Sense Bales

Si els intermediaris són una figura que en molts camps sempre estan sota sospita, en el cas del comerç il·lícit de les armes lleugeres, encara més. I, això, no responc simplement a un clixé sinó que tal i com ens explica ja des de fa anys el Small Arms Survey, les investigacions portades a termes per Ongs i per més d’un govern, conviden a la conclusió que aquests brockers o intermediaris juguen un paper decisiu a l’hora d’abordar el control del comerç d’armes i de tancar els espais pel comerç il·lícit.

A la recent Llei espanyola, aprovada el passat més de desembre, en relació al comerç exterior de material de defensa i de doble ús, la figura de l'intermediari es descriu com corretatge i es defineix: “ com aquelles persones i entitats que poden implicar la transferència d’article que figuren en el llistat comú de la UE d’equip militar d’un tercer país a qualsevol altre tercer país; o que comprin venguin o concertin la transferència d'alguns d’aquests articles que estan en la seva propietat, d’un tercer país a qualsevol altre tercer país”. Així mateix, la llei obliga a informar a la JIMDDU, òrgan regulador en aquesta matèria, pel conjunt de les operacions de transferències, però, de manera molt especial quan es tracta de casos de intermediació, d'aportar informació sobre els mètodes de transports i també, sobre els països de transit. No obstant, la llei espanyola en aquest aspecte també podia haver estat una mica més ambiciosa i afegir un component important com és el principi d'extraterritorialitat per tal de poder tenir competència sobre aquelles operacions de ciutadans de l’EE o amb residència en ell que operin des de fora del territori espanyol.

Ja a la Conferencia de NNUU del 2001 sobre armes petites i lleugeres es va proposar un conjunt d’iniciatives per tal d’avançar de forma conjunta en el control de les actuacions de intermediació. En l’aplicació d’aquelles i del conjunt del Poa (Programa d’acció sobre les armes lleugeres i petites) s’ha fet evident que el problema no ve per part d’aquelles legislacions que tenen regulada, encara que sigui de manera insuficient la intermediació, sinó d’aquells països que per incapacitat o per decisió deliberada no ho fan

Sembla clar que una operació d’intermediació que tingui com destí un país que estigui sotmès a un embargament, és il·legal, però quan no és un cas tan evident aquestes operacions es perden en un espai prou opac i gris. Així, doncs, moltes d’aquestes operacions podrien ser clarament il·legals perquè podrien estar violant o posen en perill el respecte al dret internacional humanitari.

En conseqüència, i després d’aprovada la Resolució 61/89 de NNUU per la que es decidia posar en marxa el procés per l’elaboració d’un Tractat Internacional per regular el Comerç de totes les armes convencionals (TCA). Sóc de l'opinió, que aquest Tractat, sense cap dubte, hauria de trobar la manera de fer de la cooperació internacional una eina que fes possible que aquestes brockers no juguessin amb les vides d’innocents i evitar que les armes arribessin a mans irresponsables.

Font imatge: cartell promocional de la pel·lícula