VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE

L'odi a l'estranger, al foraster, ha estat, sempre causa de grans bestieses i de decisions sublims, de crims salvatges i de poemes preciosos, de sacrificis sagrats i d'abusos remuneradors. Hi ha moltes formes de patriotisme que no són sinó mera xenofòbia, perquè sovint els habitants d’una “pàtria” només arriben a sentir-se’n “patriotes” quan s’imaginen o es troben en fricció amb els veïns de la “pàtria” del costat. En qualsevol cas, l’estranger és un punt de referència polèmic, probablement imprescindible, per a un patriotisme agressiu. Com que l'estranger sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a ell adopta una actitud semblant, la col·lisió resulta fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som "estrangers" per a algú. I de l'estranger, en fum un enemic: cada estranger és un enemic potencial. Només la moderna expansió del turisme comença a derogar aquest principi de vella prosàpia sentimental: ara el foraster se’ns presenta com a client. No sé si el turisme acabarà esmussant la xenofòbia: ho dubto. Les històries nacionals ressenyen llargues llistes de fets heroics perpetrats pels inídengs contra els estrangers, i amb aqesta mena de records els mesres d'escola eduquen els seus deixebles. L'aspecte oprgobiós que poguessin presentar aquells fets queda automàticament cohonestat per la virtud del patriotisme. Monsieur Chauvin, és un animal perillós, però també una tranquil·litzadora reserva engergètica. Personalment opino que tot això és més aviat deplobrable. Les aparences del món actual acusen, si no una minva vertiginosa de la xenofòbia, sí una atenuacio del seu risc bel·licós. Almenys en grans àrees del planeta, l'antagonisme que ofereix possibilitats d'esdevenir tràgic no és ja el de poble a poble, sinó el de sistema a sistema. Certament, en aquest nou pla es repeteix, si voleu en altres termes, el mateix fenomen: una espècie de "xenofòbia" de classes, amb una dialèctica nova, però no del tot diferent en les conseqüències. L'antiga xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tantmateix perdura i perdurarà per molt de temps encara. Ni que siga mentre els Estats tinguen escoles obertes...

Comenteu el text anterior de l'assagista valencià Joan Fuster, publicat per Edició 62, "El Cangur, número 41, dins del llibre Diccionari per a ociosos el 1978.