar les seves protestes en dades científiques. No s’ha de falsejar mai una realitat per posar-la al servei d’un missatge. El gran problema de l’ecologisme del segle XXI és que no ha sabut actualitzar el missatge. Moltes de les seves reivindicacions avui no tenen sentit. Doni’m exemples. La idea de tornar al passat per viure en harmonia amb la natura és una fal•làcia. Els pobles preindustrials van provocar més extincions d’animals que la societat actual. A <st1:PersonName ProductID="la Polinèsia" w:st="on">la Polinèsia</st1:PersonName> es van eliminar un miler d’espècies d’aus, a Austràlia els aborígens van exterminar tots els mamífers de més de <st1:metricconverter ProductID="80 kg" w:st="on">80 kg</st1:metricconverter>. i així podria enumerar uns quants pobles més. Els avantpassats no vivien pas en harmonia amb la natura. I ara a Catalunya convivim en harmonia amb la natura? Depèn. Els darrers 30 anys les coses han millorat notablement. S’han recuperat espècies que estaven a punt d’extingir-se com els voltors o l’àguila reial. El balanç és positiu però ha estat una conseqüència natural del moviments demogràfics a Catalunya. La concentració de gent a les ciutats ha afavorit la preservació de l’entorn i de les espècies. Vol dir que el món rural no afavoreix a preservar la natura? L’agricultura tradicional és nefasta per les espècies forestals perquè els paisatges agrícoles ha estat històricament agressius amb el bosc fent-lo servir al seu servei. És més sostenible doncs l’agricultura intensiva? Ocupa menys espai i deixa més lloc a la natura per ser ella mateixa. L’ecologisme pot ser un moviment que freni el progrés d’un país? Pot ser un llast pel desenvolupament econòmic en el sentit de fer pressió per evitar la construcció de certes infrastructures. L’oposició a <st1:PersonName ProductID="la MAT" w:st="on">la MAT</st1:PersonName>, al Quart Cinturó, al Túnel de Bracons ... són fenòmens nymby (not in my back yard) de caire local? Aquestes reivindicacions nymby sí que poden suposar un fre al creixement perquè no estan fetes amb visió global de territori. L’ecologisme perd molt sentit quan es mira des de una visió municipal. Hi ha grans debats que els hem d’abordar des d’Europa o des del món com és la política energètica. És utòpic pensar que el món pot nodrir-se només d’energies renovables? Ara mateix no estem preparats ni tecnològicament ni demogràficament. Sabem que les reserves de petroli i urani s’acabaran algun dia però si la població de <st1:PersonName ProductID="la Terra" w:st="on">la Terra</st1:PersonName> segueix posant a aquest ritme no en tindrem prou amb molins eòlics. La clau està en un canvi tecnològic per ser més eficients en la producció d’energia. Perquè no a les nuclears? Hi ha ecologistes que les defensen? Les nuclears porten associades una inevitable idea de perill i una sospita de vinculació amb la indústria armamentística. Podrem parlar de nuclears sí, si s’aconsegueix la fusió nuclear. Catalunya és un país ecologista? Aquí estem menys conscienciats que per exemple a les Illes Balears. També hi manca un partit ecologista fort a nivell nacional i un líder visible. A més l’Estat espanyol no és precisament un exemple a seguir. Van signar Kyoto. El compliment del Protocol de Kyoto ha estat un destre a l’Estat. Ho ha estat perquè el creixement ha estat superior al que s’esperava però també per deixadesa. Alemanya és un país més gran i més poblat i han reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I Joan Saura i ICV no omplen aquest buit? ICV només està parcialment implantada a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Fora es veu com un partit de “pixapins progres” que volen fossilitzar els pagesos. L’ecologisme no dóna molt vots ... Definir-se com a ecologista mai ha estat sinònim de vots i el que genera és que altres partits deixin de ser-ho per no semblar que es barreja la seva ideologia amb els partits verds. D’aquesta manera s’han perdut moltes oportunitats de grans polítiques ecologistes.<o:p></o:p> <HR id=null> <BIG>Document 2</BIG> Ersin Soyer va realitzar öz el 2001, quan encara estudiava a l’escola d’animació, i presentà el curt al Yıldız Short Cut Film Festival el 2002. És el seu primer curt d’animació de l’autor. ÖZ significa "propi" o "essència". <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=400 height=307><PARAM NAME="allowfullscreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"><PARAM NAME="movie" VALUE="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=5255566&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1"> <embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=5255566&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="400" height="307"></embed></OBJECT> <HR id=null> <BIG></BIG> <BIG></BIG> <BIG>Document 3 </BIG> Publicat al bloc <A id=link_1 