Una excel.lent notícia: Cadena perpètua per a un sacerdot argentí per genocida. 10/10/2007
Els màrtirs republicans assassinats per Franco no valen. 14/10/2007.

Taques de sang en una sotana

Ja no hi ha membres de la jerarquia catòlica que repeteixin allò que era gairebé un dogma de fe: "L'Església no es fica en política". L'última vegada que un bisbe ho va dir, va rebre una resposta fulminant: "Doncs fiquin-s'hi, fiquin-s'hi, que hi ha activitats més greus que no poden negar". Generalment han estat casos de pederàstia, però en aquests moments sorgeix el cas del capellà que ben bé hauria pogut ser un botxí d'Auschwitz: el sacerdot genocida.

Va ser a l'Argentina de Videla i els seus còmplices (1976-1983), quan el segrest, la tortura i l'assassinat es van institucionalitzar, i la desaparició es va convertir en pràctica repressiva habitual. Hi havia botxins que duien uniformes de les forces armades, però hi va haver també un responsable de crims contra la humanitat que duia sotana. Per genocidi ha estat condemnat ara a presó perpètua. L'anomenat Christian von Wernich va matar set persones, va participar en 31 casos de tortura i en 42 de segrest. Les Madres de Plaza de Mayo han celebrat la sentència. Era capellà de la policia, però no es pot dir que exercís.

La vista oral ha durat tres mesos i ha estat una desfilada de testimonis sorprenents. L'Església, com a institució, intenta salvar-se'n. No es nega la participació en els crims, però sota la responsabilitat personal dels col.laboradors de la barbà- rie. Un sacerdot s'acusava: "L'Església no va matar, però tampoc va salvar. Havíem d'haver estat al costat dels crucificats i no dels crucificadors".
Davant del cas del capellà de la sotana tacada de sang, el qualificatiu adequat podia ser increïble. Ja no serveix. La realitat ha superat el gènere literari del terror. La franja de l'impossible s'estreny cada vegada més. Una altra cosa és que no hi vulguem veure ni sentir, perquè la ignorància és més còmoda.