La caverna nacionalista españññola on dreta i "esquerra" fan manetes. 17/07/2008.

.

Només Marta Ferrusola, muller de l'exPresident Pujol, s'havia atrevit a atacar Montilla per no ser català (Pujol la va rectificar). Ara surt el senyor més de dretes de la dreta catalana -l'Acebes de CiU- per criticar el President perquè no parla bé el català. Si no respon a la nova estratègia de la dreta catalanista, feu-nos el favor d'expulsar-lo de la política: individus com aquest fan més mal a Catalunya que totes les campanyes d'"El Mundo" i de la COPE.

.

DEBAT AL PARLAMENT ARRAN DE L'ACUSACIÓ AL PRESIDENT

Allau de crítiques a Felip Puig pel seu
atac al català que parla Montilla

Carod-Rovira defensa Montilla de l'atac de CiU pel seu català

1. • Felip Puig insisteix que el president s'ha d'exigir un nivell de llengua més bo

2. • El vicepresident replica al número dos de CDC, i Pujol i Ferran intercanvi en insults

Que poc que es podia imaginar Felip Puig que les seves declaracions de dimecres, als passadissos del Parlament, criticant José Montilla per "destrossar" el català en els discursos provocarien una tempesta política que, a més dels mitjans, arribaria ahir en forma d'intercanvi d'insults al cor de l'hemicicle per després calmar-se una mica al temple de la societat civil que pot simbolitzar l'Ateneu Barcelonès.
Al Parlament, el vicepresident del Govern, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira, va defensar amb vehe- mència el socialista Montilla dels atacs de CiU que, tot i una disculpa a mitges de Puig, van seguir ahir. Van arribar al vicepresident i van sumar, com a nous protagonistes de la polèmica, diputats de Ciutadans, CiU i PSC. Entre ells, Oriol Pujol i Joan Ferran, que es van encarar i van intercanviar insults que van forçar el president del Parlament a cridar tres cops a l'ordre.

FREDA UNITAT PER LA LLENGUA
Després de la brega, i en un ambient fred, destacats representants del catalanisme polític --el mateix Benach, Jordi Pujol, Joan Puigcercós i Francesc Homs, junt amb altres diputats o dirigents de CiU, ERC, ICV i EUiA-- es van citar a l'Ateneu Barcelonès. Introduïts pel vicepresident de l'entitat i exconseller de Cultura, el socialista Ferran Mascarell, van recolzar un manifest en pro del català com a "llengua comuna" de la Plataforma per la Llengua i 23 entitats d'immigrants (vegeu requadro).
L'acte va ser, en paraules de Mascarell, una "protesta" i "vindicació" necessàries per al català. I una resposta al manifest per la supremacia del castellà amb què UPD, Ciutadans, el PP i mitjans de comunicació fa dies que donen guerra lingüística. Però l'esperit de l'Ateneu --el dia que Montilla va agrair a la nova líder del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, no firmar el manifest del castellà-- va quedar deslluït per la polèmica de Puig.
Al matí, a Catalunya Ràdio, el secretari general adjunt de CDC va demanar disculpes per les seves declaracions fetes al programa humorístic Minoria absoluta de RAC-1, en què va criticar el català del president.

BECARI I NIVELL C
Però van ser disculpes a mitges, perquè, al Parlament, Puig va insistir que Montilla "no és un becari ni un estudiant d'Erasmus, ni un immigrant acabat d'arribar, ni un directiu d'una multinacional de passada i que, com a primera autoritat institucional del país, hauria de tenir un nivell de més autoexigència" lingüística. O sigui, el nivell C de català "obligat per a més de 300.000" funcionaris.
Carod va rescatar com a rèplica un lema que el primer Govern de Pujol va idear però no va gosar llançar: "Més val parlar malament el català que no parlar-lo". Va utilitzar arguments de fons després d'una interpel.lació del convergent Carles Puigdemont, que va culpar ERC i el Govern del retrocés del català. "Amb actituds sectàries, demagògiques i excloents, el català no avança", va afirmar Carod. I va demanar "respecte institucional al president".

