30
Jun 2014

'Corre l'estiu' dels Pepet i Marieta

Escrito por: francesclopez el 30 Jun 2014 - URL Permanente

Moltes felicitats als qui heu aprovat el curs i endavant per als qui encara us presentareu a la recuperació extraordinària de juliol.

Que passeu tots un bon estiu.

Tornarem al setembre, quan comence el nou curs.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

19
Jun 2014

Historietes medievals de Pot de Plom: 'El drac de tres caps'

Escrito por: francesclopez el 19 Jun 2014 - URL Permanente

Per a l'última classe del curs, donat que el treball de fi de curs ha consistit en la representació d'obres per a titelles, fetes pels alumnes de primer d'ESO, ens ve que ni pintat aquest vídeo d'una altra de les Historietes medievals de la companyia de teatre Pot de Plom. En aquesta ocasió es tracta de la representació del conte "El drac de tres caps", una producció de la Televisió Valenciana.


Com ja apuntàvem en apunts anteriors, els alumnes de primer d'ESO han preparat la representació de les obres per a titelles i teatre que ells mateixos havien escrit a partir de la transformació d'algun conte tradicional. La feina ha comportat la creació dels decorats i titelles per a la representació de les obres, el disseny del teatret i la interpretació musical. L'activitat s'ha fet amb la col·laboració dels departaments de Plàstica, Tecnologia, Música i Valencià.

Si voleu conéixer algunes de les obres que han escrit els alumnes podeu clicar sobre cadascun dels títols:

- Caputxeta fosca

- The pig brothers

- Caputxeta bona

- Una vida desestructurada


Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

09
Jun 2014

Quantes imatges reconeixes?

Escrito por: francesclopez el 09 Jun 2014 - URL Permanente

Enllaç a Youtube ací
.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

05
Jun 2014

'La volta al món en 80 dies' de Gerónimo Stilton i Els Fantàstics

Escrito por: francesclopez el 05 Jun 2014 - URL Permanente

Amb aquesta cançó us volem recomanar la lectura de la versió teatral de la novel·la de Jules Verne, La volta al món en 80 dies. L'adaptació teatral va ser feta per Juli Disla i està editada en la col·lecció Micalet Teatre de l'editorial Bromera. L'obra va ser representada amb èxit el 2005 a la Sala Escalante de València.

Propostes didàctiques.

Si us animeu a llegir la novel·la original de Jules Verne trobareu diverses edicions, algunes de les quals també van acompanyades de propostes didàctiques, com ara:

- La Volta al món en 80 dies.

- Fitxa de lectura

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

04
Jun 2014

The pig brothers

Escrito por: francesclopez el 04 Jun 2014 - URL Permanente

Obra per a titelles, basada en el conte popular 'Els tres porquets i el llop'. Escrita pels alumnes de 1r ESO A: Patrícia Real Pastor, María Sancho Gutiérrez, Candela Sevilla Gutiérrez i Paula Simeón Vedreño.


'THE PIG BROTHERS'

Escena I

Al bosc, a casa de JOE, amb els seus germans GEORGE i MIKE.

GEORGE - A mi no m'agrada que em perseguisquen les fans ni que em molesten.

JOE - Però jo no les puc atendre sempre. A més, ara he de gravar el nou disc.

MIKE – Doncs jo no pense atendre-les! Sempre ho faig jo!

GEORGE – Ara torne.

JOE – On vas?

GEORGE – A ca Garcia, dotor!

Escena II

Com la casa és de vidre, quan GEORGE se'n va al bany, observa que una dona els espia des de fora. GANDULESTRA, en veure'l, truca a la porta, però no li obrin. Com no li fan cas, mira pels vidres i els colpeja.

GANDULESTRA – (Crida d'alegria.) Ai, a, ai, ooooh, Sííííí! Signeu-me un autògraf, per favor! Sou els meus cantants preferits!

Els tres germans passen d'ella.

