VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE

Algunes fotografies de Barcelona corresponen a viatges anteriors o són imatges tretes d'internet. La pluja i les reformes (obres) en alguns dels llocs que volíem visitar no ens han permés veure els espais i els edificis amb tota la seua esplendor. És el cas, per exemple, d'alguns edificis modernistes del Quadrat d'Or, de la Catedral i d'alguns edificis del Parc de la Ciutadella. Tot i amb això, segur que us agradaran algunes de les fotos. Us en deixarem més on també apareixeran els alumnes i els professors.

Ara volem descansar uns dies, fins dimecres. Abans, però, volem deixar-vos també algunes fotos de la Casa Batlló (1904-1906). Com us dèiem en un apunt anterior, es tracta de la joia arquitectònica d'Antoni Gaudí i ens va impressionar. La casa la va dissenyar l'arquitecte de Reus per al Senyor Batlló, un industrial tèxtil que donà plena llibertat a l'arquitecte modernista. Alguns dels encerts que hi trobem els repetirà, més tard, a la Casa Milà, anomenada popularment La Pedrera, situada també en el mateix Passeig de Gràcia.

La pluja ens va deslluir un tant la visita per la ciutat; haguérem de suspendre les passejades que teníem previstes i deixar per a més endavant, en un proper viatge personal potser, la foto d'algun dels espais més emblemàtics de Barcelona. Tot i amb això, no hem deixat de veure alguna de les joies arquitectòniques que té la ciutat i que ara us volem mostrar (això sí, de tant en tant, en pla visita postal, com aquells turistes japonesos obsessionats per la foto per poder després lluir davant dels amics).

Per sort, la visita a la casa Batlló fou una altra cosa. La casa Batlló és una de les joies arquitectòniques de Gaudí i ens va encantar. El genial arquitecte aconseguí l'ajuda de fusters, vitrallers, ferrers i escultors de gran qualitat per recrear el mar i alguns elements marins. A més, ideà un sistema perquè, a la gran bellesa de la casa, se li unira la utilitat dels elements ornamentals que hi ha en cadascuna de les dependències; curiosament, tot i que sembla que només siga una casa d'interiors, les habitacions reben llum directa i ventilació.

La mateixa professionalitat de Gaudí, s'ha emprat per a organitzar les visites. Amb l'ajuda d'un aparell amb àudio, que et permet seleccionar la llengua d'entre un ampli conjunt (castellà, català, anglés, francés, alemany, italià, xinés, japonés...), la passejada per la casa va il·lustrant detalls i anècdotes que et fan gaudir molt més de la contemplació.

Mantenir la casa i els jornals del personal que hi treballa ha de ser car, fet que justifica el preu de l'entrada, però no acabem d'entendre com, si el que es pretén és promocionar la ciutat i els seus monuments, no es fan uns preus més assequibles per als grups d'escolars (subvencionats, potser, per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona o d'altres institucions públiques). Aquests visitants són el millor instrument publicitari davant dels amics i els pares. Quan alguna cosa els agrada, i és el cas de la Casa Batlló, no poden reprimir-ho i comuniquen amb entusiasme el que han vist. Això els encomana el desig de visitar l'edifici als pares i amics i genera més públic. 13'20 euros per persona és un preu que no està a l'abast de totes les butxaques; això fa que, en ocasions, el professorat haja d'optar per altres visites més assequibles a la butxaca, a fi d'il·lustrar el modernisme català entre els nostres jóvens. Caldria que reconsideraren el preu per a grups d'estudiants, crec que guanyarien públic, la casa i el treball que en fan s'ho mereix.