LLIMA

Alumna: Celia Padilla Sánchez

Curs: 2n Batxillerat Grup: C

Institut: Manuel Sanchis Guarner

Títol:

LA MÀSCARA

Es mou amb soltesa entre la multitud del mercat. La seua llarga trena arriba sempre uns segons després que els seus peus, que viatgen pels carrers del basar enfundats en unes sabates roges lluentes; no tant perquè estan adornades per lluentons com perquè són noves. Les estrena aquest mateix matí. Se les ha calçat just després de pintar-se els llavis. El roig la fa sentir radiant. Sembla una deessa, perquè desprèn poder, autonomia. El seu rostre no és bell, però aquell matí estava més bella que mai. Era el dia en el qual va decidir canviar les cadenes invisibles –però tremendament fortes- que la lligaven a un absurd, a una mentida; la força la trauria d’unes sabates colorides i brillants a joc amb la seua boca pintada.

Abans d'eixir de casa, mentre l'aigua freda de la dutxa la buidava i provocava que aqueix membre, que no reconeixia com a seu, s'encongira per moments, va prendre la decisió de dur les regnes de la seua vida. Va voler fer ús del dret d'inventar la seua història; de conduir-la cap a on ella sentia. Va optar per ser feliç.

No va comprar res al basar, però va mirar el gènere de cada lloc i somreia múrria als botiguers més atractius. S'havia pintat, però sentia que en aquell moment s'estava començant a desfer d'una màscara opressora que l'ofegava encara.

Va passejar entre els tenders altiva, apoteòsica, quasi divina. Quan va arribar al final del mercat es va sentir observada. I no es va equivocar. Un jove s'havia fixat en la seua llarga cabellera negra trenada. La va seguir. En un carreró paral·lel a la zona més concorreguda del basar es va acostar amable. La bullícia pròpia del mercat s’havia allunyat; al carreró ni una ànima. Va somriure, però qui creia que seria el seu primer amant, després de mostrar la seua veritable identitat, a més, va resultar ser el seu assassí. Una encertada punyalada li causà la mort.

El color roig dels seus llavis ja no era cosa del pintallavis. L'assassí va esperar que el silenci s'apoderara dels primers gemecs d'angoixa de la víctima. Després, li va retirar la glopada de sang de la boca amb el palmell de la mà dreta oberta sobre la seua cara i la va besar amb tanta passió que per un moment va creure haver-se equivocat. Però no es va penedir.

Temps després, quan la gelor ja envaïa aquell cos esvelt, els pensaments li bullien al cap i es va adonar que no havia pogut suportar que aquella dona haguera aconseguit despullar-se de la màscara d’hipocresia i silenci que la tenia oprimida tot aquell temps. Ella, finalment, havia aconseguit el que volia, ell, però, no. Potser així començava el seu calvari.

Faig amb goig el meu camí

i un daler sols me governa:

conservar aquest llumí

de la meva vida interna

per el qual tots m'han de di'

lluerna.

Sóc petit com un bocí

despenjat d’estrella eterna;

transporte damunt de mi

la claror de ma llanterna

i -oh quin goig- me sento di'

lluerna.

Mai no sé si el meu destí
menarà pluja i galerna
si seré com pelegrí
que no trobe cap taverna...
Més què hi fa? Que em pugen di'
lluerna!

Si m'enlairo amunt d'un bri

per fruir la vida externa

mai no manca un ser mesquí

que em fa burla sempiterna.

No en faig cas, si em poden di'

lluerna.

Per'xò faig el meu camí

i un daler sols me governa:
conservar aquest llumí
de la meva vida interna
perquè tots me puguen di'

lluerna!

Carles Salvador Antologia poètica. València, Consell de Cultura Valencià,

1993. Col·lecció "Els quatre vents". amb introducció i selecció de Vicent Simbor Roig

Com de contenta va la lluerna

fa amb goig el seu camí

i un deler sols la governa:

conservar aquell llumí

de la seua vida interna.

És un cuc com un bocí

despenjat d’estrella eterna;

transporta damunt de si

la claror de sa llanterna.

Mai no sé si el meu destí

va unit al de la lluerna

La saviesa, per a mi,

és un fruit que m’enlluerna

i jo en sóc com pelegrí

que amb l’estel del nord s’orienta.

Si em passege per ací

per completar l’experiència

és per aprendre a sentir

i comprendre bé la ciència.

Als museus, en vull gaudir

la creació i l’experiència.

Per conformar la cultura,

és necessària l’acció;

la música i la pintura,

la lectura o l’audició...

completen l’arquitectura

del fons de l’educació.

Quan aprenc amb passa ferma

és que vaig per bon camí.

I un deler sols em governa:

conservar aquell llumí

de la meua vida interna

que és la flama i el destí!

(Silla, 25-5-2010)

Text llegit en l'acte de graduació dels alumnes de segon de batxillerat de l'IES Manuel Sanchis Guarner amb l'acompanyament musical de Quim Frígols (violí) i David Reig (guitarra). Música: “El cant dels ocells”, Anònim.