GANDULESTRA - Què feu? Porte tot el dia ací esperant i no em feu ni cas! (Al públic, en un apart) Si no m'obrin, ara veuran!

Escena III

GANDULESTRA està davant de la casa de vidre de JOE, el germà petit. És una casa molt bonica, però molt feble. GANDULESTRA arreplega pedrotes per a destrossar-li-la per no haver-li fet cas, però espera que se'n vagen per a no ser descoberta.

Escena IV

En conversa telefònica.

JOE - Hola GEORGE, podria anar a passar uns dies a ta casa?

GEORGE- I per què?

JOE – És que m'han trencat tots els vidres de casa i no s'hi pot estar. El cristaller tardarà en reparar-me els danys.

GEORGE – D'acord, no et preocupes. Vine-te'n.

JOE – Em pose de camí de seguida.

Escena V

Al dia següent, durant la nit i sense esperar-s'ho, comença a cremar-se la casa de fusta hindú de GEORGE.

GEORGE – No notes una oloreta a sandal excessiva?

JOE – Sí i molta calor als peus.

GEORGE – Als peus?

JOE – Sí, corre que ens cremem. Agafa un poc de roba i anem-se'n.

GEORGE - Ja la tinc; anem-se'n.

JOE - Enviem-li un whatssap a MIKE per veure si podem refugiar-nos a sa casa.

GEORGE – (Escriu.) - MIKE algú ha trencat els vidres de la casa de JOE i ara m'ha cremat la casa. Anem cap a ta casa.

MIKE contesta: "Veniu, no us preocupeu".

Escena VI

Després del que ha ocorregut, avisen la policia i denuncien els fets, però GEORGE recorda GANDULESTRA voltant la casa de JOE i pensà que tot allò ha degut ser cosa d'ella.

GEORGE – Germans, caldrà escarmentar eixa boja que volta pel bosc perquè estic segur que ha estat per la seua culpa que JOE i jo ja no tenim casa.

JOE - No podem venjar-nos. Això seria com encetar una guerra i acabaríem pitjor.

GEORGE - Ja ho sé, però no vaig a permetre que se n'isca amb la seua.

JOE continuava negant-se, però GEORGE trassa igualment el pla.

GEORGE - Que bé! La trampa ja està preparada.

GEORGE i MAIK reien, però JOE estava trist i els deia que 'no obraven bé'.

JOE – No ho esteu fent bé; jo no vull saber res del que trameu. És la policia qui ha d'actuar; si ho fem nosaltres ens posarem en un bon embolic.

Escena VII

Per sort, després d'aquella acció dels dos germans, aquella fan ja no tornà a actuar més i, passats uns dies, JOE hagué de reconéixer que l'acció havia estat efectiva. Feia calor i tenien la finestra de la casa oberta.

JOE - Ho sent molt. GEORGE, em podries explicar el pla que feres?

GEORGE – Clar. Anàrem a ca GANDULESTRA i li lliuràrem uns autògrafs al temps que li dèiem que el nostre grup s'anava a trencar. Aleshores ens va demanar que no ho férem i ens amenaçà que si ho féiem no voldria saber res més de nosaltres tres.

JOE – Només això? I es va quedar tranquil·la i s'ho va creure?

GEORGE – Sí.

JOE - Doncs tampoc no ha sigut per a tant.

GEORGE – Clar; tampoc era tan complex.

Escena VIII

I els tres començaren a riure sense saber que GANDULESTRA estava a fora de la casa escoltant el que deien des de feia un estona.

GANDULESTRA – (En un apart.) A sí, tot ha estat una estratègia per a traure'm del mig! Ara sabran el que és bo!

GANDULESTRA comença a acumular objectes i amagar-los a la vora de la casa; mentre els tres germans continuen rient-se i fent plans per a la col·locació d'una alarma.

GANDULESTRA - Per fi; ja tinc tot el necessari per a poder picar la mansió i destrossar-la.

