VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE » Premsa

Hi ha diaris digitals en la nostra llengua

2011-12-28T01:27:18+00:00

El Punt Avui

Si vols informar-te, ara tens més opcions en la xarxa:

El Periódico de Catalunya

Vilaweb

I si no has trobat el teu diari en línia, fes una cerca a la xarxa o mira altres llistes. Per exemple, la de la UPF, que aporta més diaris digitals en català, o la de l'índex de Ciutatoci.com

Des d'aquest Nadal, informar-se en valencià també és possible i gratuïtament!

Els alumnes del batxillerat artístic exposen al TOLA (Silla)

2010-03-06T20:54:43+00:00

Una vegada més, el treball de les professores Lola Bosch i Gracia Gil dóna els seus fruits. Els alumnes de primer i segon del batxillerat artístic tenen la sort de comptar amb persones que els motiven, incentiven la seua creativitat i projecten el seu treball cap a la societat perquè tinga repercussions més enllà del Centre on estudien.

El motiu, en aquesta ocasió, ha estat celebrar el Dia de la dona treballadora (dilluns, 8 de març) i el lloc elegit, el Saló d'Actes del Centre Ocupacional TOLA. La col·laboració dels dos centres docents permet una simbiosi i ajuda que fa visibles els esforços de dos col·lectius docents que treballen al poble de Silla i per al poble. En aquest sentit, el treball d'integració que fa el professorat del Centre Ocupacional és també important de destacar.

Les escultures i els cartells que configuren l'exposició, inaugurada el darrer dimecres 3 de març, tenen com a motiu principal la celebració de l'efemèride abans assenyalada i s'ha materialitzat en cartells i escultures; en dibuixos i eslògans com el del cartell guanyador (Dóna, desperta! L'arrebat de la raó es fa escoltar per tot l'Univers. Reconeix els teus drets) i en cossos de dóna treballats sobre fusta o planxa de ferro.

Un seguit de formes i textures han anat configurant l'ideari d'una exposició que manté l'harmonia necessària que li dóna unitat i diversitat alhora. Entre d’altres formes, l'alumnat ha recreat creacions pictòriques com "El beso" de Gustav Klimt o ha manifestat les pròpies sensacions oníriques al voltant de l'univers femení que va des de la sensualitat (passat per la sexualitat) fins a la intel·ligència i la manifestació de la lluita de la dona per fer-se visible en la societat en tots els camps laborals, socials i culturals. El que prima és el concepte “dona” i la seua imatge, en ocasions estereotipada.

Com les professores Lola i Gracia, que han organitzat l'exposició en col·laboració amb les Regidories d’Igualtat i de Joventut de Silla, vénen a dir-nos en el catàleg: per damunt de tot existeix la voluntat de ser dona, des de l'art i per a l'art; la voluntat de ser docent per intercanviar les idees i millorar les creacions de l'alumnat i les pròpies (l'art com a projecte educatiu i social que renaix de la fusió constant d'idees) i la voluntat de ser originals i creatius alhora al servei de la societat.

L'art, finalment, és la decisió personal a partir de la qual es comuniquen uns joves artistes, uns alumnes (hòmens i dones) de l'institut Manuel Sanchis Guarner de Silla, amb voluntat de millorar la nostra societat i, des de l'estètica, alegrar els carrers i els edificis públics on pot lluir la seua obra o, des de la reflexió, impulsar la reivindicació del principi d'igualtat de drets entre les persones.

L’exposició val la pena i per això us recomanem la visita al Saló d'actes del TOLA. Recordeu que l’Exposició estarà oberta en horari escolar fins al dilluns 8; la resta de la setmana podreu contemplar-la a l'IES Manuel Sanchis Guarner. Aquests joves clàssics, moderns, avantguardistes o alternatius esperen així el judici del seu treball; sense la mirada del públic, sense la seua valoració, l'obra d'art es queda a mig camí del seu significat. Acosteu-vos, per tant, i segur que eixireu amb bon sabor de boca per la visió de les escultures i dels cartells que contenen també una part de creació poètica en els títols i en la interpretació del sentit que han volgut donar al paper, a la fusta o al metall.

Felicitats!.

Fotos: Lola Bosch

L'informatiu.com, nou diari digital

2009-12-18T23:14:24+00:00

L'Informatiu és un diari valencià per als nous temps (segons la informació que m'arriba per correu electrònic). Informació d'actualitat, cultura, esports i municipis de l'Horta (segueix la publicitat). A la secció d'opinió trobareu signatures de la mesura de J.J. Pérez Benlloch, Pau Alabajos, Francesc Mompó, Manolo S. Jardí, Conxa Raga o Rafa Marí (haurem d'estar expectants perquè ens podem trobar textos d'interés).

