El Galliner

Mai no li ha fet gràcia a la dretíssima valenciana que per aquestes terres parlarem valencià.
Amb la declaració d'intencions cristalitzada en l'himne del cap i casal d'allò que canten amb "ardor guerrero" de "ofrendar nuevas glorias a España" primer van renegar de la mateixa llengua i van començar a fer parlar als seus fills en castellà. Dinàmica que van seguir tota la plepa que va caure en la trampa i va creure que si els fills parlaven castellà com els fills dels senyors els seria fàcil passar el tamís i aplegar a l'estatus de servidor directe del senyor treballant a l'oficina en lloc de al camp.
Més tard el banderí d'enganxe va ser la llegenda de les dues llengues: una el català i una altra ben distinta el valencià. Aquesta llegenda encara perviu en racons i sota els llits mesclada amb tot tipus de borra franquista.
Però com tot el que no se sosté acaba caent, aquestes boires han perdut força davant la raó i raons de la història i de la ciència lingüística. En aquesta tasca de poda molt ha tingut a vore l'ensenyament del valencià que ha produït unes generacions que han estudiat en la seua llengua i han pogut comprovar com també poden treballar a l'oficina, estiga aquesta a Vila-real, València o Barcelona.
Ara apleguen eleccions i el trompetí del Partit Popular a nivell nacional, sabedor de que ni te candidat ni té programa que mostrar, que d'ocult té el mateix de sempre, cal tocar "Zafarrancho" amb allò que se puga. I si no se té s'inventa.
Per València porten temps i temps emprant tàctiques basades en el plor: ací no ens donen res, el govern té València oblidada...tot s'ho emporten els catalans. Fonamentades amb la política de l'aigua: s'ha de dur aigua de l'Ebre, però el govern no vol, els catalans no ens donen.
Però potser els dissenyadors de la campanya s'han adonant que els falta alguna cosa. Cal encoratjar a les ties maries, als tios pacos i als espectres franquistes, cal tirar més llenya al foc.
¡Ja ho sé!, digué un d'ells. Tanquem els repetidors de TV3. Així els catalanistes s'enfadaran i podrem mobilitzar a la reraguàrdia de la tercera edat més fàcilment.
I en això estan.
Els lliberals són capaços de tot, no els importa tancar una TV per tal de menejar el tarquim. Igual que Hugo.

El sinyo Rajoy ha dit que si guanya les eleccions llevarà l'impost de l'IRPF a tots els ciutadans que guanyen menys de 16 mil euros a l'any.
Me sembla bé, sempre que als que en guanyen 18 mil només els compte els 2 mil que sobrepassen a eixos 16 mil, igual que als que ne guanyen 32 mil tributen pels 16 mil extres. En cas contrari no seria just.
I també que no s'haja de tancar cap ambulatori, guarderia, escola, hospital, residència de majors degut a que l'estat es quede sense recursos degut a la davallada d'ingresos.

Però, més que aixó el que jo vull és ser 100 mil eurista com la sinya Rita o el sinyo Fabra. I si això no pot ser vull pagar el mateix que el sinyo Josety, eixe eminent assesor que cobra no se sap quant des de ja fa cinc anys per fer no se sap qué. Jo amb això me conformaria, i no m'importaria pagar. Està clar que sempre que me descompten els primers 16 mil euros.

També accepte totes les donacions de finques que per les rodalies de la Vall d'alba se me vulguen fer. De la Vall d'Alba o de qualsevol poble d'Espanya o de l'estranger, que tan se val.

