04 Abr 2012

Passes solitàries.

Escrito por: Joan Cireretes el 04 Abr 2012 - URL Permanente

M'atreu la buidor dels carrers
plens de gent que no es mira,
racó de soletat per recordar-te,
per descobrir-te
a la teva absència, imponent,
dura com les llambordes
que trepig lentament
però amb la fermesa que hem dona
pensar-te a cada pas,
a cada somriure.
Busco el raser de la gentada,
tan buit sense la teva mà
que encaixo les ombres
amb el pessimisme d'ahir,
amb l'optimisme de demà,
futur absent entre els renous
que ens envolten.
Perquè ets aquí, sense ser-hi,
perquè m'acompanyes,
sense saber-ho, sense sentir
com es belluga el teu cos
a cada pas que compartim
en aquest carrer ple de buidor.
No encaixo la teva presència absent,
de somriures perduts en el record d'ahir,
en l'esperança de reveure't demà,
o demà passat, no ho se.
Només se que serà,
un dia, clar, seré com avui,
entre la gentada d'un carrer buit,
entre la tristesa que s'acabarà,
tant sols per un moment,
destruïda per un instant furtiu
en el teu somriure atrapat.

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

4 comentarios · Escribe aquí tu comentario

E. Zaitut

E. Zaitut dijo

Todos somos pasajeros o caminantes solitarios, donde el ruido de los pasos nos recuerdan pisadas pasadas.

:)

nestor

nestor dijo

cierto... no hay mas soledad que la que uno mismo tiene dentro....
un saludo zaitut

jorge gomez

jorge gomez dijo

la veritat , el teu blog es molt bo , la teva poesia molt original ....molt cert el que escrius , una salutacio .

nestor

nestor dijo

Gràcies jorge....
Una salutació

Escribe tu comentario


Si prefieres firmar con tu avatar, haz login
Inserta un emoticono