Enquesta "El Periódico". 05/06/2008.

Pulsómetro. 01/07/2008.

.

EXPECTATIVES ELECTORALS DE CARA ALS COMICIS AUTONÒMICS CATALANS

El tripartit, a un pas de perdre la majoria mentre CiU es consolida

La suma dels diputats dels tres partits de la coalició podria no arribar a 68 per primer cop.

1. • La suma dels diputats dels tres partits de la coalició podria no arribar a 68 per primer cop

2. • PSC i CiU segueixen per sobre dels resultats del 2006, i PPC, ERC i ICV-EUiA, per sota

El Govern podria perdre la majoria absoluta si les eleccions autonòmiques se celebressin ara mateix, segons les dades que presenta el Baròmetre d'estiu elaborat per a EL PERIÓDICO pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP). És la primera vegada en els sis anys de govern de la coalició que un sondeig dels que publica periòdicament aquest diari preveu aquesta possibilitat.
Convergència i Unió també perd embranzida respecte al Baròmetre de primavera, però es consolida com a únic grup en alça des de les eleccions del 2006: dels 48 diputats que va obtenir llavors passaria a tenir-ne ara 52 o 53.

LA COTA MÉS BAIXA
La suma dels tres grups que formen el Govern, segons l'estimació de vot del sondeig, dóna una forquilla d'entre 65 i 68 diputats. És a dir, només sumant el màxim d'escons de cada un s'obté una majoria absoluta ajustada. La majoria actual del tripartit al Parlament és de 70 escons, però mentre que en anteriors sondejos els descensos d'ERC i ICV-EUiA es veien compensats per una clara pujada del PSC, en aquesta ocasió els socialistes amb prou feines pugen sis dècimes respecte a les eleccions del 2006, cosa que suposa únicament un o dos escons més.
Si el tripartit no suma, només queden dues combinacions possibles per formar nova majoria: la sociovergència (PSC-CiU), que agruparia, segons el sondeig, entre 90 i 92 escons, i la coalició nacionalista (CiU- ERC), que sumaria entre 69 i 71 diputats. La combinació CiU-PPC no arribaria a la majoria absoluta ni tan sols en el cas que tots dos obtinguessin el màxim de representants de la forquilla. Per arribar als 68 escons haurien de sumar a més els diputats de Ciutadans, cosa realment impensable.

EL FENOMEN CIUTADANS
L'enquesta ofereix altres novetats de notable interès. Els dos partits majoritaris obtindrien en aquest moment uns resultats per sobre de les eleccions de l'any 2006, però perdrien un o dos escons respecte al Baròmetre elaborat a la primavera. Aquests descensos són en part deguts a un lleuger descens en l'estimació de vot en els dos casos, però també al retorn de Ciutadans. En la majoria dels sondejos posteriors a les eleccions, aquest partit no entrava en el repartiment d'escons, cosa que beneficiava tots els altres. La seva reaparició ha tornat a fer perdre representació als altres partits.
El PPC es recupera una mica l'últim trimestre, encara que els seus resultats segueixen estant per sota dels que va obtenir el 2006. S'ha de subratllar que la present enquesta es va elaborar abans que se celebrés el polèmic congrés dels conservadors catalans, en què el seu líder, Daniel Sirera, va ser desplaçat per la gironina Alicia Sánchez-Camacho amb la intervenció directa de Mariano Rajoy. A pesar del líder del PP, Camacho se les va heure amb Montserrat Nebrera, que es va negar a acatar els dictàmens de la direcció central i va presentar una candidatura alternativa que va posar en dificultats la vencedora de congrés.
ERC quedaria tres o quatre escons per sota dels 21 que té actualment i mantindria el mateix resultat que en l'últim Baròmetre. ICV-EUiA perdria entre un o dos dels diputats del seu actual grup i, finalment, Ciutadans irromp una altra vegada amb la possibilitat d'obtenir entre dos i tres diputats.

INTENCIÓ DIRECTA DE VOT

La intenció directa de vot només ofereix lleugeres variacions respecte al Baròmetre de primavera: el PSC i CiU baixen pràcticament en la mateixa mesura (3,5 i 3,9 punts, respectivament), i es conserva substancialment la diferència a favor dels socialistes. Resulta significatiu que el PSC no hagi deixat d'estar al capdavant en intenció directa des de l'any 2006, però a l'estimar altres variables en totes les estimacions és superat per CiU.
El partit amb més fidelitat de vot (és a dir, el percentatge dels que recorden haver votat una opció determinada i que tornarien a fer-ho) continua sent CiU, amb més del 90%, seguida del PSC, amb més del 80%. Per sobre del 60% hi figuren les formacions ERC i ICV-EUiA, mentre que el PP i Ciutadans amb prou feines superen el 50%.