DESQUALIFICACIONS
Puigdemont va retreure a Carod que el vicepresident es negués un dia a parlar en castellà amb una cambrera immigrant. I Puig va burxar: "Suposo, conseller, que deu ser més fàcil corregir una cambrera que no aquell a qui li deu vostè el càrrec i el sou".
Després d'aquesta picabaralla, el portaveu de CiU, Pujol, es va abalançar sobre els escons del PSC i, segons diputats d'altres grups, va deixar anar a Ferran: "Entre la política d'aquest Carod i la teva crosta de merda enfonsareu la llengua".
Ferran va respondre: "Vés-te'n a la merda". Diversos diputats van sentir també acusacions de "xenofòbia" a CiU de la socialista Carme Figueras, completades per una al.lusió de Ferran a Pujol sobre un vell incident del seu pare, l'expresident, a compte d'una dita sobre gitanos.
Benach va amenaçar de suspendre la sessió i diputats democristians van calmar els ànims. Però el membre de Ciutadans Antonio Robles va reprendre la polèmica: "Els catalans dolents cada vegada som més; i som els millors".

.

els dies vençuts // JOAN BARRIL

L'has cagat, Felip

Estic segur que hi ha dos Felip Puig. El professional i l'humà. El professional és un personatge. L'humà és una persona que m'agrada. El personatge m'interessa poc, perquè tot allò que diu ho fa per exigències del guió. La persona m'interessa més, perquè fa anys que ens coneixem i em preocupa el seu paper a la vida, i m'entendreixen les caricatures magistrals que en fa el company Ferreres quan el pinta travessant el desert, i em solidaritzo amb ell si algun dia rellisca amb la moto. Aquest Felip Puig té una mirada de gos llest i afectuós. I jo, nascut en altres ventrades, també bellugo la cua d'alegria al veure'l.
Però al Felip Puig professional a vegades li patina l'embragatge. Deu ser que al seu partit no hi ha me- cànics hàbils que puguin tensar els frens i posar a punt el motor. Diuen que se li va escapar l'altre dia als passadissos del Parlament una crítica sobre l'accent i l'habilitat del president Montilla en el domini del català. Però no m'ho puc creure. Perquè a un polític tan veterà com Felip Puig les coses no se li escapen. Puig es va avergonyir del seu president en la qüestió menys vergonyosa. A Montilla se li pot criticar qualsevol de les seves insuficiències, que, igual que les meves, són moltes. Però si en alguna qüestió ha demostrat que millorava dia a dia ha estat en el domini i l'ús de la llengua catalana. Precisament quan Montilla és exemple d'integració lingüística, surt Puig a dir que destrossa el català. Això no és una grolleria: és una crueltat, i a sobre una crueltat falsa. De la mateixa manera que al coix no se li diu coix, tampoc a qui intenta millorar se'l desanima perquè no arriba a l'excel.lència.
Ser català, ¿què és això? Ser català és un estat d'esperit, una consciència de país, una emoció pel paisatge, una devoció per la història oficial i, sobretot, una llengua. Es tracta d'una llengua amb molts accents. Els meus amics balears parlen aquesta llengua de manera diferent i, no obstant, no crec que la destrossin. A Lleida es parla d'una manera, i a Olot, d'una altra. Fins i tot a Viella i a Xàtiva ens entenem. El català de la rumba de Peret, el català del Yumitus de Gràcia, el català d'Abdurramán, que cada dia diu (i diu malament) "parla català: és més millor", són varietats diferents d'una mateixa consciència de ser i de voler ser.
I ara em véns tu, estimat Felip, per dir-nos que l'home que ostenta la presidència del país està destrossant la llengua. L'error enorme que acabes de cometre és petit perquè tu com jo tampoc som gaire grans. Quan un britànic com Matthew Tree, o un alemany com Till Steegman, o una txeca com Monika Zgustová, o una italiana com Benedetta Tagliabue, parlen en català amb els seus propis accents materns, llavors considerem que és un èxit. Però el català parlat --quan parla, això sí-- per un home d'Iznájar, llavors ha de ser considerat una agressió o, pitjor encara, un demèrit que va més enllà dels vots i de les aliances democràtiques.
Felip: quan ningú s'ho esperava, quan tenim a sobre un perillós manifest que intenta treure el català de l'esfera pública, ara véns tu a agafar-te-la amb un paper de fumar i a considerar que qualsevol pot ser president de la Generalitat a condició que et soni bé a les teves catalaníssimes orelles.
Els teus errors són els que t'humanitzen. I la teva humanitat és el que consolida la nostra amistat. Però no reincideixis en el tema de la llengua. Que som pocs i cal que siguem més.

