09
Jun 2014

Quantes imatges reconeixes?

Escrito por: francesclopez el 09 Jun 2014 - URL Permanente

Enllaç a Youtube ací
.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

17
Abr 2014

Gràcies, Gabo

Escrito por: francesclopez el 17 Abr 2014 - URL Permanente

"Cien años de soledad" de Gabriel García Márquez ens acompanyarà sempre. DEP

Mentre rellegia "Cien años de soledad" m'he trobat un text magnífic que ens recorda com veien la tecnologia i, en especial, la imatge en moviment els nostres avantpassats. Es tracta d'un cas en què els espectadors es van sentir estafats perquè al protagonista de la pel·lícula que havien anat a veure ja havia mort en un film anterior que havien passat a la mateixa sala.

M'he permés fer la traducció del text original de Gabriel García Márquez, publicat el 1980 a Barcelona per Plaza-Janés. La novel·la és tot un regal per a qualsevol lector. El text diu així:

"Enlluernada per tantes i meravelloses invencions, la gent de Macondo no sabia per on començar a sorprendre's. Passaven les nits en vetla mentre contemplaven les pàl·lides peretes elèctriques alimentades per la planta que portà Aureliano Triste en el segon viatge del tren, i a l'obsessionant tumtum del qual va costar temps i treball acostumar-se.

Es van indignar amb les imatges vives que el pròsper comerciant el senyor Bruno Crespi projectava en el teatre amb taquilles de boques de lleó, perquè un personatge mort i sepultat en una pel·lícula, i per la desgràcia de la qual es van vessar llàgrimes d'aflicció, va reaparéixer viu i convertit en àrab en la pel·lícula següent.

El públic que pagava dos centaus per a compartir les vicissituds del personatge, no va poder suportar aquella burla inaudita i va trencar les cadires. L'alcalde, a instància de Bruno Crespi, va explicar per mitjà d'un ban, que el cine era una màquina d'il·lusió que no mereixia els desbordaments passionals del públic.

Davant de la descoratjadora explicació, molts van estimar que havien sigut víctimes d'un nou i aparatós assumpte de gitanos, de manera que van optar per no tornar al cine, considerant que ja tenien prou amb les seues pròpies penes per a plorar per fingides desventures de sers imaginaris. Una cosa semblant va ocórrer amb els gramòfons de cilindres que van portar les alegres comares de França en substitució dels antiquats orguenets, i que tan profundament van afectar per un temps als interessos de la banda de músics.

Al principi, la curiositat va multiplicar la clientela del carrer prohibit, i fins i tot es va saber de senyores respectables que es van disfressar de vilans per a observar de prop la novetat del gramòfon, però tant i tan de prop el van observar, que molt prompte van arribar a la conclusió que no era un molí de sortilegi, com tots pensaven i com les comares deien, sinó un truc mecànic, que no podia comparar-se amb res tan commovedor, tan humà i tan ple de veritat quotidiana com una banda de músics. Va ser una desil·lusió tan greu, que quan els gramòfons es van popularitzar fins al punt que en va haver un en cada casa, encara no se'ls va tindre com a objectes per a entreteniment d'adults, sinó com una cosa bona perquè l'estriparen els xiquets.

En canvi, quan algú del poble va tindre oportunitat de comprovar la crua realitat del telèfon instal·lat a l'estació del ferrocarril, que a causa de la maneta es considerava com una versió rudimentària del gramòfon, fins als més incrèduls es van desconcertar. Era com si Déu haguera resolt posar a prova tota capacitat de sorpresa, i mantinguera els habitants de Macondo en un permanent vaivé entre l'alegria i el desencant, el dubte i la revelació, fins a l'extrem que ja ningú podia saber a ciència certa on estaven els límits de la realitat."

Publicat anteriorment el 7 de desembre de 2008

El país

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

07
Abr 2014

Sr. García i el 'collage'

Escrito por: francesclopez el 07 Abr 2014 - URL Permanente

Sr. García és el pseudònim d'un dissenyador madrileny que ha il·lustrat llibres per a diferents editorials i revistes nacionals i internacionals. És també un dels fundadors de la Sociedad de Collage de Madrid on ha realitzat algunes exposicions individuals i col·lectives. El seu pseudònim ens recorda el novel·lista i autor teatral Enrique Jardiel Poncela per tres motius: les marques literàries en el grafisme, la coincidència en la utilització d'un humor absurd i surrealista i la casualitat del nom amb què signa l'artista i el títol d'una de les obres de l'autor teatral: El cadàver del Sr. García.

Font: Google imatges

Conscients que no podem abastar tota l'obra i influïts per aquesta primera sensació, ens hem limitat a localitzar algunes referències literàries pròpies del llenguatge poètic present en les composicions del Sr. García. És el cas, per exemple, de Moby-Dick, la novel·la de Herman Melville.

Font: Magenta

O també, el de la novel·la Alícia al país de les meravelles, obra de Lewis Carroll amb un marcat accent oníric que està ben present en l'obra de Sr. García.

Font: Sr. Garcia

No volem oblidar, en aquesta breu pinzellada, alguns treballs que ens acosten a la novel·la negra i, especialment, al món del cinema.

