18
Abr 2014

El cine que no t'hauries de perdre: 'The kite runner' de Marc Foster

Escrito por: francesclopez el 18 Abr 2014 - URL Permanente

Títol: Cometas en el Cielo
Títol original: The Kite Runner
País: USA
Estrenat als USA: 14/12/2007
Estrenat a Espanya: 07/03/2008
Productora: Wonderland Films
Director: Marc Forster
Guió: David Benioff, Khaled Hosseini (novel·la)

Banda sonora: Alberto Iglesias
Repartiment: Susan Zangl, Shaun Toub, Khalid Abdalla, Atona Leoni.

Estem davant d'una pel·lícula tendra i dura al mateix temps on dos amics, més que germans, mantenen una relació especial d'amo i criat. Els dos protagonistes, Amir (Zekiria Ebrahimi) i Hassan (Ahmad Khan Mahmoodzada), conviuen en la mateixa casa i tenen una relació estreta que els porta a estimar el vol dels catxerulos, el cine americà i la lectura de contes, a l'estil de Les mil i una nits. Les circumstàncies personals primer (enveja i traïció) i les històriques del país on viuen, després, els porten a la separació i les seues vides no tornaran a coincidir físicament. Només, vint anys més tard, una carta i una fotografia permetran recuperar per uns instants aquell temps d'esperança i amistat.

Cartel de Cometas en el Cielo (The Kite Runner)

La novel·la de l'escriptor americà, d'origen afgà, Khaled Hosseini, en la qual s'ha basat el guió de la pel·lícula, va ser tot un èxit de vendes allà pel 2005; potser perquè en dóna una visió del conflicte afgà (possible guerra civil, invasió russa, dictadura dels talibans) molt occidental i a l'americana. Aquest transfons històric ens permet veure l'evolució d'algun dels personatges que ja de menuts mostraven el seu odi i la seua actitud racista envers els joves azagra.

La fotografia, de Roberto Schaefer, i la música, de l'espanyol Alberto Iglesias (candidata a l'Òscar), aconsegueixen crear un clima idíl·lic en alguns moments de la pel·lícula i ens sotraguegen un poc el cor. No m'estranya que haja arrencat alguna que altra llagrimeta entre el públic.

La pel·lícula plasma bé la situació de la comunitat afgana als Estats Units i el contrast de pensaments i costums. Han passat vint anys i les vides d'aquells dos joves han dibuixat camins ben diferents, tots dos tortuosos, però els d'un més que els de l'altre.

Una telefonada des de Pakistan permetrà a Amir (Khalid Abdalla) regressar a l'Afganistan a la recerca de la seua pròpia redempció, tot i el perill que suposa l'implacable govern dels talibans. Allà veurem els canvis físics que ha experimentat el paisatge; els canvis polítics, que han empobrit la societat i han cercenat la democràcia; i els canvis morals, que han portat els seus habitants a l'Edat Mitjana. Amir s'hi enfrontarà a tots els seus fantasmes del passat i als del seu país per recuperar la dignitat perduda i al fill del seu gran amic. Per primera vegada obrarà de forma valenta i segura i superarà els límits que la seua infantesa poruga li havia imposat.

En tornar als Estats Units veurem realment el canvi que ha obrat el viatge en el protagonista i tindrem ocasió de recuperar les imatges del començament de la pel·lícula on milers de cometes volen en un cel blau, carregat d'esperança.

Llàstima que aquest cel no siga el de Kabul i el missatge passe per la recerca d'una vida millor lluny de la pròpia terra, del propi país!

Comentari de Jaume Mont publicat anteriorment amb data de 6 de juny de 2009.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

17
Abr 2014

Gràcies, Gabo

Escrito por: francesclopez el 17 Abr 2014 - URL Permanente

"Cien años de soledad" de Gabriel García Márquez ens acompanyarà sempre. DEP

Mentre rellegia "Cien años de soledad" m'he trobat un text magnífic que ens recorda com veien la tecnologia i, en especial, la imatge en moviment els nostres avantpassats. Es tracta d'un cas en què els espectadors es van sentir estafats perquè al protagonista de la pel·lícula que havien anat a veure ja havia mort en un film anterior que havien passat a la mateixa sala.

