VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE

Benvolguts/des alumnes,

el professor Raül Ibiza, del seminari de valencià de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Silla, us ha preparat la següent webquest perquè repasseu aspectes de literatura. Podeu clicar l'enllaç següent per entrar-hi:

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=1148&id_pagina=1

Aviat us prepararem també el bloc per als alumnes d'ESO perquè repasseu llengua.

http://www.gamaniak.com/video-2822-presto-pixar.html

I perquè escriviu un poquet, us convidem a mirar-vos una de les darreres creacions de la factoria Pixar: "Presto Digiotagione & His Hat of wonder!", un curt dirigit per Doug Sweetland animador en les pel·lícules Ratatouille, Monstres S. A. i Buscant Nemo. El curt ens recorda aquells dibuixos animats de la Warner Studios i té molt bons efectes músicals i de so.

Després de veure el curt, prepareu la narració dels fets a partir de les respostes a les següents preguntes:

- Què li passa al conill?

- A què s’hi dedica?

- Què oblida el mag?

- Quines conseqüències té aquest oblit en el seu treball?

- Quants accidents li passen?

- Com reacciona el públic?

- Com es resolen els problemes?

- Com acaba la relació entre el mag i el conill?

Benvolguts/des alumnes,

el professor Raül Ibiza us ha preparat la següent webquest perquè repasseu aspectes de literatura. Podeu clicar qualsevol dels enllaços següents per entrar-hi:

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=1148&id_pagina=1

o aquest altre:

http://www.phpwebquest.org/catala/

Aviat us prepararem també el bloc per als alumnes d'ESO perquè repasseu llengua. De moment us convidem a mirar-vos una de les darreres creacions de la factoria Pixar i us demanem que prepareu la narració dels fets a partir de les respostes a les següents preguntes:

- Què li passa al conill?

- A què es dedica?

- Què oblida el mag?

- Quines conseqüències té aquest oblit en el seu treball?

- Quants accidents li passen?

- Com reacciona el públic?

- Com es resolen els problemes?

- Com acaba la relació entre el mag i el conill?

http://www.gamaniak.com/video-2822-presto-pixar.html

Joan Francesc Mira, Isabel-Clara Simó i Jaume Pérez Muntaner

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/aelc/index.htm

És important que associem la imatge dels nostres escriptors perquè aquesta és una bona icona dels seus productes i de la nostra cultura.

De vegades, quan llegim, desconeixem absolutament tot sobre aquella persona que ha dedicat un temps i el seu treball a oferir-nos entreteniment i cultura mitjançant aquell llibre. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ja fa temps que ens presenta la literatura a través dels seus protagonistes en una col·lecció que ens mostra la imatge i el pensament d’una bona colla de Veus Literàries emblemàtiques de la literatura catalana contemporània. L’estructura del format és ben senzilla: una entrevista on només escoltem la véu de l’escriptor o escriptora, que s’esdevé protagonista del relat dels seus pensaments, de les vivències viscudes, de les passions i de la manera de treballar i fer literatura. L’autor o autora es presenta, a més, en el seu entorn personal i literari; així coneixem quins han estat els seus gustos personals, els objectes de què s’envolta i la casa o el lloc on viu. L’apartat de la lectura serveix per il·lustrar l’obra mitjançant la veu d’un actor o actriu, veu que contrasta amb la del/de la protagonista. La biografia es completa amb la bibliografia de la persona entrevistada.

Esperem que l’AELC ens seguisca oferint altres veus del nostre panorama literari.

Mentre rellegia "Cien años de soledad" m'he trobat un text magnífic que ens recorda com veien la tecnologia i, en especial, la imatge en moviment els nostres avantpassats. Es tracta d'un cas en què els espectadors es van sentir estafats perquè al protagonista de la pel·lícula que havien anat a veure ja havia mort en una pel·lícula anterior que havien passat a la mateixa sala.

M'he permés fer la traducció del text original de Gabriel García Márquez, publicat el 1980 a Barcelona per Plaza-Janés. La novel·la és tot un regal per a qualsevol lector. El text diu així:

"Enlluernada per tantes i meravelloses invencions, la gent de Macondo no sabia per on començar a sorprendre's. Passaven les nits en vetla mentre contemplaven les pàl·lides peretes elèctriques alimentades per la planta que portà Aureliano Triste en el segon viatge del tren, i a l'obsessionant tumtum del qual va costar temps i treball acostumar-se. Es van indignar amb les imatges vives que el pròsper comerciant el senyor Bruno Crespi projectava en el teatre amb taquilles de boques de lleó, perquè un personatge mort i sepultat en una pel·lícula, i per la desgràcia de la qual es van vessar llàgrimes d'aflicció, va reaparéixer viu i convertit en àrab en la pel·lícula següent. El públic que pagava dos centaus per a compartir les vicissituds del personatge, no va poder suportar aquella burla inaudita i va trencar les cadires. L'alcalde, a instància de Bruno Crespi, va explicar per mitjà d'un ban, que el cine era una màquina d'il·lusió que no mereixia els desbordaments passionals del públic. Davant de la descoratjadora explicació, molts van estimar que havien sigut víctimes d'un nou i aparatós assumpte de gitanos, de manera que van optar per no tornar al cine, considerant que ja tenien prou amb les seues pròpies penes per a plorar per fingides desventures de sers imaginaris. Una cosa semblant va ocórrer amb els gramòfons de cilindres que van portar les alegres comares de França en substitució dels antiquats orguenets, i que tan profundament van afectar per un temps als interessos de la banda de músics. Al principi, la curiositat va multiplicar la clientela del carrer prohibit, i fins i tot es va saber de senyores respectables que es van disfressar de vilans per a observar de prop la novetat del gramòfon, però tant i tan de prop el van observar, que molt prompte van arribar a la conclusió que no era un molí de sortilegi, com tots pensaven i com les comares deien, sinó un truc mecànic, que no podia comparar-se amb res tan commovedor, tan humà i tan ple de veritat quotidiana com una banda de músics. Va ser una desil·lusió tan greu, que quan els gramòfons es van popularitzar fins al punt que en va haver un en cada casa, encara no se'ls va tindre com a objectes per a entreteniment d'adults, sinó com una cosa bona perquè l'estriparen els xiquets. En canvi, quan algú del poble va tindre oportunitat de comprovar la crua realitat del telèfon instal·lat a l'estació del ferrocarril, que a causa de la maneta es considerava com una versió rudimentària del gramòfon, fins als mes incrèduls es van desconcertar. Era com si Déu haguera resolt posar a prova tota capacitat de sorpresa, i mantinguera els habitants de Macondo en un permanent vaivé entre l'alegria i el desencant, el dubte i la revelació, fins a l'extrem que ja ningú podia saber a ciència certa on estaven els límits de la realitat."