El llenguatge del collage requereix molt d'ingeni i habilitat amb les tisores i la composició, tècnica que controla de forma especial Sr. García. El collage s'ha emprat en poesia, entre d'altres pels dadaistes; en tallers d'escriptura com els del grup Grafein; i en publicitat, faceta en què treballà també l'autor durant un temps i que ens ha deixat exemples com el del pòster següent:

Font: Sr. García

Un altre dels temes relacionats amb la literatura que observem de forma constant en l'obra gràfica de Sr. García és la interpretació del món que l'envolta a partir de la creació d'objectes, poemes visuals, i de la creació de personatges, com podem observar en algunes de les seues exposicions: "Pasaba por aquí", (La calera) tot un bestiari de personatges característics de la societat de consum en què ens movem, i "Collage, poema objeto", un catàleg d'objectes carregats de poesia i de força visual.

És per això que el treball de Sr. García es mereix la nostra atenció i una breu reflexió sobre la seua mirada que podrem fer a classe , amb més detall, el proper dimecres.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

03
Abr 2014

La geometria en la vida quotidiana I: Berta Guixot i Ester Gonzàlez

Escrito por: francesclopez el 03 Abr 2014 - URL Permanente

La geometria està molt present en les nostres vides; només cal fer una ullada als edificis que conformen els carrers i les places del poble, al mobiliari que hi ha a l'institut o a casa, als objectes que emprem al llarg del dia; als jocs... La quotidianitat amb què mirem ens impedeix, de vegades, veure'n les formes bàsiques més enllà de les del propi conjunt, per això hem volgut plantejar un treball fotogràfic sobre les formes essencials que ens envolten.

Fotografies de Berta Guixot: Els triangles en l'arquitectura urbana

Foto: El triangle de la A

Foto: Triangle ceràmic

Foto: Nius de triangles

Foto: Triangle ciclista

Foto: Prohibició triangular


Fotografies d'Ester Gonzàlez Simeón: La geometria dels objectes, la geometria de les lletres

Foto: Uns pocs rectangles per a la lletra H

Foto: Cercle i rectangle ens fan la I

Foto: Dos diagonals la X ens fan

Foto: Ombra i esfèric: O, P, Q...


Si voleu ampliar la informació: mireu altres treballs similars en la web (cliqueu ací).

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

09
Feb 2014

El surrealisme i l'objecte

Escrito por: francesclopez el 09 Feb 2014 - URL Permanente

La mostra 'El surrealisme i l'objecte', que es podrà visitar fins al 3 de març al Centre Pompidou de París, compta amb més de 200 obres que inclouen des de les primeres escultures realitzades sota la influència dadaista (Boule Suspendue d'Alberto Giacometti) fins a les que Joan Miró creà a finals dels anys seixanta.

El surrealisme centrà l'atenció en l'objecte quotidià per allunyar-lo de la seua funció habitual com a resposta als qui negaven el poder dels somnis i del subconscient. Aquesta manera efectiva de qüestionar la realitat portà, per exemple, Marcel Duchamp a convertir objectes industrials (un urinari o un assecador de botelles) en objectes d'art, Salvador Dalí transformà l'auricular d'un telèfon en una llagosta, Hans Bellmer desmuntà una nina, Meret Oppenheim li donà forma de pollastre rostit a unes sabates de taló i Víctor Brauner convertí una taula en rabosa (o llop com ell la titulava).

MÉS INFORMACIÓ

- Dossier pedagògic de l'exposició.

- Altres objectes exposats.

- Notícia del Telediari de RTVE.

I si t'interessa el surrealisme especialment, pots seguir informant-te en alguns enllaços de la web com:

- 'Del surrealisme i l'objecte' de Joan Miquel Navarro i Miralles

- 'El surrealisme al Musée des Beaux-Arts de Quimper', dossier realitzat per Yvon Le Bras

- 'Peces publicitàries vinculades amb l'estil' i 'Objectes i funcionalisme al surrealisme' en el blog Influències del surrealisme en la publicitat.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

20
Nov 2013

Objectes surrealistes a París

Escrito por: francesclopez el 20 Nov 2013 - URL Permanente

L'any 2005, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona preparà una interessant exposició titulada "París i els surrealistes" on apareixien objectes molt particulars. Ara és el Centre Pompidou de París el que exposa "Le surréalisme et l'objet" en les seues sales. Es tracta d'una exposició d'objectes realitzats pels principals surrealistes del segle XX que estarà oberta fins al 3 de març del 2014. Entre els objectes exposats hi ha obra de Salvador Dalí, un dels principals representants d'aquest moviment que encapçalà André Breton.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

08
Nov 2013

"Visions Fine Art Gallery" per Vicent Ramírez

Escrito por: francesclopez el 08 Nov 2013 - URL Permanente


Fanny Brennan "Big Horn", "Cascade", "Chateau"

Hui us volem recomanar la visita a una web d'art. Es tracta d'una galeria d'Arizona que ens mostra làmines de pintors destacats, com és el cas del nostre Salvador Dalí, tantes vegades nomenat en aquest bloc.