M'he permés fer la traducció del text original de Gabriel García Márquez, publicat el 1980 a Barcelona per Plaza-Janés. La novel·la és tot un regal per a qualsevol lector. El text diu així:

"Enlluernada per tantes i meravelloses invencions, la gent de Macondo no sabia per on començar a sorprendre's. Passaven les nits en vetla mentre contemplaven les pàl·lides peretes elèctriques alimentades per la planta que portà Aureliano Triste en el segon viatge del tren, i a l'obsessionant tumtum del qual va costar temps i treball acostumar-se.

Es van indignar amb les imatges vives que el pròsper comerciant el senyor Bruno Crespi projectava en el teatre amb taquilles de boques de lleó, perquè un personatge mort i sepultat en una pel·lícula, i per la desgràcia de la qual es van vessar llàgrimes d'aflicció, va reaparéixer viu i convertit en àrab en la pel·lícula següent.

El públic que pagava dos centaus per a compartir les vicissituds del personatge, no va poder suportar aquella burla inaudita i va trencar les cadires. L'alcalde, a instància de Bruno Crespi, va explicar per mitjà d'un ban, que el cine era una màquina d'il·lusió que no mereixia els desbordaments passionals del públic.

Davant de la descoratjadora explicació, molts van estimar que havien sigut víctimes d'un nou i aparatós assumpte de gitanos, de manera que van optar per no tornar al cine, considerant que ja tenien prou amb les seues pròpies penes per a plorar per fingides desventures de sers imaginaris. Una cosa semblant va ocórrer amb els gramòfons de cilindres que van portar les alegres comares de França en substitució dels antiquats orguenets, i que tan profundament van afectar per un temps als interessos de la banda de músics.

Al principi, la curiositat va multiplicar la clientela del carrer prohibit, i fins i tot es va saber de senyores respectables que es van disfressar de vilans per a observar de prop la novetat del gramòfon, però tant i tan de prop el van observar, que molt prompte van arribar a la conclusió que no era un molí de sortilegi, com tots pensaven i com les comares deien, sinó un truc mecànic, que no podia comparar-se amb res tan commovedor, tan humà i tan ple de veritat quotidiana com una banda de músics. Va ser una desil·lusió tan greu, que quan els gramòfons es van popularitzar fins al punt que en va haver un en cada casa, encara no se'ls va tindre com a objectes per a entreteniment d'adults, sinó com una cosa bona perquè l'estriparen els xiquets.

En canvi, quan algú del poble va tindre oportunitat de comprovar la crua realitat del telèfon instal·lat a l'estació del ferrocarril, que a causa de la maneta es considerava com una versió rudimentària del gramòfon, fins als més incrèduls es van desconcertar. Era com si Déu haguera resolt posar a prova tota capacitat de sorpresa, i mantinguera els habitants de Macondo en un permanent vaivé entre l'alegria i el desencant, el dubte i la revelació, fins a l'extrem que ja ningú podia saber a ciència certa on estaven els límits de la realitat."

Publicat anteriorment el 7 de desembre de 2008

El país

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

16
Abr 2014

125 anys del naixement de Charlot. Referències cinematogràfiques en 'Chaplin i Edna'

Escrito por: francesclopez el 16 Abr 2014 - URL Permanente

Charles Chaplin (Londres, 16 d'abril de 1889 - Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 1977) va ser un gran mim i un dels grans creatius del cinema mut. Va sobreviure al canvi de la indústria cinematogràfica i l'aparició del cinema sonor va confirmar que es tractava d'un gran actor i un bon director de cinema. La major part de les seues pel·lícules les va rodar en blanc i negre, però la seua darrera producció com a director, La comtessa de Hong-Kong per exemple, la filmà en color.