Escena IX

Mentrestant, els germans segueixen dins la mansió de MAIK i es preparen per a activar l'alarma per a fans perquè no volen més sorpreses.

MAIK - L'alarma ja està sonant? Això és que falla o que hi ha algú que intenta entrar a casa sense permís

JOE – Això significa que la nostra fan ja està mans a l'obra.

GEORGE - Correu, eixiu de casa.

MAIK – Clar, home i veurem on vivim. JOE crida la policia.

Escena X

La policia até la cridada de GEORGE i els comuniquen que en breu estaran allí.

POLICIA - Hola bona nit.

JOE – Bona nit!

POLICIA – De seguida detindrem la vostra fan. Amb fans com ella ja no necessiteu enemics.

GEORGE - Per cert, sap ja alguna cosa de qui pagarà els desperfectes de les nostres cases?

POLICIA – Sí, està demostrat que ha estat una tal GANDULESCA, quan l'agarrem i declare, l'assegurança de la llar us pagarà la reconstrucció.

JOE - MAIK, feres molt bé en fer-te la casa de pura roca.

Escena XI

Entra un segon policia que els anuncia que han detingut GANDULESTRA quan es disposava a atacar amb una pisonadora la casa.

POLICIA – Bé, tot està resolt. Que tingueu bona sort amb la gira.

Escena XII

Els germans li donen les gràcies al POLICIA i, després d'uns mesos d'obres...

JOE - Estic pensant en uns nous temes per a la nova gira. Un d'ells s'anomena 'Vés amb compte amb les fans'.

GEORGE - Quina idea més bona; és original.

MAIK - A mi també m'agrada.

ELS TRES GERMANS – (Alhora.) I ací acaba la història dels PIG BROTHERS.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

30
May 2014

La Caputxeta bona

Escrito por: francesclopez el 30 May 2014 - URL Permanente

Obra per a titelles, basada en el conte popular 'Caputxeta roja'. Escrita pels alumnes de 1r ESO A: Sergi Ruiz, Jesús Salvador, Zulema Rodríguez i Daniel Romero.

Il·lustració d'Óscar Julve

CAPUTXETA BONA

ESCENA I

CAPUTXETA entra al banc. El banc té un caixer i un mostrador. Hi ha un empleat que està lliure; CAPUTXETA s’hi acosta.

CAPUTXETA – (Alegre.) Bon dia!

BANQUER - Bon dia. En què puc ajudar-la?

CAPUTXETA – Vull traure cinc-cents euros.

BANQUER - I això…

CAPUTXETA – No tinc perquè donar-li explicacions, no creu? (El banquer li fa mala cara i ella contesta malament.) Li he dit que vull traure els meus diners i punt! (Amb veu amenaçadora.) I no em vinga amb carassetes que em done de baixa, eh?

BANQUER – Senyoreta, no és el que es pensa. (Mentre assenyala el caixer.) Li dic que este no és el lloc; si vol traure els seus estalvis, ha de fer-ho en el mostrador de la dreta o en el caixer.

CAPUTXETA – Ah, d’acord. Gràcies.

CAPUTXETA trau els diners i ix del banc.


ESCENA II

CAPUTXETA va pel carrer. La vorera és ampla i està ocupada per més gent. Ella no s’acaba de fiar i s’amaga bé els diners mentre mira que ningú se n’adone del que fa.

CAPUTXETA – Ara hauré d’anar a casa de la meua iaia per dur-li els diners; després, la reunió de veïns; més tard, la junta esportiva... (Bufa.) Buf. Açò és una muntanya de faenes tan gran com el Penyagolosa!

Un POLICIA no ha parat de mirar CAPUTXETA i els seus gestos estranys. Quan s’adreça a d’ella...

POLICIA – Bon dia.

CAPUTXETA – Bon dia.

POLICIA – Què portes amagat?

