La Comunidad » VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE » Tags

Hay 4 artículos con el tag barcelona en el blog VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE. Otros artículos en La Comunidad clasificados con barcelona

14
Abr 2009

CRÓNICA VIATGE A BARCELONA PER VICENT RAMÍREZ

Escrito por: francesclopez el 14 Abr 2009 - URL Permanente

Dia primer. Dilluns, 30 de març.

Ara són les vuit del matí. Em trobe a l’autobús que ens ha de deixar a Barcelona i el viatge està a punt de començar. Es pot quasi respirar expectació a l’ambient; la gent està entusiasmada i sent l’impuls de demostrar-ho als demés. Al meu costat tinc assegut un dels meus amics, un xic aparentment callat. Fins i tot ell, discret com és, deixa entreveure un mig somriure. Jo em deixe contagiar per l’ambient de l’autobús i fem broma entre alguns dels companys. Finalment, l’autobús està en marxa i comença un llarg viatge.

Durant el trajecte no succeïx cap cosa de gran importància; parem en una àrea de servei a la meitat del trajecte per donar-li un descans al conductor i poder nodrir-nos. Al restaurant ens trobem un grup d’estudiants que vestien tots la mateixa camisa, com si foren un grup de sectaris o una quinta. Estranyament, a la camisa porten un smiley i a la cara tots lluïxen la mateixa expressió de felicitat. Continua el viatge.

Finalment, hem aplegat a Barcelona i el conductor de l’autobús fa ja un temps massa llarg que ens condueix entre l’avinguda Diagonal i la Meridiana, una i altra vegada, sense aconseguir trobar amb èxit el nostre Hostel. Després del que ens sembla una eternitat a dintre d’una peixera, finalment, parem i les portes s’obrin.

Estic a l’hotel, gitat damunt de la meua llitera escrivint aquesta crònica; l’habitació es menuda, però pel preu que ens ha costat ja va bé. Més que bé a dir veritat. L’hostal és quasi nou i l’estil és modern. Tot i ser menut i estret als passadissos, dóna la sensació de ser gran gràcies a unes parets semi-reflectants. Personalment, m'ha agradat des del primer moment. Ara marxem a dinar i, després, a BTV, una cadena de televisió menuda que emet per a l'àrea metropolitana de Barcelona, en la qual tenim preparada una visita guiada per les seues instal·lacions gràcies a la Maribel que treballa al programa de l'Elisenda Roca, una amiga dels professors. Després d’això hem d’anar a bcn produccions a realitzar una visita/taller per veure el muntatge i postproducció de material que s’està preparant per a la seva emissió i com es fa el grafisme per a televisió, al qual s'hi dedica una part de la productora. Allí ens trobem Xavier Atancé, que coneguérem a Picassent. ell ha esta qui amablement ens ha rebut i ha organitzat els tallers.

Ja és de nit, hem tornat de les dues visites. A la primera ens han donat un obsequi consistent en tassa, camiseta i llibreta. La visita en sí ha estat bé, tot i que en alguns moments resultava un poc pesada perquè ens movíem entre els periodistes de la redacció, que treballaven. Hem pogut observar els platós de diferents programes i tot el procés que sofreix la informació fins que està en condicions de ser oferida a l’espectador televisiu. A l’ambient es podia sentir una tensió constant, com un immens conte enrere constant cap a la següent emissió. Segons diuen, pots acabar acostumant-te a eixe estrés. Jo personalment no crec que poguera.

La segona visita ha consistit en una explicació detallada i per parts dels diferents processos de muntatge i maquetació pels que ha de passar el material, abans de ser enviat a les cadenes de televisió. La visita ha tingut lloc a l’interior d’una casa, la del director de cine Roberto Rosselini, que hom ha adaptat a les necessitats de productora. Hem pogut observar la sala de màquines, una habitació plena d’unitats de memòria i processadors de màxima velocitat que semblaven un motor de ciència ficció. Ací l’ambient era pausat i tranquil, també tenien sobre ells un conte enrere, però s’ho prenien amb més calma.

Després de sopar a l’hotel estem a l’habitació parlant amb més companys, jo torne a estar a la meua llitera escrivint. El dia ha sigut llarg i l’endemà pinta encara més llarg.

Tot i això, m’agrada Barcelona, trobe que és diferent. La sensació continua sent la d’una ciutat gran, amb una vida llarga que s’ha prolongat molt i ha passat per moltes etapes distintes al llarg de la història, però la gent en si, sembla més “europeïtzada”. Pels carrers es poden observar moltes bicicletes gràcies al servei de “biking” i a la disposició de la gent a utilitzar-lo. També existeix un servei de tramvia i metro, per tant, l’ús de vehicles a motor deu ser menor. Altra cosa que m’ha cridat l’atenció és l’ús de l’idioma. A València, la gent que parla en català/valencià és cada vegada menor -a la capital, vull dir- a Barcelona, per contra, molta gent parla en català. L’habitació esta cada vegada més silenciosa i va sent hora de tancar el llum. Demà més.