"El seu principal personatge era Charlot, conegut com The Tramp al món anglòfon i Carlitos al Brasil. Charlot és un vagabund amb aires refinats de gentilhome. La seva vestimenta típica era una corbata estreta, unes sabates i uns pantalons balders, un barret fort i un bastó de bambú. La cara adornada amb un bigoti esquifit". (En Viquipèdia, entrada Charles Chaplin)

En aquest curt d'animació, Charlot esdevé l'actor principal i, com en moltes de les seues pel·lícules, s'enamora de la xica. Però el curt no sols se centra en les pel·lícules de Chaplin; també fa referència a d'altres personatges que apareixen en pel·lícules posteriors com l'extraterrestre ET, els dinosaures de Jurassic Park o l'aventurer Indiana Jones.

De tota manera, el que us propose hui és que, després de contemplar el curt, identifiqueu algunes de les recreacions del personatge de Charlot en les seues pròpies pel·lícules.

Quantes escenes ets capaç d'identificar?


Per si no ho teniu clar, us recorde alguns dels títols més destacats de Charles Chaplin: The vagabond (1916), The Kid (1921), La quimera de l'or (1925), El circ (1928), Llums de la ciutat (1931), Temps moderns (1936), El gran dictador (1940) o Monsieur Verdoux (1947) i us deixe enllaços en Youtube d'algunes escenes que us poden refrescar la memòria:

- Temps moderns (fragment de la fàbrica) i l'escena final

- La quimera de l'or o una altra còpia i la imitació,

- The vagabond,

- Llums de la ciutat (l'escena de la violetera a partir del minut 7:34 i, al final, l'escena de la rosa a partir del fotograma 1:22:40),

Referències que apareixen en el curt a altres pel·lícules:

- ET, el extraterretre

-Indiana Jones i el temple maleït, (més informació sobre el personatge)

- Jurassic Park

Apunt publicat anteriorment en aquest blog el 8 de gener de 2013

Visiteu l'apunt de 400 colps

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

15
Abr 2014

'Hitchcock Animated Medley' de Tim Luecke

Escrito por: francesclopez el 15 Abr 2014 - URL Permanente

Per acabar amb el repàs sobre publicitat que hem vist la darrera setmana, mira't el següent anunci i presta atenció també a la música.

The key to reserva

La publicitat i el cinema s'han aproximat en moltes ocasions; per això, en l'anunci anterior, el director de cine Martin Scorsese volgué retre homenatge al cinema d'Alfred Hitchcock. Repassem huit dels grans títols que formen part de la seua filmografia a partir dels seus tràilers:

1935 - The 39 Steps
1951 - Strangers on a Train
1954 - Rear Window
1956 - The Man Who Knew Too Much, remake americà de la pel·lícula de 1934
1958 - Vertigo
1959 - North by Northwest
1960 - Psycho
1963 - The Birds

Tot aquest treball d'anys de l'enginyós director de cinema Alfred Hitchcock ha estat resumit en un magnífic curt de no arriba a 2 minuts. Els personatges de l'animació apareixen caricaturitzats i també està present la silueta del mateix Alfred Hitchcock que, com sabeu, acostumava a eixir en alguna escena de les seues pel·lícules.

Mira't el curt Hitchcock Animated Medley de Tim Luecke i digues:

- Sabries dir quantes vegades apareix la silueta del director homenatjat en el curt?

- En un primer visionat, quantes coincidències trobes entre les animacions del curt i les imatges dels tràilers de les pel·lícules de Hitchcock que hem esmentat anteriorment?

Torna a veure't el curt i comprova-ho.

- Quantes imatges de la pel·lícula Psycho series capaç d'identificar?

- Què recordes de l'escena de North by Northwest que apareix en les imatges des del minut 0:48 fins al minut 0:54?

- Sabries localitzar el primer fotograma que recorda la pel·lícula The 39 Steps?

- Indica el moment on es fan més presents els inquietants animals de la pel·lícula The Birds.

- En homenatge a quines pel·lícules de les esmentades anteriorment apareixen les escenes en un tren?

- Has reconegut algun moment de Rear Window? Quin?

- Quan el personatge puja les escales veu caure un cos a través de la finestra, en quina pel·lícula hem vist una situació semblant?

