VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE

La lectura és un altre procés que aprenem, però, sabies que la vista no es para en cada lletra, sinó en el conjunt de la paraula? Segueix les pràctiques que et proposem.

1. Segueix el consell ocult en aquest últim rètol i la teua vista millorarà considerablement. Però no abuses que se’t podrien eixir els ulls!

Per a veure’l estira els extrems dels teus ulls amb les mans
(posa ulls de xinés) i mira la imatge...

2. Llegeix el més ràpid que pugues el text blau fins al final. Continua, encara que el veges escrit de manera estranya.

Observa amb cura el que acabes de llegir

3. Variant de l’exercici anterior: si desxifres la primera línea, podràs llegir el text complet.

Ací tens una prova més que el cervell humà és una vertadera meravella de l’evolució. Tu tens el teu; utilitza’l sempre per a construir, encara que les onades t'hagen tombat el que ja tenies.

De tota manera, ací tens les solucions: i-1, t–2, e-3, a-4, s-5, g-6, d–7, b-8, q-9, o-0

La persistència retiniana

Si continues mirant la creu fixament, en una estona desapareixeran els cercles de color lila i solament es veurà el cercle verd que es trasllada per la pantalla...

(que en realitat és un cercle de color lila)

2. Ara observa tan sols el punt central. acosta i allunya el cap...

3. Mira, durant uns 40 segons, els 4 punts que hi ha al centre del dibuix; després, mira cap a un altre costat i acluca i obri els ulls, seguidament, sense parar.

Bé, després d‘aquest exercici al més pur estil de “Marujita Diaz“, a qui veuen els teus ulls? És, potser, alguna “experiència religiosa”?

A la xarxa d'internet podeu visitar pàgines, com les següents, on trobareu imatges molt curioses on, com a conseqüència d'algun efecte visual, la retina percep una realitat alterada.

http://www.terra.es/personal8/lamagiafacil/Efectos/efectos_vis1.htm

http://www.portalmix.com/efectos/

1. Si veus alguna cosa que gira, ¡necessites vacances! Mira detingudament cada cercle separadament i veuràs que tots estan ¡quiets!

2. I ara, creus que giren o no? Si et fixes millor, t'adonaràs que tampoc no giren.

3. Ara si que giren; no?

4. O potser és ara quan giren?

La il·lusió ha sigut creada per Phillippe G. Schyns i Aude Oliva de la Universitat de Glasgow. Suggereix que allò que veiem no és sempre el que tenim davant…

Mentre rellegia "Cien años de soledad" m'he trobat un text magnífic que ens recorda com veien la tecnologia i, en especial, la imatge en moviment els nostres avantpassats. Es tracta d'un cas en què els espectadors es van sentir estafats perquè al protagonista de la pel·lícula que havien anat a veure ja havia mort en una pel·lícula anterior que havien passat a la mateixa sala.

M'he permés fer la traducció del text original de Gabriel García Márquez, publicat el 1980 a Barcelona per Plaza-Janés. La novel·la és tot un regal per a qualsevol lector. El text diu així:

"Enlluernada per tantes i meravelloses invencions, la gent de Macondo no sabia per on començar a sorprendre's. Passaven les nits en vetla mentre contemplaven les pàl·lides peretes elèctriques alimentades per la planta que portà Aureliano Triste en el segon viatge del tren, i a l'obsessionant tumtum del qual va costar temps i treball acostumar-se. Es van indignar amb les imatges vives que el pròsper comerciant el senyor Bruno Crespi projectava en el teatre amb taquilles de boques de lleó, perquè un personatge mort i sepultat en una pel·lícula, i per la desgràcia de la qual es van vessar llàgrimes d'aflicció, va reaparéixer viu i convertit en àrab en la pel·lícula següent. El públic que pagava dos centaus per a compartir les vicissituds del personatge, no va poder suportar aquella burla inaudita i va trencar les cadires. L'alcalde, a instància de Bruno Crespi, va explicar per mitjà d'un ban, que el cine era una màquina d'il·lusió que no mereixia els desbordaments passionals del públic. Davant de la descoratjadora explicació, molts van estimar que havien sigut víctimes d'un nou i aparatós assumpte de gitanos, de manera que van optar per no tornar al cine, considerant que ja tenien prou amb les seues pròpies penes per a plorar per fingides desventures de sers imaginaris. Una cosa semblant va ocórrer amb els gramòfons de cilindres que van portar les alegres comares de França en substitució dels antiquats orguenets, i que tan profundament van afectar per un temps als interessos de la banda de músics. Al principi, la curiositat va multiplicar la clientela del carrer prohibit, i fins i tot es va saber de senyores respectables que es van disfressar de vilans per a observar de prop la novetat del gramòfon, però tant i tan de prop el van observar, que molt prompte van arribar a la conclusió que no era un molí de sortilegi, com tots pensaven i com les comares deien, sinó un truc mecànic, que no podia comparar-se amb res tan commovedor, tan humà i tan ple de veritat quotidiana com una banda de músics. Va ser una desil·lusió tan greu, que quan els gramòfons es van popularitzar fins al punt que en va haver un en cada casa, encara no se'ls va tindre com a objectes per a entreteniment d'adults, sinó com una cosa bona perquè l'estriparen els xiquets. En canvi, quan algú del poble va tindre oportunitat de comprovar la crua realitat del telèfon instal·lat a l'estació del ferrocarril, que a causa de la maneta es considerava com una versió rudimentària del gramòfon, fins als mes incrèduls es van desconcertar. Era com si Déu haguera resolt posar a prova tota capacitat de sorpresa, i mantinguera els habitants de Macondo en un permanent vaivé entre l'alegria i el desencant, el dubte i la revelació, fins a l'extrem que ja ningú podia saber a ciència certa on estaven els límits de la realitat."