<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<posts>
  <post>
    <IP type="integer">0.0.0.0</IP>
    <author-id type="integer">27239</author-id>
    <blog-id type="integer">16893</blog-id>
    <body>&lt;A href="http://lacomunidad.elpais.com/jordigraug/2009/3/10/las-13-rosas-rojas-documental-"&gt;&lt;FONT color=#134d86&gt;Las 13 rosas rojas. Documental.&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;

 _

 &lt;P style="TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;EM&gt;&lt;I&gt;&lt;FONT face=Verdana size=3&gt;&lt;SPAN style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;"Madre, hermanos, con todo el cari&#241;o y entusiasmo os pido que no me llor&#233;is nadie. Salgo sin llorar. Cuidar a mi madre. Me matan inocente, pero muero como debe morir una inocente.&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/I&gt;&lt;/EM&gt;&lt;FONT face=Verdana&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P style="TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;EM&gt;&lt;I&gt;&lt;FONT face=Verdana size=3&gt;&lt;SPAN style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermana y pap&#225; al otro mundo, pero ten presente que muero por persona honrada.&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/I&gt;&lt;/EM&gt;&lt;FONT face=Verdana&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P style="TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;EM&gt;&lt;I&gt;&lt;FONT face=Verdana size=3&gt;&lt;SPAN style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;Adi&#243;s, madre querida, adi&#243;s para siempre.&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/I&gt;&lt;/EM&gt;&lt;FONT face=Verdana&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P style="TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;EM&gt;&lt;I&gt;&lt;FONT face=Verdana size=3&gt;&lt;SPAN style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;Tu hija, que ya jam&#225;s te podr&#225; besar ni abrazar.&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/I&gt;&lt;/EM&gt;&lt;FONT face=Verdana&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P style="TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;EM&gt;&lt;I&gt;&lt;FONT face=Verdana size=3&gt;&lt;SPAN style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;Julia Conesa&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/I&gt;&lt;/EM&gt;&lt;FONT face=Verdana&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P style="TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;EM&gt;&lt;I&gt;&lt;FONT face=Verdana size=3&gt;&lt;SPAN style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;Besos para todos, que ni t&#250; ni mis compa&#241;eros llor&#233;is.&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/I&gt;&lt;/EM&gt;&lt;FONT face=Verdana&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P style="TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;STRONG&gt;&lt;B&gt;&lt;I&gt;&lt;FONT face=Verdana size=5&gt;&lt;SPAN style="FONT-SIZE: 15.5pt; FONT-STYLE: italic; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;QUE MI NOMBRE NO SE BORRE EN LA HISTORIA&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/I&gt;&lt;/B&gt;&lt;/STRONG&gt;&lt;EM&gt;&lt;I&gt;&lt;FONT face=Verdana&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY: Verdana"&gt;."&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/I&gt;&lt;/EM&gt;&lt;FONT face=Verdana&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P class=MsoNormal&gt;&lt;FONT face=Verdana color=#134d86 size=3&gt;&lt;SPAN style="FONT-SIZE: 12pt; COLOR: #ffffcc; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;A title=http://quieneseran.blogspot.com/2008/06/julia-conesa-conesa-05-08-1939.html href="http://quieneseran.blogspot.com/2008/06/julia-conesa-conesa-05-08-1939.html"&gt;JULIA CONESA CONESA (05-08-1939)&lt;/A&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;FONT face=Arial size=2&gt;&lt;SPAN style="FONT-SIZE: 10pt; FONT-FAMILY: Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;

 _


&lt;A href="http://www.archivovirtual.org/seminario/lamemoria/ponencias/p2.htm"&gt;http://www.archivovirtual.org/seminario/lamemoria/ponencias/p2.htm&lt;/A&gt;






 &lt;P class=MsoNormal style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B&gt;&lt;I&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #cf5354; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;FONT size=3&gt;La historia silenciada&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/I&gt;&lt;/B&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #524e1b; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;
&lt;/SPAN&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #cf5354; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;
&lt;FONT size=3&gt;&lt;B&gt;Dulce Chac&#243;n&lt;/B&gt; &lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #524e1b; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;

&lt;/SPAN&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #333333; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;El conflicto de las dos Espa&#241;as no termin&#243; al acabar la guerra civil espa&#241;ola. No termina con el famoso parte del primero de abril, &lt;I&gt;Cautivo y desarmado el ej&#233;rcito rojo&#8230;&lt;/I&gt; Ni en las c&#225;rceles franquistas, donde miles de republicanos fueron sometidos a torturas, y muchos de ellos encontraron la muerte. 

Ni siquiera termina cuando el Maquis se retira de los montes espa&#241;oles y abandona las armas, o con el pueblo vencido, la represi&#243;n y la barbarie sistem&#225;tica de una pol&#237;tica de tierra quemada que buscaba la aniquilaci&#243;n del esp&#237;ritu de &lt;?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /&gt;&lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Rep&#65530;blica. El"&gt;la Rep&#250;blica. El&lt;/st1:PersonName&gt; conflicto de las dos Espa&#241;as no ha terminado. 

Terminar&#225; cuando pueda hablarse del conflicto. Terminar&#225; cuando no haya ni una sola persona que necesite bajar la voz para contar su historia. Los que perdieron la guerra fueron condenados al silencio, impuesto por la dictadura y consensuado por la democracia. Y esa condena conserva a&#250;n el eco del miedo a hablar. 

Cuando empec&#233; a documentarme para mi nueva novela, visit&#233; a una mujer que me pidi&#243; que no mencionara su nombre, ni el nombre de su pueblo. Me habl&#243; en voz baja. Mir&#243; con desconfianza la grabadora que puse sobre la mesa y, aunque me dio permiso para usarla, baj&#243; a&#250;n m&#225;s la voz y me rog&#243; que cerrara la ventana. Era el mes de agosto del a&#241;o 2000, hac&#237;a calor. Pero yo cerr&#233; la ventana. 

Aquella anciana de 82 a&#241;os a&#250;n tem&#237;a que la vecindad recordara su historia. El eco del miedo. Y una voz que requiere un ambiente clandestino para contar las vejaciones sufridas a causa de una sonrisa. Ella hab&#237;a recibido una fotograf&#237;a de su ahijado de guerra. Se la mostr&#243; a una amiga ante el estanco. Sonrieron las dos. 

Ten&#237;an 20 a&#241;os y el joven era apuesto. Pero fue un d&#237;a despu&#233;s de la toma de Teruel por el ej&#233;rcito republicano. La estanquera pens&#243; que sonre&#237;an por la victoria. Y las dos fueron detenidas, por celebrarla. Les hicieron beber un litro de aceite de ricino. Despu&#233;s de tres meses, al ser liberadas, las obligaron a fregar a diario el suelo de la iglesia, con sus propios cubos y sus propias bayetas. A su padre le hac&#237;an barrer las calles del pueblo. 

No es f&#225;cil ser testigo del dolor que sienten los que guardaron silencio, los que buscan un lugar apropiado para hablar, como Enrique, con el que contact&#233; a trav&#233;s de una amiga y no quiso darme su direcci&#243;n ni su tel&#233;fono, y me cont&#243; que a su padre lo fusilaron en el 36, y que su madre estaba embarazada cuando se los llevaron a los dos, a ella la fusilaron tambi&#233;n, pero le concedieron la gracia de esperar a que naciera su hija y de amamantarla durante tres meses antes de llevarla al pared&#243;n. 

No es f&#225;cil ser testigo de las l&#225;grimas de los que a&#250;n se esconden para llorar, como Elvira, que quiso venir a mi casa porque a sus hijos les duele su llanto, y me cont&#243; que su padre cay&#243; en el frente de Guadalajara y que supieron que hab&#237;a muerto cuando alguien les envi&#243; su maleta. Una maleta con la ropa de su padre, esa es la &#250;nica constancia que han tenido de su muerte. No son f&#225;ciles las l&#225;grimas de Elvira. Su madre luch&#243; en la clandestinidad. Fue apresada, torturada y encarcelada. Muri&#243; a los quince d&#237;as de salir de la prisi&#243;n. 

Remedios Montero y Flori&#225;n Garc&#237;a saben que la condena del silencio comenz&#243; a romperse despu&#233;s de un tiempo excesivamente largo, cuando los historiadores pudieron consultar los archivos, recabar testimonios, esclarecer las sombras que los vencedores extendieron sobre la memoria. Estos dos guerrilleros de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Agrupaci&#65533;n Guerrillera"&gt;la Agrupaci&#243;n Guerrillera&lt;/st1:PersonName&gt; de Levante y Arag&#243;n recuerdan con cari&#241;o y amargura a sus compa&#241;eros ca&#237;dos en el Maquis, y el llanto se convierte en homenaje a los que buscaban una Espa&#241;a mejor. Y Remedios llora. 

Celia en la guerrilla, rinde sus l&#225;grimas a su madre, que fue obligada a presenciar las palizas que le daban a su padre. Ante sus ojos, a golpes, le rompieron un brazo y una pierna. La madre de Reme muri&#243; a los dos meses. No pudo soportarlo, dice Reme. Y su padre y sus dos hermanos se echaron al monte en cuanto tuvieron oportunidad, para salvar la vida; y Reme tambi&#233;n, dos a&#241;os estuvo en la guerrilla, y se llam&#243; Celia. Durante su estancia en el monte mataron a su padre, y a sus dos hermanos. Al mayor lo mataron en Cuenca; los guardias civiles le estaban esperando en la puerta de San Ant&#243;n. Cay&#243; herido, y para que no le cogieran con vida sigui&#243; disparando hasta que le lanzaron una bomba y le destrozaron. 

Reme no sabe d&#243;nde enterraron los restos que recogieron con pala. Tampoco sabe d&#243;nde enterraron a su hermano peque&#241;o. Ten&#237;a diecis&#233;is a&#241;os cuando le tendieron una trampa al ir a buscar provisiones para el maquis. Guardias civiles disfrazados de paisanos le esperaban, y cuando se agach&#243; para meter la comida en un macuto, le agredieron a hachazos por la espalda; herido lo llevaron al campamento que Reme y su padre acababan de abandonar, y all&#237; lo remataron a tiros. Y Reme llora al contarlo, como lloraba su padre cuando esperaba a su hijo sabiendo que no volver&#237;a. Unos meses despu&#233;s, su padre muri&#243; en un enfrentamiento con la benem&#233;rita. 