CAPUTXETA – Res.

POLICIA – Creus que em xuple el dit?

CAPUTXETA – De veritat, vol que li conteste?

POLICIA – Contestatària, eh! La teua cara em sona. Sí, sí, sí; la recorde... Eres una terrorista molt buscada!

CAPUTXETA – Jo? (Ofesa) Però què diu! Jo sóc una bona xica!

POLICIA – Sí, sí, sí, clar; (irònic) una bona xica que s’amaga alguna cosa que no vol dir què és.

CAPUTXETA – Perquè és un encàrrec de la meua iaia.

POLICIA – Sí, sí, sí. El que portes amagat és robat, xiqueta! (L'agafa del coll de la brusa i l’empenta.) I ara mateix, en arribar a la comissaria podrem comprovar què és. Vinga, tira, tira cap endavant...

CAPUTXETA – Què... Crec que serà que no. (Crida) Auxili!

El POLICIA torna a empentar CAPUTXETA i li cauen a terra els diners.

POLICIA – I ara què em dius? Ací tinc la prova del delicte!

CAPUTXETA – Però què diu? (Crida.) Per favor, ajudeu-me. (El policia l’empenta de nou. CAPUTXETA plora.) Jo no he robat res; he tret els diners de la màquina eixa que tenen al banc amb la targeta de la meua iaia.

POLICIA – Robaiaies! ja sabia jo, ja...


ESCENA III

En escoltar crits, el BANQUER ix fora per a saber què hi passa.

BANQUER - Què passa ací?

POLICIA – Que esta xiqueta els ha furtat diners.

CAPUTXETA – Jo no he sigut!

BANQUER – Però si és una clienta... (El policia li tapa la boca.)

POLICIA – Però, què (xiuxiueja) diu? És una lladregota!

BANQUER – (En veure la mirada del policia.) D’acord, d’acord.

CAPUTXETA – Mentider! Per a lladres, els banquers! Diga la veritat o li vaig a pegar una...

Intenta pegar-li però el POLICIA la deté i el BANQUER se'n torna al banc.


ESCENA IV

Entre la gent que mirava tenim PENJOLL, un home ben vestit i que diu que és polític.

PENJOLL. (Es presenta al POLICIA.) Sóc PENJOLL, Marià PENJOLL; di... dipu... diputat. I tots eixos diners, d’on han eixit?

CAPUTXETA – I a vosté què li importa!

PENJOLL – M’importa molt i (al POLICIA) el que li està passant a la jove, també.

CAPUTXETA – Han eixit del banc; són la paga de la meua iaia que està malalta i no pot anar a cobrar-los.

POLICIA – Home, haver-ho dit abans!

CAPUTXETA – Jo no sóc home!

PENJOLL – Bé, bé. Ha quedat tot clar. Senyor agent, ha sigut una equivocació i hauria de deixar lliure la xiqueta i demanar-li perdó. No creu?

POLICIA – Ah, sí, sí, sí. Perdona xiqueta; t’havia confós amb una delinqüent del metro.

PENJOLL – I ara que ja està tot aclarit, cap a casa. (Amb la mirada molt avariciosa.) I vés amb compte que hi ha molt mala gent que voldria els teus diners.

CAPUTXETA – Doncs, adéu i gràcies, senyor.

Ix CAPUTXETA.


ESCENA V

PENJOLL es proposa perseguir-la per poder robar-li els diners.
Persecucions on PENJOLL ix només per darrere dels extrems de l'escenari. Com si foren les cantonades dels carrers; aguaita per saber si encara té CAPUTXETA al davant; en comprovar-ho, s'amaga de seguida. De sobte no veu CAPUTXETA per enlloc i s'adreça al públic.

PENJOLL – Ei, xiquets, no haureu vist una xiqueta que passejava per ací carregadeta de diners?

Dóna temps a que el públic conteste.

