Visitem els blocs amics: Cruïlla (2B)

81.37.177.203

14467

18016 <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><A id=link_0 title=http://2batausiasmarch.blogspot.com/ href="http://2batausiasmarch.blogspot.com/"><BIG><BIG><BIG>Cruïlla</BIG></BIG></BIG></A></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG>, el bloc de segon de batxillerat de l'institut Ausiàs March de Gandia, en un apunt publicat ahir dimecres, ens convida a fer: a) un viatge pels temes de fonètica tot començant pels <A href="https://joalma1.webs.upv.es/classes2bat/fonetalveolarfricatiu.htm">fonemes alveolars fricatius</A>, b) una incursió al programa <A href="http://sao.dlsi.ua.es/avl/anotacions.php">SAÓ</A> (fet per la Universitat d'Alacant amb la col·laboració de l'AVL) que anota l'ortoèpia de les paraules més dificultoses i c) la realització d'uns quats exercicis en la nova aplicació de la Conselleria d'Educació per a la preparació dels exàmens de la Junta Qualificadora <A href="http://www.edu.gva.es/polin/docs/INTER-VAL/index.htm">Inter-val</A>. Paga la pena passar-se pel bloc (<A href="http://2batausiasmarch.blogspot.com/">http://2batausiasmarch.blogspot.com/</A>) i visitar les propostes de treball del company Josep Alandete als seus alumnes, models d'examen incluïts.