Cay&#243; al r&#237;o al morir. Lo dejaron en el agua durante toda la noche y despu&#233;s lo llevaron a Mira, el pueblo donde viv&#237;a la hermana mayor de Reme. Se lo mostraron tendido en el suelo para que lo reconociera. Ella era consciente de la represi&#243;n que sufr&#237;an los familiares de los guerrilleros y neg&#243; que aquel cad&#225;ver hinchado fuera su padre. Pero no pudo aguantar las patadas que le dieron, volvi&#233;ndolo de un lado y de otro, y pidi&#243; que detuvieran los golpes. Reconoci&#243; a su padre. Pero no le entregaron el cuerpo. No le permitieron darle sepultura. Lo arrojaron a una fosa, fuera de las tapias del cementerio. 

El dolor de Reme se convierte en rabia cuando cuenta su detenci&#243;n y su tortura. Rabia, dice que sent&#237;a cuando le administraban corrientes, cuando sent&#237;a las astillas en las u&#241;as, cuando la obligaban a arrodillarse en una tabla llena de garbanzos, sal y arroz, y los garbanzos le perforaban las rodillas; y se desmayaba, y la despertaban con cubos de agua. La rabia, dice, le ayud&#243; a soportar las torturas durante veinte d&#237;as. Veinte d&#237;as viendo c&#243;mo los torturadores se quitaban las chaquetas y se remangaban las mangas, como los carniceros al desollar a los animales, a&#241;ade Reme con rabia. Rabia, pero tambi&#233;n solidaridad, y amor por sus camaradas, que sufrir&#237;an del mismo modo si ella los delataba. 

Amor tambi&#233;n por sus compa&#241;eras de c&#225;rcel, y solidaridad, durante diez a&#241;os, cinco a la espera de ser juzgada y cinco condenada por bandolerismo a mano armada. Y amor por Flori&#225;n Garc&#237;a, El Peque cuando se conocieron en la guerrilla, El Grande bautizado en Praga, donde volvieron a encontrarse, despu&#233;s de diez a&#241;os creyendo los dos que el otro hab&#237;a muerto. 

La guerrillera se cas&#243; con el guerrillero, porque tambi&#233;n hay finales felices. Y vivieron en Praga. Pero no tuvieron hijos, porque a Reme le hab&#237;an destrozado la matriz en los interrogatorios. Flori&#225;n consigui&#243; el pasaporte en el a&#241;o 1978, hasta entonces no pudieron regresar a Espa&#241;a, donde viven, en Valencia. Yo les visit&#233; en su casa, y me cantaron los dos el himno guerrillero, mir&#225;ndose el uno al otro, con las manos enlazadas, emocionados, sin pudor ante una emoci&#243;n que tambi&#233;n ha sido silenciada durante un tiempo doloroso y largo. 

Con emoci&#243;n, habla Flori&#225;n de la guerrilla, y comienza diciendo que los enlaces tienen m&#225;s m&#233;rito, los puntos de apoyo, especialmente las mujeres, y a pesar de que muchas de ellas no ten&#237;an conciencia pol&#237;tica, murieron por negarse a rebelar el lugar de la estafeta. Seis a&#241;os estuvo Flori&#225;n, El Peque, al mando del sector n&#250;mero 11 de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Agrupaci&#65533;n. Seis"&gt;la Agrupaci&#243;n. Seis&lt;/st1:PersonName&gt; a&#241;os, del 46 al 52, durmiendo con la ropa puesta y el fusil colgando del cuello. 

Seis a&#241;os lav&#225;ndose a hurtadillas en el r&#237;o, en invierno y en verano. Y cuenta sonriendo que la primera vez que durmi&#243; en una cama, cuando abandon&#243; la lucha armada y se march&#243; a Francia para ponerse a disposici&#243;n del Partido, rechaz&#243; el pijama que le ofrec&#237;an porque deseaba sentir el roce y la suavidad de unas s&#225;banas. Se desnud&#243; por primera vez en seis a&#241;os. Sonr&#237;e Flori&#225;n. Siempre sonr&#237;e. 

Aunque tuerce el gesto al afirmar que fue un error permanecer en el maquis despu&#233;s de 1948, cuando ya estaba claro que las potencias democr&#225;ticas no iban a liberar a Espa&#241;a del fascismo, como se crey&#243; hasta que termin&#243; &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Segunda Guerra"&gt;la Segunda Guerra&lt;/st1:PersonName&gt; Mundial. Y tuerce el gesto tambi&#233;n cuando asegura que la izquierda espa&#241;ola les conden&#243; al silencio con el Pacto de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Moncloa. A"&gt;la Moncloa. A&lt;/st1:PersonName&gt; Reme y a Flori&#225;n les duele el silencio de la derecha, pero lo entienden, el de la izquierda les duele m&#225;s, y no lo entienden. 

Flori&#225;n ha sido testigo de mucho dolor. Estuvo en Alicante, en el puerto, los &#250;ltimos d&#237;as de la guerra, cuando m&#225;s de 50.000 republicanos esperaban ser evacuados por Naciones Unidas. Pero los barcos prometidos nunca llegaron. Y Flori&#225;n fue testigo de la desesperaci&#243;n de los que optaron por el suicidio, all&#237; mismo, en el instante en el que oyeron que el Caudillo rechazaba la mediaci&#243;n de potencias extranjeras y ofrec&#237;a magnanimidad y perd&#243;n a los que no tuvieran manchadas las manos de sangre. Flori&#225;n estuvo all&#237;. 

Y fue conducido con los dem&#225;s al Campo de los Almendros, donde el hambre se&#241;ore&#243; de tal manera que hasta las hojas y las flores de los almendros sirvieron de alimento. Despu&#233;s lo trasladaron al Campo de Albatera, all&#237; les daban cada d&#237;a una lata de sardina y una raci&#243;n de pan para dos, muchos detenidos ca&#237;an muertos durante la formaci&#243;n. 

La historia de Flori&#225;n y Reme es una historia de lucha clandestina, pero tambi&#233;n es una historia de amor. Llegaron del sufrimiento al amor, asegura ella, y siguen queri&#233;ndose como el primer d&#237;a. Y sonr&#237;e al decirlo. Y sonr&#237;e tambi&#233;n al contar que ahora les reconocen en la calle y les abrazan llorando, emocionados, porque tambi&#233;n hay gente que no ha perdido la memoria, o que la est&#225; recuperando, porque es preciso luchar contra el olvido. Y ha sido larga la tregua. 

Contra el olvido, contra el silencio, luchan tambi&#233;n los historiadores, y son muchos, Secundino Serrano, Juli&#225;n Chaves, Jos&#233; Mar&#237;a Lama, Francisco Moreno G&#243;mez, Rosario Ruiz, Benito D&#237;az D&#237;az, Matilde Eiroa, Nigel Townson, y muchos m&#225;s, Mary Nash, Giuliana di Febo, investigadores que est&#225;n rescatando la historia secuestrada, las voces que estuvieron obligadas a un sue&#241;o triste y largo. 

Y es as&#237;, contra el olvido, como escribe Fernanda Romeu Alfaro, autora de "El silencio roto" y de "M&#225;s all&#225; de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Utop&#65517;a"&gt;la Utop&#237;a&lt;/st1:PersonName&gt;: Perfil hist&#243;rico de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Agrupaci&#65533;n Guerrillera"&gt;la Agrupaci&#243;n Guerrillera&lt;/st1:PersonName&gt; de Levante". Espa&#241;a es un pa&#237;s de desmemoria total, afirma, tanto la guerra como la dictadura son temas inc&#243;modos, que suscitan situaciones violentas, y es mejor silenciarlos; en cuanto a las mujeres antifranquistas, el silencio ha sido completo; ya es hora de que las mujeres hablemos de la historia de las mujeres. Porque, a pesar del t&#237;tulo de su obra sobre las mujeres contra el fascismo, el silencio no se ha roto. A&#250;n quedan muchas voces dormidas, y a&#250;n queda gente que baja el tono de voz para hablar, y necesita cerrar las ventanas. 

La experiencia de Fernanda Romeu, que empez&#243; a investigar hace m&#225;s de veinte a&#241;os, y ha recogido numerosos testimonios orales, le se&#241;ala que persiste el miedo, especialmente en las zonas rurales, donde a&#250;n hay vecinos que se se&#241;alan unos a otros con el dedo. El eco del miedo. Ella lo observ&#243; durante una entrevista en un pueblo de Asturias. Una mujer, ni&#241;a en la guerra, le contaba que a su madre la colgaron de los pies para obligarla a hablar, tambi&#233;n a su abuela la interrogaron brutalmente. La mujer asturiana y Fernanda estaban sentadas junto a una ventana abierta, un hombre pas&#243; por la calle y la mujer baj&#243; la voz. Ese que acaba de pasar es un fascista de los que delat&#243; a mi familia, dijo se&#241;alando la ventana. 

Miedo. M&#225;s de sesenta a&#241;os han pasado, y a&#250;n hay gente que teme a las ventanas. Miedo. Y el conflicto de las dos Espa&#241;as. &lt;I&gt;El miedo se ten&#237;a que haber acabado cuando acab&#243; la guerra&lt;/I&gt;, dice la protagonista de mi novela, inspirada en una mujer de ojos azul&#237;simos que entrevist&#233; en C&#243;rdoba, hace ahora exactamente cuatro a&#241;os. Josefa Pati&#241;o, la cordobesa de ojos azul&#237;simos, Pepita, conoci&#243; a su marido en la c&#225;rcel. &#201;l hab&#237;a sido condenado a veinte a&#241;os, hab&#237;a cumplido ya seis a&#241;os de condena. Ella iba a visitar a su t&#237;o, y &#233;l la ve&#237;a en el locutorio a trav&#233;s de dos alambradas. 

&#191;Tiene novio tu sobrina?, le pregunt&#243; a su compa&#241;ero. No ten&#237;a novio, y cuando Jaime Coello sali&#243; de prisi&#243;n con un indulto comenz&#243; a cortejarla. Busc&#243; a Pepita. Y la encontr&#243; cuando se dirig&#237;a con unas amigas a &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Fuensanta"&gt;la Fuensanta&lt;/st1:PersonName&gt;, la fuente donde las mozas casaderas ped&#237;an un novio a la virgen. T&#250; no vayas a &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Fuensanta"&gt;la Fuensanta&lt;/st1:PersonName&gt;, le dijo, que a ti no te va a hacer falta. Ella ten&#237;a 19 a&#241;os. No sab&#237;a entonces que en su vig&#233;simo cumplea&#241;os estar&#237;a prometida con Jaime, ni que &#233;l estar&#237;a en la c&#225;rcel los 17 a&#241;os que durar&#237;a su noviazgo. Seis meses pas&#243; Jaime en libertad junto a Pepita. 