Salvador Dalí: "Faust-Marguerite", "Apollinaire-Woman, Horse and Death" i "Apollinaire-Frontispiece"

La vam trobar mentre rebuscàvem imatges d'Octavio Ocampo, aquell pintor mexicà que també ha fet decorats per a pel·lícules i sempre juga a formar imatges a partir d'altres dibuixos. Mireu-vos-els, de prop i de lluny, i veureu quina diferència.

Octavio Ocampo: "Calvary", "Mona Lisa's Chair" i "Olympics".

Volíem il·lustrar el tema de "La realitat o la ficció en la imatge" i justificar que no sempre veiem allò que pensem que es veu. Ocampo va ser l'alternativa al ja clàssic Escher, que té aquelles construccions impossibles en què les escales pugen o baixen, segons com es mire el quadre.

M. C. Escher: "Altre món", "Relativitat" i "Mans dibuixant"

http://personal.telefonica.terra.es/web/jack/escher/escher.htm

Actualment, es prepara el museu Octavio Ocampo a Celaya, el seu poble. Podeu visitar la seua web per conéixer millor la seua biografia i on trobareu algun power point que han preparat per a difondre-li l'obra.

http://www.octavioocampo.com.mx/inicio.htm

http://www.octavioocampo.com.mx/museo_octavio_ocampo.htm

A continuació, podeu contemplar dos projeccions d'algunes imatges que hem tret de la web que hui us recomanem:

http://www.visionsfineart.com/

i que trobareu penjades també a You tube. Feu pausa a la segona diapositiva si voleu llegir la breu biografia que encapçala el power point.

Vicent Ramírez. 1r. B

(18-març-2009)

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

06
Nov 2013

Octavio Ocampo 3: la dona, la mort, la vida

Escrito por: francesclopez el 06 Nov 2013 - URL Permanente


Les flors i els animals, especialment els ocells, són, de vegades, la matèria amb què l'Octavio Ocampo dóna forma al rostre de la dona. El contorn i el contrast del clarobscur completen una silueta de rostre agradable.

L'art i la cultura orientals també estan present en l'obra d'aquest pintor mexicà mitjançant la representació d'algunes deesses índies. El budisme i els seus temples recarregats de figures humanes i d'animals també es manifesten en aquestes composicions de retrats coloristes.


El Día de Muertos és una celebració mexicana d'origen prehispànic que honra els difunts el 2 de novembre, comienza el 1 de noviembre, i coincideix amb les celebracions catòliques del Dia de Difunts i Tots Sants. És una festivitat que la Unesco ha declarat com a Patrimoni de la Humanitat, és per això que Ocampo també es fa resò de la festivitat i empra el signe de la calabera en algunes de les seues composicions.

Com ja hem vist en algun dels apunts anteriors, Octavio Ocampo reinterpreta l'art més reconegut mundialment i mitjançant figures humanes o angelicals, teles i objectes va donant forma a les seues pintures metamòrfiques que prenen ara la forma del braç de Déu i la creació d'Adam.

(12-abril-2013)

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

06
Nov 2013

Octavio Ocampo 2: personatges reals i de ficció

Escrito por: francesclopez el 06 Nov 2013 - URL Permanente

El talent de l'Octavio Ocampo el portà a l'Art Institute de San Francisco on va estudiar interpretació i dansa amb l'objectiu de fer carrera en el cine i el teatre, però la pintura i l'escultura sempre l'han pogut més. Les seues pintures metamòrfiques han retratat personatges del cinema, del teatre, de la música, de la ciència, de la política o de l'art; és el cas del president Jimmy Carter o del descobridor Cristobal Colom, de John Lennon o de Albert Einstein.

També ha il·lustrat personatges de ficció i recreat quadres d'art com El Quixot o la Gioconda.


Octavio Ocampo

Amplieu informació ací

(6-abril-2010)

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

06
Nov 2013

Octavio Ocampo 1: imatges de Crist

Escrito por: francesclopez el 06 Nov 2013 - URL Permanente

En més d'una ocasió us hem portat les imatges d'Octavio Ocampo al bloc. Es tracta d'un pintor surrealista mexicà que ha usat l’ambigüitat de la visió per a produir quadres o escultures que susciten sensacions contradictòries. Fixeu-vos, en l'ampliació posterior, en els detalls que configuren les figures següents.
Per comprovar la doble interpretació que té cada quadre, podeu allunyar-vos de la la pantalla de l'ordinador si voleu veure la figura gran i acostar-se per veure els detalls que la formen.




(31-març-2010)

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

francesclopez

ver perfíl

Avatar de francesclopez

Aquest bloc està adreçat als alumnes d'ESO i de Batxillerat; especialment, als de l'assignatura de Valencià: llengua i imatge i Valencià: llengua i literatura de segon de batxillerat. En ell trobareu anotacions, propostes d'exercicis, propostes de treballs...
Podeu baixar-vos els continguts i visitar les pàgines, que us aconsellem, on trobareu informació sobre cinema, publicitat, comentari de textos, llengua i literatura.
També em reserve un espai personal en les pestanyes Temps d'hivern i Temps d'estiu.

Text

Suscriu-te

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):