2009-12-16T23:31:49Z

2009-12-17T11:00:00Z 419670

visitem-els-blocs-amics-cruilla-2b-

2009-12-17T11:00:09Z

1 Visitem els blocs amics: Cruïlla (2B)

2009-12-17T22:14:53Z

81.37.185.29

14467

18016 <A id=link_0 title=http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/ href="http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/"></A><IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/343196_belen.jpg"> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"><BIG><BIG><BIG>Nit de pau i bones Festes</BIG></BIG></BIG></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"><BIG></BIG></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"></DIV> Hem anat evolucionant, això és innegable, i va arribar un moment en el qual, per muntar un pessebre, calia demanar un permís del municipi. Jo vaig fer-ho de seguida, perquè m’agrada complir, i a mitjan novembre ja havia cursat la sol·licitud. A primers de desembre se’m va presentar un inspector. Era un jove amable, molt ben educat. — Vinc per la qüestió del pessebre —em digué. — Però si encara no l’he començat! —vaig respondre-li jo. I ell m’explicà que precisament es tractava d’això, de prendre-s’ho amb temps; perquè un cop armada l’escenografia, les correccions imposades per la normativa legal suposaven més molèsties. — Si m’ho permet —afegí— donaré una ullada. On pensa muntar-lo? Vaig ensenyar-li el pany de paret del menjador que serviria de fons. Després de demanar-me autorització, va enretirar amb polidesa una butaca i una prestatgeria. Va palpar el mur i el colpejà amb els artells. Tot seguit s’ajupí i va ressegir amb la mà tot el sòcol, de punta a punta. — Que no pensa instal·lar-hi llums? —em preguntà. — És clar que sí! — Doncs en aquesta paret no hi ha cap endoll... — No. Els tinc a la paret oposada. — I com s’ho farà. — Home! Tinc extensions amb sortides múltiples. L’inspector va fer un gest de contrarietat. «Que no ha llegit l’opuscle que li va enviar l’ajuntament?», volgué saber. — Tot no, francament. Sóc pessebrista vell i moltes coses ja me les sé. Pensi que l’any seixanta-vuit vaig guanyar un tercer premi. — Ha plogut molt des d’aleshores, amic meu, i hem tingut doloroses experiències. Les extensions, en aquest cas, són rigorosament prohibides. En dies de concentració familiar, amb tràfec de personal, és molt fàcil trepitjar fils que van per terra. Les conseqüències poden ésser greus. L’any passat vam tenir cinc incendis per aquesta causa, sense comptar (i jo crec que cal comptar-les) dues electrocucions fatals. — I jo què vol que hi faci? — Té dues solucions. La més fàcil és canviar de paret... — No, miri. Passa una cosa curiosa: en aquell pany de paret, la televisió funciona estupendament bé. I en aquesta que destino al pessebre, és un desastre. Deu haver-hi interferències (o què sé jo!), però la pantalla s’omple de ratlles i de tremolors. Ja comprendrà que en unes diades com aquestes no ens podem pas quedar sense televisor... — Doncs haurà d’encarregar una instal·lació adequada (llegeixi l’opuscle, per favor) i no intenti fer-ho vostè, perquè a la llista que li hem donat hi figura el nom de les úniques empreses autoritzades. En casos així, la primera reacció meva és d’enfadament, però el jove va frenarme, amb unes maneres impecables. «Jo no hi tinc cap culpa», digué. «Em limito a complir ordres i, en el fons, el meu desig és evitar-li possibles complicacions». — Dispensi’m. No el volia molestar. — Bé, no té importància. I ara anem per un altre problema. És dels qui hi posa riu, vostè? — Sempre! Em sembla un element essencial... — I d’on treu l’aigua? — Del bany petit, la peça que hi ha aquí al costat mateix. Connecto un tub de goma a l’aixeta del lavabo. — Ui, no! És una pena que no hagi llegit les instruccions. Cal una conducció amb canonada del 8A (segons les normes DIN), connectada amb la presa d’aigua general. On la té, vostè? — Al celobert. — Doncs d’allí l’ha de treure, si no vol tenir disgustos. I el desguàs s’ha de fer amb un acanalat d’Hidroplast-Setanta. — Que també hi ha hagut desgràcies, amb l’aigua dels pessebres? —vaig preguntar-li, amb una mordacitat mal continguda. — Hi ha hagut vessaments, mulladers i reclamacions irades dels veïns dels pisos de sota, amb maldecaps jurídics que amarguen la convivència. La nostra feina és vetllar perquè tothom estigui content. Ah! I una altra cosa: si utilitza molsa, compri-la sintètica, perquè els ecologistes no ens deixen viure. Em vaig quedar abatut, m’havia fugit de cop i volta el vaporós estat d’esperit nadalenc. — Ja hem acabat. Ho veu? —em digué el jove cordialment—. Semblava qui sap què... Si em vol firmar aquest volant (és una simple comprovació de la meva visita) no el molestaré més. Quan ja el tenia al peu de la porta, vaig preguntar-li: — I si canvio d’idea i no faig pessebre, no em passarà res? — No. I ara! Però en aquest cas valia més no haver cursat la sol· licitud, perquè hi ha més feina per aturar els papers que no pas deixar-los que facin el seu curs. Passat festes el vindrà a veure un altre inspector. Va pagar els drets de permís? — No. Em donaven quinze dies de termini i m’he distret una mica. Pensava anar-hi demà de bon matí. — Pagui, pagui. Li cobraran un recàrrec pel retard, però no és res de l’altre món. En el mateix departament, demani un imprès per a l’anul·lació del permís sol·licitat. Ompli’l i presenti’l de seguida. Quan vingui l’altre inspector, ensenyi-li el comprovant i llestos. A la curta o a la llarga, li tornaran els diners... Em devia notar una cara trista, perquè en anar-se’n em va estrènyer la mà efusivament i em digué: — Animi’s, home, animi’s! Si tot fos com això... Des del replà, va girar-se i afegí: — Bon Nadal i feliç Any Nou! «Igualment», vaig respondre-li amb una veu desmaiada. <BIG><BIG><BIG><A id=link_0 title=http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders">Pere CALDERS</A></BIG></BIG></BIG>, <BIG>'Nit de pau i bones festes' dins <BIG><A id=link_1 title=http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/ href="http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/"><BIG>Obres Completes</BIG></A></BIG>. Edicions 62, Barcelona, 1984</BIG>. <IMG style="WIDTH: 498px; HEIGHT: 325px" id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/belén2.jpg" width=1069 height=616> <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG> <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG>Explorador celeste a la deriva</BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></DIV></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG><BIG> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"></DIV> <BIG>A casa de l’Ernest hi havia sempre el problema de fer lloc. El pis era petit, i la mare de l’Ernest es queixava de la falta d’armaris i fins i tot de la falta de panys de paret per posar-hi armaris. Per aquesta causa, el pessebre que muntaven cada any tenia una forma allargada i semblava que les figures fessin cua, i les muntanyes quedaven encantades a l’horitzó, que era un paper d’embalatge amb una posta de sol pintada.</BIG> <BIG>Als ulls de l’Ernest es podia comptar amb l’avantatge d’una major intimitat: tot era a mà i el petit univers quedava tot ell a l’abast, sense altres secrets que els que s’oferien a les mirades infantils. Per això, el dia que el nen es va adonar que un dels pastors (a un pam escàs dels Tres Reis) es bellugava, va pensar: “Ja és atreviment, escollir un pis tan petit per a un prodigi tan gran”. Va acostar-s’hi i va comprovar que el pastor, diminut, era de carn. I fins va veure que la pell amb la qual es disfressava era un retall de camussa que la mare de l’Ernest tenia a l’estoig de la manicura. El pastor, en sentir-se atrapat, va fer un gest molt expressiu amb les mans, com si volgués dir que ja en parlarien amb més calma.</BIG> <BIG>L’Ernest era un noi més aviat tranquil, i va esperar el vespre, quan els pares dormien. Es va acostar al pessebre, amb un llum elèctric de piles, i va veure el pastor assegut a la vora del riu, com si es mullés els peus en el paper de plata que feia d’aigua.