PENJOLL – Esteu ben segurs? Gràcies, sou molt col·laboradors. Gràcies, gràcies.


ESCENA VI

Apareix CAPUTXETA i, més tard, per darrere, PENJOLL.

PENJOLL - Hola de nou.

CAPUTXETA – Tu eres...?

PENJOLL – Marià, Marià PENJOLL... (En veure la cara de CAPUTXETA.) El presi... (Sil·labejant.) El pre – si – dent. (En vore que tampoc no col·la, amb èmfasi.) El Superpresi...

CAPUTXETA – El presi? (Descreguda.). La seua cara no em sona gens. L’hauria vist a la tele.

PENJOLL – (Que no sap què dir.) Sóc el que t’ha ajudat abans a robar...

CAPUTXETA – Què?

PENJOLL – A recuperar... a recuperar els diners.

CAPUTXETA – Ah... Ja ho recorde!

PENJOLL – I on vas tan soleta?

CAPUTXETA – I a vosté que li importa!

PENJOLL – Només vull ajudar-te.

CAPUTXETA – Ah, sí; perdó. Vaig a casa de la meua iaia a portar-li els dinerets de la paga.

PENJOLL – Molt bé, molt bé... Coneixes el camí del Perdut? És el més ràpid i segur!

CAPUTXETA – Sí, sí; però és que mai no el trobe.

PENJOLL – Vine, jo t'indicaré. (La porta per l'escenari amunt i avall.) Vine, vine. (Finalment, li assenyala el lloc on comença la ruta que ha de seguir.) Mira, ací comença.

CAPUTXETA – Moltes gràcies.

PENJOLL - Au, xiqueta.

CAPUTXETA – (En un apart.) No em puc creure que siga tan bo i tan educat.

PENJOLL - Vés amb molt de compte que n’hi ha aprofitats que voldrien robar-te tots els dinerets.

CAPUTXETA – Gràcies presi pel consell!

CAPUTXETA ix.


ESCENA VII

PENJOLL – (Al públic.) Ara aniré a casa de la seua iaia per ací i esperaré CAPUTXETA perquè ella mateix em done tots els diners. I si m’ix malament la jugada (Fa com que s'ho pensa i riu.), li baixaré les pensions a la vella i els meus amics banquers li vendran unes preferents que es cagarà damunt. Ui, ui, ui... Que roí sóc! (Riu mentre ix d’escena.)


ESCENA VIII

CAPUTXETA entra a casa de la seua iaia. PENJOLL està al llit disfressat de iaia.

PENJOLL – Qui és? Filla, filleta, que m’has dut la pagueta?

CAPUTXETA – Hola iaia. (Sorpresa.) Iaia? (Més sorpresa.) Quines mans més grans que tens!

PENJOLL - (Amb veu de velleta.) Són per a furtar-te els... Ai, ai, ai, que maleta estic... Ja no sé ni el que dic, filleta. Vull dir: són de treballar tant.

CAPUTXETA – I eixa bocota?

PENJOLL - Per a xuplar-te la... Ai, ai, ai. Veus? Malíssima, malíssima estic! Dic: són per a cantar-te millor. Mira, mira: (Fa com si practicara cant.) ba, ba, ba, ba, ba ba bà... Vi, vi, vi, vi, vi, vi, ví. Has vist quina claror?

CAPUTXETA – I eixe bolígraf tan gran, qui te l’ha regalat?

PENJOLL – El llenyater. Vols fer-me ací un dibuixet? (Li mostra un paper.) Sí, però primer, signa-me’l. És per tindre un record teu!

CAPUTXETA – Iaia, què no estàs bé del cap? Açò és un... un rebut!

CAPUTXETA mira bé la iaia i intenta pegar a fugir. PENJOLL riu i salta sobre CAPUTXETA, falla i la persegueix per l'habitació.

PENJOLL – (Sorneguer.) No còrregues que cauràs.