Lea Vila
Novembre, 2007

L'altre dia, per Tots Sants, van acudir al poble uns familiars llunyans que tenen a una tia-avia soterrada al nostre poble.
Allí els vaig acompanyar per tal de visitar la seua tumba, però no sabien on estava soterrada, així que ens vàrem dirigir a l'oficina on un amable funcionari els va preguntar quin any havia mort la senyora.
El funcionari no pot trobar a ningú per altre mitjà que el d'un llibre de registre on se van apuntant els morts arreu en fila, des que se va inaugurar el cementeri municipal allà per mil nou-cents i poc.
A l'era de la informàtica cap men preclara -encara que coste pensar-ho deu d'haver-ne almenys una o dues- del nostre ajuntament s'ha preocupat per agafar un parell de persones i traslladar eixos registres a una base de dades que permeterà cercar als vila-realencs allí soterrats per nom, cogmons, data de naixement, data de defunció... ¡Realmente increïble, vertaderament ridícul!
Els familiars forasters se varen quedar de pedra mentre el funcionari els preguntava: quan se va morir ja havies fet la mili? havies pres la comunió? en un intent esforçat per delimitar dades i fixar una data de defunció.
Tot va acabar quan vàrem cridar a una altra familiar i ens va dir on estava l'avantpassada dels familiars llunyans, els quals segurament contaran al seu poble que a Vila-real tindrem equip de primera però serveis municipals, entre ells el cementiri, de segona regional B.

Lea Vilar
Novembre 2007

Van quatre pseudorepublicans del segon whisqui i tercer porro(1) i, com que tenen poc que oferir ideològicament i menys a guanyar de forma democràtica, se'ls ocorre muntar un pollastre cremant unes fotos del cap de l'estat espanyol, el rei Juan Carlos I.
Resulta que com vivim a l'era de la comunicació sense sostre i cal omplir minuts i minuts de centenars de canals de TV i centenar de línies de centenars de medis escrits i centenars d'ones de ràdio de centenars d'emissores va i d'aquesta gamberrada feta per quatre descentrats ens assabentem tots.
També resulta que eixa acció de xiquets malcriats, ben menjats, poc treballats i millor menjats, interessa als interessos de la més ultradretana de les concepcions polítiques nacionals, i clar, ni la COPE ni altres de la corda com Canal 9 deixen passar la presa. I l'engrandeixen i el repeteixen i el converteixen en "atacs perillosos contra la monarquia, l'estabilitat i la unitat d'Espanya". Fins i tot ix Rajoy i fa un missatge de nadal al poble espanyol a primers d'octubre espantant fantasmes i convocant a la unitat i la defensa de la monarquia. Com si la unitat o la monarquia estigueren en perill; fidel a la consigna que encetaren ja fa temps: què ve el llop, que ve el llop!!! Saben que tenen un públic que respon a eixe nivell.
¡¡Vaja polseguera!!
Total que sembla que antimonarquics del tercer fumeta i la dreta treballen sota la directriu d'una mateixa organització.
I nosaltres, als qui ni ens agraden actituds antidemocràtiqes com la crema de fotos - tampoc el vudu - ni les crides al patrioterisme de tot a cent dels altres. Doncs, lamentant que se gaste tant de temps amb aquestes xorrades en lloc de debatre sobre sanitat, educació, salaris, drets civils, recollida de residus, atenció als més majors... Però clar això ni a Canal 9, ni a Rajoy, ni als cremacromos sembla importar-los un pito.
És el que hi ha, i el que hi haurà fins a les eleccions del proper any.

Nota al peu: el whisqui i el porro corre a càrrec de la cartera de papà. Un senyor que li comprarà un BMW al revolucionari quan acabe el màster i entre a l'empresa familiar com a gerent o cap de personal.

