VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE

Com sona l'ESO s'ha convertit en l'encontre d'alumnes i professors de música més organitzat i dinàmic que s'ofereix des dels centres d'ensenyament públic. Una vegada més, i ja en van 14, un grup de professors entusiastes han estat capaços de reunir centenars de joves al voltant de la música i la creació. La trobada es fa cada any en un lloc diferent; en aquesta ocasió l'encontre ha tingut lloc a Cocentaina. Durant quatre dies, entre el dimecres 8 i el dissabte 11 de maig, s'ha promogut la convivència i la participació en múltiples activitats artístiques (música i dansa fonamentalment) i s'ha treballat la disciplina que requereix treballar amb qualitat aquestes activitats artístiques.

Mireu-vos un tast del concert ací i segur que, en les propores ocasions, no us ho voldreu perdre. Ja coneixieu David, el responsable en el nostre centre de l'activitat, i el seu entusiasme; a ell heu d'agrair poder participar en una activitat tan interessant.

En publicitat, com en cinema, contar bé la història i relatar els fets de manera que la sorpresa final siga efectiva és fonamental. És per això que l'organització de la trama ha de ser precisa i la utilització dels elements que li donen forma (paraula, imatge, so, música) ha de servir per a potenciar tots els efectes necessaris.

L'anunci del que hui us parlem té els ingredients necessaris per a atraure el receptor: íntriga, humor, efectes especials, animació, bona música, muntatge encertat i un argument, senzill i sorprenent alhora.

Una melodia terrorífica i unes lletres que s'esvaeixen entre uns núvols que anuncien tronada donen pas a una nadala cantada amb timidesa per una protagonista que recorda altres temps de felicitat i joc, quan el monstre de la llar no era tan efectiu. Per la cançó i els titulars de premsa deduïm que es tracta de l'última nit, potser una nit de Nadal. La timidesa amb què la titella canta és, potser, fruit de la seua joventut o de la por. D'entrada, pensem més aviat en una nit de pau. Però de seguida es manifesta el present i amb ell la possible alegria del cant es barreja amb la temor i el terror observat per les protagonistes de l'anunci.

Si analitzem l'anunci des del punt de vista del missatge que s'adreça al possible comprador, podem contemplar com, per una banda, hi ha la pau, l'optimisme de la partitura musical que s'associa a deixar ben neta la llar, sense peluses. I per una altra hi ha el terror que desperta la potencia d'aquell aparell i la música i els rètols que manifesten la seua eficàcia. El publicista intenta entretenir, sorprendre el receptor amb una història que té present el punt de vista d'unes protagonistes que, amb els seus crits, les curses i la seua desaparició davant d'un monstre que les engull una a una, potencien un cert clima de pel·lícula de terror. Del contrast en ve la ironia que desperta un cert somriure en contemplar el robot terrorífic, que no és més que un potent aparell electrònic, un electrodomèstic que, a la llum del dia, té un aspecte agradós i un caminar intel·ligent.

Ahir dilluns es va presentar la revista Enderrock a l'Octubre Centre Cultural de València, que ja havia sigut presentada a Barcelona a començament de juny amb motiu del seu número 200. Durant l'acte, a més de la presentació de la revista també es projectà el documental 'Mai no ha mancat el teu alè'.

Per a celebrar-ho, la publicació degana de la música en català ha preparat un número especial que repassa els 200 moments clau de la història de la música en català dels últims cinquanta anys. A més, la revista inclou un DVD amb el concert de Lluís Llach al Camp del Barça de 1985, fins ara inèdit en format audiosivual i que es distribuirà de manera exclusiva amb l'edició número 200. El DVD inclou la realització que va emetre TV3 del concert i, a més, un documental titulat "Mai no ha mancat el teu alè" amb una entrevista a Lluís Llach.

El número 200 es completa amb un monogràfic sobre els festivals que aquest estiu se celebraran arreu dels territoris de parla catalana.

La Sala Simbiosi d'Alzira (Ribera Alta) és consolida dia a dia com una oferta interessant per als qui ens agrada la bona música, amb una oferta variada i compromesa.

La capacitat creativa dels humans és tan gran que es renova constantment i és generadora de nous llenguatges com el de la música o el del cinema. La música dins i fora del cinema és capaç d'alterar-nos l'estat d'ànim: donar-nos pau, posar-nos en tensió, alertar-nos d'un perill, augmentar la sensació de pena o d'alegria... La música és un llenguatge tan potent que, si no triem bé els fragments que il·lustren una pel·lícula, correm el perill que es convertisca en la protagonista del que mostrem i que l'espectador es fixe més en allò que escolta, que no en allò que veu; és a dir, tot el conjunt que se li ofereix.

En cine, hem de saber utilitzar la música; no es tracta d'afegir cançons que coneixem i ens agraden i deixar les imatges com si foren la il·lustració de la lletra. Això que, de vegades, ha funcionat quan fem un clip musical, no serveix quan fem cinema. En un film, cal ajustar els ritmes i les músiques (estils) als fragments (escenes i seqüències) per potenciar el que es vol comunicar. Amb la música pretenem despertar en l'espectador determinats sentiments que també s'originen mitjançant la història que li contem. La música d'una pel·lícula ens ha de servir per a potenciar el valor de les imatges, però elles han de tenir la força suficient per comunicar i despertar sentiments i reflexions.

Repassem alguns possibles usos:

a) La música i el humor han anat de la mà moltes vegades en el cinema; és el cas, per exemple, del següent fragment de El gran Dictador on Chaplin fa el seu treball al ritme de la música de la ràdio.

b) La música transmet certa sensació de desassossec en el cas de l'escena següent de Frankenstein.

c) La música ens permet destacar un determinat moment de tensió i la seua posterior resolució; és el cas de la següent escena de la pel·lícula La missió.