- A quina banda sonora correspon la música d'aquest curt? Saps si és la mateixa que empra Scorsese en l'anunci del començament?

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

14
Abr 2014

'Signs' (2008) de Patrick Hughes

Escrito por: francesclopez el 14 Abr 2014 - URL Permanente

Les finestres sempre són com una porta al món i, per això, quan l'atracció que ens provoquen no és tan malaltissa com la del protagonista de la pel·lícula d'Alfred Hitchcock, Rear Window, també ens poden donar algunes alegries, connectar-nos amb una realitat diferent, sorprenent, divertida?

En el fons, una finestra no deixa de ser una motivació, una font de curiositat que, de vegades, ens desperta l'instint més xafarder, ens encomana un poc d'optimisme, ens fa irreflexius (Paperman) o ens convida a fer extravagàncies més o menys divertides.


Fitxa tècnica

Títol: Signs
Director: Patrick Hughes
Any: 2008
País: Austràlia
Gènere: Romanç
Durada: 12 minuts
Productor: Victoria Conners-Bell
Escrit per: Patrick Hughes, Karl Fleet i Nick Worthington
Idea: Publicis Mojo
Música original: Dmitri Golovko
Càsting: Nick Hamon i Megan D'Arey
Protagonistes: Nick Russell i Kestie Morsaai



Exercicis
Després que et mires el curt, completa la valoració crítica sobre ell amb una breu sinopsi i amb l'anàlisi de:

- la trama,

- els moviments de càmera,

- el muntatge.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

11
Abr 2014

Comentem publicitat: Choice FM "Stop the bullets! Kill the gun!" (i 3)

Escrito por: francesclopez el 11 Abr 2014 - URL Permanente

Quan la bala travessa

els cossos...

L’objectiu de l’anunci és aturar l’ús de les armes, parar la violència, majoritàriament la racista.

L’emissor és, de primeres, l’empresa VOICE FM o, possiblement, alguna associació o ONG lligada a l’emissora que pretén aturar el nombre d’assassinats que hi ha hagut, darrerament, entre els joves i a mans de joves. En aquest sentit, els telediaris ens nodreixen de notícies sorprenents cada setmana i algunes pel·lícules com PAY IT FORWARD (Cadena de favors); BOWLING FOR COLUMBINE; BANG, BANG YOU’RE DEAD (Escola d'assassins. Bang, bang; estàs mort) o, en pla de comèdia negra, HEATHERS (Escola de joves assassins). La pretensió és que l'espectador pense sobre l'ús que se'n fa de les armes.

Per tractar-se d’un anunci publicitari hem de parlar d’un doble emissor: el publicista, que ha dissenyat una campanya enginyosa perquè agrade a la gent i qui l’ha contractat. Així mateix, hem de parlar de dos receptors del missatge: l’empresa que s'anuncia i els espectadors, als quals se’ls ha de presentar el missatge de forma clara, original i atractiva.

A l’anunci es veu com apareixen una sèrie d'objectes, en principi aliments en alguns dels quals el color roig (sang?) juga un paper rellevant, col·locats de forma estàtica i estètica, que exploten de forma violenta en ser travessats per una bala. Apareixen, en aquest ordre: un ou, un got de llet, una poma, una botella de ketxup, una botella d’aigua, un meló d’Alger i... el cap d’una persona, un adolescent negre, que mira, fixament, la càmera? Davant d’aquesta persona, la bala no arriba a descriure tota la seua trajectòria i, per sort, pel mateix lloc per on hauria de passar la bala, apareix un missatge que diu: “Para les bales. Mata la pistola.”

El fons sempre és d’un color grisenc i, mentre veiem les imatges, sona una peça de música clàssica.

En una primera interpretació vaig pensar que les armes porten la fam i, com a conseqüència d’aquesta fam, moltes persones moren. Però, més endavant, en veure un parell de vegades l’anunci, vaig entendre que “moren moltes persones per culpa de les armes i no és cap qüestió estètica, precisament, la que ens ensenya la mort”. Aquesta publicitat aconsegueix l’objectiu d’una forma retardada? S’ha de veure la publicitat un parell de vegades per poder entendre completament el missatge, que entenem només quan apareix la persona a la qual es dirigeix la bala. És, en aquesta escena, quan es crea un gran xoc en els espectadors perquè ja s'han acostumat a veure aliments rebentats a miquetes.