Lea Vilar.
Octubre, 2007

Fa uns pocs dies se va celebrar, altra volta, a Vila-real el dia de la ciutat sense cotxes. Com sempre l'event va servir per a que ningú no fera el més mínim cas i per a fastidiar als veïns al qui els toca, com sempre, quedar-se en la zona zero i no poder ni traure, ni usar, ni guardar el seu vehicle.
Aquesta acció és la única que porta fent des de fa una dècada el nostre ajuntament per a millorar-nos la vida als contribuents.
Montar el circ del dia sense cotxes. Ara se diu de la mobilitat. Desperdiciar no sé quants euros en cartells i tríptics, fer-se la foto de rigor al diari del moviment únic, eixir a la tele del moviment únic, parlar per la ràdio del moviment únic i prou.
Després s'obliden de que els vila-realencs ens passem l'any circulant d'embús en embús, jugant-nos la vida per travessar certs carrers i no poden guadir d'un passeig en bicicleta ni nosaltres ni els nostres fills.
Des de fa molts anys quan un il·luminat - Amposta - va canviar el sistema circulatori al nostre poble, sense encomanar-se ni a déu ni al dimoni, la qüestió està malament. La raó principal és molt clara. El senyor Amposta va saltar-se la primera regla de qualsevol sistema de circulació: cal separar clarament els fluxos; els d'entrada no poden creuar-se amb els d'eixida.
I aquesta regla, penseu un moment, no s'acompleix en cap lloc de Vila-real. A partir d'ahi un munt d'incorreccions, com els dels carrers que acaben en direccions prohibides sense cap explicació, el grapat de carrers en els que no se pot girar cap a un costat en tres o quatre interseccions seguides. I moltes més.
Hora és que el senyor Rubert rectifique aquesta bogeria. Ens estalvierem diners i nervis.
Bo, i posats a fer. A veure si el proper setembre celebrem el dia de la mobilitat amb alguna actuació coherent que ens haja millorat la qualitat de vida.

He vist més d'un tros de les festes per TV4 - eixe canal que ha clavat la pota sencera amb una acusació falsa a PlanaVisió -, eixe canal insofrible en el 99 per cent del temps, però que passa sense talls processons i altres actes.
Bé, la qüestió és que en eixes maratonianes sessions he vist que hi ha una semblança enorme en dues activitats ben distintes: el parany i els actes religiosos.
En ambdós només participen persones de més de cinquanta anys, tots i totes amb el cabell blanc i, la majoria, jubilats i personal més a prop de passar d'esta vida a l'altra que de seguir donant voltes pels nostres carrers.
Per a uns serà trist, per a altres serà tota una esperança, però la realitat és que veient les imatges de la casposa cadena local una pensa que al parany i a les celebracions religioses els queden poc més de dues dècades d'història.

Lea Vilar
Setembre 2007

Uns irresponsables trauen un animal salvatge pels carrers d'una població moderna i actual i el solten per a que córrega per dins d'un recinte vallat només per a la bèstia però al que se pot accedir per cent dos mil llocs distints; sense portes, sense vigilants de seguretat... sense entrades controlades.
L'animal no distingeix a persones de més de 18 anys de les menors d'aquesta edat i, per meres raons de probabilitats, enganxa a un menor, a un xiquet de 15 anys al que la curiositat quasi el mata.
Ara, els irresponsables, diuen que l'havien advertit, que l'havien tret del lloc dues vegades i que la responsabilitat era dels seus pares. Això ho diuen els mateixos descerebrats que organitzen un "Encierro Infantil" per tal d'atraure als més menuts cap al lloc i activitat on poden patir un gravíssim accident i amb permís del senyor alcalde. L'alcalde que hauria de vetlar per la seguretat de tots, especialment dels més xicotets no permeten que un bou campe solt per carrers de la vila.
Així que, pares i mares de tots els menors de 18 anys de les localitats on se permet a uns irresponsables-maltractadors-assassins d'animalets, tanqueu a casa sota set claus als vostres fills no siga que els pille el bou i us acusen de mals pares, de no vigilar els vostres fills i de ser uns irresponsables.
Als déus pose per testic que si un dia, els mateixos déus no ho vulguen, un fill meu es ferit per una bèstia salvatge solta pels carrers d'un poble, l'alcalde sofrira les conseqüències civils i penals d'haver permés tal crim.

Lea Vilar
Setembre 2007

Menys mal que cada any tenim dues festes patronals que serveixen, entre altres coses, per a que el nostre ajuntament mamprenga algunes obres de tant en tant.
Aquest any, gràcies a la Gràcia, igual veiem quasi acabada la rotonda del camí de l'ermita i ampliat el carrer Cordó fins la confluència amb el carrer Ermita. Ja que vore que pressa se donen aquesta setmana en llavar la cara a eixes obres. Resulta ridícul, però sembla que la política del dia a dia és la única que se sap portar per ací. A tot això he mirat el cartell anunciador de la rotonda i no li veig per cap lloc lloc per aquell carril bici que el insuperable regidor Serrano ens va prometre cent-set vegades no fa molt de temps.

