El Galliner

Menys mal que cada any tenim dues festes patronals que serveixen, entre altres coses, per a que el nostre ajuntament mamprenga algunes obres de tant en tant.
Aquest any, gràcies a la Gràcia, igual veiem quasi acabada la rotonda del camí de l'ermita i ampliat el carrer Cordó fins la confluència amb el carrer Ermita. Ja que vore que pressa se donen aquesta setmana en llavar la cara a eixes obres. Resulta ridícul, però sembla que la política del dia a dia és la única que se sap portar per ací. A tot això he mirat el cartell anunciador de la rotonda i no li veig per cap lloc lloc per aquell carril bici que el insuperable regidor Serrano ens va prometre cent-set vegades no fa molt de temps.

Acabar aquestes obres, o començar-les, quinze anys (15) després de la redacció del darrer Pla d'Urbanisme que s'ha fet en aquest poble - gràcies al colaor - es per a plorar: per a plorar pel patetisme urbanística que ens governa des de fa 15 anys i d'alegria perquè, per fi, se fa alguna cosa en el carrer ermita.
Per cert, a veure si al senyor Tomàs li queda temps entre festa i festa provincial amb dinarot-dietes inclòses i mana alquitranar el camí en qüestió. No li caben ja més clots, més parxes, més ondulacions. Els qui anem en bici o moto i en cotxe ens estalviarem lesions vertebrals, perill de tombar per encarrilar una roda i despeses en suspensions.
Tampoc no estaria mal alquitranar la pràctica totalitat de carrers del poble, la majoria semblen haver eixit d'una confrontació bèlica amb transit de tanques.
¡Bones festes i que no us toque cap casal prop de casa que malgrat les repetitives declaracions des d'alcaldia sobre aplicació de normes i ordenances ja sabem per experiència que això és tot fum de canyes i que els salvatges faran, com sempre, el que els passe pels genitals!

Lea Vilar.
Agost 2007