EUROTOPIA

A Espanya, el període 1975-1976 va ser una època dominada per la por, a cavall entre un règim despietat i un règim continuista amb una cultura autoritària que no s'havia desmantellat i que amenaçava de dinamitar el procés de canvi en qualsevol moment, tal com, finalment, va succeir amb l’intent de colp d'estat del 23-F de 1981. En aquest escenari, pendents d'una intervenció militar que podria haver-nos tornat al vell ordre, malgrat no confluir les condicions mínimes per exercir un acte de llibertat i definir el marc per a una democràcia plena, ja s’havien creat partits i grups (socialistes, demòcrates cristians, liberals, comunistes,...) també independents (artistes, personalitats, empresaris, treballadors, periodistes, universitaris, joves, professionals...) que des de les tesis de JOAN FUSTER exposades en el llibre ‘Nosaltres els Valencians’, volien construir un país lliure i autònom, el País Valencià.

El poeta i periodista VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, amic de JOAN FUSTER, sempre va estar recolzant aquesta tasca. En 1978 li va costar ser arbitràriament substituït sense la menor delicadesa com a redactor en cap del periòdic Las Provincias càrrec que desenvolupava des de 1958

Ara mateix quan pareix que aquell esperit tornava a despertar, noves amenaces sorgeixen de la caverna, per això en aquest homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés, vaig a publicar aquets vers de ‘PROPIETATS DE LA PENA’

VIDA, SINÓ

CRIT I NIT