title=http://conrenfeyahabriallegado.blogspot.com/2009/07/ecologia-vs-ecologisme.html href="http://conrenfeyahabriallegado.blogspot.com/2009/07/ecologia-vs-ecologisme.html">Con Renfe ya habría llegado</A> <H2 style="MARGIN: 24pt 0cm 0pt">dijous, 9 / juliol / 2009<o:p></o:p></H2> <H3 style="MARGIN: 24pt 0cm 0pt"><A name=183353876709966340></A><A href="http://conrenfeyahabriallegado.blogspot.com/2009/07/ecologia-vs-ecologisme.html">Ecologia vs. ecologisme</A> <o:p></o:p></H3> <H3 style="MARGIN: 24pt 0cm 0pt"><o:p></o:p></H3> En una recent <A href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/_ldquo_els_ecologistes_haurien_de_basar_les_protestes_en_dades_cient_fiques_39609.php">entrevista</A>, publicada al Singular Digital, en Lluís Cardona, professor d’ecologia, ha posat de manifest de manera molt clara però mesurada les diferències entre ecologia i ecologisme. En paraules seves “ecologia és una ciència que vol comprendre el món mentre que l’ecologisme és una ideologia política que busca aconseguir el poder”. Malgrat que l’arrel és la mateixa en les dues paraules, els objectius són ben diferents i això porta a que molts dits ecologistes fonamentin la seva ideologia en una falsa concepció de l’ecologia. Queden molt lluny els temps en què organitzacions ecologistes eren plenes d’ecòlegs que, com a mínim, havien llegit el magnífic clàssic “Ecologia” de Ramón Margalef. Ara el que impera és el nymby (not in my back yard) i la defensa d’interessos minoritaris, sota la bandera del respecte al medi ambient. No vull repetir el que ja ha dit el professor Cardona en la entrevista, però si m’agradaria donar breument la meva opinió sobre alguns cavalls de batalla dels que jo anomeno pseudo-ecologistes (i que alguns menys generosos han batejat com ecopijos).<o:p></o:p> Quart cinturò i tunel de Bracons: Exemples de com la nul•la visió de futur dels successius governs de CiU ens ha portat a fer aquestes importants infraestructures tard i malament. El desenvolupament de les comarques gironines i la vialitat d’una Àrea Metropolitana en estat de colapse no els importa gaire als que es mouen per Barcelona amb bicicleta. És el típic exemple de nymby.<o:p></o:p> Nuclears, no gràcies: Jo mateix vaig utilitzar aquest eslògan. Fa trenta anys. Trenta anys són molt de temps. En trenta anys hem passat de no tenir problemes amb els carburants derivats del petroli, a veure com cada vegada són més necessaris i més cars. Hem passat d’unes centrals nuclears tacades pels accidents de Harrisburg i Txernòbil, a unes instal•lacions on aquesta mena d’accidents (la fusió del nucli) són pràcticament impossibles. Hem passat de tenir una contaminació atmosfèrica preocupant però assolible, a un canvi climàtic irreversible. Ara com ara les energies renovables són marginals i ho seran per molt de temps. També ens queden molts anys abans no dominem la energia de fusió. Per tant, o tornem a Atapuerca o aprenem a conviure amb les nuclears. Transgènics: En aquest bloc hi ha un extens <A href="http://conrenfeyahabriallegado.blogspot.com/2008/07/transgnics-una-llegenda-urbana.html">article</A> sobre els transgènics. Només dir que cada cop està més clar que l’enduriment de la croada contra els transgènics coincideix amb la davallada de vendes dels anomenats productes ecològics, degut al seu elevat preu. És ben clara la competència que els cultius transgènics fa als cultius “ecològics” i, per tant, els suposats perjudicis dels OGM son l’excusa perfecta per al seu descrèdit.<o:p></o:p> Si realment volen defensar l’ecologisme, recomano als ecologistes que estudiïn ecologia. Poden començar per <st1:PersonName ProductID="la Wikipèdia" w:st="on">la Wikipèdia</st1:PersonName> i continuar pel llibre d’en Lluis Cardona Ecologia i ecologisme a Catalunya.<o:p></o:p> Enviat per Ricard M a <A title="permanent link" href="http://conrenfeyahabriallegado.blogspot.com/2009/07/ecologia-vs-ecologisme.html">7/09/2009</A><o:p></o:p> <HR id=null> <BIG>EXERCICIS:</BIG> Vull que us fixeu, especialment, en l'entrada del comentari de Ricard M., que és el resum de l'entrevista (primer paràgraf) i el començament de la seua argumentació. A continuació, si heu comprés bé els textos, responeu les preguntes següents: 1. Quins arguments utilitza Lluís Cardona? Quina tesi defensa? 2. Quins arguments utitlitza Ricard M.? Defensa la mateixa tesi del senyor Cardona? 3. Quines premisses compartides socialment podríes esmentar al primer text? 4. Són les mateixes premisses que deduïm al curt? Aquestes premisses són implícites o explícites? Es tracta de fets o són valors? Si no ho has fet encara, esmenta-les. 5. Quines premisses compartides són implícits en el tercer text? 6. Amb tota la informació anterior ja deus haver-te fet una opinió fonamentada; redacta un text on exposes la teua opinió raonada amb el mateix títol que porta aquest apunt.