Y volvi&#243; a ser detenido. Volvi&#243; a ser juzgado por un tribunal militar, bajo la acusaci&#243;n de ayuda a la rebeli&#243;n, una de las grandes paradojas de los juicios sumar&#237;simos que celebraron los que vencieron rebel&#225;ndose contra &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Rep&#65530;blica"&gt;la Rep&#250;blica&lt;/st1:PersonName&gt;: acusar de rebeli&#243;n a los que defendieron un gobierno leg&#237;timo. Jaime Coello, como tantos otros, fue v&#237;ctima de esa falacia. 

Le condenaron a veinte a&#241;os y un d&#237;a, sin posibilidad de indulto, y fue trasladado a &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Prisi&#65533;n Central"&gt;la Prisi&#243;n Central&lt;/st1:PersonName&gt; de Burgos. Pepita no ten&#237;a entonces ninguna formaci&#243;n pol&#237;tica, pero a&#250;n as&#237;, a&#241;o tras a&#241;o, en las visitas que realizaba a la prisi&#243;n, colabor&#243; como enlace de la guerrilla. Jaime le entregaba los mensajes que ella deb&#237;a llevar, ocultos en el interior de un peque&#241;o compartimiento de las cajitas de madera que hac&#237;an los presos en el taller de la prisi&#243;n y que sus mujeres rifaban en las calles. 

Ella los llevaba a C&#243;rdoba, los escond&#237;a en el fondo de una lechera, y los entregaba a los hombres del monte. Lo hac&#237;a por amor. Pero lo hac&#237;a con miedo. Y con miedo acud&#237;a una vez al a&#241;o a Burgos, despu&#233;s de ahorrar durante doce meses para pagarse el viaje y comprar comida para Jaime. Miedo, porque nunca sab&#237;a si la dejar&#237;an entrar. No estaba casada. No era la esposa de un preso. No ten&#237;a derecho a visitas. Y m&#225;s de una vez le impidieron entrar. Y se volvi&#243; sin verle, dejando para &#233;l en paqueter&#237;a un cordero asado, cuando ella hab&#237;a comido una morcilla de Burgos cruda, porque no sab&#237;a que era preciso fre&#237;rla. Entonces decidieron casarse, por poderes, pero el Arzobispado les neg&#243; el sacramento alegando que el novio era comunista. Miedo. Porque el dolor de las guerras debe acabarse cuando acaban las guerras. Miedo. 

Durante diecisiete a&#241;os, fingiendo ser la esposa oficial, temiendo que la puerta de la prisi&#243;n permaneciera cerrada para ella. Pero tuvieron suerte, muri&#243; el Papa Juan XXIII, y el Gobierno decidi&#243; dar un indulto amplio, que inclu&#237;a a todos los presos cuyas condenas no hubieran sido conmutadas por la pena de muerte. Jaime cumpli&#243;, en total, veintitr&#233;s a&#241;os de c&#225;rcel. Pepita le visit&#243; en Burgos durante los &#250;ltimos diecisiete, y fue a esperarle a la estaci&#243;n el d&#237;a de su libertad, y esa misma tarde, en Madrid, los cas&#243; un cura que se llamaba Abundio. 

Ella ten&#237;a treinta y seis a&#241;os. El novio la hab&#237;a besado apenas tres veces, tres besos mal dados, dice Pepita, durante los seis meses que vivieron su noviazgo en libertad, cuando ella ten&#237;a diecinueve a&#241;os. Jaime continu&#243; militando en el Partido Comunista hasta su muerte. Pepita se afili&#243; cuando lo legalizaron, porque Jaime ya hab&#237;a muerto y no pod&#237;a votar. Se afili&#243;, para votar por &#233;l. Y el d&#237;a de la legalizaci&#243;n del PC, ella y los camaradas de Jaime acudieron al cementerio y depositaron una bandera roja sobre su tumba. Ahora Pepita est&#225; nerviosa. 

Sabe que parte de mi novela est&#225; inspirada en su historia de amor. Y me da las gracias, porque Jaime y ella vuelven a estar juntos, dice. Est&#225; nerviosa. Y cuando el fot&#243;grafo que cubri&#243; mi reportaje para El Pa&#237;s se&#241;al&#243; el patio de su casa como un buen lugar para la primera fotograf&#237;a, ella le pidi&#243; que se la hiciera dentro. Y se coloc&#243; al lado de un retrato de Jaime, para salir juntos en el peri&#243;dico. 

Historia de amor. Historias de los protagonistas de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Historia"&gt;la Historia&lt;/st1:PersonName&gt; que amaron y sufrieron para que hoy podamos contar la historia. Para que hoy Pepita est&#233; nerviosa. Nerviosa, y emocionada, porque Jaime y Pepita vuelven a estar juntos. La emoci&#243;n me ha acompa&#241;ado durante los &#250;ltimos cuatro a&#241;os, mientras buscaba documentaci&#243;n para la historia que quer&#237;a contar. La historia de los que perdieron mucho m&#225;s que la guerra. La historia de los que me han regalado sus recuerdos con una generosidad extrema, como Pinto, Gerardo Ant&#243;n, un guerrillero de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Agrupaci&#65533;n Guerrillera"&gt;la Agrupaci&#243;n Guerrillera&lt;/st1:PersonName&gt; de Extremadura y Centro, que me cont&#243; su lucha en la guerrilla, su huida a Francia, su exilio en Par&#237;s. 

La historia de El Rubio, de El Comandante R&#237;os, de Quico, de Esperanza y de tantos otros que han asumido las atrocidades cometidas por el bando republicano durante la guerra, y han visto silenciar las sufridas por ellos durante, y despu&#233;s, de la guerra. Porque Espa&#241;a es un pa&#237;s de personas brutales, como afirma la compa&#241;era de un dirigente comunista que me pide que no escriba su nombre. Personas brutales, dice, y no es extra&#241;o. Su compa&#241;ero fue torturado hasta quedar inv&#225;lido, paralizado completamente, necesitaba ayuda hasta para fumar. 

Cuando le aplicaban las corrientes, sus &#250;ltimas palabras fueron: F&#237;sicamente me hab&#233;is destruido, pero moralmente soy invulnerable. Incapaz de moverse, fue llevado al pared&#243;n por dos compa&#241;eros, en volandas, el 2 de octubre de 1942. Un asesinato legal, afirma ella, como tantos otros. Esta mujer comparti&#243; celda con Las Trece Rosas en Ventas, la prisi&#243;n de Madrid construida por Victoria Kent para albergar a quinientas presas y que lleg&#243; a acoger a once mil. 

Ella ten&#237;a veinti&#250;n a&#241;os cuando ingres&#243; en Ventas, el 21 de abril de 1939. En una celda individual viv&#237;an once mujeres. Las presas dorm&#237;an sobre petates en el suelo, en las escaleras, en los pasillos, en los retretes. S&#243;lo hab&#237;a camas en la enfermer&#237;a. No hab&#237;a agua. Los dep&#243;sitos estaban preparados para suministrar a quinientas personas, al igual que las cocinas, que no pod&#237;an abastecer el exceso de bocas hambrientas y suministraban un plato de rancho cada veinticuatro horas. 

La instituci&#243;n penitenciaria era un aut&#233;ntico almac&#233;n de mujeres, y pod&#237;an morirse en sus petates sin que nadie se diera cuenta. Esta mujer estuvo cinco meses recluida en Ventas, y asegura que ese tiempo fue peor que los diez a&#241;os de prisi&#243;n que sufri&#243; en otras c&#225;rceles. Recuerda con horror ese desastre. Recuerda con horror que hab&#237;a mujeres que llegaban a Ventas con penas de muerte sin saber que llegaban condenadas. No hab&#237;an entendido nada en el juicio. Nada. 

As&#237; fue hasta la llegada de Matilde Landa, que organiz&#243; la oficina de penadas. Y recuerda con horror la madrugada del 5 de agosto de 1939, la palidez de la funcionaria que llam&#243; a las trece menores condenadas en un expediente que sumaba sesenta penas de muerte, sesenta j&#243;venes que pertenec&#237;an a las Juventudes Socialistas Unificadas. 

Las j&#243;venes hab&#237;an pedido que las fusilaran junto a sus compa&#241;eros, quer&#237;an despedirse en el pared&#243;n, pero no se lo permitieron. A ellos los fusilaron media hora antes que a ellas. Cuando la funcionaria fue a buscar a las trece menores, conocidas despu&#233;s como Las Trece Rosas debido a un poema que escribi&#243; una de sus compa&#241;eras de celda, la mujer que no quiere que escriba su nombre estaba con ellas. Recuerda que Blanca Brisac se cort&#243; la trenza. 

Recuerda que Anita L&#243;pez Gallego dej&#243; sin terminar unas tapas de libros; sus compa&#241;eras las acabaron y se las enviaron a la familia. Y sabe que Julia Conesa escribi&#243; una carta y la acab&#243; pidiendo que su nombre no se borrara en la historia. Y sabe que cuando el hijo de Blanca Brisac fue a recoger las cosas de su madre, se extra&#241;&#243; de que faltara un vestido y despu&#233;s de hacerlo notar exclam&#243;: &#161;Ah, lo llevar&#237;a puesto! 

Las compa&#241;eras de Las Trece Rosas oyeron los tiros de gracia en la c&#225;rcel de Ventas, que llegaban n&#237;tidos desde el cementerio del Este. Los o&#237;an, al alba, y los contaban a diario para saber cu&#225;ntos ca&#237;an frente al piquete. La madrugada del d&#237;a 2 de octubre de 1942, la compa&#241;era del dirigente comunista paralizado en la tortura estaba de nuevo en Ventas, detenida por segunda vez. Ella sab&#237;a que su compa&#241;ero y otro camarada iban a ser fusilados. Pero oy&#243; tres disparos. 

No es &#233;l, pens&#243;, no es &#233;l. Poco despu&#233;s le dijeron que aprovecharon el viaje para llevar a otro condenado. Era &#233;l. Lo enterraron en una fosa com&#250;n. Nunca ha recuperado el cad&#225;ver. Y ella lo cuenta con horror. Pero hablar me sirve, dice, para recordar a mis muertos, para revivirlos. El amor sobrevivi&#243; a la locura. Y esta mujer de ochenta y cuatro a&#241;os me muestra una peque&#241;a fotograf&#237;a, donde aparece ella, bell&#237;sima, con gafas de montura de concha t&#237;picas de los a&#241;os cuarenta. 

As&#237; era yo, cuando se enamor&#243; de m&#237;, susurra mientras sonr&#237;e p&#237;cara. Y contempla la tarde soleada al acompa&#241;arme hasta la puerta de su casa. Despu&#233;s de sesenta a&#241;os, a&#250;n pienso: &#161;c&#243;mo le gustar&#237;a este d&#237;a!, me dice. 