</BIG> <BIG>- Ets de debò? – va preguntar-li, mentre l’enfocava amb la llanterna.</BIG> <BIG>Tot protegint-se de l’enlluernament amb el braç, l’altre respongué:</BIG> <BIG>- Sóc cosmonauta i vinc d’una galàxia de prop d’aquí. Em vaig despistar i el plat volador ha quedat sota l’escriptori del teu pare. No el toquis pas!</BIG> <BIG>- Et pescaran- digué l’Ernest-. El pare no, perquè sempre té el cap a la feina, però la mare és segur que et pescarà...</BIG> <BIG>- T’aconsello que m’ajudis a evitar-ho, pel vostre bé. Em veuria obligat a arrasar el pis.</BIG> <BIG> “Quin milhomes”, pensà l’Ernest. “Amb un cop de planxa, la mare el podria aplanar com un full de calendari”. Però, per educació, va desviar la conversa: - Què menges? </BIG><BIG> - Estic servit per sis mesos. - I no portes casc de plàstic ni vestit de l’espai? - Són antigalles, això. Nosaltres prenem un compensador de pressions per via oral! - I la gravetat? - Prenem una altra mena de pastilles. Però deixa-ho aquí, que no ho entendries... El que has de fer és ajudar-me a sortir d’aquí... - Com? </BIG><BIG><BIG><BIG> <BIG>- El teu pare carrega l’encenedor amb un líquid americà “Gazonol”. Ja saps què vull dir, oi?</BIG> <BIG>- Sí, és un pot de llauna, aplanat, amb una mena de comptagotes en un extrem. Té una etiqueta vermella de la qual surt una G.</BIG> </BIG></BIG><BIG>- Exacte. M’has d’ajudar a carregar el plat volador amb aquest líquid.</BIG> <BIG>L’Ernest se’l va mirar amb aire mofeta, com si volgués dir: “I tu, que presums d’esbotzar pisos, no et pots valer sol?</BIG> <BIG>L’astronauta el deuria interpretar, perquè va dir de seguida:</BIG> <BIG>- Fa uns quants dies que estic empiocat. A més, tot això està fet a la vostra mida, no pas a la meva. Au, no podem perdre temps...</BIG> <BIG>El viatger de l’espai va baixar àgilment, deixant-se anar per un dels farbalants que la mare de l’Ernest feia servir per dissimular la tramoia del pessebre. Mentre caminaven de puntetes cap a l’escriptori del pare, el nen va tenir un pressentiment i va preguntar:</BIG> <BIG> - Com és que parles tan bé el català? No em diràs que també preneu unes pastilles? - Doncs sí, les píndoles del català són rosades. Cada idioma té el seu color. Apa, ajuda’m a treure el plat volador. </BIG> </BIG> <BIG>L’Ernest es va posar de quatre grapes i, en el moment que anava a allargar el braç, l’astronauta li recomanà que primer toqués el vehicle amb la punta dels dits per si encara cremava. El metall era calent, però l’escalfor es podia aguantar. La nau brillava i emetia una fosforescència intermitent. “I tant si l’hauria trobat, la mare!”, pensà el noi.</BIG> <BIG> - No facis soroll – va pregar el visitant extraterrestre. - No pateixis. Els meus pares tenen un son molt fort. Va treure el Gazonol del calaix de l’escriptori i, guiat pel foraster, va omplir el tanc del vehicle. - Sembla mentida que encara aneu amb benzina- comentà el nen. </BIG><BIG> - No hi anem pas, fem servir camps de força electromagnètica. Els combustibles líquids són per als reactors d’emergència. - Ah! I tots els plats són petits com aquest? - Nooo! El meu és com una mena de “Vespa” de les vostres. Però n’hi ha d’enormes. Ja en deus haver sentit parlar. L’Ernest recordava algunes fotografies dels diaris, però eren borroses i poc convincents. - D’aquella manera...- digué, evasivament. </BIG><BIG> - Passa que sempre anem esverats i de pressa. Fem de mal retratar, nosaltres – digué l’home sideral. Abaixà la mirada, com si se’n donés una mica de vergonya, i obrí un portell que hi havia en un costat de la nau. L’Ernest no es podia treure del cap les pastilles del català. Serien tan útils! La gent es podria desitjar les bones festes sense l’aguait de les pronunciacions i tot seria més planer i cordial. - No ens podríeu enviar píndoles de català? – va preguntar de cop i volta- Suposant que el preu ens anés bé... </BIG><BIG> - Qui sap? Però això us ho heu de fer vosaltres. L’homenet va entrar dintre el vehicle i, amb mig cos a fora, va mirar l’Ernest amb un posat d’agraïment. Li demanà que obrís la finestra, per no trencar els vidres, i s’acomiadà amb gentilesa: - Gràcies! I que passeu un bon Nadal... El plat va brunzir i fugí com una ratlla de llum. L’Ernest es va ficar al llit, però es va desvetllar una bona estona. Dubtava de si ho explicaria als pares, i va acordar que sí, per pura lleialtat, però sense confiar-hi gaire. L’any passat, quan es va fer tan amic d’un rei de cartes, els pares no s’ho van creure i fins el van renyar. I això que era el rei d’espases i es va passar tota una nit donant-li lliçons d’esgrima. S’adormí pensant en el munt de coses que es perd la gent gran, per anar sempre tan atragefada. Pere <A id=link_0 title=http://www.escriptors.com/autors/caldersp/index.php href="http://www.escriptors.com/autors/caldersp/index.php">CALDERS</A>, 'Explorador celeste a la deriva' dins Obres Completes, Ed. 62. Barcelona, 1984 </BIG></BIG> Fotos: <A href="http://www.hisparticulos.hispagenda.com/wp-content/uploads/2006/12/belen.jpg">http://www.hisparticulos.hispagenda.com/wp-content/uploads/2006/12/belen.jpg</A> <A href="http://blocs.esquerra.cat/imatges/pessebre.jpg">http://blocs.esquerra.cat/imatges/pessebre.jpg</A> <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG>EXERCICI:</BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG> Tot seguint una idea del segon dels contes, Ignasi Aragay en fa una reflexió sobre l'ús de les píndoles rosa. Comenteu el text següent des de la perspectiva de l'adequació i la relació amb el context. <A href="http://www.avui.cat/"><IMG align=Avui.cat src="http://paper.avui.cat/img//bt-paper-al-cat.gif" width=250 height=59></A> <DIV id=cuerpo> <DIV id=principal class=cuerpo-nota> <H2>Cultura i Espectacles</H2> <H3 class=promo>Les píndoles del català són rosades</H3> <H5 class=promo></H5> <H6 class=promo>Ignasi Aragay / iaragay@avui.cat</H6> <DIV class=promo><A></A> </DIV> Pere Calders era un geni dels contes. Els brodava. Dominava com ningú l'efecte sorpresa, a partir d'enllaçar una versemblança quotidiana amb aquell punt absurd, màgic. Val la pena anar-lo rellegint. La col·lecció Labutxaca va treure ara fa un any un volum de 984 pàgines amb tots els contes. Sí, és difícil de ficar a la butxaca, però molt agradable de tenir a la tauleta de nit. Anar a dormir llegint Calders, de qui aquest juliol farà 15 anys de la seva mort, és un gust. Això és el que he fet aquesta setmana i, esclar, he ensopegat coses ben estranyes, com ara un nen, l'Ernest, que un dia descobreix que al seu pessebre nadalenc hi ha un pastor de carn i ossos, un petit cosmonauta d'una altra galàxia que tot ho soluciona amb pastilles. "Com és que parles tan bé el català? No em diràs que també preneu unes pastilles...", li insinua l'Ernest. "Doncs sí: les píndoles del català són rosades. Cada idioma té el seu color. Apa, ajuda'm a treure el plat volador". Quan l'Ernest s'acomiada de l'homenet, li pregunta si no podria enviar píndoles d'aquestes, "serien tan útils", sospira. Però el viatger galàctic respon que el problema de la llengua ens l'hem de resoldre nosaltres. I toca el dos. Què passaria si tinguéssim les pastilletes màgiques del català? Doncs mira, que els immigrants s'integrarien en un tres i no res, que als bars ens atendrien en la nostra llengua, que els jutges no tindrien excusa per seguir sent monolingües i que, amb una mica de sort, la llengua es despolititzaria d'una vegada per totes. Somniar és gratis, oi amic Calders? Visca la química! De totes maneres, i si voleu digueu-me malpensat, estic segur que n'hi hauria molts que es negarien a prendre-les ni que fossin regalades. <DIV class=pie-de-nota> <UL class=herramientas-papel></UL></DIV> Notícia publicada al diari <A id=link_0 title=http://paper.avui.cat/article/cultura/162562/pindoles/catala/son/rosades.html href="http://paper.avui.cat/article/cultura/162562/pindoles/catala/son/rosades.html">AVUI</A>, pàgina 44. Dijous, 30 d'abril del 2009 </DIV></DIV>