2009-11-13T23:47:45Z

2009-11-15T16:00:00Z 406073

2009-11-17T10:26:18Z

ecologia

2009-11-13T23:48:06Z

1 Ecologia i ecologisme (2B)

2009-11-17T17:20:56Z

83.42.118.32

14467

18016 <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:PersonName w:st="on" ProductID="LA RIQUESA DEL"></st1:PersonName> Fa uns dies publicàvem en aquest mateix bloc un <A title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/11/5/un-exemple-registre-vulgar-esdeve-canso-i-altres-musiques href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/11/5/un-exemple-registre-vulgar-esdeve-canso-i-altres-musiques">apunt sobre el registre vulgar</A>. No vam parlar de paraules "tabú" ni tampoc de com, generalment, acabem substituint-les per "eufemismes" en segons quins contextos. <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <o:p></o:p> D'un eufemisme diu el diccionari d'Alcover: "m. Mot o locució d'expressió atenuada, en substitució d'un altre de més dur, inconvenient o desplaent". Una paraula "tabú", segons ens diu Jesús Tuson en Històries naturals de la paraula (pàg. 49): "la interpretem com a prohibició, especialment referida a la inconveniència de parlar segons de quins temes".<o:p></o:p> Via correu electrònic, m'ha arribat un text que explica de forma entretinguda una paraula inconvenient, el mot collons; però, fixeu-vos com, en aquesta ocasió, no hi ha res de “desplaent” perquè al text hi predomina la funció metalingüística. Preneu el text com un exemple més amb què podem acabar d'aclarir com, en ocasions, no és la paraula en sí, sinó la intenció amb què es diu, el que resulta vulgar. Si us fixeu en el títol de l'article, ja podreu deduir un tant la intenció del text. <o:p></o:p> <o:p></o:p> <HR id=null> <o:p></o:p> <?xml:namespace prefix = ns0 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><ns0:PersonName ns1:ProductID="LA RIQUESA DE">LA RIQUESA DE</ns0:PersonName> <ns0:PersonName ns1:ProductID="LA LLENGUA">LA LLENGUA</ns0:PersonName><o:p></o:p> <o:p></o:p> Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions que trobem d'una paraula. És el cas del mot amb què fem referència als atributs masculins: collons.<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Si la paraula va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, un significa car (Això val un colló); dos significa valentia (Sí, senyor, amb dos collons); i tres significa menyspreu (Això m’importa tres collons).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Segons el verb també canvia el significat del mot: tenir indica valentia (Aquell sí que té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (Té collons la cosa!); i amb afirmació significa enveja (Quins collons té!). El verb posar indica un repte, sobretot segons on es posen (Va posar els collons damunt de la taula!).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase; així el present indica rebuig o fàstic (No em toques els collons!); si, a més, s'empra un pronom reflexiu significa vagància (S’està tocant els collons!); i l’imperatiu significa sorpresa (Toca’t els collons, pardal!).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), des- significa riure (descollonar-se), -ut indica perfecció (collonut) i -assos indica indolència o abúlia (collonassos).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Les preposicions matisen l’expressió: de significa quantitat (Feia un fred de collons) o també èxit (L'experiència va anar de collons), per significa voluntarietat (Ho va fer per collons!); i sense indica covardia (És un home sense collons).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color violeta significa fred (Se'm van quedar els collons morats!); la forma significa cansament (Té els collons quadrats); el desgast indica experiència (Té ja els collons pelats!); i la mesura expressa rancúnia (Té els collons plens!).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - La mida i la posició són importants: la mida (Els té ben grossos), i la posició (Els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (Té uns collons com un bou!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (Li pengen o Se’ls xafa!). I també existeix una mida mínima: (De colló de mico).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - La interejecció significa sorpresa (Collons!) o desengany (quan falles per tercera vegada una tirada: Collons!) i quan un t'importuna massa, no hi ha frase més afortunada que dir-li: Ets un torracollons!<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Científicament, són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la voluntat (Ho farem de collons!) i d’ací n'ixen les ordres (M'ix dels collons!).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - L’estat anímic queda molt ben reflectit. Així, el depressiu diu: Tinc els collons per terra, i l’eufòric diu: Em va eixir de collons! <o:p></o:p> - Son signe de desaprovació, quan un diu una bajanada: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: Recollons, quin sopar!<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Si heu tingut la santa paciència de llegir fins ací, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!<o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> <HR id=null> <o:p></o:p> EXERCICIS: <o:p></o:p> 1. De vegades l'ús de la ironia pot canviar lleugerament o radical el significat que crèiem haver entés d'un text. En aquest cas, parlar de riquesa amb un exemple com la paraula "collons" et pareix el més apropiat?<o:p></o:p> 2. Quina creus que és la veritable raó perquè l'autor ha triat aquest mot i no un altre? <o:p></o:p> <ns0:metricconverter ns1:ProductID="3. A">3. A</ns0:metricconverter> quin àmbit correspon el text? A qui es dirigia l'emissor de l'escrit? Això en canvia les coses?<o:p></o:p> 4. Per acabar, observa les fotos i l'explicació que apareix al bloc d'on estan tretes i digues a quin dialecte associes les 2 expressions que hi apareixen. Justifica la resposta.<o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> <HR id=null> <o:p></o:p> Les fotos de l’article estan tretes del bloc "<A id=link_0 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/_1wRk-MgoOhY/Rw_4UeZcBkI/AAAAAAAAATI/8jJJPrsWYD0/s400/les%2Bcollons%2Bauberge.JPG&imgrefurl=http://meriodeloquequiero.blogspot.com/2007/10/gat-is-iur-neym.html&usg=__dQqtwNKJ1GbZ1SOpW294dJQNVdM=&h=300&w=400&sz=23&hl=es&start=18&um=1&tbnid=cpCQcCpSX_aWRM:&tbnh=93&tbnw=124&prev=/images%3Fq%3Dcollons%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/_1wRk-MgoOhY/Rw_4UeZcBkI/AAAAAAAAATI/8jJJPrsWYD0/s400/les%2Bcollons%2Bauberge.JPG&imgrefurl=http://meriodeloquequiero.blogspot.com/2007/10/gat-is-iur-neym.html&usg=__dQqtwNKJ1GbZ1SOpW294dJQNVdM=&h=300&w=400&sz=23&hl=es&start=18&um=1&tbnid=cpCQcCpSX_aWRM:&tbnh=93&tbnw=124&prev=/images%3Fq%3Dcollons%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1">si no te hace gracia... me da igual</A>" on, a més, ens diu: “Passem <ns0:PersonName ns1:ProductID="La Jonquera">La Jonquera</ns0:PersonName> i anem cap a Europa: Qué bonica és Suissa. Sí, estiuejant per la regió de Valais pots dir: "Això és maco de collons". Per què? Ací ho teniu...<o:p></o:p> <?xml:namespace prefix = v ns = "urn:schemas-microsoft-com:vml" /><v:shapetype id=_x0000_t75 coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f"><v:stroke joinstyle="miter"></v:stroke><v:formulas><v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></v:f><v:f eqn="sum @0 1 0"></v:f><v:f eqn="sum 0 0 @1"></v:f><v:f eqn="prod @2 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @0 0 1"></v:f><v:f eqn="prod @6 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="sum @8 21600 0"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @10 21600 0"></v:f></v:formulas><v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"></v:path><o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"></o:lock></v:shapetype><v:shape style="WIDTH: 300pt; HEIGHT: 225pt" id=BLOGGER_PHOTO_ID_5120583305487189554 type="#_x0000_t75" o:spid="_x0000_i1025" alt=""><v:imagedata src="file:///C:\DOCUME~1\Paco\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.jpg" o:href="http://4.bp.blogspot.com/_1wRk-MgoOhY/Rw_3YuZcBjI/AAAAAAAAATA/C2JakkZlxco/s400/les+collons.JPG"></v:imagedata></v:shape> <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/332837_lescollons.JPG"> <o:p></o:p> <o:p></o:p> Es tracta d’una localitat turística on s’ompli d’esquiadors a l’hivern i de senderistes a l’estiu. I on dorm la gent? Doncs en un alberg difícil de localitzar. Quan hi arribes només pots exclamar: "Ja era hora de que trobessim l'alberg dels collons!!"<o:p></o:p> <v:shape style="WIDTH: 300pt; HEIGHT: 225pt" id=img_1 type="#_x0000_t75" o:spid="_x0000_i1026" alt=""><v:imagedata src="file:///C:\DOCUME~1\Paco\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image002.jpg" o:href="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/lescollonsauberge.JPG"></v:imagedata></v:shape><o:p></o:p> <o:p></o:p> <IMG id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/332838_lescollonsauberge.JPG">