Amor frente al horror. El horror de la guerra deb&#237;a haber acabado con la guerra. Pero no fue as&#237;. La historia de Manolita del Arco lo demuestra. Dieciocho a&#241;os recluida en distintas c&#225;rceles franquistas. Delito contra la seguridad del Estado, organizaci&#243;n clandestina del Partido Comunista. Su funci&#243;n consist&#237;a en repartir propaganda, comenz&#243; a trabajar para el Partido durante la guerra, ten&#237;a diecis&#233;is a&#241;os. Pertenec&#237;a al Socorro Rojo. Ella asumi&#243; desde joven que pertenecer al Partido y trabajar en la clandestinidad supon&#237;a correr un peligro de muerte. 

Y en efecto, la condenaron a muerte en 1943. Estuvo cinco meses condenada a muerte, hasta que conmutaron la pena por treinta a&#241;os. Cinco meses, temiendo cada noche que una funcionaria pronunciara su nombre y ordenara: &#161;Que salga con la ropa puesta! A su marido tambi&#233;n le conmutaron la pena capital. Le conoci&#243; durante el juicio, en el consejo de guerra donde los condenaron a muerte a los dos, se miraron, se mandaron una nota, y despu&#233;s se enviaron muchas m&#225;s. 

Y cartas, de c&#225;rcel a c&#225;rcel, que enga&#241;aron a la censura encabezando la misiva con Querida hermana, Querido hermano, ya que s&#243;lo pod&#237;an tener correspondencia con familiares directos. Una relaci&#243;n que aliment&#243; el amor entre ambos cuando la familia de &#233;l la visitaba a ella, y la de ella a &#233;l. Despu&#233;s de dieciocho a&#241;os sin haberse visto ni una sola vez m&#225;s Manolita alcanz&#243; la libertad. &#201;l hab&#237;a salido unos meses antes, y la estaba esperando en la puerta de la prisi&#243;n. Y se casaron a los ocho d&#237;as. 

Ella ten&#237;a cuarenta y un a&#241;os, y tuvo suerte, se qued&#243; embarazada dos veces. Un embarazo no lleg&#243; a t&#233;rmino. Pero tuvieron un hijo. Continuaron los dos militando en el Partido Comunista, y &#233;l fue detenido de nuevo, sufri&#243; veinticinco a&#241;os de c&#225;rcel en total, pero ninguno de los dos perdi&#243; nunca la dignidad, ni el orgullo de haber participado en la lucha contra el fascismo. Dignidad y orgullo muestra Manolita del Arco como se&#241;a de identidad al hablar de su marido, que muri&#243; hace veinte a&#241;os y comparti&#243; con ella tan solo seis a&#241;os de libertad. 

Dignidad y orgullo descubr&#237; en ella cuando me cont&#243; que la detuvieron por primera vez con el golpe de Casado y yo le pregunt&#233;: &#191;Entonces, usted era comunista?, y ella levant&#243; la barbilla, irgui&#243; la espalda, me mir&#243; a los ojos, mantuvo mi mirada y contesto: &#161;No! &#161;Soy comunista! 

Dignidad y orgullo reclaman Reme y Flori&#225;n. Dignidad, la que han conservado durante los a&#241;os de represi&#243;n y durante la crueldad del silencio en la democracia. Dignidad, que s&#243;lo ser&#225; totalmente reconocida cuando la izquierda haga su autocr&#237;tica, y cuando la derecha pueda escuchar su historia sin responder con desprecio que los rojos tambi&#233;n fueron feroces, sin replicar con indiferencia, o en el mejor de los casos con l&#225;stima, que son historias pasadas, y es mejor el olvido. 

Contra el olvido, escribimos muchos, para que el nombre de Julia Conesa no se borre en &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Historia"&gt;la Historia&lt;/st1:PersonName&gt;, para que la dignidad de los que han luchado y sufrido para que hoy vivamos en democracia permanezca en nuestra memoria. Para que Libertad Gonz&#225;lez, Libe, una de las hijas del &#250;ltimo alcalde republicano de Zafra, pueda pronunciar su nombre completo sin que ello suponga que tenga que abandonar un colegio, o un puesto de trabajo. 

Para que nadie se arrogue el derecho de cambiarle el nombre a otra persona, como le pas&#243; a Libertad en el a&#241;o 1947, cuando en su partida de nacimiento a&#241;adieron al margen: &lt;I&gt;Se acord&#243; que el nombre de la inscrita sea en lo sucesivo el de Rosario, expidi&#233;ndose en lo sucesivo las certificaciones de este acta con el nombre de Rosario.&lt;/I&gt; Pero Libertad Gonz&#225;lez conserv&#243; la dignidad, y conserv&#243; el nombre. Ella siempre se ha llamado Libe. Y conserv&#243; el recuerdo de su padre, asesinado en el campo de concentraci&#243;n de Castuera en 1939. 

Jos&#233; G&#243;nzalez Barrero hab&#237;a sido un alcalde justo. Impidi&#243; que los republicanos enardecidos ante la puerta de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Iglesia"&gt;la Iglesia&lt;/st1:PersonName&gt; del Rosario agredieran a los monjes. Salv&#243; del linchamiento a los nacionales m&#225;s significativos encerr&#225;ndolos en &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Iglesia"&gt;la Iglesia&lt;/st1:PersonName&gt; de Santa Marina, y durante el alzamiento franquista no hubo ni un solo muerto en Zafra. A&#250;n as&#237;, fue asesinado al acabar la guerra por tres paisanos que se jactaban luego por las calles de Zafra de haberlo enterrado boca abajo, para que no saliera. Libertad lo cuenta con l&#225;grimas en los ojos. 

Ella ten&#237;a cinco a&#241;os, y su madre le puso un lazo negro en la cabeza, y la visti&#243; de luto, a ella, y a sus hermanos. Y cuenta que a&#250;n no saben d&#243;nde enterraron a su padre, y que su madre comenz&#243; una peregrinaci&#243;n en busca de noticias de su marido inmediatamente despu&#233;s de saber que estaba muerto. Nada supo de &#233;l. Y no tuvo el reconocimiento de viudedad hasta pasados treinta y nueve a&#241;os, el d&#237;a 11 de marzo de 1980 consigue un certificado de defunci&#243;n de Jos&#233; Gonz&#225;lez Barrero, donde consta como causa de la muerte: &lt;I&gt;muerte violenta por acci&#243;n directa del hombre como consecuencia guerra civil&lt;/I&gt;. 

Este certificado fue expedido en Castuera como testifical, mediante la intervenci&#243;n de testigos que afirman saber que Jos&#233; Gonz&#225;lez Barrero hab&#237;a muerto all&#237;, a pesar de que en el ayuntamiento de Castuera consta su fallecimiento desde el 21 de septiembre de 1949, cuando se inscribe su defunci&#243;n y se anota la causa del &#243;bito: &lt;I&gt;Choque con la fuerza p&#250;blica el 26 o 29 de abril de 1939. Tipo de muerte: Fusilamiento.&lt;/I&gt; El 26, o el 29, ni siquiera saben la fecha exacta, se queja Libertad, que acumula recuerdos de su padre, papeles, cartas, fotograf&#237;as, certificados, porque sabe que as&#237; conserva su memoria. La memoria, como &#250;nico homenaje. 

La memoria que recupera ahora el pueblo de Zafra, donde Jos&#233; G&#243;nzalez Barrero da nombre a una residencia de ancianos y a una plaza. Libertad vive muy cerca de esa plaza. Se asoma a la ventana y ve la residencia, y el centro de la plaza, donde pr&#243;ximamente colocar&#225;n un busto de Jos&#233; Gonz&#225;lez Barrero. Desde su ventana, recupera la memoria de una ni&#241;a de tres a&#241;os, cuando una madrugada, la del 7 de agosto de 1936, su padre levant&#243; de la cama a toda la familia y en pijama los llev&#243; a Valencia del Ventoso. Y &#233;l march&#243; a Madrid. Y ya nunca volvieron a verlo. 

Julita Conesa ped&#237;a en su &#250;ltima carta que su nombre no se borrara en &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Historia. Una"&gt;la Historia. Una&lt;/st1:PersonName&gt; placa en memoria de las trece menores recuerda su asesinato en el cementerio del Este. El nombre de una plaza recuerda al &#250;ltimo alcalde republicano de Zafra. Y son muchos los reconocimientos p&#250;blicos que reciben los guerrilleros espa&#241;oles. Pero otros, muchos otros, a&#250;n no han contado su historia. A&#250;n no. Es preciso que ahora, despu&#233;s de m&#225;s de veinticinco a&#241;os del fin de la dictadura, desaparezca el eco del miedo. Es preciso que se abra la tierra, para que muchos puedan recuperar a sus muertos, como ha ocurrido en el Bierzo y en Laciana, las comarcas leonesas, como ocurrir&#225; en Castuera. 

Es preciso, para que la memoria sea un derecho, y no un conflicto, para que los j&#243;venes de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Gavilla Verde"&gt;la Gavilla Verde&lt;/st1:PersonName&gt;, una asociaci&#243;n que busca la recuperaci&#243;n de la memoria en Santa Cruz de Moya, no encuentren obst&#225;culos en su b&#250;squeda. Es preciso, para que &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Asociaci&#65533;n J&#65533;venes"&gt;la Asociaci&#243;n J&#243;venes&lt;/st1:PersonName&gt; del Jerte contin&#250;e rastreando la historia del maquis en Extremadura y organizando encuentros que se han convertido ya en foros necesarios para reconstruir los hechos. Es preciso, porque a&#250;n no conocemos la historia silenciada, la historia de los que perdieron la voz despu&#233;s de perder la guerra, la historia de los protagonistas de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Historia. A&#65530;n"&gt;la Historia. A&#250;n&lt;/st1:PersonName&gt; no. 