Crec que val la pena que estiguem pendents de les novetats i la informació que ens ofereixen; ens agradaria més que fora íntegrament en la nostra llengua (també hi ha un espai prou important de notícies i articles d'opinió en castellà). De tota manera, el naixement d'un nou mitjà de comunicació (i, per tant, d'informació) és un esdeveniment del qual ens hem de felicitar sempre i, si hi té presència la nostra llengua, encara més.

Hui, sense anar més lluny, ens informa sobre la manifestació que el sector de l'Ensenyament va fer per demanar a Font de Mora que acomplisca el calendari de negociacions que es va comprometre a portar endavant el curs passat per la millora de l'escola pública.

Felicitats per la iniciativa.

Cal estar ben informat sobre l'actualitat (2B)

2009-09-24T10:06:15+00:00

La informació és un dret que tenim els ciutadans; per estar al dia sobre els esdeveniments socials, culturals, esportius, polítics, econòmics... tenim una ferramenta molt útil: la premsa. Els gèneres periodístics són diversos i poden ser objecte d'anàlisi a l'examen de selectiu; és per això que he pensat que vosaltres mateixos us podíeu servir en la següent paradeta de premsa a diari, setmanalment o cada quinze dies, com us vinga de gust. A més a més, és un servei gratuït.

http://kiosko.net/ o http://www.vilaweb.cat/

Els tetxos en català els trobareu en alguns diaris de Catalunya, Balears o la Comunitat Valenciana. Arribar-hi és ben senzill, des d'Europa, passeu a España (part superior de la pàgina) i des d'allà a qualsevol comunitat autònoma.

http://www.hhmmss.com/

El quiosc té totes les portades dels diaris i l'enllaç a la seua web, com si tinguéreu l'apartat de 'favorits' d'internet a l'abast d'un clic. Recordeu que és interessant que busqueu, especialment, articles d'opinió, editorials i columnes dels col·laboradors del diari.

La nova Llei de la Funció Pública Valenciana, una oportunitat per a acabar amb la discriminació del valencià

2009-03-20T23:43:06+00:00

Hui, també ens volem fer ressò de la nota de premsa que les persones i entitats integrants de la Mesa per l’Ensenyament en Valencià ens han tramés.

Nota de premsa sobre el requisit lingüístic

Març 2009

La MEV defensa una capacitació lingüística dels funcionaris adequada al lloc de treball.

Quan es complien, aquest novembre passat, els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), la Mesa per l’Ensenyament en Valencià va presentar a l’opinió pública un llarg i documentat informe de més de 100 pàgines titulat precisament Un diagnòstic de la Llei d’Ús, en què s’analitzava al detall el grau de compliment i d’aplicació de la llei i com i en què havia contribuït a la normalització del valencià i en quins camps i en què havia permès una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

En l’informe ja constatàrem que la llengua pròpia de la nostra administració no era, ni de bon tros, tan usada com la mateixa llei preveia. I ho afirmàvem prenent com a punt de suport el seu articulat. Així l’article 16 estableix:

Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”, 25 anys després encara no hi ha hagut cap regulació. De manera que en cap oposició ni concurs –tret dels tècnics lingüístics— no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat concloíem en l’informe que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració s’ha requerit coneixement de valencià

És així que hi ha una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana (Generalitat, local, etc.) només hi ha el requisit lingüístic castellà: sense saber castellà no s’hi pot accedir, perquè les proves d’accés ja ho controlen sistemàticament. El valencià, en canvi, que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser un mèrit, en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les Diputacions ni en la majoria dels ajuntaments.

La conseqüència legal i lògica —així ho concloíem en el nostre Diagnòstic de la Llei d’Ús anomenat abans— que s’hauria de derivar de la consideració del valencià com a llengua oficial i com a llengua pròpia, és que hauria de ser la llengua d’ús normal i habitual de qualsevol administració radicada en territori valencià. Però aquesta pràctica de normalitat, trobem que és més aviat l’excepció. En pocs casos és la llengua d’ús habitual de la mateixa administració de la Generalitat Valenciana, i quasi mai en les administracions de l’Estat.

Per això, com que ara s’inicia el procés negociador entre l’Administració i els agents socials per a acordar la redacció de la nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, és un moment ben adequat per a demanar que aquesta continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. I demanem, per tant, que la capacitació lingüística en la llengua oficial i pròpia dels valencians, hi aparega en aquests termes o similars:

En el procés de selecció, les persones aspirants han d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita, respectant plenament el principi de proporcionalitat, que haurà d'estar relacionat, en qualsevol cas, amb les places o funcions de què es tracte. L’acreditació del dit coneixement es farà mitjançant la presentació de certificats, títols o diplomes oficials o bé mitjançant la realització d’un exercici específic en què el valencià ha de ser el vehicle d’expressió de qualsevol de les tasques assignades al lloc de treball corresponent.