ESCENA IX

Mentre segueix la persecució, s’escolta com algú obri la porta de la casa. De sobte apareix el POLICIA que havia recordat que PENJOLL era un lladregot i sospitava que li volia robar els diners a la xiqueta.

CAPUTXETA – No, per favor. La meua iaia és molt pobra! (Algú entra a casa.)

PENJOLL – I què passa? (Riu) Et vaig a llevar tots els dinerets que tingues...

POLICIA – Bon dia! Senyora?

En escoltar el POLICIA, PENJOLL s’amaga baix del llit.

POLICIA – Què passa ací? Què són eixos crits?

CAPUTXETA – El Superpresi; està baix del llit.

POLICIA – Qui?

CAPUTXETA – PENJOLL, el lladre que em vol robar els diners de ma iaia.

POLICIA - Ix de baix del llit, PENJOLL!

De sobte sent un soroll a l’armari.


ESCENA X

El POLICIA obri l’armari i ix la IAIA molt esglaiada. La IAIA i CAPUTXETA es fan una abraçada i s’amaguen en un racó. PENJOLL ix de baix del llit. El POLICIA li dispara, però PENJOLL l’esquiva molt hàbilment. Persecucions.

PENJOLL - (Riu i es burla.) Mai no em pillaràs, paquet!

PENJOLL intenta eixir per la finestra, però no havia vist la reixa que li ho impedeix i el fa caure a terra. El POLICIA li posa les esposes.

POLICIA - Quedes detingut per...(Pensa) per ser un farsant! Sí, sí, sí. Farsant!

PENJOLL – Per a farsants els polítics.

POLICIA – Calla caradura.

PENJOLL – Qui és eixe? El presi; l’altre presi i els amigots?

POLICIA –Però què dius! Tira, tira... que...

Fosc.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

19
May 2014

Preparar una obra per a titelles

Escrito por: francesclopez el 19 May 2014 - URL Permanente

Hui us proposem transformar un conte tradicional en una obra de teatre. Partirem de la visita a d'altres webs on trobareu la versió tradicional del conte 'Els tres porquets' o alguna de les seues adaptacions, per exemple la que apareix en el llibre de James Finn Garner, Contes per a nens i nenes políticament correctes, editat per Quaderns Crema el 1995. O l'adaptació que TV3 va fer per al programa Una mà de contes.

Partirem del coneixement que del relat tinguen els propis alumnes (en general sol ser la versió en castellà del conte).

Procurarem que entre tots recorden la història i desvetllar-ne la trama.

Després intentarem esbrinar quin és el missatge que l'autor volia donar al seu auditori, més enllà del propi entreteniment.

En general, en aquest relat, els alumnes solen coincidir en destacar l'esforç i dedicació en el treball front a la falta de responsabilitat quan només es pensa en el joc.

Un altre aspecte a treballar és la reflexió sobre els temes secundaris que apareixen al relat i que, en els contes tradicionals, no sempre estan tractats des d'una perspectiva políticament correcta. (atenent que l'auditori seran xiquets i xiquetes menuts i que, hui en dia, es rebutja la violència o es destaca la necessitat de la igualtat de gèneres, per exemple).

Entre els temes secundaris s'esmenten, generalment, l'ecologia, la importància de l'alimentació (el bell l'enfrontament entre carnívors i herbívors), la violència gratuïta, la falta de reflexió, la seguretat, la por...

Arribats en aquest punt, cal plantejar les característiques pròpies de cada gènere: el text narratiu front al text teatral. Posteriorment procedirem a la distribució de l'argument en escenes.

La primera escena cal escriure-la entre tots perquè els alumnes se senten més segurs que ho poden fer bé. Cal crear el diàleg de l'escena de l'obra a la pissarra i, després, perquè repassen els continguts vists anteriorment i perquè tothom tinga d'exemple el text ben escrit, es pot convertir en un dictat per parelles.