En la meua opinió, aquesta publicitat és de les més cruels que mai no he vist. No esperava que s’arribara tan lluny per a fer pensar la gent sobre les morts que creen la violència als carrers i les guerres. Realment, en un primer moment, vaig arribar a pensar que anava a veure com moriria aquella persona davant dels meus ulls.

Com ja he dit abans, si que he arribat a la conclusió que aquesta publicitat es més contra les guerres en les quals obliguen a participar els xiquets que contra l'ús d'armes de forma individual. Per culpa de les armes es perd aliment i es perden vides.

La música és un altre element que fa que aquest contrast entre aliments travessats i una possible persona travessada siga més impactant. La tranquil·litat que se't transmet, de sobte, es trenca en veure el cap del jove adolescent.

Comentari: Pau Aleixandre 1r. B (Curs 2008-2009)

Article publicat anteriorment el 18 de febrer de 2009

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

10
Abr 2014

Comentem publicitat: Choice FM "Stop the bullets! Kill the gun!" (2)

Escrito por: francesclopez el 10 Abr 2014 - URL Permanente


Nom del producte / marca: Emissora de ràdio Choice FM.
Eslògan / logotip: 'Stop the bullets, kill the gun. Peace on the Streets.' / 'Para les bales, mata la pistola. Pau als carrers.'
Objectiu: Reduir la violència als carrers, rebaixar l'índex de crims, acabar amb l'ús de les armes (pistoles, navalles...).
Emissor: L'emissora de ràdio Choice FM.
Receptor: Totes les persones que veuen la publicitat, però, especialment, els joves.
Ubicació: L'espot ha sigut rodat als Estats Units i és obra de l'agència AMV BBDO i la productora Therapy Films.
Duració: 1 minut.

Descripció del conjunt d'imatges

Per a la gravació de l'espot s'ha utilitzat una càmera “phantom camera”, que captura 10.000 imatges per segon. Amb aquesta tècnica se'ns mostra la bellesa de les imatges que deixa una bala en impactar amb peces inanimades i quotidianes, com un ou, un got de llet, una poma, una botella de ketchup, una botella d'aigua i un meló. L'impacte final es produeix quan veiem, en l'última imatge, el cap d'un adolescent de color.

Descripció dels elements morfològics

- Escenari o ubicació: Tots els elements apareixen col·locats sobre un pal metàl·lic; darrere hi ha un fons pla, de color gris blavós.
- Sons: Una melodia de música clàssica.
- Objectes: Els objectes no tenen cap moviment, estan completament quiets, en estat de repòs; només sofreixen un estat d'explosió quan la bala els travessa i, en eixos moments, és quan juga la imatge amb els colors, la velocitat i el ritme de la gravació; tret de la imatge final en què apareix la cara del jove.

Aspectes sintàctics – expressius

- Plans i angles de la càmera: La càmera està col·locada en un punt fix, al mateix nivell d'altura que els objectes, sense cap moviment.
- Narració: Ivor Etienne, Director de Choice FM, comenta que l'emissora “s'agafa molt seriosament el tema del crim amb pistoles, per això hem llançat la campanya “Pau als carrers”, ja que els efectes de la violència amb armes afecta a part de la comunitat jove urbana amb la qual nosaltres entrem en contacte al Regne Unit”.
La força del missatge de l'anunci “Mata la pistola” ens ve a dir que no és gens atractiu dur una pistola, que una pistola no és cap joguet i que mai et traurà de cap perill el fet de portar-la. Al final, la violència amb armes destrueix les vides dels jóvens i, en mostrar aquest anunci en els mesos d'estiu, l'emissora esperava posar aquest missatge en la ment del jovent "quan ells estiguen cara a cara amb problemes o situacions conflictives".