.

Zapatero treu la millor nota però perd suport, i Rajoy guanya punts

José Luis Rodríguez Zapatero, amb un 5,8, segueix sent el líder espanyol més ben avaluat pels catalans, encara que la seva nota baixa mig punt respecte al Barò- metre de primavera. Mariano Rajoy, per contra, segueix molt enrere, però la seva qualificació puja set dècimes. El seu 3,9 és, de molt, la millor nota dels últims anys, gràcies a la imatge de moderació que projecta des del congrés del juny.

Gaspar Llamazares, l'encara coordinador general d'Izquierda Unida (IU), obté un 4,7, de manera que Rodríguez Zapatero és l'únic dels tres líders d'àmbit estatal que supera el llistó d'aprovat.

En el cas que se celebressin eleccions legislatives en aquest moment, els resultats no variarien substancialment d'aquells que es van registrar el 9 del març passat. Els socialistes conservarien els seus 25 escons o en perdrien un o dos, mentre que el PPC afegiria un altre diputat als vuit que va obtenir llavors. L'enquesta es va portar a terme abans que se celebrés el polèmic congrés del PPC, en què el seu president, Daniel Sirera, va ser apartat del càrrec per expressa voluntat de Rajoy. Si hagués estat realitzada després, el resultat podria haver estat molt diferent.

Als nacionalistes de CiU, l'estudi els atribueix una forquilla d'entre 9 i 11 diputats, és a dir, que es quedaria amb els 10 d'ara, en perdria un o en trauria un més. Esquerra també podria conservar els seus tres escons o perdre'n un i ICV-EUiA conservaria l'únic diputat que té al Congrés o n'obtindria un més.

.

Montilla manté l'avantatge en el pols amb Mas

1. • L'avaluació de l'acció del Govern de la Generalitat segueix sent positiva

2. • L'oposició de CiU torna a tenir més opinions a favor que en contra

José Montilla es consolida com el preferit pels catalans com a president de la Generalitat. Aquesta preferència es veu quan s'enfronta els líders dels partits amb representació al Parlament i en un hipotètic cara a cara amb el candidat de CiU, Artur Mas. En els dos casos, la diferència entre Montilla i Mas és de set punts a favor del primer, la mateixa que en el baròmetre anterior.
Segons el record de vot en les eleccions autonòmiques del 2006, cada un dels dos principals aspirants a governar Catalunya rep el percentatge més elevat de partidaris entre els seus respectius electors. Entre els altres grups de votants s'inclinen per Mas els seguidors del PPC i els d'ERC, i per Montilla, els d'ICV-EUiA i els de Ciutadans. Montilla guanya en la resta de segments d'enquestats, excepte entre els joves de 18 a 29 anys, els més grans de 60 anys i també els que viuen en poblacions de menys de 10.000 habitants.

ACTUACIÓ DEL GOVERN CATALÀ
L'actuació del Govern català dirigit per Montilla continua obtenint entre els enquestats una opinió més positiva que no pas negativa (tres de cada 10 diuen que és bona o molt bona, enfront de dos de cada 10 que opinen que és dolenta o molt dolenta), pràcticament la mateixa diferència que es registrava en el Baròmetre de primavera. Aquesta diferència es man- té amb una escassa variació des del juny de l'any passat. No obstant, l'opinió majoritària és la d'aquells que diuen que la gestió del tripartit no és ni bona ni dolenta.
Entre els grups d'electors, només els votants d'ICV-EUiA (el 51,9%) i els del PSC (el 50,4%) es pronuncien per la bona actuació del Govern català; els votants del PPC (el 50%) opinen el contrari, mentre que els d'ERC i CiU s'inclinen majoritàriament per la posició neutra.

L'OPOSICIÓ CONVERGENT
L'avaluació sobre l'oposició convergent encapçalada per Mas torna a mostrar índexs positius, cosa que no es produïa des de fa un any. No obstant, com en el cas de la gestió del Govern català, l'opinió majoritària de tots els segments d'enquestats és de neutralitat. Les dues úniques excepcions són les dels electors de CiU i d'ICV-EUiA. Els primers, per una escassa diferència respecte als neutrals, s'inclinen per una avaluació positiva. Al contrari que els ecosocialistes, que rebutgen l'actuació de CiU.
Per altra banda, Josep Antoni Duran Lleida és el dirigent polític català a qui els enquestats decideixen concedir la nota més bona, encara que perd dues dècimes respecte a l'anterior sondeig. Montilla hi apareix en segon lloc, seguit de Mas, Joan Saura, Joan Puigcercós, Josep Lluís Carod-Rovira, Daniel Sirera i Albert Rivera.

