Ara

La lluita interna d'ERC. 25/03/2008.

Pactes d'Estat i de Govern, amb PP, AVT i ETA al fons. 24/03/2008.

.

A veure si és veritat i aquest senyor de la dreta españñññola calla quatre anys. I jo que m'havia il.lusionat perquè es retirava! Innocent que sóc.

.

Zapatero no podrá contar con ERC

Esquerra ve casi imposible apoyar su investidura y respaldar a Bono como presidente del Congreso

• Zapatero confía en que el "sufrimiento" de los españoles lleve al pacto "noble" de los partidos
• Audio: Erkoreka: "Los cabestros pueden hacer mucho daño, sobre todo a su dueño"
• Vídeo: Bono: "Yo no voy a insultar a nadie"

.

Ni mu

.

CRISI a LeS FILeS REPUBLICANeS

Puigcercós aposta per Ridao com a secretari general d'ERC

El dirigent republicà diu que està en condicions d'optar a la presidència davant la "falta de lideratge" que detecta al partit

EFE
BARCELONA

El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, que va anunciar ahir la seva intenció d'optar a la presidència d'ERC, ha revelat que "seria un honor" per a ell que l'actual portaveu republicà al Congrés, Joan Ridao, fos el seu candidat a la secretaria general del partit. Puigcercós ha afegit que se sent en condicions d'optar a la presidència davant la "falta de lideratge al partit".

En declaracions a RAC 1, Puigcercós ha afirmat que es va assabentar pels mitjans de comunicació de la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira a optar a la reelecció com a president d'ERC, càrrec al qual aspira l'actual secretari general davant el congrés que els republicans celebraran al juny.

El dirigent republicà ha tornat a criticar Carod, que sí que manté la seva aposta per repetir com a cartell electoral el 2010, i ha afirmat: "L'executiva d'ahir era un bon moment per dir-ho [la seva renúncia a la presidència], però ell va decidir fer-ho així i ho hem de respectar".

Defensa d'un debat serè

Després d'assenyalar que "les formes són importants", Puigcercós ha apuntat la necessitat "d'asserenar" el debat. "Podem donar una lliçó de política si som capaços de fer aquest debat de forma enriquidora", ha afegit.

En el marc de la pugna personal entre els dos dirigents d'ERC, quan Joan Puigcercós va decidir abandonar el Govern va informar abans el president català, José Montilla, que Carod, i el seu relleu al capdavant de la Conselleria de Governació va transcendir als mitjans abans que el nomenament de Jordi Ausàs fos oficial.

Sobre la seva candidatura, Puigcercós va aclarint les incògnites i ha assegurat que està ultimant un equip de persones, no només el secretari general, encara que ha avançat que pensa incorporar "el màxim de gent possible de tot l'àmbit territorial".

"Hem acabat un cicle polític a ERC", ha afirmat l'actual secretari general del partit, que ha explicat que ja estava definit així perquè, després de les eleccions del 9 de març, està previst un congrés al juny, cosa que ha generat certa "inquietud".

.

• Article de Josep-Lluís Carod-Rovira: 'Unitat i renovació'

Esquerra ha guanyat la batalla ideològica; no obstant, no ha sabut, d'alguna manera, fer-se gran

JOSEP-LLUÍS Carod-Rovira*

L'activitat política d'aquests darrers anys ha estat, a Catalunya, d'una vitalitat com no ho havia estat mai abans en període democràtic. En aquest context de nous horitzons i nous interlocutors polítics, Esquerra Republicana de Catalunya ha passat de ser un partit petit a fer-se gran. L'espai electoral va créixer substancialment en les eleccions del Parlament de l'any 2003, d'una forma espectacular, i ha sabut consolidar-se en les del 2006. Malauradament, l'abstenció i el vot útil --capitalitzat en bona part a través del PSC i la seva etiqueta anti- PP-- han castigat durament ERC en les passades eleccions del dia 9 de març.
Podríem dir, malgrat tot, que Esquerra ha guanyat la batalla ideo- lògica. En aquesta mateixa etapa, entre el 2003 i l'actualitat, ERC ha portat al centre del debat polític les tradicionals reivindicacions del partit que, en les últimes dècades, havia defensat en solitari. Parlem de sobiranisme i de benestar, d'agenda nacional i agenda social. En pocs anys, les tesis d'Esquerra han estat assumides pels principals partits catalans: CiU s'ha vist abocada a debats interns i interessants sobre l'assumpció del dret a decidir o una marcada línia sobiranista, mentre el PSC ha acabat reivindicant com a propi el dret a la publicació de les balances fiscals.