2009-12-15T20:11:15Z

2009-12-16T11:00:00Z 419215

muntar-betlem-2-dos-contes-pere-calders-2b-

2009-12-16T11:00:09Z

1 Muntar el betlem 2: dos contes de PERE CALDERS (2B)

2009-12-16T11:00:09Z

81.37.177.203

14467

18016 <H3> <H4> <H4 style="MARGIN: auto 0cm">A la pàgina de l'Octubre CCC podeu trobar més informació sobre les Jornades que aquest divendres es realitzaran sobre Ausiàs March.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></H4></H4></H3>Dijous 17 i divendres 18 de desembre Programa de les Jornades <IMG border=0 hspace=10 alt="" align=left src="http://es.mg41.mail.yahoo.com/ya/download?mid=1%5f17791%5fALBoUtQAAWMNSydlDQgpBjjrNAk&pid=8&fid=Inbox&inline=1"><BIG> <?xml:namespace prefix = v ns = "urn:schemas-microsoft-com:vml" /><v:shapetype id=_x0000_t75 stroked="f" filled="f" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" o:preferrelative="t" o:spt="75" coordsize="21600,21600"><v:stroke joinstyle="miter"></v:stroke><v:formulas><v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></v:f><v:f eqn="sum @0 1 0"></v:f><v:f eqn="sum 0 0 @1"></v:f><v:f eqn="prod @2 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @0 0 1"></v:f><v:f eqn="prod @6 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="sum @8 21600 0"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @10 21600 0"></v:f></v:formulas><v:path o:connecttype="rect" gradientshapeok="t" o:extrusionok="f"></v:path><o:lock aspectratio="t" v:ext="edit"></o:lock></v:shapetype><v:shape style="Z-INDEX: 1; POSITION: absolute; MARGIN-TOP: -317.25pt; WIDTH: 252pt; HEIGHT: 324.75pt; MARGIN-LEFT: -85.05pt; mso-wrap-distance-left: 7.5pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-distance-right: 7.5pt; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-position-vertical-relative: line" id=_x0000_s1026 type="#_x0000_t75" o:allowoverlap="f" alt=""><v:imagedata o:title="download?mid=1%5f17791%5fALBoUtQAAWMNSydlDQgpBjjrNAk&pid=8&fid=Inbox&inline=1" src="file:///C:\DOCUME~1\Paco\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.jpg"></v:imagedata><?xml:namespace prefix = w ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:word" /><w:wrap type="square"></w:wrap></v:shape>Dijous dia 17 <o:p></o:p> 10.00h. Inauguració de les jornades. 10.15h. Conferència inaugural: "Noves perspectives per a l'estudi de la poesia d'Ausiàs March", a càrrec de Lluís Cabré (UAB) i Jaume Torró (UdG). 12.00h. El text de March i la seua transmissió. "Els cants de mort: cicle i ordre", a càrrec de Francesc J. Gómez (UAB). "La formació d'una edició cinccentista", a càrrec d'Albert Lloret (John Hopkins University de Baltimore). <o:p></o:p> Pausa i dinar 16.00h. Lectors de March. "Ausiàs March i els poetes moderns", a càrrec d'Anton M. Espadaler (UB). 16.45h. Presentació de <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Biblioteca">la Biblioteca</st1:PersonName> d'Autor Ausiàs March. Amb Rafael Alemany (UA).<o:p></o:p> </BIG> <BIG><BIG><BIG> <BIG><BIG><BIG>Pausa</BIG></BIG></BIG> <o:p></o:p> <BIG><BIG>18.00h. Lectors de March. "March en Corella: assimilació, perspectivisme i innovació literària", a càrrec de Josep Lluís Martos (UA).</BIG></BIG> </BIG></BIG></BIG> Més informació: <A href="http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=960" target=_blank>http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=960</A> <o:p></o:p>