Dia segon. Dimarts, 31 de març

Estic escrivint a l’atobús, marxem cap al Parc de la Ciutadella, és pel matí i l’oratge no acompanya, potser ens xopem, però no importa massa.

El parc m’ha agradat. Sempre m’ha agradat tot allò natural, encara que siga plantat artificialment per a causar determinat efecte. Al centre del parc hi havia un llac gran, envoltat d ‘arbres, escultures i flors. D’entre les copes dels arbres despunten alguns edificis d’una antiga exposició universal que va tindre lloc fa dos segles, llàstima que alguns estiguen tancats per obres. L’efecte continua sent majestuós i natural i la pluja no empitjora les vistes, sinó que, més aviat, li dóna més profunditat, convertint el parc en un entorn poètic. A molts els hagués agradat més que fera bon temps i poder-se tombar a la gespa. Mentre eixiem hem vist un palau amb dracs de ferro fent la funció de reixa a la porta, el palau rebia el nom dels animals mitològics que el protegien.

...

Estic al Museu Picasso, un conjunt d'antics palaus nobles o burgesos de la ciutat que ara fan les funcions de museu, després d’una restauració. Ací podem trobar totes les obres de Picasso que comprenen el seu període anterior al modernisme del que n’és un poc pare. Després de vore totes les obres estic convençut que l‘autor de jove era ja un geni. Els seus frescos, així com les còpies que realitza son increïblement fidels a la realitat, sobretot si tenim en conte que els va realitzar quan era a penes un adolescent.

Des del museu seguirem una passejada pel barri gòtic: amb una visita exterior a la catedral (perquè es trobava en obres) i als voltants. Tinguérem ocasió de passar-nos per l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat i seguírem fins a les Rambles que estaven plenes de gent, mims i hòmens i dones estàtues. Acabàrem el passeig, fet a corre cuita, en la Plaça de Catalunya on ens arreplegà, un poc tard, tot s’ha de dir, l’autobús.

I seguix plovent!

(···)

Ja hem dinat, i ara ens disposem a marxar cap a la Sagrada Família. Obra de Gaudí inacabada. Segons em conta un company a l’autobús, Gaudí, un home profundament religiós, va voler construir un gran temple que li rendira culte a Déu a la seva forma d’entendre la religió. Segons Gaudí, Déu ho ha creat tot i, per tant, la natura és obra de Déu. És per això que la Sagrada Família ens recorda amb les seues estructures a la natura. Gaudí va ser un home descuidat per a algunes coses. Va morir atropellat per un tramvia mentre passejava descuidat, i no va poder contemplar la seva obra acabada. No és d’estranyar, ja que, hui en dia encara no està completament finalitzada. El projecte data el final de la construcció al 2030, aproximadament.

Estem a la porta del temple esperant a que l’autobús passe a per nosaltres. El temple és increïble. Les columnes simulen arbres i les vidrieres, segons ens expliquen, han de simular la llum que passa a través de les fulles, creant un ”bosc de pedra”. Encara no estan posades i, per tant, l’efecte de la llum continua sent el d'una llum pura que descendeix cap a nosaltres des del sostre increïblement alt. Des del lloc on estem, una de les portes, rodejats d’imatges de Crist en plena Passió no puc evitar fixar-me en uns nombres situats formant un quadrat, com uns signes estranys. Segons em conta un professor els nombres són una mena de codi que ens mostren a quins fragments del Nou Testament pertanyen les imatges que podem contemplar.

Després de la visita a la Sagrada Família, ens hem dirigit cap a la Casa Batlló. No vaig a escriure cap detall tècnic, ja que de segur que el professor d'audiovisuals s’encarregarà de fer-ho. Durant tota la visita, la casa em va sorprendre molt gratament a cada sala que anava descobrit-se als meus ulls. Una sensació d’estar a dintre d’un lloc orgànic, com un gran arbre o fins i tot algun ésser mític predomina durant tota l’estada. Tota la construcció tenia una mena de puresa que induïa tranquil·litat; i a les golfes aquesta sensació encara era més significativa. Va ser un lloc que et deixa amb “ganes de més”.

(En homenatge a la profe de francés, Pilar Sanz, he buscat a més del vídeo anterior, un en francés. Mireu http://v.blog.sohu.com/u/vw/1498244 I, si no enteneu l'àudio, les imatges us ho aclariran prou. També hem fet tots els enllaços d'aquest apunt en castellà perquè Laura n'estiga satisfeta amb l'activitat. Visca la interdisciplinaritat!).