Generalment, la música s'adiu a l'escena, però, en ocasions, la música d'una determinada escena no s'entén completament fora del seu context; és el cas de La taronja mecànica on podem observar que la violència que exerceix aquest grup de joves no lliga, aparentment, amb la música que escoltem. Si heu vist la resta de la pel·lícula, en concret el fragment de la teràpia que apliquen al protagonista amb imatges i músiques, entenem on està el lligam i podem, fins i tot, localitzar on rau la violència i el paral·lelisme entre la que s'exerceix per part d'algunes bandes juvenils i la que s'imposa des de l'estat.

Escena de la teràpia.

Exercici:

Mira't el començament d’una de les pel·lícules següents, observa l'ús de la música en el fragment i digues què s'hi destaca en cada moment o quin tipus de clima es crea amb les melodies.

La vida és vella

El niño con el pijama de rallas

Dissabte, 23 d'octubre, a les 19.00h. actuació dins l'Espai Illes Balears de l'Octubre CCC.

Dialeg(tes). Pere Janer + Miquel Herrero i els Autòmats


Pere Janer, antic autor i cantant de la formació mallorquina La fosca, enceta la seua carrera en solitari de la mà de Jaume Manresa (teclista d’Antònia Font), que exerceix de productor i músic al disc Guapo, en un viatge en primera persona farcit de paisatges obscurs i camins dividits, i ambientació electrònica. A més de Jaume Manresa, als teclats i programacions, vindrà acompanyat de Joan Roca (també d’Antònia Font) al contrabaix i baix elèctric.

D’altra banda, Miquel Herrero, natural de Gandia, presentarà el seu primer disc, Cançons en blanc i negre, al costat de la seua banda els Autòmats, en format acústic. Un treball que funciona com una mena de refugi anímic, on amagades darrere de melodies senzilles, trobem lletres delicades i personals, que fan de trampolí cap a la nostàlgia.

Diumenge, 24 d'octubre, a les 19.00h.

La cantant mallorquina Esther Bosch presenta el seu tercer disc Myself (Ona Digital, 2010), un treball intimista i personal amb temes propis i d'altres artistes que l'han acompanyada durant la seua trajectòria musical. Jazz en estat pur, jazz de saló que conjuga amb l'elegància i el bon gust dels arranjaments i la inigualable improvisació dels músics que completen la formació. Un directe carregat de força i sentiments, que l'artista transmet gràcies a la seua veu i el seu carisma. Una proposta cantada en català, anglès i portuguès.

Informació extreta de la Programació Setmanal de l'Octubre CCC

Carles Rebassa és un poeta mallorquí que també canta i recita poemes propis i d'altres com Blai Bonet, Joan Brossa o Miquel Bauçà. Del seu llibre Els joves i les vídues (premi Ausiàs Marc de Gandia de l'any 2006, publicat per Edicions 62), uns poemes que segur us sorprenen pel seu llenguatge directe, àcid i groller.

RIMA

Contra el ritme
Contra el ritme
Contra el ritme
Puta ritme
Jo dic Puta
Puta Puta
Perquè vull

Blai Bonet és un poeta, novel·lista i crític d'art mallorquí del qual Carles Rebassa ens diu el seu poema "Lo pus bell catalanesc del món". El títol recorda aquella frase que apareix a la Crònica de Ramon Muntaner quan parla dels habitants de Múrcia.

LO PUS BELL CATALANESC DEL MÓN

Lentes alzines, maternals figueres,

pollancres cristal.lins, dring de font viva,

esclarissades ombres de l'oliva,

armat esvalot mut de romegueres,

el pomerar pintat, fresques pereres,

arrodonida eufòrbia, pleta freda,

amb flors l'albó com d'engruixada seda,

roques llises, capblaus, esparregueres,

pedra amb un liquen, groc com la moneda

del temps que calla entre les caderneres,

blaus, espigats espígols, llentrisqueres

mates enceses, escanya-rossins,

fua aturada dels cabridencs pins

que s'enfilen amb xiulo a les voreres

d'arran de mar, esmusses carritxeres,

escambuixades penyes, vent gregal,

mar: esperit escènic, fonda sal,

roques brescades, conques salineres ...

Ran de rel com llengua romanial

pateix flor el romaní de les caeres.

El festival organitzat per Joves d'Acció tindrà lloc a la Platja de Gandia el divendres 30 de juliol

L'objectiu de la III Edició del Jovestiu, a més de la promoció de les nostres formacions musicals, ha estat la de retre-li, des de Joves d'Acció, un humil homenatge a Francesc de Borja i Aragó, en l'any del V centenari del seu naixement, i donar-lo a conèixer entre el jovent.

Divendres 21:30, 30 de juliol de 2010

Concert Jovestiu 2010, Any Borja

Platja de Gandia, Moll dels Borja

L'ordre serà el següent:

Lilit i Dionís (Segon Guanyador de l'Amplifica't compartit)
Make Some Are Us (Segon Guanyador de l'Amplifica't compartit)
La Raíz
Quimi Portet
La Gossa Sorda

Entrada gratuïta
myspace.com/jovestiu

Demà a la nit, a les 21 hores, a la Terrassa Lumiere d'Alboraia actuaran els grups de música Sva-ters, Orxata Sound System, Munlogs i Atzembla

Organitza: Llaurant Cultura
Col·labora: Joves d'Acció