Amb el títol de Charade (Charada en la versió espanyola) es va estrenar als Estats Units, el 1963, aquesta comèdia romàntica, amb estructura de thriller, dirigida i produïda per Stanley Donen. Tot un homenatge al mestre del suspens, Alfred Hitchcock. Té una duració de quasi 2 hores, música de Henry Mancini i guió de Peter Stone i Marc Behm.

L’atractiva Audrey Hepburn (ho diu una enquesta feta al Regne Unit per la prestigiosa revista Vogue, que acaba de triar-la l’actriu més guapa del cine de Hollywood) fa el paper de Regina Lampert, una dona que viatja fins a l’estació d’esquí de Megeve disposada a demanar el divorci; allí coneix Peter Joshua (Cary Grant), un amable desconegut. De retorn a París es troba l’apartament totalment buit i la policia li comunica que el marit havia estat assassinat. A més, li lliura el maletí de viatge que portava. L’ambaixada americana sospita de tres hòmens, Tex (James Coburn), Herman Scobie (George Kennedy) i Leopold Gideon (Ned Glass), que busquen els diners que tenia el seu marit i que pertanyen al govern dels Estats Units. Al funeral del marit, Regina coneixerà els tres perversos hòmens que no dubten en fer-li les coses més sorprenents al cadàver per comprovar que és mort. Poc després, coneixerà l’agent de la CIA Hamilton Bartholemew (Walter Matthau) que li dirà que Charles, el marit, estigué involucrat en un robatori durant la Segona Guerra Mundial i que aquells tres hòmens, i un altre ja mort, col·laboraren amb ell.

Amb l’ajuda de Peter, Regina intentarà resoldre l’enigma, però se sentirà traïda en més d’una ocasió perquè descobrirà que el senyor Joshua no és sempre qui diu ser; canvia de nom massa sovint. Si voleu conéixer més detalls de l'argument visiteu http://es.wikipedia.org/wiki/Charada; jo no us en vull desvatllar més. Crec que la màgia de la pel·lícula està en la interpretació dels actors, especialment C. Grant i A. Hepburn, en el guió i en com s'hi resol la intriga, un dels detalls més atractius de la pel·lícula. Els crítics destaquen també la importància de l'escenari: la ciutat de París.

La Audrey i el Cary Grant foren nominats als Globus d'Or i el guió de la pel·lícula obtingué, el 1964, per la resolució de la intriga de forma tan magistral, el premi Edgar dels Escriptors de misteri d’Amèrica al millor guió adaptat.

M’ha agradat, especialment, l’animació dels títols que va fer Maurice Binder, però no l’he trobada en internet. El que si he trobat són milers de fotografies de la guapíssima Audrey, una de les muses d'Andy Warhol.

Per cert, s’ha fet una nova versió que porta el títol de La veritat sobre Charlie (2002), dirigida per Jonathan Demme i protagonitzada per Thandie Newton i Mark Wahlberg; però no supera l'original.

Vicent Ramírez, 1r. B