.

El pessimisme sobre l'economia catalana es dispara

1. • El 55,3% dels enquestats opinen que la situació és dolenta o molt dolenta

2. • La crisi se situa en el primer lloc de les preocupacions dels catalans

Més de la meitat dels enquestats defineixen la situació econòmica de Catalunya com a dolenta o molt dolenta. La coincidència d'una majoria absoluta (el 55,3%) en aquesta visió negativa es dóna per primera vegada des que s'inicia aquesta seqüència de dades el mes de juny del 2006. Els que opinen que la situació és bona o molt bona a penes superen la desena part dels enquestats. La diferència entre una percepció i l'altra és, doncs, de gairebé 45 punts.
Les respostes que proclamen la deriva negativa de l'economia catalana, i que van en augment des de fa dos anys --lentament al principi, fins a l'octubre del 2007, i acceleradament des d'aquella data--, es reforça amb una altra dada que dóna idea del pessimisme dels enquestats sobre la situació a Catalunya: també per primera vegada, l'índex dels catalans consultats que creuen que la situació empitjorarà en els pròxims dos anys supera els que diuen que millorarà.

ELS MÉS PESSIMISTES
Els grups d'electors que reflecteixen els índexs més alts de pessimisme sobre la situació econòmica a Catalunya són, en primer lloc, els votants del PPC, seguits dels d'ERC, CiU, ICV-EUiA i, per últim, els del PSC. Cap grup d'electors del Govern de l'Entesa, ni tan sols els votants socialistes, deixen més respostes positives que negatives. Exactament el mateix passa amb la resta dels segments d'enquestats segons el sexe, l'edat o el nivell d'estudis.
Les opinions sobre l'evolució de Catalunya en els dos pròxims anys deixa un índex aclaparadorament pessimista entre els electors del PPC (el 72,2% diu que anirà a pitjor) i formen una majoria relativa entre els de CiU (el 48,6%). Els electors dels tres membres del tripartit creuen que la situació millorarà en dos anys. Els més optimistes són els votants d'ICV-EUiA (el 55,6%, contra el 25,9%), seguits dels del PSC (el 46% i el 32,3%) i els d'ERC (el 44,6% i el 40,6%).

ELS PRINCIPALS PROBLEMES
Pel que fa a la situació política, entre els catalans també s'estén més el pessimisme que l'optimisme: la tercera part d'enquestats la defineixen com a dolenta o molt dolenta i la sisena diu que és bona o molt bona.
Conseqüentment amb la visió pessimista sobre la situació econòmica, els enquestats eleven aquest tema fins al primer lloc de les seves preocupacions, i desplaça així l'emigració, la sequera i l'ocupació (precarietat, atur), que ocupaven els tres primers llocs en el baròmetre de primavera. Gairebé quatre de cada 10 respostes citen la marxa de l'economia com el principal problema que afecta Catalunya, 12 punts més que en l'anterior sondeig.
Com a conseqüència, el problema de l'ocupació passa al segon lloc de les preocupacions dels catalans, a pesar que puja vuit punts respecte a les últimes dades. La sequera, en canvi, gairebé desapareix de la llista de problemes importants i queda amb un índex de mencions testimonial.
La immigració, que ocupava el primer lloc, passa al tercer en el present baròmetre, seguit de la vivenda, la inseguretat ciutadana i la insatisfacció amb la política i amb els polítics.

.

1. • La política catalana segueix debatent-se entre l'Entesa i una majoria nacionalista