.

Les crítiques convergents a la dicció catalana del president

Montilla no parla el català de Riba

Els retrets de Felip Puig fan un flac favor a la llengua i als que s'esforcen per aprendre-la

José Montilla no parla el català de Carles Riba. El president ja ho sap. No té el nivell d'elocució exigit a un professional --no pas als convidats o tertulians-- dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat. També n'és conscient, d'ai- xò. Tampoc és un orador fecund i aficionat als jocs de paraules brillants --moltes vegades mancats de contingut--, i ho té molt assumit.
Montilla és com milions de ciutadans d'aquest país: el català no és la seva llengua materna, però l'ha adoptat amb fermesa com a vehicle d'expressió i d'integració. Però a ell les circumstàncies polítiques l'han situat, de la nit al dia, en una situació molt delicada pel que fa a l'ús del català: en una presidència que comportava pressions lingüístiques extraordinàries. Per una part, l'especialització. Ja és prou difícil per a molts professionals passar de l'ús familiar o social més restringit del català al més especialitzat, amb termes peculiars i variacions semàntiques molt més específiques. I a Montilla li ha tocat la professió més específica i singular de totes: la de president del Govern. Un salt qualitatiu que implicava un repte personal de gran calibre per ajustar-se a les precisions del discurs polític, ple de viaranys i matisos.

D'ALTRA
BANDA,també implicava la responsabilitat d'exercir de model per a molts que van veure en el primer president de la Generalitat no nascut a Catalunya un exemple d'integració paradig- màtic i una convicció de "si ell ho pot fer, jo també".
Com tot ciutadà que accedeix a l'ús oral habitual del català, en termes de correcció podrien aplicar-se uns indicadors molt concrets --ús incorrecte de la forma d'obligació "hi ha que" (hay que) en lloc de "s'ha de"; la inadequada pluralització del pronom "li" en lis, en lloc d'"els", i l'errònia pronunciació amb s castellana en paraules com "casa" o "casos" en lloc de la realització catalana amb essa sonora-- i es poden valorar els avanços del cordovès d'Iznájar.
Insistent, Montilla ha aplicat aquella màxima de "sense pressa, però sense pausa". I, sense falsos escrúpols, també com molts ciutadans, rep classes de català. És constatable el seu progressiu avanç. No ha estat espectacular ni ha començat a esquitxar les seves intervencions amb refranys de l'Empordà. Però de l'anàlisi de les seves intervencions es desprèn que ha progressat adequadament, però també que necessita millorar. Ho hem dit al principi: el president n'és conscient, d'això. Habituat a llegir els seus discursos i posseïdor d'un to més aviat monòton, tant en català com en castellà, també ha estat víctima a vegades de la redacció dels textos, amanits amb recursos lingüístics encotillats i poc dinà- mics ("àdhuc, tanmateix, si més no", i combinacions de pronoms inexistents a la pràctica en el llenguatge oral). Al mateix temps, pel fet de ser una persona de caràcter formal i actitud cerebral i perfeccionista, no ha aconseguit desprendre's de la traducció mental, mètode descartat en les tècniques pedagògiques i que no l'afavoreix (sobretot en les combinacions dels pronoms febles). Aconsellem al president el salt a l'espontaneïtat, aquell clic mental alliberador d'estructures i enriquidor de funcions i expressivitat. Les seves dues hores de classe setmanal a les vuit del matí, a la qual no falta mai, haurien d'insistir més en aquest sentit.
Però, també com els passa a moltíssims ciutadans, això serà més difícil mentre hi hagi els que, com Felip Puig, critiquin les realitzacions lingüístiques i acusin de "destrossar" el català. ¿Quantes persones no fan ús habitual de l'idioma perquè en el seu moment algú, imbuït de perfeccionisme, els va criticar, els va corregir sense tacte o es va burlar de la seva pronunciació?