Acabar aquestes obres, o començar-les, quinze anys (15) després de la redacció del darrer Pla d'Urbanisme que s'ha fet en aquest poble - gràcies al colaor - es per a plorar: per a plorar pel patetisme urbanística que ens governa des de fa 15 anys i d'alegria perquè, per fi, se fa alguna cosa en el carrer ermita.
Per cert, a veure si al senyor Tomàs li queda temps entre festa i festa provincial amb dinarot-dietes inclòses i mana alquitranar el camí en qüestió. No li caben ja més clots, més parxes, més ondulacions. Els qui anem en bici o moto i en cotxe ens estalviarem lesions vertebrals, perill de tombar per encarrilar una roda i despeses en suspensions.
Tampoc no estaria mal alquitranar la pràctica totalitat de carrers del poble, la majoria semblen haver eixit d'una confrontació bèlica amb transit de tanques.
¡Bones festes i que no us toque cap casal prop de casa que malgrat les repetitives declaracions des d'alcaldia sobre aplicació de normes i ordenances ja sabem per experiència que això és tot fum de canyes i que els salvatges faran, com sempre, el que els passe pels genitals!

Lea Vilar.
Agost 2007

Avui, per primera volta des que els senyors del PP van traslladar-loprop del terme de les Alqueries, he anat al mercat de les fruites i verdures. I alli davant he vist un cartell que diu: ACÍ LA NOVA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA.
Al vore'l el primer que he pensat és: on està la vella ciutat de la justíca. Una idea semblant a l'acudit aquell de Nova Zelanda - Vella Zellanda. En lògica si hi ha alguna cosa nova és perquè hi havia o hi ha una d'antiga o de vella. No li sembla a vosté això?
També he pensat que si diu CIUTAT serà perquè allí van els jutjats i vivendes per als jutges, els funcionaris i serveis com escoles, peluqueries, tendes, etc. Es a dir, va a fer-se una ciutat.
El mal és que no hi veig lloc suficient per a una ciutat en una parcel·la ínfima envoltada d'altres edificacions que la constrenyeixen i la limiten per enlloc.
No sé, no sé. Hauré de mirar al diccionari els significats de la paraula CIUTAT.
I el darrer dubte que se m'ha acudit és que si el mercat se va traure del costat dels jutjats per allò de la seguretat, per què ara se posen els jutjats al costat del mercat. Coses de la insuficiència de reg sanguini al cervell dels gestors municipals o casualitat, que li sembla a vosté?

Lea Vilar
Agost 2007

El nostre mai prou admirat i imparcial Canal 9 ens va repetir ahir 106 vegades que una companyia de vols barats (Ryanair) va a funcionar des de Manises i l'Altet oferint vols barats als valencians per a que puguem anar-nos-en on vulguem a gastar-nos els diners en lloc de fer-ho a casa. Bé, m'agrada la idea de poder anar a esmorzar a Estocolm o a Praga.
Però no era d'acò del que volia escriure, el que volia era més bé preguntar-li a vosté si se creu la part de la notícia que afirma categòricament que l'obertura de les oficines de vol d'aquesta companyia generarà 3000 (tres mil) llocs de treball a València i Alacant.
Tres mil llocs de treball me semblen molts llocs, no sé si el Grup Porcelanosa en té tants al nostre poble, i mira que fa anys que funciona i que allí fan coses distintes i treballa un bon grapat de gent. Però, ¿arriba el grup Porcelanosa als 3000 empleats al nostre poble?
A mi me sembla que Ryanair tindrà a 50 persones per facturar i altres 50 per a manteniment d'avions i altres tasques com a molt. Però 3000 (tres mil) me sembla una altra astracanada de la nostra imparcial TV9. Pot veure el vídeo de la notícia polsant ací . Curiosament a la web de Rtvv.es en lloc de 3000 només en diu 1500 que també em semblen una exageració.
Ara bé, a la millor comunitat del món tot és possible. Fins que algú faça una auditoria seriosa i ens caiga la llonganissa a la cendra.

Lea Vilar
Agost 2007