&lt;/SPAN&gt;&lt;B&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #cf5354; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;Dulce Chac&#243;n&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P class=MsoNormal style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;B&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #cf5354; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;_&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P class=MsoNormal style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;B&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #cf5354; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;A href="http://quieneseran.blogspot.com/"&gt;http://quieneseran.blogspot.com/&lt;/A&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P class=MsoNormal style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;B&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #cf5354; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;_&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;&lt;/FONT&gt;

 &lt;P class=MsoNormal style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;B&gt;&lt;SPAN style="COLOR: #cf5354; FONT-FAMILY: Verdana"&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;SPAN lang=ES style="mso-ansi-language: ES"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas"&gt;http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas&lt;/A&gt;

 &lt;H1 class=firstHeading id=firstHeading&gt;Las Trece Rosas&lt;/H1&gt; &lt;H3 id=siteSub&gt;De Wikipedia, la enciclopedia libre&lt;/H3&gt;&lt;!-- start content --&gt; &lt;DIV class="thumb tright"&gt; &lt;DIV class=thumbinner style="WIDTH: 352px"&gt;&lt;A class=image title="Monumento a las Trece Rosas, en el cementerio de la Almudena de Madrid." href="http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Las_Trece_Rosas.jpeg"&gt;&lt;IMG class=thumbimage height=263 alt="" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Las_Trece_Rosas.jpeg/350px-Las_Trece_Rosas.jpeg" width=350 border=0&gt;&lt;/A&gt;  &lt;DIV class=thumbcaption&gt; &lt;DIV class=magnify&gt;&lt;A class=internal title=Aumentar href="http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Las_Trece_Rosas.jpeg"&gt;&lt;IMG height=11 alt="" src="http://es.wikipedia.org/skins-1.5/common/images/magnify-clip.png" width=15&gt;&lt;/A&gt;&lt;/DIV&gt;Monumento a las Trece Rosas, en el cementerio de la Almudena de Madrid.&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV&gt;Las &lt;B&gt;Trece Rosas&lt;/B&gt; es el nombre colectivo que se les dio a un grupo de trece muchachas, siete de ellas menores de edad (entonces establecida en 21 a&#241;os), fusiladas por la represi&#243;n de la dictadura del ej&#233;rcito &lt;A title=Franquismo href="http://es.wikipedia.org/wiki/Franquismo"&gt;franquista&lt;/A&gt; en &lt;A title=Madrid href="http://es.wikipedia.org/wiki/Madrid"&gt;Madrid&lt;/A&gt;, el &lt;A title="5 de agosto" href="http://es.wikipedia.org/wiki/5_de_agosto"&gt;5 de agosto&lt;/A&gt; de &lt;A title=1939 href="http://es.wikipedia.org/wiki/1939"&gt;1939&lt;/A&gt;, poco despu&#233;s de finalizar la &lt;A title="Guerra Civil Espa&#241;ola" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espa%C3%B1ola"&gt;Guerra Civil Espa&#241;ola&lt;/A&gt;.

&lt;/DIV&gt; &lt;DIV&gt; &lt;TABLE class=toc id=toc summary=Contenido&gt; &lt;TBODY&gt; &lt;TR&gt; &lt;TD&gt; &lt;DIV id=toctitle&gt; &lt;H2&gt;Contenido&lt;/H2&gt;&lt;SPAN class=toctoggle&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;UL&gt; &lt;LI class=toclevel-1&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#Historia"&gt;&lt;SPAN class=tocnumber&gt;1&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=toctext&gt;Historia&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;  &lt;UL&gt; &lt;LI class=toclevel-2&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#Las_Trece_Rosas"&gt;&lt;SPAN class=tocnumber&gt;1.1&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=toctext&gt;Las Trece Rosas&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt; &lt;/LI&gt;&lt;/UL&gt; &lt;LI class=toclevel-1&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#Memoria_hist.C3.B3rica"&gt;&lt;SPAN class=tocnumber&gt;2&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=toctext&gt;Memoria hist&#243;rica&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;  &lt;UL&gt; &lt;LI class=toclevel-2&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#Literatura"&gt;&lt;SPAN class=tocnumber&gt;2.1&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=toctext&gt;Literatura&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;  &lt;LI class=toclevel-2&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#Espect.C3.A1culos"&gt;&lt;SPAN class=tocnumber&gt;2.2&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=toctext&gt;Espect&#225;culos&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;  &lt;LI class=toclevel-2&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#Filmograf.C3.ADa"&gt;&lt;SPAN class=tocnumber&gt;2.3&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=toctext&gt;Filmograf&#237;a&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;  &lt;LI class=toclevel-2&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#Homenajes"&gt;&lt;SPAN class=tocnumber&gt;2.4&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=toctext&gt;Homenajes&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt; &lt;/LI&gt;&lt;/UL&gt; &lt;LI class=toclevel-1&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#Referencias"&gt;&lt;SPAN class=tocnumber&gt;3&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=toctext&gt;Referencias&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;  &lt;LI class=toclevel-1&gt;&lt;A href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#Enlaces_externos"&gt;&lt;SPAN class=tocnumber&gt;4&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=toctext&gt;Enlaces externos&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt; &lt;/LI&gt;&lt;/UL&gt;&lt;/TD&gt;&lt;/TR&gt;&lt;/TBODY&gt;&lt;/TABLE&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;A id=Historia name=Historia&gt;&lt;/A&gt; &lt;DIV&gt;

&lt;/DIV&gt; &lt;H2&gt;&lt;SPAN class=mw-headline&gt;&lt;SMALL&gt;&lt;SPAN class=mw-headline&gt;Historia&lt;/SPAN&gt;&lt;/SMALL&gt;&lt;/SPAN&gt; &lt;/H2&gt; &lt;DIV&gt;Tras la ocupaci&#243;n de Madrid por el ej&#233;rcito franquista y el fin de la guerra, las &lt;A title="Juventudes Socialistas Unificadas" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Juventudes_Socialistas_Unificadas"&gt;Juventudes Socialistas Unificadas&lt;/A&gt; intentaron reorganizarse clandestinamente bajo la direcci&#243;n de &lt;A class=new title="Jos&#233; Pena Brea (a&#250;n no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Pena_Brea&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Jos&#233; Pena Brea&lt;/A&gt;, de 21 a&#241;os. Tras el golpe de Estado del coronel &lt;A title="Segismundo Casado" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Segismundo_Casado"&gt;Casado&lt;/A&gt; y el fin de la guerra, los dirigentes del &lt;A class=mw-redirect title=PCE href="http://es.wikipedia.org/wiki/PCE"&gt;PCE&lt;/A&gt; y las JSU hab&#237;an abandonado Espa&#241;a, dejando la organizaci&#243;n en manos de militantes poco significados, los cuales, esperaban, podr&#237;an pasar m&#225;s desapercibidos. Jos&#233; Pena, secretario general del comit&#233; provincial de las JSU, fue detenido por una delaci&#243;n, y obligado mediante torturas a dar todos los nombres que sab&#237;a y firmar una declaraci&#243;n preparada.

&lt;A title="Roberto Conesa" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Roberto_Conesa"&gt;Roberto Conesa&lt;/A&gt;, polic&#237;a infiltrado en la organizaci&#243;n, colabor&#243; tambi&#233;n en la ca&#237;da de la organizaci&#243;n (Conesa fue posteriormente comisario de la &lt;A class=new title="Brigada Pol&#237;tico-Social (a&#250;n no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Brigada_Pol%C3%ADtico-Social&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Brigada Pol&#237;tico-Social&lt;/A&gt; franquista y ocup&#243; un cargo importante en la polic&#237;a durante los primeros a&#241;os de la democracia). La pr&#225;ctica totalidad de la organizaci&#243;n clandestina cay&#243; de este modo, sin apenas posibilidad de reorganizaci&#243;n. La mayor parte de los detenidos a&#250;n no hab&#237;a tenido tiempo de integrarse en la organizaci&#243;n clandestina o apenas acababan de hacerlo. A la captura de los militantes ayud&#243; el hecho de que los ficheros de militantes del PCE y las JSU no hab&#237;an podido ser destruidos, debido al golpe de Estado del &lt;A title="Segismundo Casado" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Segismundo_Casado"&gt;coronel Casado&lt;/A&gt;, y fueron requisados por los militares franquistas al ocupar Madrid. Entre los detenidos se hallaban las Trece Rosas, que fueron arrestadas y conducidas a instalaciones policiales, donde fueron torturadas, y despu&#233;s a la &lt;A title="C&#225;rcel de mujeres de Ventas" href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1rcel_de_mujeres_de_Ventas"&gt;c&#225;rcel de mujeres de Ventas&lt;/A&gt;, una c&#225;rcel construida para 450 personas en la que se hacinaban 4.000.

El 29 de julio, Isaac Gabald&#243;n, comandante de la Guardia Civil, inspector de polic&#237;a militar de la 1&#170; Regi&#243;n Militar y encargado del "Archivo de Masoner&#237;a y Comunismo" (archivo que agrupaba los documentos recopilados por el ej&#233;rcito de Franco en su avance durante la guerra), su hija de 18 a&#241;os y su ch&#243;fer fueron asesinados en &lt;A title="Talavera de la Reina" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Talavera_de_la_Reina"&gt;Talavera de la Reina&lt;/A&gt;, en un oscuro incidente del que fueron acusados tres militantes de las JSU. Como represalia, 56 j&#243;venes de las JSU encarcelados (en su mayor parte antes del asesinato), 43 hombres y 13 mujeres, conocidas como las Trece Rosas, fueron llevados a juicio ante un Tribunal Militar el 3 de agosto (expediente 30.426), acusados de reorganizar las JSU y el PCE para cometer actos delictivos contra el "orden social y jur&#237;dico de la nueva Espa&#241;a", y condenados, por "adhesi&#243;n a la rebeli&#243;n", a &lt;A title="Pena de muerte" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pena_de_muerte"&gt;pena de muerte&lt;/A&gt;. En la madrugada del &lt;A title="5 de agosto" href="http://es.wikipedia.org/wiki/5_de_agosto"&gt;5 de agosto&lt;/A&gt; de &lt;A title=1939 href="http://es.wikipedia.org/wiki/1939"&gt;1939&lt;/A&gt;, junto a la tapia del &lt;A title="Cementerio de la Almudena" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cementerio_de_la_Almudena"&gt;cementerio de la Almudena&lt;/A&gt; de &lt;A title=Madrid href="http://es.wikipedia.org/wiki/Madrid"&gt;Madrid&lt;/A&gt;, a 500 metros de la prisi&#243;n de Las Ventas, fueron fusilados los 56 miembros de las Juventudes Socialistas Unificadas, entre los que se encontraban las Trece Rosas.

&lt;A id=Las_Trece_Rosas name=Las_Trece_Rosas&gt;&lt;/A&gt;

&lt;/DIV&gt; &lt;H3&gt;&lt;SPAN class=mw-headline&gt;Las Trece Rosas&lt;/SPAN&gt; &lt;/H3&gt; &lt;DIV&gt;&lt;B&gt;Carmen Barrero Aguero&lt;/B&gt; (20 a&#241;os, modista). Trabajaba desde los 12 a&#241;os, tras la muerte de su padre, para ayudar a mantener a su familia, que contaba con 8 hermanos m&#225;s, 4 menores que ella. Militante del PCE, tras la guerra, fue la responsable femenina del partido en Madrid. Fue detenida el &lt;A title="16 de mayo" href="http://es.wikipedia.org/wiki/16_de_mayo"&gt;16 de mayo&lt;/A&gt; de &lt;A title=1939 href="http://es.wikipedia.org/wiki/1939"&gt;1939&lt;/A&gt;.