2009-11-08T01:23:30Z

2009-11-10T11:20:00Z 403336

-anar-collons-o-anar-cine-2b-

2009-11-09T22:20:06Z

1 'Anar de collons!' o 'Anar de cine!' (2B)

2009-11-11T23:20:36Z

81.37.184.243

14467

18016 Si consulteu <A href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48198">http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48198</A> trobareu també la següent informació: Text 1 El documental "Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat" repassa la vida d'aquest pedagog i pensador català, fundador de l'Escola Moderna. Després d'uns anys d'exili a França, Francesc Ferrer i Guàrdia va arribar a Barcelona amb les teories educatives de Paul Robin molt ben apreses. Així, el 1901 va crear a Barcelona l'Escola Moderna, on va preconitzar un ensenyament laic i racionalista, especialment adreçat als obrers i independent de l'Estat. A partir d'imatges d'arxiu i entrevistes, s'explica els inicis, l'organització i l'obertura que l'Escola Modena de Ferrer i Guàrdia va tenir cap a l'exterior, a més de la relació que va establir amb altres escoles i l'inici de la correspondència escolar. Tot emmarcat dins el context històric de l'època. El documental explica la vida del pedagog des del seu naixement fins que va ser afusellat a Montjuïc, el 13 d'octubre de 1909, amb la condemna sense proves de ser instigador i màxim responsable de la Setmana Tràgica. Segons Ferrer i Guàrdia, l'educació era un camí a seguir bàsic per aconseguir el canvi social que en aquell moment es desitjava. Així, es presenta Ferrer i Guàrdia com una persona que va convertir el moviment de lluita per les llibertats i l'emancipació en el seu compromís personal i, que a més, va promulgar a través d'unes armes fonamentals el coneixement i la solidaritat. Text 2 <A href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48198"><IMG title=Edu3.cat border=0 alt=Edu3.cat src="http://www.edu3.cat/img/logo_embed.png" width=37 height=39></A> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" id=rvocx classid=clsid:CFCDAA03-8BE4-11cf-B84B-0020AFBBCCFA width=352 height=288><PARAM NAME="_ExtentX" VALUE="9313"><PARAM NAME="_ExtentY" VALUE="7620"><PARAM NAME="AUTOSTART" VALUE="0"><PARAM NAME="SHUFFLE" VALUE="0"><PARAM NAME="PREFETCH" VALUE="0"><PARAM NAME="NOLABELS" VALUE="0"><PARAM NAME="SRC" VALUE="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm"><PARAM NAME="CONTROLS" VALUE="imagewindow"><PARAM NAME="CONSOLE" VALUE="video48198"><PARAM NAME="LOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="NUMLOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="CENTER" VALUE="0"><PARAM NAME="MAINTAINASPECT" VALUE="0"><PARAM NAME="BACKGROUNDCOLOR" VALUE="#000000"> <EMBED src="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm" width="352" height="288" loop="false" type="audio/x-pn-realaudio-plugin" controls="imagewindow" console="video48198" autostart="false"></EMBED></OBJECT> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" id=rvocx classid=clsid:CFCDAA03-8BE4-11cf-B84B-0020AFBBCCFA width=266 height=30><PARAM NAME="_ExtentX" VALUE="7038"><PARAM NAME="_ExtentY" VALUE="794"><PARAM NAME="AUTOSTART" VALUE="0"><PARAM NAME="SHUFFLE" VALUE="0"><PARAM NAME="PREFETCH" VALUE="0"><PARAM NAME="NOLABELS" VALUE="0"><PARAM NAME="SRC" VALUE="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm"><PARAM NAME="CONTROLS" VALUE="ControlPanel"><PARAM NAME="CONSOLE" VALUE="video48198"><PARAM NAME="LOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="NUMLOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="CENTER" VALUE="0"><PARAM NAME="MAINTAINASPECT" VALUE="0"><PARAM NAME="BACKGROUNDCOLOR" VALUE="#000000"> <EMBED src="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm" width="266" height="30" controls="ControlPanel" type="audio/x-pn-realaudio-plugin" console="video48198" autostart="false"></EMBED></OBJECT> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" id=rvocx classid=clsid:CFCDAA03-8BE4-11cf-B84B-0020AFBBCCFA width=82 height=30><PARAM NAME="_ExtentX" VALUE="2170"><PARAM NAME="_ExtentY" VALUE="794"><PARAM NAME="AUTOSTART" VALUE="0"><PARAM NAME="SHUFFLE" VALUE="0"><PARAM NAME="PREFETCH" VALUE="0"><PARAM NAME="NOLABELS" VALUE="0"><PARAM NAME="SRC" VALUE="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm"><PARAM NAME="CONTROLS" VALUE="PositionField"><PARAM NAME="LOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="NUMLOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="CENTER" VALUE="0"><PARAM NAME="MAINTAINASPECT" VALUE="0"><PARAM NAME="BACKGROUNDCOLOR" VALUE="#000000"> <EMBED src="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm" width="82" height="30" controls="PositionField" type="audio/x-pn-realaudio-plugin" console="video48198" autostart="false"></EMBED></OBJECT> Exercicis: TEXT 1 1. Quina és la font d'on està extret el text? Qui n'és l'autor? 2. Quin tema tracta? Com s'organitzen les idees del text? 4. Quin gènere empra l'autor? Amb quina finalitat s'ha escrit? 5. Quin tipus de registre hi predomina? TEXT 2 6. Qui n'és l'autor del documental? Quines fonts han degut consultar els autors del documental? D'on has tret la informació? 7. S'ajusta la informació donada al contingut del documental? 8. Després d'haver vist el documental, quina biografia de Francesc Ferrer i Guardia en faries? Fes només l'esquema que seguiries per construir el teu text. 9. Després, digues quines coincidències hi ha entre la planificació del teu text i l'estructura que manté el documental. 10. Fes una redacció d'unes 150 paraules: a) sobre la importància de la innovació pedagògica en l'escola de començaments del segle XX, o b) sobre la importància de l'herència didàctica rebuda per l'escola actual.