COMa sociòleg i com a polític, Puig va estar summament desafortunat en les declaracions que va fer a Minoria absoluta, de RAC-1. Quan la dreta política i mediàtica ha tornat a obrir una de les seves cícliques batalles per la llengua, el polític convergent ha traït la que havia estat sempre una virtut a Catalunya: el seny i fer pinya. Tampoc pot retreure a Montilla falta de vigor en la defensa de l'idioma, quan aquest ha estat exemplar davant de qualsevol atac a la llengua, el procés de normalització i la política lingüística de la Generalitat. Així mateix, ha fet un flac favor tant als alumnes com a tots aquells que s'esforcen per aprendre el català.
Puig va matisar ahir les seves afirmacions, que va fer embalat després del congrés de CDC. Però tampoc el va somriure el do de l'oportunitat. Va afirmar que no era un integrista i que parlava en castellà a amics i coneguts seus que feia temps que eren a Catalunya. ¡Vaja, home!, precisament quan la Generalitat desplegarà al setembre la nova campanya de foment de l'ús de la llengua, dirigida en aquesta ocasió a convèncer els catalanoparlants que no apliquin la pauta clàssica del salt automàtic al castellà i no pressuposin per endavant que l'interlocutor no entén el català...
És clar que Puig no serà la imatge d'aquesta campanya...

* Periodista.

.

Carod Rovira acorrala a Felip Puig por sus embestidas al catalán de Montilla

MIQUEL NOGUER

El 'número dos' de CDC redobla sus críticas al presidente de la Generalitat

El Parlament vivió ayer una de las mayores broncas de los últimos tiempos como consecuencia de las críticas del número dos de Convergència i Unió, Felip Puig, a José Montilla por el bajo nivel de catalán del presidente de la Generalitat. El consejero de la Vicepresidencia, Josep Lluís Carod Rovira, salió en defensa de Montilla y de todos los que hacen el esfuerzo de aprender el catalán, mientras que Felip Puig se reafirmó en sus críticas por considerar que Montilla no es "un estudiante Erasmus" y que, por tanto, debería hablar bien el catalán.

La crispación se extendió rápidamente al hemiciclo. Desde la bancada convergente, el portavoz nacionalista, Oriol Pujol, le espetó al socialista Joan Ferran que el actual Gobierno "se está cargando el catalán". En la bancada socialista se oyeron gritos de "xenófobo" y "xenófobo de mierda" dirigidos a Oriol Pujol y proferidos por el diputado Joan Ferran y la diputada Carme Figueras, ambos del PSC.

Todo comenzó cuando el consejero de la Vicepresidencia y ex presidente de Esquerra Republicana, Josep Lluís Carod Rovira, quiso censurar a Felip Puig por haber dicho en un programa de humor en RAC 1 que Montilla "destroza la lengua" en sus discursos. En el mismo programa Puig lamentó que el presidente "ni leyendo llegue ni a la dicción ni a la pronunciación correcta".

Carod respondió con firmeza y acorraló a Puig: "Debería entender como algo positivo que una persona que no ha nacido en Cataluña, que vino aquí en la adolescencia, haya llegado democráticamente a presidir este país y que como corresponde, no sólo porque tiene derecho a hacerlo, sino porque tiene el deber democrático de hacerlo, cada semana reciba clases para mejorar su uso del catalán". El consejero también lamentó que criticando a quienes hablan mal el catalán se acabe por desincentivarles. Lo hizo citando una campaña de los gobiernos de Jordi Pujol que instaba a los inmigrantes a hablar en catalán aunque fuera con incorrecciones. "Más vale hablar mal el catalán que no hablarlo, porque aquellos que lo hablan mal, un día acabarán hablándolo bien, mientras que los que no lo hablan, no lo hablarán nunca", dijo Carod.

La polémica en la tribuna de oradores terminó aquí, pero se trasladó entonces al hemiciclo. El portavoz nacionalista, Oriol Pujol Ferrusola, se levantó de su escaño visiblemente crispado y enfadado con Carod Rovira y descargó sus iras contra el diputado socialista Joan Ferran, quien meses atrás criticó "la costra nacionalista" de los medios públicos de la Generalitat. "Entre tu costra y la política de éste", dijo en referencia a Carod Rovira, "os vais a cargar el catalán". Las acusaciones de "xenófobo de mierda" que recibió Pujol fueron seguidas por otros reproches. Desde la bancada socialista se le recordó al diputado la polémica abierta por el ex presidente Jordi Pujol al referirse en tono peyorativo a los gitanos en 1992.

Tras numerosas llamadas al orden del presidente del Parlament, Ernest Benach, las trifulcas entre Oriol Pujol y Joan Ferran continuaron en los pasillos con gestos acalorados y gritos de reproche por parte del diputado socialista.

.

.