Remarquem que aquesta exigència és general a totes les comunitats autònomes amb llengua pròpia, de la qual el País Valencià n’és l’excepció. Governs del PP com el Govern Balear de Gabriel Cañellas i la Xunta de Galícia presidida per Manuel Fraga, van aprovar articles similars al que proposem el 1989 i el 1992, respectivament.

Subratllem que la Mesa per l’Ensenyament en Valencià és una entitat en què participen agents negociadors d’aquesta llei, com els sindicats: el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical Valenciana i Comissions Obreres, a més de CAT; entitats com Escola Valenciana, la Federació de Pares i Mares d’Alumnes de València (FAPA-València i Acció Cultural del País Valencià o el Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València, com també diversos professionals de l’ensenyament i la normalització lingüística.

El procés de creació de "Rides", del valencià Paco Roca, exposat a la FNAC

2009-08-27T11:01:51+00:00

El tema de l'Alzhéimer ens ve preocupant des de fa anys; és una malaltia que deteriora el pacient i tot el seu entorn familiar. Realment dur per als qui han de conviure amb el pacient perquè encara no hi ha cap medicació que supose la més mínima possibilitat de curació. Fruit de l'exploració sobre el tema va ser la col·laboració amb AVAMA i el premi a la millor publicitat, ara fa 2 anys, a l'alumne Guillermo Pérez en el concurs El país de los estudiantes. És per això que volem donar publicitat de l'Exposició i del treball de Paco Roca; al temps que felicitar-lo pel premi obtingut amb Rides.

http://www.pacoroca.com/secciones/comics/arrugas_pic001.html

Paco Roca (Valencia, 1969) compagina el còmic i la il·lustració. Es va fer conegut a partir de la publicació de Road Cartoons, amb guió de J.M. Aguilera, publicat a la revista El Víbora; la sèrie tractava d'una història sobre móns virtuals que va tenir la seua seqüela en GOG. Després, El Juego Lúgubre li suposà el reconeixement internacional; el quadern va ser publicat en color a França, Itàlia i Holanda; l'argument era una ficció on Dalí tenia un paper protagonista. Les voyages d'Alexandre Icare: les fils de l'Alhambra (2003) narra les aventures d'un pintor romàntic francés del segle XIX que visita l'Alhambra. El Faro (2004) relata la relació de dues persones durant la guerra civil. El 2007 publicà, a França, Rides, un relat protagonitzat per un ancià amb alzhéimer que és portat pels familiars en una residència. Aquest últim treball, mereixedor del Premi Nacional de Còmic 2008 del Ministeri de Cultura, és el motiu de l'exposició que podeu contemplar des d'ahir al Fòrum de la Fnac de Sant Agustí (València).

Allí us trobareu exposades 26 seqüències de dibuixos originals que ens mostren com es va gestar Arrugues, un còmic que narra el drama personal que suposa la malaltia de l'alzhéimer. A l'exposició hi ha alguns apunts, dibuixos i notes de l' autor, fruit de les visites a algunes residències d'ancians que va fer el dibuixant.

Tot seguit us mostrem també la publicitat, abans esmentada, de la sèrie que va obtenir el premi de El país de los Estudiantes i que podeu trobar publicada al diari que elaboraren els alumnes de Comunicació Audiovisual de quart el curs 2006-2007.

http://estudiantes.elpais.es/EPE2007/Periodico/VisitaPeriodicosLocal/periodicoscompletos/

_____________

______________

Curs d'ètica periodística CQC

2008-12-30T02:49:38+00:00

750) this.width=750" border=0>

En més d'un cas, la televisió ha fet del repàs als titulars de premsa dels diferents diaris un bon exercici d'estil amb una clara intenció humorística. És el cas d'alguns programes de TV3 (Malalts de tele de l'Albert Om, Sense títol de l'Andreu Buenafuente, Persones humanes del Miki Moto...) o del Curso de ética periodística que ens oferia el periodista Juanjo de la Iglesia en les primeres temporades del CQC. Si en voleu tenir un tast, visiteu els següents enllaços.

http://www.youtube.com/watch?v=b7kIYNeAALI

http://www.youtube.com/watch?v=e__Lt3oRmrA

El país de los Estudiantes

2009-08-11T17:58:41+00:00

http://estudiantes.elpais.es/EPE2009/Periodico/VisitaPeriodicos/default.aspx?prov=VA