2009-11-05T23:51:47Z

2009-11-09T11:10:00Z 402277

2009-11-11T23:24:36Z

francesc-ferrer-i-guardia-2b-

2009-11-08T11:10:07Z

1 Francesc Ferrer i Guardia (2B)

2009-11-11T23:25:51Z

81.37.184.100

14467

18016 <IMG id=img_3 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/dbalears_logo.gif"><BIG><BIG> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"><BIG><BIG>Els perills del bilingüisme</BIG></BIG></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"></BIG></BIG>Joan Melià | 29/10/2009 </DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"><IMG id=img_1 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/CarttellsBalears.jpg">Fer servir dues llengües (o més) suposa avantatges i, alhora, paranys i conflictes per als individus i les societats que ho fan. Aquesta fotografia, feta fa poc a Palma, n'és un exemple jocós. ¿Quina és la indicació bona? ¿Quina és l'errada? ¿Totes dues són bones? ¿És indiferent la tria o es tracta de separar els vianants segons les preferències lingüístiques? També ho seria un tríptic bilingüe que el 2005, amb l'inici de les obres del metro, va difondre el Govern (Metro Palma UIB. La línia més curta). En castellà hi deia que entraria en servei "al final del 2006" i que el recorregut es faria "en 15 minutos"; en català s'indicava, en canvi, que estaria acabat "a començament del 2007" i que el recorregut seria de "17 minuts". També en això les pitjors previsions eren per als qui optaven pel català (així i tot, no es va inaugurar fins el 25 d'abril del 2007, coincidint, premonitòriament, amb els 300 anys de la batalla d'Almansa). Per força hi havia d'entrar aigua, amb aquests desajusts i presagis. Els bilingües també s'exposen a interferències. Així un bilingüe català-castellà pot errar-se i, per exemple, dir "a la fi i al cap" o "al cabo y al fin" o escriure una "i" enmig d'un text en castellà o una "y" en un text en català. A un monolingüe aquestes coses no li passen, encara que n'hi passin d'altres. Quan es bilingüitzen tots els membres d'una comunitat apareixen altres perills. S'ha afirmat que la bilingüització social d'una comunitat suposa inexorablement la desaparició de la seva llengua. És cert que, perquè es produeixi la substitució de la llengua d'una comunitat, o bé s'ha de passar per una etapa de bilingüització dels seus membres o se'ls ha d'exterminar. També és cert que fins ara els casos de bilingüització social han acabat substituint la llengua pròpia. Però, si passa això, és perquè aquest és l'objectiu dels qui imposen la bilingüització. No hi ha cap raó perquè passi si aquest no n'és l'objectiu. Els perills comencen quan la bilingüització, en lloc de ser un benefici per als bilingües, ho és per als monolingües. És a dir, quan els primers tenen obligacions que els segons no tenen i els segons tenen drets que no tenen els primers. També és un perill, quan es fa servir l'oficialitat de les dues llengües perquè es puguin mantenir monolingües els parlants de la llengua al·lòctona. Si els qui en fan bandera hi creguessin, defensarien una ordenació lingüística amb mesures de precaució per anul·lar els efectes nocius que el bilingüisme té sobre la llengua pròpia de la comunitat. Una mesura bàsica és, per exemple, establir mecanismes per garantir l'adquisició efectiva de la llengua territorial de tots els qui no la saben. Una altra, assegurar que aquesta llengua es pot usar en tots els àmbits públics de la societat, que hi ocupa una posició prioritària i que en té d'exclusius. Però, en lloc d'això, reforcen els factors contraris. Anunciar, com fa el nou president del PP, la voluntat de derogar el decret de mínims o d'eliminar el requisit del coneixement del català (que, a la pràctica, és el coneixement de les dues llengües oficials) per a l'accés a llocs de feina públics són mesures per a la descapacitació bilingüe d'una part de la població -per a mantenir-los monolingües- i retallar els drets dels altres, és a dir de tots els que, a més de la seva llengua, saben l'altra. Més enllà de les anècdotes del principi, els perills del bilingüisme són desactivables, si hi ha voluntat d'evitar que el bilingüisme sigui la via d'extermini d'una llengua i, en conseqüència, d'entrada a un nou monolingüisme. <A href="http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/els-perills-del-bilinguisme.html">http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/els-perills-del-bilinguisme.html</A> EXERCICIS:</DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left">1. Tema i estructura de l'article.</DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left">2. Resum del text</DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left">3. Quines són les anècdotes del principi?</DIV>4. Consulta les notes sobre les característiques dels dialectes "Alguns trucs per tal de caracteritzar un text en un dialecte o un altre" del bloc de <A id=link_1 title=http://2batmelva09.blogspot.com/2009/10/alguns-trucs-per-tal-de-caracteritzar.html href="http://2batmelva09.blogspot.com/2009/10/alguns-trucs-per-tal-de-caracteritzar.html"><A id=link_0 title=http://2batmelva09.blogspot.com/ href="http://2batmelva09.blogspot.com/">l'IES La Melva</A></A> i el vídeo "<A id=link_0 title=http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18149 href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18149">Compraré peres</A>". Després, assenyala els trets que caracteritzen l'estàndard emprat al text.