Dictat per parelles: 'Els tres porquets'

Full 1

Alumne A llig, alumne B copia en el full 2

ACTE I

Escena 1

A la vora d’una granja, en mig d’un prat verd, tres germans juguen a pilota mentre es mengen uns sucosos entrepans.

PORQUET I – Passa-me-la ja. Sempre li la passes a d’ell i a mi m’ignores.
PORQUET II –
PORQUET III – Però no et taques que portes la camisa plena de llànties.
PORQUET I –
PORQUET II – Vinga no sigues fava. (Li tira la pilota als peus.) Para-la.

El PORQUET I es queda parat i no sap què fer amb la pilota.

PORQUET III –
PORQUET I – Veus com no voleu jugar amb mi!
PORQUET II –
PORQUET III – És que no sap jugar!
PORQUET I –
PORQUET II – Vinga, xuta i calla.
PORQUET I –
PORQUET III – Al bosc? Vés alerta amb el llop que es menja els porquets.
PORQUET I –

El PORQUET I es fa el valent però, en realitat, se’n va amb por. Mentre, els seus germans segueixen jugant.


Dictat per parelles: 'Els tres porquets'

Full 2

Alumne B llig, alumne A copia en el full 1

ACTE I

Escena 1

A la vora d’una granja, en mig d’un prat verd, tres germans juguen a pilota mentre es mengen uns sucosos entrepans.

PORQUET I –
PORQUET II – Calla i menja.
PORQUET III –
PORQUET I – Per què no em deixeu tranquil d’una; no heu parat de clavar-vos amb mi.
PORQUET II –

El PORQUET I es queda parat i no sap què fer amb la pilota.

PORQUET III – Que pares la pilota... no que et quedes tu parat, panoli.
PORQUET I –
PORQUET II – Però xuta ja.
PORQUET III –
PORQUET I – No ni poc!
PORQUET II –
PORQUET I – Sabeu què us dic... Que me’n vaig a berenar al bosc.
PORQUET III –
PORQUET I – Ha ha ha (Es burla) Ja, ja... això ho dius per fer-me por, que ja et conec.

El PORQUET I es fa el valent però, en realitat, se’n va amb por. Mentre, els seus germans segueixen jugant.


Fet el dictat i corregides les faltes, convidarem els i les alumnes a continuar amb l'escriptura de la segona escena a partir de la idea: el germà menut se'n va al bosc i es troba amb el llop.


El mateix procés que hem seguit per al conte de 'Els tres porquets' el podem aplicar a qualsevol altre conte tradicional, per exemple 'Rínxols d'or'.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

16
May 2014

'Veriueu-ho Night Live' de Pot de Plom

Escrito por: francesclopez el 16 May 2014 - URL Permanente

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

14
May 2014

TIC i treball

Escrito por: francesclopez el 14 May 2014 - URL Permanente

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

02
May 2014

Et pot la por? 'Lights out' de David Sandberg

Escrito por: francesclopez el 02 May 2014 - URL Permanente

Un curt que no et deixarà indiferent i et provocarà algun que altre sobresalt.

Si t'agrada el cinema de terror, ací tens un curtmetratge que et mantindrà pendent del que passa en els breus minuts que dura.

EXERCICI

Indica quins han estat els elements que el director ha emprat per causar un cert desassossec a l'espectador.


Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

francesclopez

ver perfíl

Avatar de francesclopez

Aquest bloc està adreçat als alumnes d'ESO i de Batxillerat; especialment, als de l'assignatura de Valencià: llengua i imatge i Valencià: llengua i literatura de segon de batxillerat. En ell trobareu anotacions, propostes d'exercicis, propostes de treballs...
Podeu baixar-vos els continguts i visitar les pàgines, que us aconsellem, on trobareu informació sobre cinema, publicitat, comentari de textos, llengua i literatura.
També em reserve un espai personal en les pestanyes Temps d'hivern i Temps d'estiu.

Text

Suscriu-te

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):