&lt;B&gt;Martina Barroso Garc&#237;a&lt;/B&gt; (24 a&#241;os, modista). Al acabar la guerra empez&#243; a participar en la organizaci&#243;n de las JSU de Chamart&#237;n. Iba al abandonado frente de la Ciudad Universitaria a buscar armas y municiones (lo que estaba prohibido). Se conservan algunas de las cartas originales que escribi&#243; a su novio y a su familia desde la prisi&#243;n.

&lt;B&gt;Blanca Brisac V&#225;zquez&lt;/B&gt; (29 a&#241;os, pianista). La mayor de las trece. Ten&#237;a un hijo. No ten&#237;a ninguna militancia pol&#237;tica. Era cat&#243;lica y votante de las derechas. Fue detenida por relacionarse con un m&#250;sico perteneciente al Partido Comunista. Escribi&#243; una carta a su hijo la madrugada del &lt;A title="5 de agosto" href="http://es.wikipedia.org/wiki/5_de_agosto"&gt;5 de agosto&lt;/A&gt; de 1939, que le fue entregada por su familia (todos de derechas) 16 a&#241;os despu&#233;s. La carta aun se conserva.

&lt;B&gt;Pilar Bueno Ib&#225;&#241;ez&lt;/B&gt; (27 a&#241;os, modista). Al iniciarse la guerra se afili&#243; al PCE y trabaj&#243; como voluntaria en las casas-cuna (donde se recog&#237;a a hu&#233;rfanos y a hijos de milicianos que iban al frente). Fue nombrada secretaria de organizaci&#243;n del radio Norte. Al acabar la guerra se encarg&#243; de la reorganizaci&#243;n del PCE en ocho sectores de Madrid. Fue detenida el 16 de mayo de 1939.

&lt;B&gt;Julia Conesa Conesa&lt;/B&gt; (19 a&#241;os, modista). Nacida en &lt;A title=Oviedo href="http://es.wikipedia.org/wiki/Oviedo"&gt;Oviedo&lt;/A&gt;. Viv&#237;a en Madrid con su madre y sus dos hermanas. Una de ellas muri&#243; de pena (por la muerte de su novio en las guerrillas) estando ella detenida. Se afili&#243; a las JSU por las instalaciones deportivas que presentaban a finales de 1937 donde se ocup&#243; de la monitorizaci&#243;n de estas. Pronto se emple&#243; como cobradora de tranv&#237;as, ya que su familia necesitaba dinero, y dej&#243; el contacto con las JSU. Fue detenida en mayo de 1939 siendo denunciada por un compa&#241;ero de su "novio". La detuvieron cosiendo en su casa.

&lt;B&gt;Adelina Garc&#237;a Casillas&lt;/B&gt; (19 a&#241;os). Militante de las JSU. Hija de un guardia civil viudo. Le mandaron una carta a su casa afirmando que s&#243;lo quer&#237;an hacerle un interrogatorio rutinario. Se present&#243; de manera voluntaria, pero no regres&#243; a su casa. Ingres&#243; en prisi&#243;n el 18 de mayo de 1939.

&lt;B&gt;Elena Gil Olaya&lt;/B&gt; (20 a&#241;os). Ingres&#243; en las JSU en 1937. Al acabar la guerra comenz&#243; a trabajar en el &lt;A class=new title="Grupo de Chamart&#237;n (a&#250;n no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Grupo_de_Chamart%C3%ADn&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;grupo de Chamart&#237;n&lt;/A&gt;.

&lt;B&gt;Virtudes Gonz&#225;lez Garc&#237;a&lt;/B&gt; (18 a&#241;os, modista). Amiga de Mar&#237;a del Carmen Cuesta (15 a&#241;os, perteneciente a las JSU y superviviente de la prisi&#243;n de Ventas). En 1936 se afili&#243; a las JSU, donde conoci&#243; a &lt;A class=new title="Vicente Ollero (a&#250;n no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicente_Ollero&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Vicente Ollero&lt;/A&gt;, que termin&#243; siendo su novio. Fue detenida el 16 de mayo de 1939 denunciada por un compa&#241;ero suyo bajo tortura.

&lt;B&gt;Ana L&#243;pez Gallego&lt;/B&gt; (21 a&#241;os, modista). Militante de las JSU. Fue secretaria del radio de Chamart&#237;n durante la Guerra. Su novio, que tambi&#233;n era comunista, le propuso irse a &lt;A title=Francia href="http://es.wikipedia.org/wiki/Francia"&gt;Francia&lt;/A&gt;, pero ella decidi&#243; quedarse con sus tres hermanos menores en &lt;A title=Madrid href="http://es.wikipedia.org/wiki/Madrid"&gt;Madrid&lt;/A&gt;. Fue detenida el 16 de mayo, pero no fue llevada a la &lt;A class=mw-redirect title="C&#225;rcel de Ventas" href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1rcel_de_Ventas"&gt;c&#225;rcel de Ventas&lt;/A&gt; hasta el 6 de junio. Se cuenta que no muri&#243; en la primera descarga y que pregunt&#243; "&#191;Es que a mi no me matan?".

&lt;B&gt;Joaquina L&#243;pez Laffite&lt;/B&gt; (23 a&#241;os). En septiembre de 1936 se afili&#243; a las JSU. Se le encomend&#243; la secretar&#237;a femenina del &lt;A class=new title="Comit&#233; Provincial (a&#250;n no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Comit%C3%A9_Provincial&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Comit&#233; Provincial&lt;/A&gt; clandestino. Fue denunciada por &lt;A class=new title="Severino Rodr&#237;guez (a&#250;n no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Severino_Rodr%C3%ADguez&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Severino Rodr&#237;guez&lt;/A&gt; (n&#250;mero dos en las JSU). La detuvieron el 18 de abril de 1939 en su casa, junto a sus hermanos. La llevaron a un chalet. La acusaron de ser comunista, pero ignoraban el cargo que ostentaba. Joaquina reconoci&#243; su militancia durante la guerra, pero no la actual. No fue conducida a Ventas hasta el 3 de junio, a pesar de ser de las primeras detenidas.

&lt;B&gt;Dionisia Manzanero Salas&lt;/B&gt; (20 a&#241;os, modista). Se afili&#243; al Partido Comunista en abril de 1938 despu&#233;s de que un ob&#250;s matara a su hermana y a unos chicos que jugaban en un descampado. Al acabar la guerra fue el enlace entre los dirigentes comunistas en Madrid. Fue detenida el 16 de mayo de 1939.

&lt;B&gt;Victoria Mu&#241;oz Garc&#237;a&lt;/B&gt; (18 a&#241;os). Se afili&#243; con 15 a&#241;os a las JSU. Pertenec&#237;a al grupo de Chamart&#237;n. Era la hermana de Gregorio Mu&#241;oz, responsable militar del grupo del sector de Chamartin de la Rosa. Lleg&#243; a Ventas el &lt;A title="6 de junio" href="http://es.wikipedia.org/wiki/6_de_junio"&gt;6 de junio&lt;/A&gt; de 1939.

&lt;B&gt;Luisa Rodriguez de la Fuente&lt;/B&gt; (18 a&#241;os, sastra). Entr&#243; en las JSU en 1937 sin ocupar ning&#250;n cargo. Le propusieron crear un grupo, pero no hab&#237;a convencido aun a nadie m&#225;s que a su primo cuando la detuvieron. Reconoci&#243; su militancia durante la guerra, pero no la actual. En abril la trasladaron a Ventas, siendo la primera de las Trece Rosas en entrar en la prisi&#243;n.

&lt;A id=Literatura name=Literatura&gt;&lt;/A&gt;

&lt;/DIV&gt; &lt;H3&gt;&lt;SPAN class=mw-headline&gt;Literatura&lt;/SPAN&gt; &lt;/H3&gt; &lt;DIV&gt;Aunque ya en &lt;A title=1985 href="http://es.wikipedia.org/wiki/1985"&gt;1985&lt;/A&gt; el suceso fue investigado por el periodista Jacobo Garc&#237;a, fue el escritor &lt;A title="Jes&#250;s Ferrero" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jes%C3%BAs_Ferrero"&gt;Jes&#250;s Ferrero&lt;/A&gt; quien al novelarlo en su libro &lt;I&gt;Las trece rosas&lt;/I&gt; (Siruela, 2003, &lt;A class=internal href="http://es.wikipedia.org/wiki/Especial:FuentesDeLibros/8478446761"&gt;ISBN 84-7844-676-1&lt;/A&gt;) volvi&#243; a despertar el inter&#233;s en su memoria. Un a&#241;o despu&#233;s, en &lt;A title=2004 href="http://es.wikipedia.org/wiki/2004"&gt;2004&lt;/A&gt;, los realizadores Ver&#243;nica Vigil y Jos&#233; Mar&#237;a Almela dirigieron un documental sobre los sucesos, &lt;I&gt;Que mi nombre no se borre de la historia&lt;/I&gt;, cuyo t&#237;tulo es la &#250;ltima frase de una de las condenadas en una carta dirigida a sus familiares. En ese mismo a&#241;o apareci&#243; el libro &#171;Trece Rosas Rojas&#187; (no ficci&#243;n), del periodista Carlos L&#243;pez Fonseca (Temas de Hoy, 2004, &lt;A class=internal href="http://es.wikipedia.org/wiki/Especial:FuentesDeLibros/848460361X"&gt;ISBN 84-8460-361-X&lt;/A&gt;), en el que se documentan los sucesos relativos a los intentos de reorganizaci&#243;n de las JSU y la captura, encarcelamiento y ejecuci&#243;n de las Trece Rosas. Durante 2006, la periodista y escritora &lt;A title="&#193;ngeles L&#243;pez" href="http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngeles_L%C3%B3pez"&gt;&#193;ngeles L&#243;pez&lt;/A&gt;, public&#243; "Martina, la rosa n&#250;mero trece" (&lt;A class=internal href="http://es.wikipedia.org/wiki/Especial:FuentesDeLibros/8432296724"&gt;ISBN 84-322-9672-4&lt;/A&gt;), centrada en la historia de Martina Barroso, una de las "rosas", y a medio camino entre la novela y el rigor hist&#243;rico.