Seguidament, hem baixat pel carrer fins que hem quedat davant La Pedrera. Estava plovent i tot i que les vistes arquitectòniques eren atractives, l’oratge no acompanyava.

Ara ens trobem de nou a l’hotel i s’està fent de nit. Des de l’habitació es pot vore la torre AGBAR, però per desgràcia està sempre apagada per aquestes dates. O com a mínim jo no l’he pogut vore encesa si no és en foto.

Demà és l’últim dia que estarem a Barcelona i, per la nit, ja hauríem de dormir a casa.

Dia tercer. Dimecres, 1 d’abril.

De matí, el primer que hem fet ha sigut preparar-nos la maleta. Ja no tornarem a l’hostal. Sóc l’últim en eixir de l’habitació, la mire per última vegada i tanque la porta. Avui toca visita al museu de la Ciència, visita ràpida al Parc Güell i assistència com a públic a la TV3. Supose que dinarem al Parc Güell. Puge a l’autobús que ens ha de portar al museu.

Estic escrivint en un banc dins del Museu de la Ciència. Em recorda al de València, i no em puc decantar per cap dels dos. Tot i això, hi ha una part d’aquest museu que sí que m’ha agradat més: el bosc inundat. Consisteix en un conjunt d’arbres -crec que artificials- amb animals típics de les zones que es recreen a l’entorn humit. Encara sóc incapaç d’identificar un dels animals que hem vist. Prompte ens n’haurem d’anar d’ací cap al Parc Güell.

Màgicament ha parat de ploure i ha eixit el sol, fet que ens ha permés menjar-nos l’entrepà que teníem preparat de l’hostal a l’aire lliure. La visita dura tan sols mitja hora perquè hem estat voltant i voltant dalt l'autobús; ara ens queda el temps just per a fer-nos dos fotos. El parc està ple de gent i se senten sorolls de gent rient, parlant i, en definitiva, relacionant-se al llarg de tot el parc. Ens fem una foto de grup. Misteriosament, a la foto ha aparegut un alumne de més, que devia tindre ganes d’aparèixer a la foto amb nosaltres i s’ha col·locat al meu costat sense que jo me n’adonara. Fem broma sobre el succés un temps a l’autobús mentre abandonem el parc rumb als estudis de TV3.

El programa era El Club i, en sí, no m’ha semblat un programa especialment dinàmic; tot i amb això és innegable el desplegament tècnic, ha sigut impressionant. A més, hem pogut vore el programa pilot de Casal Rock, en primícia, i els estudis de la TV3 des de dins. Les dues activitats han sigut emocionants; els estudis de la TV3 son espectaculars en quant a tamany i recursos.

En aquestos moments l’autobús ja ens condueix cap a Silla; s’està fent de nit i part dels ocupants es decideixen per l’opció de dormir. Els professors animen a la resta i la tornada es fa més curta del previst.

Ha sigut un bon viatge!

2 comentarios

Tags: crònica, barcelona, viatge

12
Abr 2009

La Casa Batlló, una joia del modernisme (Antoni Gaudí)

Escrito por: francesclopez el 12 Abr 2009 - URL Permanente

Algunes fotografies de Barcelona corresponen a viatges anteriors o són imatges tretes d'internet. La pluja i les reformes (obres) en alguns dels llocs que volíem visitar no ens han permés veure els espais i els edificis amb tota la seua esplendor. És el cas, per exemple, d'alguns edificis modernistes del Quadrat d'Or, de la Catedral i d'alguns edificis del Parc de la Ciutadella. Tot i amb això, segur que us agradaran algunes de les fotos. Us en deixarem més on també apareixeran els alumnes i els professors.

Ara volem descansar uns dies, fins dimecres. Abans, però, volem deixar-vos també algunes fotos de la Casa Batlló (1904-1906). Com us dèiem en un apunt anterior, es tracta de la joia arquitectònica d'Antoni Gaudí i ens va impressionar. La casa la va dissenyar l'arquitecte de Reus per al Senyor Batlló, un industrial tèxtil que donà plena llibertat a l'arquitecte modernista. Alguns dels encerts que hi trobem els repetirà, més tard, a la Casa Milà, anomenada popularment La Pedrera, situada també en el mateix Passeig de Gràcia.