2009-12-16T22:44:38Z

2009-12-16T09:00:00Z 419656

jornades-ausias-march-al-segle-xxi

2009-12-16T22:52:27Z

1 Jornades Ausiàs March al segle XXI

2009-12-16T23:33:09Z

81.37.185.29

14467

18016 <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/belen.jpg">Amb aquest apunt encete una sèrie sobre el temps de Nadal i les festes de Cap d'Any que ja s'acosten. Dedicaré aquest primer escrit a: "Muntar el betlem". Vívíem a la “pequeña” Rússia perquè el barri estava als afores del poble i allà havien anat a parar les famílies de les persones més marcades ideològicament en plena postguerra. La major part dels adults "havien sigut republicans o comunistes i havien de fer creure que ja no ho eren tant". Vivien en silenci la seua voluntat política, escoltaven ràdio <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:PersonName ProductID="La Pirenaica" w:st="on"><st1:PersonName ProductID="La Pirenaica" w:st="on"><st1:PersonName ProductID="La Pirenaica" w:st="on"><st1:PersonName ProductID="La Pirenaica" w:st="on">La Pirenaica</st1:PersonName></st1:PersonName></st1:PersonName> </st1:PersonName>i malvivien a tornajornals dels beneficis que li donava el tros de terra que encara els quedava dels pares. De tant en tant veies algú completament rapat com a marca i senyal de la visita que havia hagut de fer a <st1:PersonName ProductID="la Guàrdia Civil" w:st="on"><st1:PersonName ProductID="la Guàrdia" w:st="on">la Guàrdia</st1:PersonName> Civil</st1:PersonName>: passar revista se’n deia. Sovint es renegava de l’església i de la seua col·laboració amb el dictador, però el dia de la festa del barri tots anaven a la processó i moltes dones, a missa; els xiquets del barri anaven prenent la comunió i els joves concertaven matrimoni eclesiàstic (no n'hi havia d'altre dins de la legalitat). Es vivia la religiositat com t’obligaven o com s'entenia: pura aparença, en uns casos; goig mesurat i certa alegria, en altres. Arribades les dates assenyalades semblava que l’obligatorietat per a aquells primers havia desaparegut per donar lloc a la voluntarietat de viure la festa (la poca o molta que es podia aleshores). Nadal era una d’eixes festes en les quals es vivia la tradició amb certa "satisfacció".<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> El fet és que, arribades aquestes dates, era habitual muntar el betlem (encara ho és en algunes llars valencianes, especialment, si hi ha xiquets i xiquetes). Posar el naixement era més de missa, però muntar el betlem era com més artesà i artístic; estava més desvinculat del beateri. A casa nostra n'hi ha alguns de famosos com el betlem de Tirisiti a Alcoi o el de <st1:PersonName ProductID="la Pigà" w:st="on">la Pigà</st1:PersonName> a Castelló. A Silla, fa uns cinquanta anys, també recorde el que muntaven les monges al carrer Sant Rafael; ocupava la meitat d’una de les aules del col·legi, de barandat a barandat, amb muntanyes, cases il·luminades, rius que portaven aigua, molins que movien sènies. Portava alguns dies de muntar i uns altres tants per guardar tota aquella munió de figuretes, casetes, arbres i animalets que pasturaven per les serres de cagaferro o suro i molsa. <o:p></o:p> Els temps canvien, ja no es viu de manera artesana la construcció d’aquelles gegants construccions que anul·laven, per un temps, part del menjador de la casa. Sí, he dit bé; en algunes ocasions més de la meitat del menjador, tot allò que quedava fora de l’entrada de carro. Recorde, de manera especial, el betlem que muntava el pare de Carmencín, una amiga i veïna. Quan ja el tenia tot muntat ens deixava entrar a veure’l i tots els monyicots del barri ens quedàvem embadalits. Era un prodigi de fusteria, amb les rampes i les coves i el paper pintat al fons que reproduïa la línia de l’horitzó. Tots volíem tindre un betlem com aquell, competir amb el de la tia Carme la "Barraca", i renegàvem als pares perquè ens deixaren posar-ne un de més humil a casa. A força de lluitar, al final ens permetien que, de la paga, gastàrem una part en figuretes de fang cuit i pintades arreu. Per a nosaltres era com jugar a l'Exin Castillos o als Airganbois de tan desarrelats de la qüestió purament religiosa que traspuaven aquelles figuretes. Les cases, que en el betlem de l’amiga eren de fusta i suro, nosaltres ens les construíem amb cartró i pasta de farina. Els personatges i animalets els compràvem a la paradeta de Maruja, el cartró per a les cases l’obteníem de la col·laboració de ca <st1:PersonName ProductID="la Valera" w:st="on">la Valera</st1:PersonName> (tenda de queviures) o d’Estornell (tenda d’electrodomèstics) que ens guardava les més gastades o que ja no tenien ús. Formàvem muntanyes amb el cagaferro que arreplegàvem entre les pedres de la via (restes que deixaven les locomotores del tren producte de la combustió del carbó), un veritable tresor; aquella mena de ferralla unflada que no pesava gens ens permetia donar forma al paisatge de la nostra imaginació. El riu era del paper de plata que, al llarg de l’any, havíem anat col·leccionant de les pastilles de xocolata i, perquè tinguera un efecte més real, el rematàvem amb la molsa que arreplegàvem a la vora de la sèquia amb un lligó. Muntar el betlem era deixar que la imaginació volara, donar solta a la creació artística on tot s’aprofitava: la palla, l’herba les pedres per a decorar aquell submón que per uns dies ens havíem creat. Després, potser, un dia algú de casa dipositaria alguna bufanda, uns guants o un jersei i et faria creure que el patge reial havia passat per casa. Tu et quedaves un tant trasbalsat i pensaves potser que algun homenet menut hauria pogut baixar pel fumeral de casa per portar-te uns regals tan esperats! <o:p></o:p> I, al dia següent, mentre desmuntaves tota aquella paradeta, t'entrava el mal de panxa de pensar que encara no havies fet els deures d'escola i que, a l'endemà, el mestre et podria preguntar la lliçó. La foto ha estat copiada de <A href="http://livingviajes.com/navidades-en-belen-la-historia-mas-maravillosa-de-la-humanidad/">http://livingviajes.com/navidades-en-belen-la-historia-mas-maravillosa-de-la-humanidad/</A>

