VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE

A les 11 hem parat les classes i ens hem disposat a carregar la falla amb el remolc del tractor que ens havia de portar fins a la Residència Assistida Silla, una de les dos residències d'ancians que hi ha al poble. El ben cert és que està a uns tres-cents metres del nostre institut; ens separen les vies del tren i dos carrers.

Tots convençuts que en deu minuts tornàvem a la festa que es preparava a l'institut, ens hem pujat al remolc perquè la falla no tombara. Endavant!

"Jo aguante les caixes i tu m'aguantes a mi..." Però de sobte, hem observat que l'itinerari no era el que creiem i que havíem canviat de ruta. El soroll del tractor ens ha impedit comunicar-nos amb el xofer i, sense esperar-nos-ho, hem començat la cavalcada per tot el terme de Silla. Qui li ho havia de dir a la nostra falleta que seria una de les més vistes abans de la plantà oficial! Les nostres lletres xerra que xerra formant paraules: carrer, carretera, camí, caminàs...

I camina que caminaràs ens adonem que el nostre xofer no ens havia entés bé i s'havia dirigit a Savia, la residència privada que hi ha als afores del poble, en direcció a Alacant. És normal, feia dos anys la falla que feren els nostres companys va acabar allí; el passat es feren dos falles i el xofer degué anar fins allí també. I enguany ... Les nostres lletres que ja no podien més de tant de sacsó i començaren a cridar: "Ens espera la fallera major i la Cort d'honor de la Residència Assistida Silla... Està a l'Avinguda del País Valencià... És la primera que es va fer al poble i que alguns batejaren, popularment, com El buen morir".

Aquelles paraules van ser màgiques. "Redéu, m'he equivocat. Mitja volta".

L'única falla que hem fet enguany tenia altres destinataris. Cal rotar els torns perquè no sempre es pot dedicar tot el temps de treball i estudi a fer falles.

I des de l'altra punta del terme, roda la bola i cap a la zona nord. Però l'alçada de la falla i el trànsit tallat amb motiu de les falles complicava de nou el nostre periple: - Ja deuen estar fent el concurs.

-

I allà anàvem nosaltres, amb la incombustible professora Lola Bosch, sortejant polígons industrials i ponts per arribar a un destí que, des de les finestres de classe, estava quasi a tocar de mà. Qui ens ho havia de dir!

..............................

Totes les penalitats han valgut la pena perquè l''arribada a la residència ha estat gloriosa. A la porta, ens esperaven tots. Més contents que un gínjol i plens d'energia i festa. No sé quin trompellot o trompellota se li acudiria aquell nomenet. Si estava clar, allò era, en tot cas, "El buen vivir". Estaven atesos i en bona companyia i molt contents de poder gaudir de les atencions que els permetia la residència i que, a casa, sols, no hagueren disposat.

..........

Mireu-los i, de moment, ja no us dic res més. La seua mirada i satisfacció ho diuen tot.

Bones falles per molts anys!

.....

.....

.....

Felicitats als alumnes de tercer i a Lola Bosch pel seu gran COR!

(En confiança, un secret. Lola diu que està "molt cansada" quan arriben aquestes dates i no pot amb la seua ànima de tants projectes com porta endavant, però la cara de satisfacció que li veieu a la foto em diu que l'any que ve tornarà a picar i farà falla. L'objectiu bé s'ho mereix!)