El Galliner

L'altre dia, per Tots Sants, van acudir al poble uns familiars llunyans que tenen a una tia-avia soterrada al nostre poble.
Allí els vaig acompanyar per tal de visitar la seua tumba, però no sabien on estava soterrada, així que ens vàrem dirigir a l'oficina on un amable funcionari els va preguntar quin any havia mort la senyora.
El funcionari no pot trobar a ningú per altre mitjà que el d'un llibre de registre on se van apuntant els morts arreu en fila, des que se va inaugurar el cementeri municipal allà per mil nou-cents i poc.
A l'era de la informàtica cap men preclara -encara que coste pensar-ho deu d'haver-ne almenys una o dues- del nostre ajuntament s'ha preocupat per agafar un parell de persones i traslladar eixos registres a una base de dades que permeterà cercar als vila-realencs allí soterrats per nom, cogmons, data de naixement, data de defunció... ¡Realmente increïble, vertaderament ridícul!
Els familiars forasters se varen quedar de pedra mentre el funcionari els preguntava: quan se va morir ja havies fet la mili? havies pres la comunió? en un intent esforçat per delimitar dades i fixar una data de defunció.
Tot va acabar quan vàrem cridar a una altra familiar i ens va dir on estava l'avantpassada dels familiars llunyans, els quals segurament contaran al seu poble que a Vila-real tindrem equip de primera però serveis municipals, entre ells el cementiri, de segona regional B.

Lea Vilar
Novembre 2007