2009-12-15T19:11:36Z

2009-12-15T19:03:00Z 419205

2009-12-15T20:33:33Z

muntar-betlem-1

2009-12-15T19:11:36Z

1 Muntar el betlem 1

2009-12-16T00:34:00Z

81.37.184.114

14467

18016 <BIG><IMG class=imgdcha id=img_0 style="WIDTH: 179px; HEIGHT: 247px" height=732 src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/sarriàhistoriesdelparadis.jpg" width=412><IMG class=imgizqda id=img_0 style="WIDTH: 183px; HEIGHT: 249px" height=222 src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Sarria_DCHA.gif" width=169>Aprofitem l'avinentesa que Xavi Sarrià és un dels convidats al Cicle d'Animació a la Lectura 2009-2010 de la <A id=link_2 title=http://bv.gva.es/documentos/jov2010spi.pdf href="http://bv.gva.es/documentos/jov2010spi.pdf">Biblioteca Valenciana</A> (23 d'abril de 2010) i que la Isabel-Clara Simó ens fa un comentari interessant sobre Històries del paradís, el llibre de relats del cantant dels Obrint Pas, per suggerir-vos que llegiu i comenteu el text següent.</BIG> Fotos: <A href="http://catalunyarock.com/concerts/wp-content/uploads/2008/11/historiesdelparadis.jpg">http://catalunyarock.com/concerts/wp-content/uploads/2008/11/historiesdelparadis.jpg</A> <A href="http://www.aytosagunto.es/repositorio/images/Sarria_DCHA.gif">http://www.aytosagunto.es/repositorio/images/Sarria_DCHA.gif</A> DE FIL DE VINT <H3 class=promo>Es diu <A id=link_1 title=http://www.elperiodic.com/sagunto/noticias/50154_xavi-sarria-abre-ciclo-dies-literatura-otoo.html href="http://www.elperiodic.com/sagunto/noticias/50154_xavi-sarria-abre-ciclo-dies-literatura-otoo.html">Xavi Sarrià</A></H3> <H5 class=promo></H5> <H6 class=promo>Isabel-Clara Simó</H6> <DIV class=promo><A></A> </DIV> De vegades trobes un grup musical que dius: aquest és el meu. A mi m'entusiasma Obrint Pas; i els de Verdcel (que a més són del meu poble, Alcoi). Però volia parlar d'Obrint Pas. Amb pocs elements, omplen l'escenari, t'inflamen el cor i et fan nedar en adrenalina. Les seves lletres solen ser polítiques i també poètiques. Són bons. El seu cantant és Xavi Sarrià. I ara publica un llibre de relats. Hom espera que un cantant escrigui poemes. Hi ha cantautors que són grans poetes, i els nostres clàssics moderns, com Raimon, Lluís Llach o el sempre plorat Ovidi, ho demostren amb escreix. Si es tracta d'un cantant de música pop esperes poemes tipus rap, i no m'ho mireu com un menyspreu: això és el que el lector espera a partir d'una imatge. Pensem a partir de les imatges que ens formem del món, i dels símbols amb què es representen, aquestes imatges. Per això qui domina, no la informació, sinó les imatges que es fixen en la informació, té el poder. En literatura, si ho analitzes, et fas un fart de riure, perquè en l'imaginari col·lectiu de qualsevol país apareixen com a grans escriptors autèntiques mediocritats. En català no tant, perquè no controlem els símbols (o no volem controlar-los). Ni tenim altaveus. Ni prestigi. Veges tu què hi farem. Doncs bé: ensopegues amb el text de Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint Pas (que he tingut la sort de llegir abans de la seva publicació) i veus un escriptoràs que et serra la gola i et deixa sense alè. Parla de violència i d'ambigüitat moral, parla de paradoxes mortals, parla de culpabilitat, parla de la brutalitat de viure i la de morir. És un gran llibre de relats. El títol és un sarcasme afegit: Històries del paradís. En sentirem a parlar. Això espero. Notícia publicada al diari <A id=link_0 title=http://paper.avui.cat/article/dialeg/144198/es/diu/xavi/sarria.html href="http://paper.avui.cat/article/dialeg/144198/es/diu/xavi/sarria.html">AVUI</A>, pàgina 20. Dissabte, 1 de novembre del 2008

2009-12-15T01:54:42Z

2009-12-14T11:38:00Z 418915

comentar-textos-passa-per-informar-se-i-o-comprendre-be-la

2009-12-15T01:54:42Z

1 Comentar textos passa per informar-se i/o comprendre bé la lectura

2009-12-15T12:53:12Z

88.27.220.40

14467

18016 <IMG class=imgizqda id=img_0 style="WIDTH: 335px; HEIGHT: 222px" height=234 src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Conversa.bmp" width=344>El programa "<BIG><A id=link_0 title=http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=94b501713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=94b501713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES href="http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=94b501713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=94b501713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES">Voluntariat per la Llengua</A></BIG>" de la Generalitat de Catalunya ja té una cançó que el promou, però trobe que és un poquet sonsa. La lletra és molt descriptiva pel que fa a la tasca del voluntari però, per arribar a la gent jove, caldria haver triat algun altre ritme més dinàmic. Si, des del País Valencià, copieu la idea, intenteu que la cançoneta tinga més marxa. Foto: <A href="http://janniceg.wordpress.com/2009/04/20/apoya-la-educacion-de-tus-hijos/">http://janniceg.wordpress.com/2009/04/20/apoya-la-educacion-de-tus-hijos/</A> Si voleu, podeu escoltar la cançó prement <A id=link_0 title=http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Voluntariat/Arxius/cancoVoluntari.mp3 href="http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Voluntariat/Arxius/cancoVoluntari.mp3">ací</A>. Voluntari per la llengua Potser et sembli estrafolari que t’ho digui un dromedari, que ho llegeixis al diari, que t’ho canti el teu canari, però seria extraordinari que tu et fessis voluntari. És segur i és necessari, per canviar el nostre escenari, que traguem tots de l’armari el millor vocabulari, tothom creu i és partidari que tu et facis voluntari. Si tenim clar l’ideari de què és ser solidari i no volem que el salari només sigui monetari busca temps al calendari vine a fer de voluntari. Estones per dedicar-hi, un cafè fora d’horari “pel·lis” per fer un comentari, res no et semblarà ordinari, no seràs gens solitari quan et sentis voluntari. Acabem bé aquest rosari, el català no és secundari, no és etern ni llegendari, no és només un diccionari, compartim-lo, cal pensar-hi, amb qui és de lluny originari, i parlem-lo amb l’herbolari, amb la jutge, amb el notari, amb el cap autoritari, amb l’amic i el secretari, la metge i l’apotecari, el del bar i l’empresari, al cinema i a l’aquari, el servidor i l’usuari, no cal pas anar al parvulari, ni cal ser universitari per poder ser voluntari. Puja a l’escenari Fes-te voluntari. Per la llengua!! <BIG>Lletra i música: Quim Manyós Arranjaments: Jordi Batiste</BIG>