Valoració crítica

Jo crec que sí que s'aconsegueix l'objectiu del missatge; queda clar un: No a la guerra, No a la violència, No a les armes: Pareu les bales. El moment en què la bala es dirigeix al cap del xiquet genera un clar rebuig en l'espectador que no vol veure com la bala progressa en la seua trajectòria. L'espectador no vol que passe cap mal o fet desagradable, no vol veure l'execució d'un innocent. És així com l'emissor ens dóna a entendre que les bales i les pistoles no duen a cap objectiu positiu i que el resultat mai no és bonic, sinó més aviat al contrari: comporta situacions d'intens dolor i sofriment.

Opinió personal

M'ha agradat aquest anunci publicitari perquè el missatge em resulta molt interessant i també la manera en què s'explica i mostra. Eixe joc de ritme amb les explosions i els colors resulta molt atractiu plàsticament parlant.

Montse Olmos, 1r B (Curs 2008-2009)

Article publicat anteriorment el 17 de febrer de 2009

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

09
Abr 2014

Comentem publicitat: Choice FM "Stop the bullets! Kill the gun!" (1)

Escrito por: francesclopez el 09 Abr 2014 - URL Permanente

Para les bales. Mata les armes. Pau als carrers.

L’objectiu d’aquest anunci és detenir la violència als carrers entre joves I erradicar, si és que es pot, l’ús de les armes dels carrers. En la imatge final del vídeo podem observar una frase referent al tema principal: “Stop the bullets, kill the gun”, és a dir, “Para les bales, acaba amb les armes”. L’emissor de la campanya que promou aquest missatge és la cadena de ràdio ChoiceFM, una emissora que es posa en contacte amb els joves cada dia a través de FM. Aquesta és la principal estació de ràdio de música urbana i va dirigida especialment als joves londinencs.

A l’anunci de Choice FM es mostren un conjunt d’aliments quotidians: fruita, llet, aigua, salses… que exclaten, de sobte, en travessar-los un projectil.

La història que l’emissor ens vol transmetre és la destrucció que les armes provoquen en el món i les conseqüències que això pot dur a termini: acabar amb la vida d’un ésser humà.

Un darrere l’altre van esclafint els objectes que ens presenten: un ou, un got de llet, un pot de ketchup, una ampolla d’aigua i un meló esclaten de forma impactant i artística. Es tracta que el receptor no s’espante però s’adone del poder destructiu de les armes. Finalment, a l’igual que la destrucció que arriba a aquests elements, també pot abastar la vida humana.

Pense que l’anunci està molt ben ideat ja que una imatge val més que mil paraules; el publicista, que utilitza una càmera super ràpida, aconsegueix impressionar els espectadors amb la bellesa de les seues imatges. Mitjançant els elements quotidians s’apropa més al públic; però, l’element que utilitza al final (el meló d’Alger), ja ens posa enlerta perquè no el tria vanalment; ha estat la seua semblança amb la forma d’un cap humà i el roig de la sang perquè ha triat el meló d’Alger. És així com pot impressionar més encara l’espectador. Els colors que ha utilitzat i la música tranquil·la també influeixen en l’atracció que provoquen les imatges, d’altra manera el rebuig seria instantani i no arribaríem a la imatge final i, per tant, al missatge.

L’eslògan dóna molta força a la campanya i, després de veure l’anunci, et fa reflexionar sobre la importància d’erradicar les armes, sobretot entre els joves.

Quan pensem en les morts d’escolars a mans de companys als Estats Units o les últimes morts ocorregudes al Regne Unit ens pareixen mentida, però sabem que són ben certes. Curiosament aquests dos països desenvolupats són els que les estadístiques assenyalen com els majors posseïdors d’armes entre els ciutadans; i aquest fet pot ocasionar un augment dels crims desmesurat.

Calen molts anuncis com aquest per conscienciar la població.

Comentari fet per Lara Gea. 1r B (Curs 2008-2009)

Publicat anteriorment el 16 de febrer de 2009

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

09
Abr 2014

Pràctiques de publicitat: Choice FM "Stop the bullets! Kill the gun!"