En enero de 2004 Juli&#225;n Fern&#225;ndez del Pozo escribi&#243; el poema titulado &lt;I&gt;Homenaje a las Trece Rosas&lt;/I&gt; en su honor.&lt;SUP class=reference id=cite_ref-0&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_note-0"&gt;&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;[&lt;/SPAN&gt;1&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;&lt;/SUP&gt;

&lt;A id=Espect.C3.A1culos name=Espect.C3.A1culos&gt;&lt;/A&gt;

&lt;/DIV&gt; &lt;H3&gt;&lt;SPAN class=mw-headline&gt;Espect&#225;culos&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=editsection style="FONT-WEIGHT: normal; FONT-SIZE: small; MARGIN-LEFT: 0px; cssFloat: none"&gt;[&lt;A title="Editar secci&#243;n: Espect&#225;culos" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Las_Trece_Rosas&amp;amp;action=edit&amp;amp;section=5"&gt;editar&lt;/A&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/H3&gt; &lt;DIV&gt;En 2005 la compa&#241;&#237;a de danza &lt;A title=Arrieritos href="http://es.wikipedia.org/wiki/Arrieritos"&gt;Arrieritos&lt;/A&gt; crea un espect&#225;culo homenaje a esas mujeres. El 2007 el espect&#225;culo llamado "13 Rosas" es galardonado con dos &lt;A class=mw-redirect title="Premios Max de las Artes Esc&#233;nicas" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Premios_Max_de_las_Artes_Esc%C3%A9nicas"&gt;Premios Max de las Artes Esc&#233;nicas&lt;/A&gt; , Mejor coreograf&#237;a y Mejor Espect&#225;culo de Danza.

&lt;A id=Filmograf.C3.ADa name=Filmograf.C3.ADa&gt;&lt;/A&gt;

&lt;/DIV&gt; &lt;H3&gt;&lt;SPAN class=mw-headline&gt;Filmograf&#237;a&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=editsection style="FONT-WEIGHT: normal; FONT-SIZE: small; MARGIN-LEFT: 0px; cssFloat: none"&gt;[&lt;A title="Editar secci&#243;n: Filmograf&#237;a" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Las_Trece_Rosas&amp;amp;action=edit&amp;amp;section=6"&gt;editar&lt;/A&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/H3&gt; &lt;DIV&gt;En 2006, &lt;A title="Emilio Mart&#237;nez L&#225;zaro" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Mart%C3%ADnez_L%C3%A1zaro"&gt;Emilio Mart&#237;nez L&#225;zaro&lt;/A&gt; comenz&#243; el rodaje de una pel&#237;cula basada en el libro de Carlos L&#243;pez Fonseca protagonizada por &lt;A title="Pilar L&#243;pez de Ayala" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pilar_L%C3%B3pez_de_Ayala"&gt;Pilar L&#243;pez de Ayala&lt;/A&gt;, &lt;A title="Ver&#243;nica S&#225;nchez" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ver%C3%B3nica_S%C3%A1nchez"&gt;Ver&#243;nica S&#225;nchez&lt;/A&gt; y &lt;A title="Nadia de Santiago" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Nadia_de_Santiago"&gt;Nadia de Santiago&lt;/A&gt;, &lt;I&gt;&lt;A class=mw-redirect title="Trece Rosas (pel&#237;cula)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Trece_Rosas_(pel%C3%ADcula)"&gt;Trece Rosas&lt;/A&gt;&lt;/I&gt;.&lt;SUP class=reference id=cite_ref-1&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_note-1"&gt;&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;[&lt;/SPAN&gt;2&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;&lt;/SUP&gt; Su estreno tuvo lugar el 19 de octubre de 2007. Fue preseleccionada por la Academia del Cine espa&#241;ola como posible candidata a los premios Oscar de Hollywood, sin conseguir ser finalmente la elegida para representar a Espa&#241;a (lo fue &lt;I&gt;&lt;A title="El orfanato" href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_orfanato"&gt;El orfanato&lt;/A&gt;').&lt;/I&gt;

&lt;A id=Homenajes name=Homenajes&gt;&lt;/A&gt;

&lt;/DIV&gt; &lt;H3&gt;&lt;SPAN class=mw-headline&gt;Homenajes&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=editsection style="FONT-WEIGHT: normal; FONT-SIZE: small; MARGIN-LEFT: 0px; cssFloat: none"&gt;[&lt;A title="Editar secci&#243;n: Homenajes" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Las_Trece_Rosas&amp;amp;action=edit&amp;amp;section=7"&gt;editar&lt;/A&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/H3&gt; &lt;DIV&gt;La Fundaci&#243;n Domingo Malag&#243;n, el PCE, la Fundaci&#243;n Trece Rosas as&#237; como diversas asociaciones de recuperaci&#243;n de la memoria hist&#243;rica vienen participando cada 5 de agosto en un homenaje a las Trece Rosas,&lt;SUP class=reference id=cite_ref-2&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_note-2"&gt;&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;[&lt;/SPAN&gt;3&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;&lt;/SUP&gt; &lt;SUP class=reference id=cite_ref-3&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_note-3"&gt;&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;[&lt;/SPAN&gt;4&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;&lt;/SUP&gt; &lt;SUP class=reference id=cite_ref-4&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_note-4"&gt;&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;[&lt;/SPAN&gt;5&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;&lt;/SUP&gt; &lt;SUP class=reference id=cite_ref-5&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_note-5"&gt;&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;[&lt;/SPAN&gt;6&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;&lt;/SUP&gt; que tiene lugar desde 1988, a&#241;o en que coloc&#243; una placa conmemorativa en el lugar donde fueron fusiladas.

En 2005 se cre&#243; la Fundaci&#243;n Trece Rosas, vinculada al PSOE y presidida por el diputado socialista &lt;A class=mw-redirect title="Jos&#233; Carmelo Cepeda Garc&#237;a" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Carmelo_Cepeda_Garc%C3%ADa"&gt;Jos&#233; Cepeda&lt;/A&gt;, con el objetivo de profundizar "en la igualdad y la justicia social".&lt;SUP class=reference id=cite_ref-6&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_note-6"&gt;&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;[&lt;/SPAN&gt;7&lt;SPAN class=corchete-llamada&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/A&gt;&lt;/SUP&gt;

En mayo de 2006 se inaugur&#243; en &lt;A title=Getafe href="http://es.wikipedia.org/wiki/Getafe"&gt;Getafe&lt;/A&gt; la Fuente de las Trece Rosas. Est&#225; situada en la confluencia de las Avenidas de Espa&#241;a y de Juan de Borb&#243;n. Est&#225; compuesta por trece grupos de chorros de agua. Cada uno de ellos cuenta con una escultura de acero que simboliza una vida truncada en la que est&#225; insertada una rosa y el nombre encastrado de cada una de las trece mujeres.

&lt;A id=Referencias name=Referencias&gt;&lt;/A&gt;

&lt;/DIV&gt; &lt;H2&gt;&lt;SPAN class=mw-headline&gt;Referencias&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=editsection style="FONT-WEIGHT: normal; FONT-SIZE: small; MARGIN-LEFT: 0px; cssFloat: none"&gt;[&lt;A title="Editar secci&#243;n: Referencias" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Las_Trece_Rosas&amp;amp;action=edit&amp;amp;section=8"&gt;editar&lt;/A&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/H2&gt; &lt;DIV class="listaref references-small"&gt; &lt;OL class=references&gt; &lt;LI id=cite_note-0&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_ref-0"&gt;&#8593;&lt;/A&gt; &lt;A class="external text" title=http://lavozdormida.blogia.com/2004/090103-trece-rosas-julian-fernandez-del-pozo.php href="http://lavozdormida.blogia.com/2004/090103-trece-rosas-julian-fernandez-del-pozo.php" rel=nofollow&gt;Poema en memoria de las Trece Rosas&lt;/A&gt;  &lt;LI id=cite_note-1&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_ref-1"&gt;&#8593;&lt;/A&gt; &lt;A class="external text" title=http://es.news.yahoo.com/03082006/4/emilio-martinez-lazaro-convierte-heroinas-13-rosas-pelicula-mezclara-realidad.html href="http://es.news.yahoo.com/03082006/4/emilio-martinez-lazaro-convierte-heroinas-13-rosas-pelicula-mezclara-realidad.html" rel=nofollow&gt;Emilio Mart&#237;nez-L&#225;zaro convierte en hero&#237;nas a 'Las 13 rosas', en una pel&#237;cula que mezclar&#225; realidad y ficci&#243;n&lt;/A&gt; en Yahoo! Espa&#241;a Noticias  &lt;LI id=cite_note-2&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_ref-2"&gt;&#8593;&lt;/A&gt; &lt;A class="external text" title=http://www.nodo50.org/piratasdecomisiones/13%20ROSAS.htm href="http://www.nodo50.org/piratasdecomisiones/13%20ROSAS.htm" rel=nofollow&gt;Acto de homenaje a las Trece Rosas en el Cementerio de la Almudena (Madrid) el 8 de marzo de 2006&lt;/A&gt;  &lt;LI id=cite_note-3&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_ref-3"&gt;&#8593;&lt;/A&gt; &lt;A class="external text" title=http://www.youtube.com/watch?v=kgtOQF6tgnw href="http://www.youtube.com/watch?v=kgtOQF6tgnw" rel=nofollow&gt;Homenaje celebrado el d&#237;a 8 de marzo de 2006&lt;/A&gt;  &lt;LI id=cite_note-4&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_ref-4"&gt;&#8593;&lt;/A&gt; &lt;A class="external text" title=http://www.youtube.com/watch?v=ExmTE2sX_ZE href="http://www.youtube.com/watch?v=ExmTE2sX_ZE" rel=nofollow&gt;Homenaje Cementerio del Este. Madrid, 7 de marzo de 2007&lt;/A&gt;  &lt;LI id=cite_note-5&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_ref-5"&gt;&#8593;&lt;/A&gt; &lt;A class="external text" title=http://www.youtube.com/watch?v=g7Ovzdcc5eA href="http://www.youtube.com/watch?v=g7Ovzdcc5eA" rel=nofollow&gt;Homenaje a las Trece Rosas. Madrid, 5 de agosto de 2007&lt;/A&gt;  &lt;LI id=cite_note-6&gt;&lt;A title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Trece_Rosas#cite_ref-6"&gt;&#8593;&lt;/A&gt; &lt;A class="external text" title=http://www.youtube.com/watch?v=50_Em_bfFw8 href="http://www.youtube.com/watch?v=50_Em_bfFw8" rel=nofollow&gt;Declaraciones del presidente de la Fundaci&#243;n Trece Rosas. Homenaje en Madrid el 5 de agosto 2006&lt;/A&gt; &lt;/LI&gt;&lt;/OL&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;A id=Enlaces_externos name=Enlaces_externos&gt;&lt;/A&gt; &lt;DIV&gt;