2009-12-14T00:33:46Z

2009-12-13T11:50:00Z 418554

2009-12-16T00:42:28Z

la-canso-del-voluntariat-per-llengua

2009-12-14T00:33:46Z

1 La cançó del voluntariat per la llengua

2009-12-16T00:42:56Z

79.146.144.97

14467

18016 En l'enllaç següent trobareu unes preguntes sobre la Jornada "Eines digitals a l'aula" que s'ha celebrat hui a l'escola Gavina de Picanya. Podeu contestar-les totes o les que cregueu que poden ser de major interés per al vostre treball futur i per al dels organitzadors de la Jornada (Centre Carles Salvador i 1entretants). Moltes gràcies per la informació!! <A href="http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/enquesta-sobre-el-ve-encontre?xg_source=activity">http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/enquesta-sobre-el-ve-encontre?xg_source=activity</A> Del treball i exposicions Jordi Orts, de 400 colps, ens ha deixat informació i fotos al seu bloc que mereix la pena visitar: <A href="http://blogs.escolagavina.com/400colps/?p=1166">http://blogs.escolagavina.com/400colps/?p=1166</A> <A href="http://www.flickr.com/photos/25997606@N02/">http://www.flickr.com/photos/25997606@N02/</A> <A href="http://blogs.escolagavina.com/400colps/?p=1168#respond">http://blogs.escolagavina.com/400colps/?p=1168#respond</A> Agraïm la col·laboració de: - Jordi Orts i de l'Escola Gavina que ens han cedit gustosament les instalacions de què hem fet ús i ens han ajudat en tota la intendència - de l'Isidre Crespo i del Centre Carles Salvador que ens dóna el suport necessari en cada Jornada de treball. - A Gonçal López-Pampló, Antoni de la Torre, Francesc Gascó, Anna Gascón, Antoni Navarro i Oreto Doménech per la seua col·laboració desinteressada.

2009-12-11T23:33:39Z

2009-12-12T11:45:00Z 417801

enquesta-sobre-jornada-eines-digitals-l-aula-12-12-2009

2009-12-12T11:20:39Z

1 Enquesta sobre la JORNADA Eines digitals a l'aula 12-12-2009

2009-12-13T00:33:05Z

83.41.201.154

14467

18016 <H2 style="MARGIN: auto 0cm"><IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/at-versaris.jpg"></H2> <H2 style="MARGIN: auto 0cm">Foto: <A href="http://www.maulets.org/rebrot/portal/imatges/at-versaris.jpg">http://www.maulets.org/rebrot/portal/imatges/at-versaris.jpg</A></H2> <H2 style="MARGIN: auto 0cm"> <H2 style="MARGIN: auto 0cm">El rap en català té un nom propi: At versaris. Demà dissabte, 12 de desembre a les 22:30 hores, podreu gaudir de l'actuació d'aquest grup al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi, dins el cicle AIE.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></H2> <H2 style="MARGIN: auto 0cm">El propi Centre, en la seua <A title=http://www.alcoi.acpv.cat/agenda-mes.asp?id=77 href="http://www.alcoi.acpv.cat/agenda-mes.asp?id=77">web</A>, ens diu d'ells: <o:p></o:p></H2> "Allà on acaba la moda absurda i les herències musicals del subsòl es respecten. Allà on el discurs del rap és sincer i no una façana de mediocre egolatria. Allà on usar la pròpia llengua no és estètic sinó naturalment obvi. Allà on, com deia Gramsci, la cultura no és una pila de dades enciclopèdicament (des)ordenades, sinó un graó cap a la consciència de classe i anticapitalista... Allà comença el rap d´At Versaris"<o:p></o:p> Escolta'ls ací la cançó "Els orfes d'Occident":<o:p></o:p> <TABLE style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-COLLAPSE: collapse; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-yfti-tbllook: 480; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-border-insideh: .5pt solid windowtext; mso-border-insidev: .5pt solid windowtext" class=MsoNormalTable border=1 cellSpacing=0 cellPadding=0> <TBODY> <TR style="mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-lastrow: yes"> <TD style="BORDER-BOTTOM: windowtext 1pt solid; BORDER-LEFT: windowtext 1pt solid; PADDING-BOTTOM: 0cm; BACKGROUND-COLOR: transparent; PADDING-LEFT: 5.4pt; WIDTH: 432.2pt; PADDING-RIGHT: 5.4pt; BORDER-TOP: windowtext 1pt solid; BORDER-RIGHT: windowtext 1pt solid; PADDING-TOP: 0cm; mso-border-alt: solid windowtext .5pt" vAlign=top width=576> <A href="http://www.goear.com/listen/9267371/Els-orfes-dOccident-at-versaris">http://www.goear.com/listen/9267371/Els-orfes-dOccident-at-versaris</A> </TD></TR></TBODY></TABLE> Una aproximació a la lletra del text (perquè no hem pogut desxifrar el missatge complet) diu:<o:p></o:p> Els orfes d'Occident<o:p></o:p> Ningú no representa els orfes d'Occident. (bis)<o:p></o:p> Es representen a si mateixes. Agitació, acció i propaganda a cada banda de les reixes. No estan en venda; marquen l'agenda. Si no practiques el que penses, de què et queixes?<o:p></o:p> Són valors a l'alça i tot cau com el Nikkei La massa s'amansa i conjuren l'aliança. Saltant-se l'ordenança, la justícia i la llei. No fan servei si no estan en concordança.<o:p></o:p> Col·leccionen petites victòries, moments d'eufòria o es queden amb les mitges derrotes; trepitgen els patriotes que només són patrioteros; desquícien els idiotes que volen dones florero.<o:p></o:p> Q21 als prestatges de la vida Admiren els personatges i desterren el mite. Compren a la ciutat si passen per l'FNAC, treuen el "pita" i que pagui santa Rita.<o:p></o:p> Amb germanets petits que s'il·luminen quan els miren. Enyoren cada pedra quan la tiren. Mai nari nà, millor seriosos; caminen meditant, saben qui són els que deliren.<o:p></o:p> Els que van pactar el 77, els mateixos que ara tenen, fent l'Obama, un blanc que no juga net. Però la paret de l'orfe d'Occident és plena de cuir i metall i tu tastaràs el seu coet.<o:p></o:p> Amb olis, "llapissos", tapissos, amb blocs de pisos, pors que escapen quan pots escupen colors en grisos murs que pertanyen a poders obscurs Com caputxes aixequen i les seves mans s'estrenyen<o:p></o:p> Què fer? Ho saben L’Ili Kuprianov ho va pintar a l'oli el 1917 I, com vestir? Improvisen, per mimetitzar-se a la ciutat quan el patró passa el Rasclet.<o:p></o:p> I on començar? A casa, al llit, a classe, al sindicat, a la cadena de muntatge i al bar. I què he dit? Està clar. L'herència de tant màrtir ara no es pot tirar al mar.<o:p></o:p> Ningú no representa els orfes d'Occident. Saben qui els explota i qui és el delinqüent. Ningú compra realment un orfe d'Occident perquè el podrit present no viurà eternament (bis)<o:p></o:p> S'il·luminen amb la claror del 36 partint el bloc massís del desencís i la foscor. Al barri tots saben que el negre és color i s'aixequen vencedors a cada cop amb l'honor de l'insubmís, compromís.<o:p></o:p> Paraules que no estan de moda. In extremis, posant pals a les rodes. La solidaritat, la tendresa dels barris, la ingenuïtat és la disfressa dels pèrfids.<o:p></o:p> Cas dels escuts, odi i solitud Buit de ser significa plenitud Milers de cervells que es qüestionen magnitud I si agafen les regnes trenquen l'esclavitud.<o:p></o:p> Porten la societat a un coma induït. Ho diu la tele, ets abduït Som el curtcircuit del genoma La metàstasi d'un càncer benigne som el signe que es propaga per una vida digna.<o:p></o:p> Malviuen sense representació formal revelant-se contra el mal de la ignomínia cultural i absurda que els hauria glorificat per resultats d'uns testos Mensa És la dansa dels orfes d'Occident saltant la línia.<o:p></o:p> <o:p> </o:p> Amaguen piles d'ampolles buides i gasolina<o:p></o:p> en pisos on no trobaràs Paroxetina ni Prozac. Alguns són hàquers que llegeixen fins les tantes s'amaguen com Houdini el mag entre el fum del tabac.<o:p></o:p> Van de negre perquè vénen del perpetu T'odio, es clar, ------- super------- Sobre ímpetu i mala bava, descuida Grava a la puta retina que viuen per donar pel sac<o:p></o:p> Fan manis per Palestina o tancats en facultats segellant caixers, pintant carrers, teixint afinitats Editen diaris, revistes i cues d’insurrectes tenen tacte i olfacte diuen que són una secta, però ...<o:p></o:p> Ningú no representa els orfes d'Occident. Saben qui els explota i qui és el delinqüent. Ningú compra realment un orfe d'Occident perquè el podrit present no viurà eternament (bis) </H2> <o:p></o:p>

