Amb el títol de Charade (Charada en la versió espanyola) es va estrenar als Estats Units, el 1963, aquesta comèdia romàntica, amb estructura de thriller, dirigida i produïda per Stanley Donen. Tot un homenatge al mestre del suspens, Alfred Hitchcock. Té una duració de quasi 2 hores, música de Henry Mancini i guió de Peter Stone i Marc Behm.

L’atractiva Audrey Hepburn (ho diu una enquesta feta al Regne Unit per la prestigiosa revista Vogue, que acaba de triar-la l’actriu més guapa del cine de Hollywood) fa el paper de Regina Lampert, una dona que viatja fins a l’estació d’esquí de Megeve disposada a demanar el divorci; allí coneix Peter Joshua (Cary Grant), un amable desconegut. De retorn a París es troba l’apartament totalment buit i la policia li comunica que el marit havia estat assassinat. A més, li lliura el maletí de viatge que portava. L’ambaixada americana sospita de tres hòmens, Tex (James Coburn), Herman Scobie (George Kennedy) i Leopold Gideon (Ned Glass), que busquen els diners que tenia el seu marit i que pertanyen al govern dels Estats Units. Al funeral del marit, Regina coneixerà els tres perversos hòmens que no dubten en fer-li les coses més sorprenents al cadàver per comprovar que és mort. Poc després, coneixerà l’agent de la CIA Hamilton Bartholemew (Walter Matthau) que li dirà que Charles, el marit, estigué involucrat en un robatori durant la Segona Guerra Mundial i que aquells tres hòmens, i un altre ja mort, col·laboraren amb ell.

Amb l’ajuda de Peter, Regina intentarà resoldre l’enigma, però se sentirà traïda en més d’una ocasió perquè descobrirà que el senyor Joshua no és sempre qui diu ser; canvia de nom massa sovint. Si voleu conéixer més detalls de l'argument visiteu http://es.wikipedia.org/wiki/Charada; jo no us en vull desvatllar més. Crec que la màgia de la pel·lícula està en la interpretació dels actors, especialment C. Grant i A. Hepburn, en el guió i en com s'hi resol la intriga, un dels detalls més atractius de la pel·lícula. Els crítics destaquen també la importància de l'escenari: la ciutat de París.

La Audrey i el Cary Grant foren nominats als Globus d'Or i el guió de la pel·lícula obtingué, el 1964, per la resolució de la intriga de forma tan magistral, el premi Edgar dels Escriptors de misteri d’Amèrica al millor guió adaptat.

M’ha agradat, especialment, l’animació dels títols que va fer Maurice Binder, però no l’he trobada en internet. El que si he trobat són milers de fotografies de la guapíssima Audrey, una de les muses d'Andy Warhol.

Per cert, s’ha fet una nova versió que porta el títol de La veritat sobre Charlie (2002), dirigida per Jonathan Demme i protagonitzada per Thandie Newton i Mark Wahlberg; però no supera l'original.

Vicent Ramírez, 1r. B

Anecdotari, històries singulars és un espai de testimonis on la gent anònima exposa les seves anècdotes. Amb un format senzill i una realització correcta, el programa de RTVE a Catalunya ha aconseguit enganxar els espectadors d'aquesta nova edició. Personatges coneguts i persones anònimes ens relaten fets viscuts amb l'entusiasme que suposa ser protagonistes directes.

Visita:

http://www.rtve.es/buscador/buscar?modo=3&cadena=anecdotari&pagina=1

i mira't algun dels programes ja emesos. Es tracta d'un fomat senzill on moltes de les anècdotes que conten els personatges no et deixaran gens indiferent.

Fixa't que amb pocs mitjans: una càmera, algun focus, una cadira i una tela negra penjada d'una canya o corda podries tindre l'escenari apropiat per copiar-ne el format; però cal imaginació a l'hora de seleccionar les històries i creativitat a l'hora d'editar-les.

Per segona vegada i fins al 15 de febrer és prorroga aquesta divertida comèdia amb dramaturgia de Joan Peris i textos de Xavi Castillo. El comentari d'Empar Marco a TV3 el podeu veure a:

http://www.tv3.cat/videos/932169/Satira-politica-i-religiosa-a-Valencia

Si voleu riure i passar una estona agradable, teniu una cita al Teatre el Micalet de la ciutat de València abans del 18 de gener.

http://www.teatremicalet.com/temp0809/iuventutisindex.html

Aquesta comèdia de caràcter àcid i sorneguer, escrita per Xavi Castillo i dirigida per Joan Peris i Xavi Castillo, està interpretada magistralment per Arantxa González, Carlos Amador, David Nácher, Amparo Oltra, Enric Juezas i Xelo Curiel. Cadascun dels actors fa més d’un personatge, tots resolts en clau satírica.

Xavi Castillo, una vegada més, recupera el seu estil més personal, simpàtic i gamberro per presentar-nos la seua nova comèdia on no falten la crítica a la jerarquia eclesiàstica davant de la nova visita del papa a Madrid, fent escala a l'aeroport de Castelló, ni la crítica a l’actuació de certes famílies valencianes per la seua forma de fer política, que ens recorda molt la dels antics cacics, ni als mitjans de comunicació de masses per la seua vanitat i hipocresia.