VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE

Hui us publiquem les recomanacions dels professors Raül Ibiza i Francesc J. López per als alumnes de segon de batxillerat.

PER ALS QUI HEU APROVAT curs i selectiu, enhorabona. Des d'ací volem desitjar-vos que la tria dels estudis posteriors siga la més encertada.

PER ALS QUI HEU SUSPÉS recordar-vos el que inclourà la convocatòria de setembre:

- Examen semblant al de selectiu: comentari de text (7 punts) i quatre preguntes contextualitzades per respondre'n 2 (1'5 punts per pregunta). L'ortografia descomptarà 0'1 per falta. Perquè no us perjudique massa aquesta penalització en la nota, recordeu que heu de millorar l'expressió dels vostres escrits i l'ortografia: escriviu, repasseu els escrits, consulteu la gramàtica i el diccionari...

- Els 6 comentaris de text que haureu de lliurar al vostre professor fets el mateix dia de l'examen dins d'una funda de plàstic amb el vostre nom i cognoms.

Per a preparar l'examen:

1 - Podeu repassar el dossier que teniu al final del llibre Vents. Valencià: llengua i literatura 2, editorial Castellnou (teoria i pràctica pp. 322-351), qualsevol dels quaderns d'exercicis d'ortografia que heu realitzat en cursos anteriors o visitar les pàgines web i blocs que us hem recomanat al llarg del curs a classe i en aquest mateix bloc.

2 - Podeu fer noves pràctiques de comentari de text si repetiu els comentaris sobre els textos que han aparegut, altres anys, en les proves de selectiu (els teniu al dossier de l'annex final del llibre de text, pàgines 304-321). Acabat el comentari, llegiu la versió anterior i observeu les diferències, subratlleu les millores...

3 - Repasseu els comentaris realitzats al llarg del curs i els que teniu fets al llibre de text.

4 - Comenteu el sis textos que us proposem a continuació i que lliurareu al vostre professor el mateix dia de l'examen de setembre.

Els textos que heu de comentar els teniu publicats també en aquest mateix bloc; només heu de pitjar sobre l'enllaç de la data de publicació en el bloc. Són:

I. "Conseqüències de les noves tecnologies de la informació" d'Àngels Gallardo. El teniu publicat en l'apunt del dia 18 de juny. També el podeu trobar en el següent enllaç http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=598229&idseccio_PK=1021.

Us recomane que, abans de fer-ne la conclusió, us llegiu els textos de Jordi Solé Blanch, "La institució escolar davant del discurs de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació" (http://www.cibersociedad.net/textos/articulo.php?art=101), i el d'Ènric Sòria, "Tecnologia" (http://www.ua.es/dfcat/pau/cotecno.pdf).

II. "Requisit lingüístic castellà" de Ferran Suay. El teniu publicat en l'apunt del dia 01 de juny de 2009 en aquest mateix bloc. També el podeu trobar en el següent enllaç http://www.pagina26.com/opinio/8153-requisit-lingueistic-castella.html

III. "Un assassí al meu hort" de Joan Francesc Mira. El teniu publicat a l'apunt del dia 25 de juny de 2009 en aquest mateix bloc. També el podeu trobar en el següent enllaç http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=239

IV. "Suïssa, per exemple" de Joan Francesc Mira. El teniu publicat en l'apunt del dia 26 de juny de 2009 en aquest mateix bloc. També el podeu trobar en el següent enllaç http://www.blaiserver.net/archives/2350

o "Sobre les llengües del món" de Joan Francesc Mira. El teniu publicat en un dels apunts d'ahir. També el teniu publicat per la revista Mètode de la Universitat de València (http://www.uv.es/metode/numero39/112_39.htm).

V. "Xenofòbia", dins Diccionari per a ociosos de Joan Fuster. El teniu publicat en un apunt del bloc del 28 de maig de 2009. També el podeu trobar en el següent enllaç http://twentypv.blogspot.com/2009/04/xenofobia.html.

VI. "La llarga vida del bolígraf" de Josep Maria Espinàs va ser publicat en El periódico.cat el dia 28 de març de 2008. El teniu publicat en un apunt del bloc de 14 de desembre de 2008. També el podeu trobar en el següent enllaç
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=495319&idseccio_PK=1006

Per a les consultes, empreu el correu electrònic premsainstitutmsg(arroba)hotmail.com; però tingueu paciència, tots necessitem les vacances. Us respondré només un dia per setmana.

Recomanacions musicals

Tot explota pel cap o per la pota és una cançó de l'Ovidi que ha estat versionada en diverses ocasions per diferents grups. Us deixem tres versions perquè cadascú trie la que més li agrade.

TOT EXPLOTA (Pel cap o per la pota)

Lletra i música: Ovidi Montllor

Escolteu, si us ve de gust, la cançó de l'Ovidi cantada per ell mateix i les diferents versions que s'han fet com a homenatge al cantant d'Alcoi. Aquesta primera és la més 'popera' de les tres. Canta Feliu Ventura.

La versió d'Inadaptats és, per contra, molt més canyera. "Entre el punk i el rock!"

I, per acabar, un fragment de la versió del grup Mesclat durant el festival de música Tradicionarius.

Bon estiu!

Hui us propose un comentari sobre un altre text del professor i escriptor Joan Francesc Mira, publicat l'any 1996: 'Suïssa, per exemple'. El text us permet reflexionar i introduir conclusions sobre els conceptes de llengües en contacte, conflicte lingüístic o normalització lingüística, que hem vist al llarg del curs. Ha estat inclós també als llibres Cap d'any a Houston, Texas, i altres notes de viatge, publicat el 1998 per l'Editorial Tres i Quatre, i Una biblioteca en el desert, publicat el 2009 per l'Editorial Bromera.