2009-12-11T00:35:08Z

2009-12-11T11:30:00Z 417468

2009-12-13T16:34:34Z

at-versaris-es-rap

2009-12-11T00:35:08Z

1 At versaris és rap

2009-12-13T16:35:26Z

81.37.181.251

14467

18016 <IMG style="WIDTH: 229px; HEIGHT: 339px" id=img_0 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/pompeu-fabra.jpg" width=583 height=822> <H2>Premis Pompeu Fabra 2009</H2>Amb motiu del lliurament dels premis Pompeu Fabra, el 21 de desembre de 2009, al Palau de la Generalitat de Catalunya, s'ha presentat un joc interactiu sobre la figura del lingüista que encetà la normalització de la nostra llengua amb l'elaboració del Diccionari general, les Normes ortogràfiques i la Gramàtica catalana. La normativa fabriana va ser objecte de contestació des de les Illes Balears i des del País Valencià, però el 1932 s'arribà, entre els valencians, a un acord unitari que culminà amb la signatura de les Normes de Castelló. Si voleu conéixer <A id=link_0 title=http://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch">Pompeu Fabra</A> un poc millor, només heu de seguir l'enllaç que us porta a la <A class="link1 break" href="http://www14.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?encoding=utf-8&uid=FrancescJLopez@yahoo.es&nid=NOID_5310233&uri=http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.5ecc41313c6e17e295029110b0c0e1a0/?vgnextoid=cedaaa22b7103110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cedaaa22b7103110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=9031323d26355210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD" rel=nofollow target=_blank>informació</A> i al <A id=link_1 title=http://www.gencat.cat/llengua/premispompeufabra/joc/ href="http://www.gencat.cat/llengua/premispompeufabra/joc/">joc</A>. <DIV class=fons_clar></DIV>

2009-12-08T15:48:58Z

2009-12-11T11:10:00Z 416512

que-saps-d-en-pompeu-fabra-joc-interactiu

2009-12-11T11:10:06Z

1 Què saps d'en Pompeu Fabra? Un joc interactiu

2009-12-11T11:10:06Z

83.41.201.154

14467

18016 <IMG id=img_0 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Hamlet0.bmp">El passat 9 de desembre es presentà el número zero de la revista d’arts escèniques HAMLET, que edita Arola Editors. El lloc escollit per a la presentació fou el Teatre Romea de Barcelona i comptà amb la col·laboració de l’actriu Maria Molins i la Fundació Romea. Segons llegim a web de l'editorial és una revista de les arts escèniques escrita en català, de periodicitat mensual. En la mateixa web (<A href="http://www.revistahamlet.com/Hamlet_num0.pdf">http://www.revistahamlet.com/Hamlet_num0.pdf</A>) us podeu descarregar aquest primer número. La declaració d'intencions diu que HAMLET abastarà tot el territori de parla catalana i les creacions que tinguen lloc a les principals ciutats de l’Estat espanyol, d’Europa i del món. Per fer-ho possible, HAMLET comptarà amb els millors col·laboradors en cadascun dels àmbits teatrals i amb una àmplia xarxa de corresponsals. HAMLET tindrà un criteri plural pel que fa als diferents sectors que impliquen les arts escèniques; és a dir, entre altres, s’hi veurà representat el teatre de text i el teatre de carrer, el teatre musical i la dansa-teatre, el món del circ i el de l’òpera, el vessant més artístic de l’art dramàtic i també el més tècnic, etc. La voluntat de HAMLET és arribar a un públic lector ampli, integrat tant per professionals de les arts escèniques com per persones interessades en el teatre, per a la qual cosa es proposa un tiratge de 10.000 exemplars. El número 0 us donarà una idea de com és ja la revista. Esperarem el número 1.

2009-12-10T20:43:29Z

2009-12-11T11:00:00Z 417395

hamlet-nova-revista-sobre-teatre

2009-12-11T11:00:12Z

1 Hamlet, una nova revista sobre teatre

2009-12-11T11:00:12Z