VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE

Les fonts del barranc de la Tejera van sumant les seues aigües al riu Noguera, que pren el nom de la primera localitat per on passa.

Per acabar aquest apunt fotogràfic una cançó un tant "gamberra" de la Trinca "El Danubi és blau". No us perdeu la versió de la cançó en castellà (http://www.youtube.com/watch?v=BdDLIeLWmUU) que en va fer el mateix grup fent un repàs d'altres rius d'Espanya.

“Tot just brosten les pomeres
amb flor tímida i rosada
les abelles prest l’ensumen
volant vives entre els brots”

Jaroslav Seifert

Una colònia d'abelles libava el nèctar de les flors abundants per fabricar la mel.

Detall ampliat de la fotografia anterior

Algunes mosques "voraces", com les que cantava Machado, també acudien al festí que els oferia la planta en plena fase de floració i m'ha vingut al cap l'amic Serrat que ens ho cantava.

Las Moscas

Vosotras, las familiares,
inevitables golosas;
vosotras, moscas vulgares,
me evocáis todas las cosas.

¡Oh viejas moscas voraces
como abejas en abril,
viejas moscas pertinaces
sobre mi calva infantil!

¡Moscas del primer hastío
en el salòn familiar,
las claras tardes de estío
en que yo empecé a soñar!

Y en la aborrecida escuela,
raudas moscas divertidas,
perseguidas
por amor de lo que vuela

—que todo es volar—, sonoras,
rebotando en los cristales
en los días otoñales...
Moscas de todas las horas,

de infancia y adolescencia,
de mi juventud dorada;
de esta segunda inocencia,
que da en no creer en nada;

de siempre... Moscas vulgares,
que de puro familiares
no tendréis digno cantor:
yo sé que os habéis posado

sobre el juguete encantado,
sobre el librote cerrado,
sobre la carta de amor,
sobre los párpados yertos
de los muertos.

Inevitables golosas,
que ni labráis como abejas
ni brilláis cual mariposas;
pequeñitas, revoltosas,
vosotras, amigas viejas,
me evocáis todas las cosas.

La bellesa i quantitat de papallones que vaig poder contemplar ahir durant la passejada pel barranc de la Tejera (Noguera de Albarracín) feia anys que no la gaudia; unes, més nervioses que les altres, papallonejaven de flor en flor o buscaven la parella amb qui copular. Altres, més tranquil·les, alçaven el vol en sentir el crepitar de la grava i de les branques seques amb el ròssec del meu calcer. Només algunes, les més llépoles, romanien sobre les flors mentre libaven el nèctar amb les seues trompes espirals i pareixia que no els importara en absolut que jo els robara intimitat.

Si us agrada aquest món multicolor d'aletejos i revolts, aquest exemplar d'ales daurades que us presente hui us pot interessar. Un passejant del terreny, amb qui em vaig creuar, em va dir que era la Euphydryas auriana i m'ho vaig creure perquè quan papallonejaven sota els rajos del sol, semblaven lluir el seu color daurat. Encara que no dubte de la paraula del gentil passejant perquè, a més, semblava saber-ne molt de papallones, algun entomòleg ens hauria de confirmar el nom científic.

Nota de 28-07-2009: Si us interessa el món de les papallones des de la perspectiva científica, llegiu els comentaris d'aquest apunt perquè alguns amables visitants ens donen pistes.