Si voleu conéixer més detalls, per arrodonir la conclusió personal del vostre comentari, sobre el cas de Suïssa podeu visitar altes webs, com per exemple, el treball publicat per Paul Beaud, professor de la Univertsitat de Lausana i membre de l'Institut de sociologia de comunicació de masses, http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n21p265.pdf

Suïssa, per exemple

L'odi a l'estranger, al foraster, ha estat, sempre causa de grans bestieses i de decisions sublims, de crims salvatges i de poemes preciosos, de sacrificis sagrats i d'abusos remuneradors. Hi ha moltes formes de patriotisme que no són sinó mera xenofòbia, perquè sovint els habitants d’una “pàtria” només arriben a sentir-se’n “patriotes” quan s’imaginen o es troben en fricció amb els veïns de la “pàtria” del costat. En qualsevol cas, l’estranger és un punt de referència polèmic, probablement imprescindible, per a un patriotisme agressiu. Com que l'estranger sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a ell adopta una actitud semblant, la col·lisió resulta fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som "estrangers" per a algú. I de l'estranger, en fum un enemic: cada estranger és un enemic potencial. Només la moderna expansió del turisme comença a derogar aquest principi de vella prosàpia sentimental: ara el foraster se’ns presenta com a client. No sé si el turisme acabarà esmussant la xenofòbia: ho dubto. Les històries nacionals ressenyen llargues llistes de fets heroics perpetrats pels inídengs contra els estrangers, i amb aqesta mena de records els mesres d'escola eduquen els seus deixebles. L'aspecte oprgobiós que poguessin presentar aquells fets queda automàticament cohonestat per la virtud del patriotisme. Monsieur Chauvin, és un animal perillós, però també una tranquil·litzadora reserva engergètica. Personalment opino que tot això és més aviat deplobrable. Les aparences del món actual acusen, si no una minva vertiginosa de la xenofòbia, sí una atenuacio del seu risc bel·licós. Almenys en grans àrees del planeta, l'antagonisme que ofereix possibilitats d'esdevenir tràgic no és ja el de poble a poble, sinó el de sistema a sistema. Certament, en aquest nou pla es repeteix, si voleu en altres termes, el mateix fenomen: una espècie de "xenofòbia" de classes, amb una dialèctica nova, però no del tot diferent en les conseqüències. L'antiga xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tantmateix perdura i perdurarà per molt de temps encara. Ni que siga mentre els Estats tinguen escoles obertes...

Comenteu el text anterior de l'assagista valencià Joan Fuster, publicat per Edició 62, "El Cangur, número 41, dins del llibre Diccionari per a ociosos el 1978.

28/3/2008 PETIT OBSERVATORI // JOSEP MARIA ESPINÀS

La llarga vida del bolígraf

Una senyora em va demanar que anotés el seu nom i la seva adreça. Vaig començar a buxaquejar, buscant un bolígraf. La senyora me'n va oferir un de seguida, just un moment abans que jo trobés el meu. "¿O li va millor aquest altre?". La població catalana creix. La població bolígrafa encara més.
Fins ara, el bolígraf ha estat immune a l'epidèmia tecnològica. Realment és un cas de persistència, d'èxit universal, i s'explica pel preu i per la utilitat. És enormement pràctic, i el seu inventor es mereixeria que se celebrés el Dia Mundial del Bolígraf -dies més absurds han anat omplint el calendari.
De tota manera, una cosa és qui el va inventar i una altra qui va saber treure'n el màxim partit. L'estri que va inventar el senyor John Loud -ara fa 120 anys- no era suficientment pràctic. Els germans Biro van aconseguir un progrés decisiu: la tinta era millor, i la punta més fina. Van patentar-lo a l'Argentina. ¡Però es van oblidar de registrar el bolígraf als Estats Units! Va haver-hi batalles entre empreses nord-americanes. Però el més llest va ser el senyor Bick, que en va adquirir la patent l'any 1951, va idear el tub transparent perquè es pogués veure quanta tinta quedava i va dissenyar el bolígraf amb arestes per poder agafar-lo millor. Del simplíssim objecte se'n van començar a vendre milions cada dia.
Després s'han fabricat molts models de bolígraf, alguns de molt sofisticats, altres de convertits en disfressa de ploma estilogràfica. El món comercial funciona d'aquesta manera: si un objecte corrent el podem transformar en un de més luxós i més car, segur que serà un negoci.
Avui conviuen, doncs, els Bic clàssics amb els de fantasia. I encara és l'hora que vegi una taula d'oficina amb un ordinador i complements informàtics d'última generació que no tingui també un pot amb mitja dotzena de bolígrafs. Les màquines d'escriure mecàniques han desaparegut; les elèctriques estan en decadència; els arxivadors s'han refugiat a la pantalla; les agendes telefòniques, també; les gomes d'esborrar són unes antiguitats manuals; els típex són una raresa històrica, ¿i les maquinetes de fer punta al llapis?
Queden dos objectes extraordinaris: els clips i els bolígrafs. Dos invents que tenen cadascun més de 100 anys.
Clips i bolígrafs encara fan que una taula sembli d'oficina. On els dits fan alguna cosa més que pitjar tecles.

Activitat: Feu un resum del text que no supere les 7 línies i incloga tots els aspectes del text.