El Galliner

Mai no li ha fet gràcia a la dretíssima valenciana que per aquestes terres parlarem valencià.
Amb la declaració d'intencions cristalitzada en l'himne del cap i casal d'allò que canten amb "ardor guerrero" de "ofrendar nuevas glorias a España" primer van renegar de la mateixa llengua i van començar a fer parlar als seus fills en castellà. Dinàmica que van seguir tota la plepa que va caure en la trampa i va creure que si els fills parlaven castellà com els fills dels senyors els seria fàcil passar el tamís i aplegar a l'estatus de servidor directe del senyor treballant a l'oficina en lloc de al camp.
Més tard el banderí d'enganxe va ser la llegenda de les dues llengues: una el català i una altra ben distinta el valencià. Aquesta llegenda encara perviu en racons i sota els llits mesclada amb tot tipus de borra franquista.
Però com tot el que no se sosté acaba caent, aquestes boires han perdut força davant la raó i raons de la història i de la ciència lingüística. En aquesta tasca de poda molt ha tingut a vore l'ensenyament del valencià que ha produït unes generacions que han estudiat en la seua llengua i han pogut comprovar com també poden treballar a l'oficina, estiga aquesta a Vila-real, València o Barcelona.
Ara apleguen eleccions i el trompetí del Partit Popular a nivell nacional, sabedor de que ni te candidat ni té programa que mostrar, que d'ocult té el mateix de sempre, cal tocar "Zafarrancho" amb allò que se puga. I si no se té s'inventa.
Per València porten temps i temps emprant tàctiques basades en el plor: ací no ens donen res, el govern té València oblidada...tot s'ho emporten els catalans. Fonamentades amb la política de l'aigua: s'ha de dur aigua de l'Ebre, però el govern no vol, els catalans no ens donen.
Però potser els dissenyadors de la campanya s'han adonant que els falta alguna cosa. Cal encoratjar a les ties maries, als tios pacos i als espectres franquistes, cal tirar més llenya al foc.
¡Ja ho sé!, digué un d'ells. Tanquem els repetidors de TV3. Així els catalanistes s'enfadaran i podrem mobilitzar a la reraguàrdia de la tercera edat més fàcilment.
I en això estan.
Els lliberals són capaços de tot, no els importa tancar una TV per tal de menejar el tarquim. Igual que Hugo.