2 comentarios

Tags: barcelona, casabatlló, antonigaudí

10
Abr 2009

Barcelona és bona si la bossa sona

Escrito por: francesclopez el 10 Abr 2009 - URL Permanente

La pluja ens va deslluir un tant la visita per la ciutat; haguérem de suspendre les passejades que teníem previstes i deixar per a més endavant, en un proper viatge personal potser, la foto d'algun dels espais més emblemàtics de Barcelona. Tot i amb això, no hem deixat de veure alguna de les joies arquitectòniques que té la ciutat i que ara us volem mostrar (això sí, de tant en tant, en pla visita postal, com aquells turistes japonesos obsessionats per la foto per poder després lluir davant dels amics).

Per sort, la visita a la casa Batlló fou una altra cosa. La casa Batlló és una de les joies arquitectòniques de Gaudí i ens va encantar. El genial arquitecte aconseguí l'ajuda de fusters, vitrallers, ferrers i escultors de gran qualitat per recrear el mar i alguns elements marins. A més, ideà un sistema perquè, a la gran bellesa de la casa, se li unira la utilitat dels elements ornamentals que hi ha en cadascuna de les dependències; curiosament, tot i que sembla que només siga una casa d'interiors, les habitacions reben llum directa i ventilació.

La mateixa professionalitat de Gaudí, s'ha emprat per a organitzar les visites. Amb l'ajuda d'un aparell amb àudio, que et permet seleccionar la llengua d'entre un ampli conjunt (castellà, català, anglés, francés, alemany, italià, xinés, japonés...), la passejada per la casa va il·lustrant detalls i anècdotes que et fan gaudir molt més de la contemplació.

Mantenir la casa i els jornals del personal que hi treballa ha de ser car, fet que justifica el preu de l'entrada, però no acabem d'entendre com, si el que es pretén és promocionar la ciutat i els seus monuments, no es fan uns preus més assequibles per als grups d'escolars (subvencionats, potser, per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona o d'altres institucions públiques). Aquests visitants són el millor instrument publicitari davant dels amics i els pares. Quan alguna cosa els agrada, i és el cas de la Casa Batlló, no poden reprimir-ho i comuniquen amb entusiasme el que han vist. Això els encomana el desig de visitar l'edifici als pares i amics i genera més públic. 13'20 euros per persona és un preu que no està a l'abast de totes les butxaques; això fa que, en ocasions, el professorat haja d'optar per altres visites més assequibles a la butxaca, a fi d'il·lustrar el modernisme català entre els nostres jóvens. Caldria que reconsideraren el preu per a grups d'estudiants, crec que guanyarien públic, la casa i el treball que en fan s'ho mereix.

0 comentarios

Tags: barcelona, casabatlló

25
Mar 2009

Barcelona en les fotos de Manuel Lao

Escrito por: francesclopez el 25 Mar 2009 - URL Permanente

Hem descobert Manuel Lao i les seues fotos sobre Barcelona. Un exemple d'enquadrament i d'elecció de la llum. Ens mostren una Barcelona diferent; la part potser menys turística i la de més recent arquitectura, i això fa més particulars les fotos i la ciutat que veiem.

That's not a cannon Escalera al cielo... barcelonas dark tower

Dins d'uns dies tindrem la sort de poder visitar algun dels llocs que hi apareixen: les Rambles, la Ciutat Olímpica, la Plaça d'Espanya, el Port... A més dels edificis de Gaudí i els museus més representatius, els platós dels programes de televisió...

Barcelona in blue Another Bcn skylight from Maremagnum

Per anar obrint boca, que ja fa ganeta, busqueu vosaltres alguna foto de la ciutat de Barcelona i ens l'envieu al correu de premsa per poder distribuir la informació entre tots els viatgers. Cal que descriviu la imatge un poc, expliqueu de què es tracta i qui l'ha feta (o web on l'heu trobada).

De la següent, jo us diria que és una foto de Manolín Lao i que ha fotografiat el drac que hi ha a la façana d'un edifici cantoner de les Rambles, a l'altura del Mercat de la Boqueria. És tracta d'un fanal amb decoració clarament oriental que, potser, decora una botiga de ventalls o paraigües. El fotograf ha sabut trobar el punt apropiat en l'enquadrament per fer-nos creure que el núvol és el foc que ix de la boca del drac.

Foto de Manuel Lao "Drac de La Boqueria (2007)

1 comentario

Tags: manueltao, barcelona

francesclopez
ver perfíl

Aquest bloc està adreçat als alumnes d'ESO i de Batxillerat; especialment, als de l'assignatura de Valencià: llengua i imatge i Valencià: llengua i literatura de segon de batxillerat. En ell trobareu apunts, propostes d'exercicis, propostes de treballs...
Podeu baixar-vos els continguts i visitar les pàgines, que us aconsellem, on trobareu informació sobre cinema, publicitat, comentari de textos, llengua i literatura.
També em reserve un espai personal on mostrar-vos textos i fotografies personals.