Com, des de divendres 14 de maig, no puc accedir a l'editor del bloc que feia amb els alumnes de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Silla: LLIMA: Valencià llengua i imatge, he hagut d'obrir aquest nou bloc on continuaré l'activitat fins a la fi de curs si no recupere l'accés a l'anterior.

Us deixe l'enllaç a LLIMA on trobareu tot el treball del curs anterior i d'aquest fins al 15 de maig.

Gràcies

Bona vesprada i benvinguts a l’acte de graduació dels alumnes de batxillerat. Fa un moment veia com desfilaven per l’entrada de l’institut algunes persones que fa anys vingueren per traure’s un títol. Elles vénen guapes, com són, ben elegants i lluïdes; ells, fets un pinzell. En altre temps, quan vingueren per primera vegada al Centre vestien de forma informal i còmoda; elles preferien ser llestes i intel·ligents; ells, tots uns sabuts. En el camí de ser-ho encara esteu.

Recorde les cares d’alguns de vosaltres quan realitzàveu eixa primera visita entre temorencs i divertits, perquè us havíeu fet els grans de l’escola i veníeu al Sanchis Guarner. Hui, sou els grans de l’institut i busqueu altres horitzons professionals i universitaris. Hui veniu fetes unes senyoretes o uns cavallers perquè és la vostra festa de graduació i, a la nit, continuarà amb el sopar. Demà, de sobte, alguns despertareu i començareu de nou el treball i us exigireu esforços més grans i oblidareu les sabates de taló i els pintallavis, les corbates i les americanes per a traure-li llustre a la matèria grisa perquè la prova que ara us demanen, la de la selectivitat, no us sorprenga bloquejats. Uns i altres davant tanta prova, els darrers dies semblava que havíeu perdut reflexos, potser de tant d’intentar caçar, indiscriminadament, la nota més alta possible.

Confie que el dia de hui estarà en la vostra memòria per molt de temps. El passat està ple d’anècdotes, il·lusions, amistats i alguna que altra llàgrima de decepció o d’alegria. Ara deixeu l’institut amb projectes, dèries i preocupacions; uns anireu a la Universitat o cursareu un Cicle Formatiu de Grau Superior; altres buscareu treball. El vostre adéu de hui inclou els records d’un període únic de la vostra existència: arribàreu molt menuts i ja sou joves amb capacitat de vot i, per tant, de decisió. D’ací us emporteu, entre d'altres aspectes, el vostre encontre amb la identitat personal, la capacitat de socialització i els valors de l’educació, elements que us han d’orientar en el futur. Gràcies a l’educació som un poc més humans i més lliures.

Com us acabe de dir, les imatges d’amics i amigues, els consells d’aquella professora confident, les anotacions puntuals del tutor, els viatges, el cor, quedaran en la memòria i l’institut ja és passat. Des de hui camineu cap al futur, un futur que, si el comenceu amb il·lusió i en confiança amb les vostres capacitats, serà millor que el dels vostres pares. Ells han treballat perquè així siga i vosaltres us heu esforçat per aconseguir-ho. Deixeu-vos sorprendre, manifesteu-vos curiosos i busqueu sempre nous horitzons que us permeten ser persones llestes, decidides i ben preparades per a afrontar els nous camins.

Us trobarem a faltar, encara que altres alumnes ocuparan els vostres pupitres i ens permetran seguir posant il·lusió en la nostra faena cada dia.

Sigueu molt feliços, la vida i la institució acadèmica us ensenyaran moltes més coses útils. Sigueu ben egoistes i aprofiteu-les totes!

Si busqueu recursos per a preparar les proves de la Junta Qualificadora, cal que visiteu la seua pàgina web, on trobareu propostes, exercicis, lectures, dictats per al grau mitjà i el superior, programes (pràctic, juga llengua) per a repassar aspectes destacats de la prova o exercicis d'autoaprenetatge.

http://www.edu.gva.es/polin/val/index.htm

http://www.edu.gva.es/polin/val/jqcv/

OPCIÓ B

Temps de Batuda és el segon llibre de la trilogia o “Cicle de Cassana”. El primer és Sense la Terra Promesa i el tercer Enllà de l’Horitzó. La trilogia, segons he pogut llegir, representa la recuperació de la memòria col·lectiva des del 1916 fins al 1939.

En Temps de Batuda es fa un breu repàs a la recuperació de la memòria de la família Genovard, al temps que se’ns fa la crònica dels tres primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, vistos i viscuts des de les terres meridionals del País Valencià. Cal dir que la metàfora Cassana es refereix al poble de l’autor, Castalla, sobretot perquè les descripcions del paisatge, les mencions a la gastronomia i a les festes coincideixen.

L’exili forçat que va haver de viure en la seua infantesa, així com el retrobament posterior, donen una gran emotivitat al text. Cal afegir que en juliol, quan es va produir l’alçament militar a les terres del Nord d’Àfrica, així com en agost i setembre, és l’època de batre el blat. Per això, en la novel·la, se’ns presenta el començament d’aquella trista guerra unit a la bucòlica vida muntanyesa i a l’activitat de batre, una tasca encara conreada pels nostres avantpassats més pròxims. Paraules com batre, garberes, garbes, trill, rugló formen part d’una activitat ja extingida i que els nostres majors recorden amb melangia.

