VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE

Llegim al diari El país, en un article de Catalina Serra, que són molts els projectes al voltant de l’obra de Dalí que esperen llum verda de la Fundació que vetlla pel bon nom del pintor de Figueres. És curiós que siguen altres els que s’entesten en aparentar un cert ordre i coherència artístics, quan el propi pintor mai no es va guardar d’allunyar-se de la polèmica i de provocar-la en qüestions d’art i, fins i tot, en el model de vida que va seguir des de ben jove. Dalí és “surrealisme” i el surrealisme no s’entén sense un mínim grau de provocació. A què ve, doncs, tanta preocupació? És pels espectadors? Tenen por que pensem que és la realitat i no cinema? Tenen por que allò que s’inventen els guionistes supere tot el que, en vida, va fer el propi pintor? Què més dóna. L’obra està i també l’interés dels museus, dels marxants i del públic, especialment. Dalí és el geni que perdura perquè era un visionari en pintura i perquè no tingué por al què diran i es va atrevir amb tot; fins i tot a plasmar en cine el procés de creació d’un quadre: preparava un gran llençol en blanc, agafava un pot o dos de pintura, llençava la pintura contra el blanc i signava... I allò ja era un Dalí perquè el que valia era la marca, el seu nom.

A mitjans d’abril s’estrenarà el biopic Sin límites, en el qual Robert Pattinson (famós pel paper de vampir a Crepuscle) interpreta a l’artista. Sense límits (Little Ashes, en la versió anglesa) ha aconseguit el vistiplau de la fundació. Es tracta d’una modesta producció hispano-britànica que se centra en la joventut de Dalí i en la relació que l’artista va establir en la Residència d’Estudiants amb Lorca (que interpreta Javier Beltrán) i Luis Buñuel (Matthew McNulty). El guió és de Philippa Goslett i sembla que no rebutja escenes escabroses, com la suposada relació homosexual entre Lorca i Dalí.

Diuen que Hollywood intenta tirar endavant altres projectes més ambiciosos amb actors com Antonio Banderas, Al Pacino, Johnny Depp o Peter O'Toole, però topen amb l’oposició de la Fundació Gala-Salvador Dalí, propietària dels drets de les obres de l’artista que exigeix canvis en els guions. Joan Manel Sevillano, gerent de la fundació ho deia així a El país: "Lo último que le hace falta ahora a Dalí es una mala película que tenga éxito"; en els últims sis anys han passat per les seues mans fins a 11 guions que volen portar al cine la vida de l’artista. "La vida de Dalí ya es lo suficientemente interesante como para que no sea necesario inventarse cosas. No es nuestra intención censurar, pero velamos para que se aborde su figura de forma respetuosa sin esconder nada, pero sin banalizar ni contar cosas que no son. Hollywood puede cambiar la historia, y por eso somos estrictos".

Volen dir que, encara que Holliwood no és cap acadèmia de la història, té molta audiència i, per això, podria fer mal al nom de Dalí? Això és tant com dir que l'espetador no té sentit critic davant del que veu? De qualsevol manera, faria goig que uns i altres arribaren a un acord i poguérem veure algun dels projectes amb més consistència: el d’Andrew Niccol (director de películ·les com Gattaca o El show de Truman) sobre el llibre Dalí y yo. Una historia surreal, d’Stan Lauryssens, que tindria com a protagonista Al Pacino; però ací toquem temes de falsificacions i això és més complicat per a la Fundació. El dirigit per Simon West (realitzador de Tomb Raider) que pretén incloure escenes d’animació dels seus quadres i compta amb la participació d’Antonio Banderas fent de Dalí ho té més fàcil. Seria interessant que tots els projectes de què es parla quallaren i poguérem veure, des de diferents angles i amb punts de vista contrastats, la figura del genial Dalí que col·laborà amb Hitchcock en els decorats de la pel·lícula Recuerda.