La percepció crítica de la situació econòmica no para de créixer des dels inicis de l'any 2008. En menys d'un any l'opinió dels ciutadans envers aquest tema ha fet la volta de manera accelerada. El malestar o la incertesa provocats per la sensació de crisi econòmica fa que els ciutadans valorin negativament l'evolució general del país l'últim any. També que es mostrin pessimistes de cara al futur i que quan se'ls demani pels problemes més importants, les qüestions econòmiques apareguin en primer pla.
El juny del 2007, únicament un 7,6% deia que el problema més important de Catalunya era la marxa de l'economia, i en el rànquing de problemes se situava a la posició número 10. En l'enquesta que avui publica EL PERIODICO, aquest percentatge representa el 38,8% de les respostes i se situa en primera posició.
Una mateixa tendència han seguit les respostes relatives a la preocupació pel mercat laboral, que se situen en segona posició i són citades per un 35,8% dels entrevistats. Conjuntament, doncs, tres de cada quatre entrevistats han esmentat com a mínim una resposta relacionada amb l'economia del país, quan fa tres mesos eren dos de cada quatre.
De moment, els efectes que aquest escenari té sobre les variables polítiques és relativament escàs. Hi ha força estabilitat en la majoria del Govern i el seu president o en les simpaties envers les diferents forces polítiques. És a dir, que no es perceben grans canvis, més enllà dels provocats per la conjuntura específica de cada partit en cada moment.
Aquest clima de calma de les enquestes (línies planes) no augura, però, un clima de calma en l'escenari polític català: l'estimació de vot no assegura la majoria a l'actual Entesa de govern i continua fent possible una majoria nacionalista de CiU i ERC.
Tant CiU com el PSC retrocedeixen lleugerament en relació amb l'última enquesta. El primer atura la tendència a l'alça que mostraven les enquestes des de les últimes eleccions autonòmiques, però segueix en una posició clara d'avantatge i és la formació que més avança en relació amb els resultats del 2006.
Ciutadans reapareix (lligat, molt probablement, a una presència mediàtica més important en la setmana posterior a l'Eurocopa) i posa més dificultats a la majoria d'esquerres al Govern.
Com ja passava en l'enquesta anterior, les simpaties de partit no són exactament coincidents amb les preferències, valoracions o confiança que hi ha envers els líders de les diferents formacions polítiques que representen. Montilla continua avantatjant Mas tant en valoració com en preferències com a president. José Montilla, a les enquestes, pot tenir el plus de president, però el líder de CiU no aconsegueix sumar més simpaties que les del seu propi partit. Fins i tot, alguns dels seus electors valoren i prefereixen Duran Lleida per sobre de Mas.
Tot plegat és un senyal de poca tensió electoral, en part explicada per les dates i la llunyania de les eleccions, però també indicativa de la inexistència d'afinitats importants més enllà dels habituals i fidels de cada partit en cadascuna de les eleccions.
En part, això es deu a la situació i a les expectatives negatives generals que existeixen en aquest moment i la incertesa que se'n deriva. En part, també, per l'allunyament, perplexitat o desencís que cada formació porta al damunt.

.

EDITORIAL: 'CiU resisteix, el tripartit flaqueja'

Si avui hi hagués eleccions catalanes, els dirigents polítics estarien a la vora d'un atac de nervis. Això es desprèn del sondeig d'opinió realitzat per Gesop que avui publiquem. El resultat seria incert perquè el tripartit --PSC, ERC i ICV--, en la forquilla més baixa d'atribució d'escons, es quedaria en 65, de manera que perdria la seva actual majoria absoluta. En canvi, en la forquilla més alta, els tres partits del Govern tindrien 68 seients, només un per sobre de la majoria. És a dir, la coalició governamental presidida per Jo- sé Montilla no consolida les seves actuals posicions parlamentà- ries, tot i que, en una altra part de l'estudi, els catalans es mostren majoritàriament conformes amb la tasca desenvolupada pel Govern.
¿I qui podria arribar al Palau de la Generalitat si la coalició actual no aconsegueix els escons suficients? Segons el sondeig, només queden dues opcions possibles. La primera, l'anomenada sociovergència, és a dir, la suma de convergents i socialistes, els dos partits més votats i que tindrien una amplíssima majoria al Parlament (més de 90 escons). L'altra seria la coalició de CiU amb ERC, és a dir, un Govern purament nacionalista. CiU no podria governar amb el PP i necessitaria el suport de Ciutadans, que en el sondeig torna a superar la barrera del 3%, llistó mínim per obtenir representació a la Cambra.
És destacable, per tant, la solidesa del vot convergent. Ni la llarga travessia del desert, ni els seus problemes de definició entre sobiranistes i moderats, ni el seu mal resultat en les anteriors eleccions legislatives els fan perdre peu a Catalunya. Artur Mas és més mal valorat que Montilla, i fins i tot que Josep Antoni Duran Lleida, però es manté al capdavant del partit que clarament té millors expectatives de vot a la comunitat autònoma. CiU podria aconseguir avui un 34,8% dels vots, tres punts i mig més que en les eleccions catalanes del 2006. Tota una demostració de fidelitat de l'electorat.
D'altra banda, sobre tot el sondeig d'opinió hi planen les dificultats econòmiques. La majoria dels enquestats creuen que Catalunya està avui pitjor que fa un any i citen la crisi econòmica i l'ocupació com els principals problemes de la comunitat. Un sentiment pessimista que, de moment, no afecta la valoració de la gestió de la Generalitat. Els problemes del tripartit més aviat vénen del desgast dels dos partits petits.