2009-11-01T19:50:41Z

2009-11-03T11:10:00Z 400028

2009-11-05T23:23:39Z

un-text-sobre-bilinguisme-2b-

2009-11-03T11:10:06Z

1 Un text sobre el "bilingüisme" (2B)

2009-11-05T23:24:11Z

81.37.178.152

14467

18016 Cristina Almeida manifesta una opinió al respecte de l'ús del català poc compartida pels parlants monolingües i volem portar-vos-la ací com un exemple de tolerància, tot just abans de la conferència sobre "lingüística i nacionalisme" que impartí el professor <A id=link_1 title=http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54136 href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54136">Juan Carlos Moreno Cabrera</A> al mes de juny, en la seu de la UOC, per analitzar alguns tòpics del nacionalisme espanyol i desmentir la polèmica de la "<A id=link_2 title=http://www.publico.es/agencias/072673/lingista/castellano/catalan/moreno/cabrera href="http://www.publico.es/agencias/072673/lingista/castellano/catalan/moreno/cabrera">persecució del castellà</A>". <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/MItMYq1-rus&hl=es&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/MItMYq1-rus&hl=es&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT> <A id=link_0 title=http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Carlos_Moreno_Cabrera href="http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Carlos_Moreno_Cabrera">Juan Carlos Moreno Cabrera</A> és un lingüista que fa una anàlisi sobre el nacionalisme espanyol en relació amb l'ús de la llengua castellana. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/d4B6Hu3z-4A&hl=es&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/d4B6Hu3z-4A&hl=es&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT> EXERCICIS D'AMPLIACIÓ (voluntaris) 1) Tema i arguments de la conferència. 2) Tòpics del nacionalisme espanyol exposats per l'autor. 3) Suport bibliogràfic, exemples i arguments d'autoritat emprats al llarg de la conferència.

2009-10-25T22:03:16Z

2009-10-27T10:05:00Z 396989

2009-10-30T16:43:27Z

-linguistica-y-nacionalismo-2b-

2009-10-27T10:05:07Z

1 "Lingüística y nacionalismo" (2B)