Vull destacar també la visió “oberta” del protagonista de l’obra que encara que veja la vida des d’un punt de vista més “esquerrà” fa unes reflexions carregades de seny i humanisme. És per això que, encara que critica l’actitud dels sublevats que no van respectar el règim republicà establert i van cometre milers de tropelies amb les seues actituds violentes i antidemocràtiques, també reparteix llenya per a certs sectors d’esquerra entre els quals assenyala certes actituds fanàtiques, violentes i brutals produïdes en les zones del Govern legítim, com l’assassinat de familiars i veïns que pecaven de tenir una ideologia més dretana. Aquestes actituds desacreditaven el Govern Republicà, malbaratant la possible i esperada Revolució social posterior.

Valor, en la seua novel·la, ens parla de les dificultats i de la Guerra Civil; d’un temps en què, parafrasejant-lo, molts homes “que parlen amb raó, moderació i seny, serien declarats immediatament contrarevolucionaris i morts”.

Tret de El Racó d'Agostinet, amb algunes variacions

QÜESTIONS

1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

d) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Copia els fragments que tenen elisions vocàliques i subratlla les vocals elidides.[1 punt]:

1. “L’exili forçat que va haver de viure en la seua infantesa” (línia 9)

2. “Cal afegir que en juliol, quan es va produir l’alçament” (línia 10)

3. “l’activitat de batre, una tasca encara conreada pels nostres avantpassats més pròxims” (línies 13-14)

4. “Vull destacar també la visió “oberta” del protagonista de l’obra que encara que veja la vida des d’un punt de vista més “esquerrà” fa unes reflexions carregades de seny i humanisme” (línies 16-18)

5. “És per això que, encara que critica l’actitud dels sublevats que no van respectar el règim republicà establert i van cometre milers de tropelies amb les seues actituds violentes i antidemocràtiques, també reparteix llenya per a certs sectors d’esquerra entre els quals assenyala certes actituds fanàtiques” (línies 18-21)

b) Digueu la funció sintàctica dels pronoms febles destacats en negreta i indica a quin element fan referència. [1 punt]

1. “al temps que se’ns fa la crònica dels tres primers mesos de la Guerra Civil Espanyola”. (línia 5)”

2. “Valor, en la seua novel·la, ens parla de les dificultats i de la Guerra Civil; d’un temps en què, parafrasejant-lo, molts homes.” (línia 26)

c) Escriviu un sinònim dels mots següents, d’acord amb el significat que prenen al text. [1 punt]

a) mencions (línia 8):

b) muntanyesa (línia 13):

c) cometre (línia 19, en el text van cometre):

d) reparteix llenya (línia 20)

e) malbaratar (línia 24, en el text malbaratant)

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a) Pregunta de literatura. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

(Extensió: 150 paraules) [2 punts]

b) Escriu un article d’opinió intitulat “Importància de la seguretat en els museus per al control de l’autenticitat de les obres d’art” (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

OPCIÓ A

Francesc Mompó (l'Olleria, Vall d'Albaida) és llicenciat en filosofia i ciències de l'educació i treballa com a professor de valencià en un centre de l'Horta, però sense la literatura, que ocupa una part essencial de la seua existència, seria impossible entendre la seua personalitat. Conseqüència d'aquesta exigència per la literatura pròpia és la publicació del poemari Viàtic marí, amb el qual va guanyar el premi la Forest d'Arana (1994) o la trilogia d'èxit que componen les novel·les Els ulls del llac, L'ull de Zeus i Terra de déus. Altres llibres seus són L'Elegit, Els greixets, Amable, Uendos i Camí d'amor. A banda de la seua tasca docent i de la literatura, Mompó també ha trobat temps per a col·laborar amb la revista Arana fent articles de crítica literària; ha participat en llibres d'homenatge a Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa o Joan Valls i Jordà; i ha publicat poemes a diverses revistes del país, com ara Tendur o On brama la tonyina.

Pepa Guardiola (Xàbia, 1953) començà a exercir com a professora d'ensenyament primari l'any 1974, ocupació que desenvolupa actualment. Com a escriptora, ha conreat principalment el gènere de la narrativa de temàtica infantil i juvenil. Els seus primers treballs, El llop i la cogullada i Contes de Riu-rau, van veure la llum a les darreries dels 80. Els anys següents és antologada a diversos llibres col·lectius, com ara Nou narradors de la Marina Alta (1990). Després d'haver participat en diversos concursos literaris, aconsegueix el Premi Carmesina 1991 amb la novel·la infantil L'engruna de cristall (1992). A continuació, publica Històries menudes (1993), La bola de pol·len (1993), El talismà del temps (Premi Samaruc 1995), Collidors de neu (Premi de Literatura Infantil i Juvenil Mediterráneo 1994) o La clau mestra (1997), només per citar-ne alguns. A més d'aquesta prolífica producció, durant la dècada dels 90 ha col·laborat amb diverses publicacions periòdiques i revistes, com ara El Poble, El llaüt de Xàbia o CLIJ.