TOT I
AIXÍ,Esquerra no ha sabut, segons com, fer-se gran. I ara com ara té al davant seu un dels reptes més difícils d'afrontar dels darrers anys: la unitat i la renovació. Unitat és el que volen els militants de base. En els últims mesos, he tingut l'oportunitat de trepitjar seccions locals de pràcticament totes les comarques de Catalunya i de parlar, directament, amb més de 2.000 militants. Ningú perdonaria a Esquerra una nova batalla caïnita per la confrontació personalista. Per això, en la unitat del partit hi ha d'haver la pluralitat d'idees. ¿Què hi ha de més republicà en un partit on els debats es viuen intensament? El debat i l'intercanvi d'opinions no ens han d'espantar. Hem de saber sumar i sumar. Únicament si som cada vegada més, farem gran i viable el projecte de la indepen- dència de Catalunya.
Però, precisament ha estat trepitjant el país quan he constatat com la militància del partit també demana una renovació. I aixó és lògic i legítim. Les responsabilitats orgà- niques del partit han estat controlades des del congrés de Vilafranca del Penedès per les mateixes persones. I és normal que la militància demani ara un foc nou. En la meva opinió, la renovació és un valor que hem de saber jugar amb força i amb valentia perquè a Esquerra hi ha lloc per a tots i per a més d'una sensibilitat: per a tots. Estic parlant de renovació en base, al meu entendre, a tres eixos molt concrets que han de fer possible una Esquerra més forta. En primer lloc, es necessita un canvi de cultura política, una nova actitud menys resistencialista i d'oposició i amb més vocació de majories. No és en la batalla per l'independentisme on ERC no té credibilitat. Ningú trobarà cap partit que representi més bé aquestes aspiracions que el nostre. Però, en canvi, tenim mancances en l'associació de les nostres sigles a conceptes com poden ser rigor, estabilitat, serietat.
En segon lloc, cal una renovació del model orgànic. Hem esdevingut un gran partit i continuem tenint l'estructura d'un partit petit. Això vol dir que hauríem de ser capaços de regenerar tot el nostre funcionament per garantir la màxima democràcia interna i construir un model que sigui més oxigenat, més obert, en el qual els mitjans tecno- lògics tinguessin un paper fonamental i facilitessin una relació més fluida, un partit on les dones fossin més determinants, un partit que tingui totes les portes obertes amb el màxim de complicitats possibles amb agents socials de tota mena, per fer d'Esquerra Republicana un instrument útil a la societat catalana.
Per últim, entenc també que la renovació passa, inevitablement, per algunes de les persones que hem ostentat els màxims càrrecs institucionals dins del partit en els últims 12 anys. Ha arribat l'hora de deixar pas a una altra gent, a una altra manera d'entendre el funcionament intern. És un exercici democràtic i un gest de generositat.
I és en aquest sentit que s'explica la meva decisió de no optar de nou a la reelecció com a president d'Esquerra Republicana de Catalunya en el proper congrés. Personalment, gràcies a la confiança renovada cicle rere cicle de la militància i l'electorat d'ERC, he viscut els millors anys polítics de la meva vida. Per compromís i per vocació, em sento amb forces i il.lusió per encapçalar a les urnes el projecte que Esquerra representa si així ho vol el conjunt del partit. Per això és bo, és saludable i és radicalment democràtic que es plantegi, quan toqui i a aquest efecte, citant els estatuts, un procés de primàries per decidir qui figurarà en el proper cartell electoral.

PERÒ
ARAno toca, com deia aquell. Ara és l'hora de governar i de fer-ho bé. Ara és l'hora de créixer. És l'hora de generar il.lusió i marcar horitzons nacionals ambiciosos com només ERC pot atrevir-se a plantejar. No hi ha processos de sobirania que es facin des de l'oposició. Per això cal que Esquerra sigui més eficaç que mai, amb una gestió impecable i un full de ruta que permeti guanyar, amb la quotidianitat, espais de sobirania. Només així podrem presentar-nos el 2010 amb un partit potent i un full de serveis excel.lent. Només així, el 2014 serà un horitzó nacional, una data per a un somni, al servei de tot el
poble de Catalunya.

* President d'ERC.

.

Puigcercós confirma su candidatura a presidir ERC tras la renuncia de Carod

El secretario general de Esquerra Republicana apuesta por un equipo con voluntad de "sumar a todo el mundo"

.