2009-10-30T16:44:28Z

81.39.52.235

14467

18016 <H3 style="PADDING-BOTTOM: 0.1em; LINE-HEIGHT: 1.2em; MARGIN: 0px; PADDING-LEFT: 28px; PADDING-RIGHT: 18px; FONT-FAMILY: Arial, Helvetica, sans-serif; CLEAR: both; FONT-SIZE: 3.1em; PADDING-TOP: 0.1em">Una hora de silenci</H3> <H5 style="PADDING-BOTTOM: 0.5em; LINE-HEIGHT: 1.2em; MARGIN: 0px; PADDING-LEFT: 28px; PADDING-RIGHT: 18px; FONT-FAMILY: Arial, Helvetica, sans-serif; COLOR: #4a4a4a; CLEAR: both; FONT-SIZE: 1.5em; PADDING-TOP: 0px"></H5> <H6 style="PADDING-BOTTOM: 0.5em; LINE-HEIGHT: 1.1em; TEXT-TRANSFORM: uppercase; MARGIN: 0px; PADDING-LEFT: 28px; PADDING-RIGHT: 18px; COLOR: #7d8263; CLEAR: both; FONT-SIZE: 1.1em; FONT-WEIGHT: normal; PADDING-TOP: 0px">RAMON SOLSONA / ESCRIPTOR</H6> <DIV><A style="OUTLINE-STYLE: none; COLOR: #000000; TEXT-DECORATION: none"></A> Durant una hora hi ha un silenci sepulcral a la classe. Tothom es dedica a llegir, cadascú el llibre que ha triat. També el professor llegeix, perquè és l'única activitat permesa. Més ben dit, és obligatòria. L'hora de lectura setmanal es fa d'una manera rotatòria, sense excepcions. És sagrada i tant li fa que s'escaigui en una classe de matemàtiques, d'anglès, d'història o d'educació física.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> Em van convidar al I Simposi sobre l'Ensenyament de <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Llengua">la Llengua</st1:PersonName> i <st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Literatura Catalanes">la Literatura Catalanes</st1:PersonName> a <st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Secund￠ria">la Secundària</st1:PersonName> i a <st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Universitat. Dit">la Universitat. Dit</st1:PersonName> així queda molt llarg, però el tema del simposi era prou explícit: Com i què hem d'ensenyar a les aules del segle XXI?" La qüestió supera l'àmbit gremial, perquè a les nostres aules s'hi juga una cosa més angoixant que el futur de la llengua: el present. Dels debats i les reflexions que hi va haver només comento l'hora de lectura. Quant a la resta, deixo anotades dues impressions: 1) És bonissím, útil i necessari que trobades d'aquesta mena estiguin promogudes i recolzades per la universitat (en aquest cas, Autònoma i Rovira i Virgili), i 2) El professorat de secundària se sent menystingut per l'administració i treu foc pels queixals perquè el català ha quedat reduït a dues hores setmanals en el batxillerat.<o:p></o:p> Entre les moltes experiències i iniciatives de tota mena que es van exposar durant els debats, em va cridar l'atenció l'hora de lectura silenciosa. No és patrimoni de cap institut concret, la idea ha anat prenent cos de mica en mica i va més enllà de la promoció de la lectura. Està força reglamentada perquè l'alumne realment llegeixi i no es desvirtuï el sentit de l'activitat. Tal com em comentaven alguns professors, l'entorn de silenci és una novetat per a la majoria de nois i noies. La televisió, els videojocs, la ràdio, l'ordinador i l'MP3 no són els millors aliats per al treball intel·lectual. Si a casa no s'aconsegueix el silenci necessari -no solament per a l'estudi-, l'escola ofereix la possibilitat d'experimentar-ho. I em diuen que, un cop superat l'horror vacui inicial, quasi un trauma, els alumnes li troben de seguida el què.<o:p></o:p> Acabo amb un pensament de Montesquieu: "No he tingut mai cap maldecap que no s'hagi dissipat amb una hora de lectura".<o:p></o:p> </DIV> <DIV class=pie-de-nota> <DIV style="TEXT-ALIGN: right">AVUI, diumenge, 18 d'octubre del 2009</DIV> <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Llegir2.jpg" width=508 height=287> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"> Exercicis:<o:p></o:p> <o:p></o:p> 1. Localitza el tema i explica l'estructura del text anterior.<o:p></o:p> 2. Quines referències contextuals (per què ha tractat aquest tema) dóna Ramon Solsona al seu text?<o:p></o:p> 3. Et veus capaç de superar la prova amb la lectura de les "Històries naturals de la paraula" de Jesús Tuson?<o:p></o:p> Planteja't, durant la propera setmana, dedicar mitja hora de lectura diària en silenci. Perquè ningú no puga interrompre't, avisa els familiars que no et molesten i retira't en un lloc on estigues a gust i tingues bona il·luminació. Perquè no estigues pendent del rellotge, posa't un despertador o alarma que t'avisarà quan s'acabe el temps.<o:p></o:p> 4. Al cap de la setmana, per escrit, fes una reflexió sobre el profit que n'has tret de l'activitat a nivell personal i compara l'experiència, respecte a la comprensió lectora, amb altres situacions anteriors on tenies música, s'escoltava la televisió o hi havia altres persones que parlaven. </DIV></DIV>