Escrito por: francesclopez el 09 Abr 2014 - URL Permanente

En futurs apunts us mostrarem alguns dels comentaris que els alumnes han fet en contemplar l'anunci anterior. L'exercici que se'ls demanava estava plantejat en els següents termes:

Després de veure la publicitat anterior i de visitar el bloc Rebomboris (IES Almussafes), on trobareu altres models de comentari de publicitat, feu un breu text seguint l'esquema:

1) Títol, parts, objecte que s'anuncia, objectius, emissor i receptor del missatge.

2) Descripció del conjunt d’imatges.

3) Narració: relat o història que es conta.

4) Argumentació: Què passa amb cada objecte? Per què?

5) Valoració crítica: S’aconsegueix l’objectiu? Per què?

6) Opinió personal.

El text s’ha de fer en "valencià" estàndard, per tant, procureu utilitzar el vocabulari apropiat i fer bon ús del diccionari.

Publicat anteriorment el 15 de febrer de 2009

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

08
Abr 2014

Dictat per parelles: 'Girona, un llibre de records'

Escrito por: francesclopez el 08 Abr 2014 - URL Permanente

Entre dos persones podreu completar el text, extret del llibre Girona, un llibre de records (1952), publicat el 1966 dins el tercer volum de l’obra completa, Primera volada, per l’Editorial Destino, i reeditat el 2012 per Edicions 62, per commemorar els 60 anys de la primera edició, dins la col·lecció "la butxaca".

Alterneu lectura i escriptura.

Full 1


Alumne A llig, alumne B copia en el full 2

Abans, ja fa anys, el mercat de bestiar es feia a l’areny de l’Onyar, riu amunt, a partir del Pont de Pedra. Era un gran núvol de pols i a dins hi havia el mercat. Del pont estant es podia veure una taca de sol sobre el bronze lluminós de la cara d’un gitano. Al voltant d’aquest punt lluminós hi havia el coll gràcil i llarg d’un poltre i el renillar d’un cavall dret sobre les potes de darrera, una mica d’escuma a la boca. Sobre la blancor groga d’un ramat es destacava la brusa negra, color sotana, ____________________________________________

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

_____________________.

Josep Pla, Girona, un llibre de records

Font: La serp blanca, blog d'Enric Iborra


Full 2

Alumne B llig, alumne A copia en el full 1

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

_______ d'un marxant i sobre la foscor xocolatada d’una vaca la faixa roja d’un pagès. Un matxo tirava una guitza i sempre hi havia un ase o dos que bramaven. En aquest areny platejat, els arbres del carrer del Carme al fons, s’hi reunia la flor de la gitaneria, de la ramaderia, de l’intercanvi, de la barata i de la veterinària provincial. El núvol de pols era brillant i el sol l’irisava; de vegades al fons es veia la lluïsor dels tricornis xarolats de la parella de la guàrdia civil.

Josep Pla, Girona, un llibre de records

Font: La serp blanca, blog d'Enric Iborra


ACTIVITATS

1. Què volen dir les paraules i expressions següents: 'del pont estant', 'renillar', 'color sotana', 'tirar una guitza', 'bramar', 'baratar' i 'tricornis xarolats'?

2. Corregiu-vos els errors i, després, penseu quin ha estat el motiu de cada falta. Què hauríeu de fer en el futur per a evitar de nou el mateix error?

3. Consulteu aquest enllaç i digueu quina informació complementària hi ha sobre la ciutat de Girona que us permetria ampliar la descripció del dictat.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

francesclopez

ver perfíl

Avatar de francesclopez

Aquest bloc està adreçat als alumnes d'ESO i de Batxillerat; especialment, als de l'assignatura de Valencià: llengua i imatge i Valencià: llengua i literatura de segon de batxillerat. En ell trobareu anotacions, propostes d'exercicis, propostes de treballs...
Podeu baixar-vos els continguts i visitar les pàgines, que us aconsellem, on trobareu informació sobre cinema, publicitat, comentari de textos, llengua i literatura.
També em reserve un espai personal en les pestanyes Temps d'hivern i Temps d'estiu.

Text

Suscriu-te

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):