2009-10-18T23:55:21Z

2009-10-20T10:05:00Z 393617

dinamitzacio-lectora-o-recuperacio-espiritual-

2009-10-20T10:05:06Z

1 Dinamització lectora o recuperació espiritual? (2B)

2009-10-23T23:25:26Z

81.39.52.101

14467

18016 Un amic ens recomana una visita a la web on ha trobat aquest llibre en xarxa. El llibre és molt interessant per als qui ens interessa la llengua. És un recull d'articles (incomplet) publicats a <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:PersonName w:st="on" ProductID="La Vanguardia">La Vanguardia</st1:PersonName>, que porta per títol Llenguatge. Articles de <st1:PersonName w:st="on" ProductID="La Vanguardia">La Vanguardia</st1:PersonName> (1999-2002), publicat el <st1:metricconverter w:st="on" ProductID="2006 a">2006 a</st1:metricconverter> Barcelona per l’Institut d’Estudis Catalans. <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <A href="http://books.google.es/books?id=qPfDl0jTyKQC&pg=PA43&lpg=PA43&dq=%22etimologia+popular%22&source=bl&ots=nL7vZiPPqU&sig=3ThGyCfqHImtAcJcSZfEaINFqeM&hl=ca&ei=9TfHSv7rFISD4QbAipXHAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2#v=onepage&q=%22etimologia%20popular%22&f=false">http://books.google.es/books?id=qPfDl0jTyKQC&pg=PA43&lpg=PA43&dq=%22etimologia+popular%22&source=bl&ots=nL7vZiPPqU&sig=3ThGyCfqHImtAcJcSZfEaINFqeM&hl=ca&ei=9TfHSv7rFISD4QbAipXHAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2#v=onepage&q=%22etimologia%20popular%22&f=false</A> <o:p></o:p> A tall d'exemple us recomane treballar l’article de <A id=link_0 title=http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Pitarch_i_Almela href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Pitarch_i_Almela">Vicent Pitarch</A>, que també apareix al llibre esmentat.<o:p></o:p> <BIG><BIG><BIG><BIG>Flux</BIG> </BIG></BIG><BIG><BIG><BIG>de </BIG></BIG></BIG><BIG>paraules</BIG></BIG> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"><IMG style="WIDTH: 136px; HEIGHT: 185px" id=img_0 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/vicent-pitarch.JPG" width=147 height=316>Bé podeu parar orelles al vostre voltant, que no hi sentireu a dir res que s'assembli a roure, alfarrassar, mantellina, espígol, fènyer, aljub, pernoliar..., posem per cas. És aquesta una petita mostra de mots que han anat desapareixent del panorama urbà i ara exemplifiquen el llenguatge de pagès. Potser demà, sense anar més lluny, el jovent de les àrees metropolitanes hagi perdut la memòria de mots com prat, escombra o figuera, per la senzilla raó que les realitats que representen hi tenen els dies comptats. En efecte, la nova estructura de la convivència a les ciutats fa que en desapareguin coses i paraules de llarguíssima vida. En desapareixen en proporcions força més elevades i en una acceleració força més impetuosa que no ens imaginem. No exagero. Permeteu-me de recordar l'episodi il·lustratiu d'aquell nen urbà que encara retenia el mot pollastre, però aquest no era capaç de suggerir-li cap mena d'animaló amb plomes, sinó un pollastre a l'ast.<o:p></o:p> En perdem de mots, i d'altres se'ns arruguen. Tampoc no ens hauríem d'alarmar, d'una altra banda, atès que, al capdavall, l'operació cau dins les previsions més elementals de la dinàmica humana. No passa res -vull dir, no és gens estrany- si les generacions que ara pugen ignoren el forrellat o el bancal. Més preocupant fóra que pugessin sense sentir a parlar de l'ordinador, del mòdem, de l'hipertext o del CD-ROM... Són les paraules insígnia d'avui mateix i, més encara, del demà. Algunes no surten al diccionari i d'altres, com CD-ROM, ni tan sols responen al perfil clàssic que ens havíem fet de l'entitat dels mots. Però tant se val! Són un exponent brillant de l'adaptació de la vida dels pobles al pas del temps, a la modernitat, si ho preferiu així. Hi ha, d'una banda, un món venerabilíssim, però caduc, com ho és el rural i, enfront seu, emergeix el món de la cibercultura. El buit lèxic que ens produïa el nostre distanciament respecte d'unes formes de vida tradicionals és reomplert, de manera indefectible, per una terminologia que exhibeix una fesomia, si voleu, asèptica, però d'indubtable encant, si més no pel seu to universalista. La renovació dels mots passa ara mateix per informàtica, escàner, virtual, electrònic, bit, multimèdia, interfície, web, digital, ..., al costat de les noves accepcions que ens ofereixen analògic, resolució, servidor, disquet, interactiu, codificar, programa o ratolí.<o:p></o:p> La civilització de cibernautes s'enlaira, de manera irremissible, i ho fa amb el propi bagatge de mots.<o:p></o:p> </DIV> Vicent Pitarch, <st1:PersonName w:st="on" ProductID="La Vanguardia">La Vanguardia</st1:PersonName>, 28-V-99 <DIV style="TEXT-ALIGN: left">Exercicis: </DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left">1. Indica el tema que apareix al text; fes el resum i indica'n l'estructura que hi predomina.</DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left">2. Assenyala quins trets dialectals (català oriental), apareguts al text, no són propis de la parla de l'autor castellonenc. </DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left">3. Tenint en compte el lloc de publicació i la distribució habitual del propi diari, justifica breument la versió del text. </DIV>

2009-10-05T23:29:49Z

2009-10-13T10:10:00Z 387474

2009-10-13T23:09:57Z

una-llibres-xarxa-2b-

2009-10-13T10:10:07Z

1 Una de llibres en xarxa (2B)

2009-10-23T23:26:14Z

81.39.52.101

14467

18016 Llegiu-vos abans l'apunt del dia 9 d'octubre en aquest mateix bloc.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <IMG id=img_1 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/vell.jpg">“Després d'anunciar les quatre citacions, el Doctor Gibson, observava com gran part de la concurrència aprovava cada una de les frases. Va esperar uns instants a què s'emmudiren els murmuris de la gent comentant el que expressa i llavors va revelar l'origen de les frases, dient: <o:p></o:p> La primera frase és de Sòcrates (470 - <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:metricconverter w:st="on" ProductID="399 A">399 A</st1:metricconverter>.C.);<o:p></o:p> La segona és d'Hesíode (<st1:metricconverter w:st="on" ProductID="720 A">720 A</st1:metricconverter>.C.);<o:p></o:p> La tercera és d'un sacerdot (<st1:metricconverter w:st="on" ProductID="2.000 A">2.000 A</st1:metricconverter>.C.);<o:p></o:p> La quarta estava escrita en un got d'argila descobert en les ruïnes de Babilònia (actual Bagdad) i amb més de 4.000 anys d'existència; <o:p></o:p> I davant de la perplexitat dels assistents, va concloure dient-los:<o:p></o:p> Senyores Mares i Senyors Pares de família:<o:p></o:p> RELAXEN-SE, QUE <st1:PersonName w:st="on" ProductID="LA COSA SEMPRE">LA COSA SEMPRE</st1:PersonName> HA SIGUT AIXÍ...”<o:p></o:p> <o:p></o:p> Després d’haver vist com continuava la conferència el senyor Gibson supose que haureu canviat d’opinió sobre ell.<o:p></o:p> No em negareu que la trampa estava ben ordida! Potser perquè tenia una part de raó? <o:p></o:p> Poseu-vos ara de l’altre costat, penseu en els pares i les persones grans que han vist com la societat ha fet canvis espectaculars en molt pocs anys respecte als costums. <o:p></o:p> Torneu a argumentar, per tranquil·litzar-los, que el futur estarà en bones mans: les vostres.<o:p></o:p> <o:p></o:p> Recordeu que, perquè la redacció siga més coherent, podeu elaborar un esquema on quede clara la categoria o tema de cadascun dels paràgrafs que escriureu. Feu ús dels connectors pertinents, segons l’esquema triat.<o:p></o:p> Paco de Lucía: "Entre dos aguas" <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/2oyhlad64-s&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/2oyhlad64-s&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT>

2009-10-05T23:36:59Z

2009-10-12T10:35:00Z 387476

2009-10-16T00:03:33Z

joves-maleducats-pares-preocupats-segona-part-

2009-10-11T10:35:06Z

1 Joves maleducats, pares preocupats (segona part)

2009-10-23T23:46:59Z