&lt;/DIV&gt; &lt;H2&gt;&lt;SPAN class=mw-headline&gt;Enlaces externos&lt;/SPAN&gt; &lt;SPAN class=editsection style="FONT-WEIGHT: normal; FONT-SIZE: small; MARGIN-LEFT: 0px; cssFloat: none"&gt;[&lt;A title="Editar secci&#243;n: Enlaces externos" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Las_Trece_Rosas&amp;amp;action=edit&amp;amp;section=9"&gt;editar&lt;/A&gt;]&lt;/SPAN&gt;&lt;/H2&gt; &lt;DIV&gt; &lt;UL&gt; &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.elpais.es/articulo/elpepspor/20051211elpepspor_4/Tes/portada/corta/vida/trece/rosas href="http://www.elpais.es/articulo/elpepspor/20051211elpepspor_4/Tes/portada/corta/vida/trece/rosas" rel=nofollow&gt;&#171;La corta vida de trece rosas&#187;, reportaje en el diario &lt;I&gt;El Pa&#237;s&lt;/I&gt;&lt;/A&gt;, 11 de diciembre de 2005;  &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.elmundo.es/cronica/2004/444/1082380605.html href="http://www.elmundo.es/cronica/2004/444/1082380605.html" rel=nofollow&gt;13 rosas &#171;rojas&#187; fusiladas por el franquismo&lt;/A&gt;, cr&#243;nica del diario &lt;A title="El Mundo (Espa&#241;a)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_Mundo_(Espa%C3%B1a)"&gt;El Mundo&lt;/A&gt;, 18 de abril de 2004;  &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.cefid.uab.es/files/comunicIII-3.pdf href="http://www.cefid.uab.es/files/comunicIII-3.pdf" rel=nofollow&gt;Las trece rosas, agosto de 1939: un di&#225;logo entre el documento y la fuente oral&lt;/A&gt;, de Fernando Hern&#225;ndez Holgado (pg. 36-45)  &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.guardiaciviladgc.com/portalw/modules/news/article.php?storyid=13008 href="http://www.guardiaciviladgc.com/portalw/modules/news/article.php?storyid=13008" rel=nofollow&gt;13 rosas. &#191;Qui&#233;n asesin&#243; realmente al comandante Isaac Gabald&#243;n, hija y ch&#243;fer?&lt;/A&gt;  &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.elpais.com/articulo/narrativa/Ferrero/_Jesus/olvido/Espana/ha/sido/aterrador/elpbabnar/20030315elpbabnar_18/Tes href="http://www.elpais.com/articulo/narrativa/Ferrero/_Jesus/olvido/Espana/ha/sido/aterrador/elpbabnar/20030315elpbabnar_18/Tes" rel=nofollow&gt;Entrevista con Jes&#250;s Ferrero, autor &lt;I&gt;Las Trece Rosas&lt;/I&gt;&lt;/A&gt; (suplemento Babelia del diario &lt;A class=mw-redirect title="El Pa&#237;s (Espa&#241;a)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_Pa%C3%ADs_(Espa%C3%B1a)"&gt;El Pa&#237;s&lt;/A&gt;, 15 de marzo de 2003);  &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.elmundo.es/elmundolibro/2004/05/17/historia/1084808399.html href="http://www.elmundo.es/elmundolibro/2004/05/17/historia/1084808399.html" rel=nofollow&gt;Rese&#241;a de &lt;I&gt;Trece Rosas Rojas&lt;/I&gt;&lt;/A&gt;, de Carlos Fonseca (diario &lt;A title="El Mundo (Espa&#241;a)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_Mundo_(Espa%C3%B1a)"&gt;El Mundo&lt;/A&gt;, 17 de mayo de 2004);  &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/jesusferrero/obra/13rosas.html href="http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/jesusferrero/obra/13rosas.html" rel=nofollow&gt;Rese&#241;a de &lt;I&gt;Las Trece Rosas&lt;/I&gt;&lt;/A&gt; (Clubcultura.com; incluye un adelanto de la novela);  &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.deflamenco.com/noticias/verArticulo.jsp?codigo=FLA%7C1326 href="http://www.deflamenco.com/noticias/verArticulo.jsp?codigo=FLA%7C1326" rel=nofollow&gt;Rese&#241;a del espect&#225;culo de danza &lt;I&gt;13 Rosas&lt;/I&gt;&lt;/A&gt; (deflamenco.com);  &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.las13rosas.com/ href="http://www.las13rosas.com/" rel=nofollow&gt;P&#225;gina oficial de la pel&#237;cula &lt;I&gt;13 rosas&lt;/I&gt;&lt;/A&gt; (las13rosas.com);  &lt;LI&gt;&lt;A class="external text" title=http://www.um.es/tonosdigital/znum14/secciones/estudios-4-13rosas.htm href="http://www.um.es/tonosdigital/znum14/secciones/estudios-4-13rosas.htm" rel=nofollow&gt;Art&#237;culo comparando la novela de Ferrero y el libro de Fonseca, por Jaime C&#233;spedes, Universidad Par&#237;s 10&lt;/A&gt; 


-
&lt;/LI&gt;&lt;/UL&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;P style="TEXT-ALIGN: center" align=center&gt; 

</body>
    <closed-comments type="boolean"></closed-comments>
    <closed-trackbacks type="boolean"></closed-trackbacks>
    <comments-count type="integer">0</comments-count>
    <created-at type="datetime">2009-08-04T17:38:16Z</created-at>
    <date type="datetime">2009-08-04T17:35:00Z</date>
    <id type="integer">359007</id>
    <last-comment-date type="datetime"></last-comment-date>
    <myfile-id type="integer"></myfile-id>
    <nicetitle>dema-es-complixen-70-anys-l-execucio-madrid-las-trece</nicetitle>
    <published-at type="datetime">2009-08-04T17:38:16Z</published-at>
    <site-id type="integer">1</site-id>
    <status type="integer">1</status>
    <title>Dem&#224; es compleixen 70 anys de l'assassinat a Madrid de Las Trece Rosas. Que llur nom no s'esborri de la hist&#242;ria!</title>
    <updated-at type="datetime">2009-08-04T18:00:51Z</updated-at>
  </post>
  <post>
    <IP type="integer">0.0.0.0</IP>
    <author-id type="integer">27239</author-id>
    <blog-id type="integer">16893</blog-id>
    <body>&lt;STRONG&gt;&lt;A class=grande href="http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article287"&gt;&lt;STRONG&gt;&lt;/STRONG&gt;Inauguraci&#243; a Paterna del Memorial dedicat als afusellats i afusellades pel franquisme&lt;/A&gt;&lt;A class=grande href="http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article287"&gt;&lt;/STRONG&gt;&lt;/A&gt;

  

 Despr&#233;s de 4 anys de lluita i tr&#224;mits. Recull de premsa, parlaments i fotos de l&#8217;acte



 &lt;H5 class=autoresart&gt;El F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224; volem agrair el seu recolzament a tants com ens han ajudat en estos 4 anys de lluita: persones a t&#237;tol individual, familiars, associacions i entitats, al Ministeri de la Presid&#232;ncia del Goven que ha finan&#231;at el projecte, a l&#8217;actual Ajuntament de Paterna que ha donat els permisos i la col&#8226;laboraci&#243; necessaris, als treballadors de l&#8217;empresa Andana industrial, a Manolo Vidal, arquitecte del projecte i a Antoni Mir&#243;, autor del Memorial, que ha fet, de forma solid&#224;ria i desinteressada, una obra amb la suficient dignitat perqu&#232; estiga a l&#8217;altura de les persones a qui est&#224; dedicada. A tots, moltes gr&#224;cies
&lt;/H5&gt; 

 &lt;DIV class="spip_document_613 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=331 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_corona.jpg" width=500&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;Isabel Rico i Vicente Mu&#241;iz, fills dels afusellats Federico Rico, &#192;gueda Campos i Amando Mu&#241;iz&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class="spip_document_614 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=481 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_paternaFantastica.jpg" width=360&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;Part alta del Memorial&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class="spip_document_615 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=482 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_Memobajo.jpg" width=300&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;part baixa del Memorial&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class="spip_document_617 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=331 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_xulotambien.jpg" width=500&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class="spip_document_619 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=331 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_enescenarioIsaVicent.jpg" width=500&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;Isabel i Vicente&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class="spip_document_620 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=480 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_paternaPobles.jpg" width=359&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;localitats d&#8217;oritge dels afusellats&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class="spip_document_622 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=333 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_anteMonol.jpg" width=500&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;Isabel i Vicente. Ofrena als afusellats&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class="spip_document_623 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=750 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_todosen_Mono.jpg" width=500&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;Maria Conca, Toni Pastor, Pep Guia, Eliseu Climent, Manolo Vidal, Empar Salvador i Antoni Mir&#243;&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009041900_19_579836__Comunitat-Valenciana-Paterna-cicatriza-heridas"&gt;Levante-EMV&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;Paterna cicatriza sus heridas&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;Inauguran un monolito frente a las fosas comunes del cementerio en memoria de los fusilados

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://comunidad.levante-emv.com/galeria-multimedia/Comunitat-Valenciana/Monolito-dedicado-fusilados-republicanos-Paterna/5050/1.html"&gt;Galer&#237;a de fotos del monolito. Diario LEVANTE&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;Paco Cerd&#224;&lt;/STRONG&gt;, Paterna. Domingo 19 de abril de 2009

 &lt;P class=spip&gt;Vicente Mu&#241;iz ten&#237;a seis a&#241;os cuando sus padres fueron fusilados en Paterna el 5 de abril de 1941 por orden del r&#233;gimen franquista. &#201;l y su hermanito Jos&#233; Antonio fueron a parar al orfanato religioso de San Francisco Javier de Campanar, donde pasaron internados entre monjas crueles hasta los 17 a&#241;os. El estigma y el dolor nunca cesaron. Ayer, no obstante, Vicente vio por fin "restituida la dignidad" y "cicatrizada aquella herida" con el monolito inaugurado frente a las fosas comunes del cementerio de Paterna, donde yacen sus padres Amando y &#193;gueda.

 &lt;P class=spip&gt;El monumento, de ocho metros de altura, est&#225; dedicado a la memoria de los m&#225;s de 2.200 fusilados en Paterna por la represi&#243;n franquista en la posguerra y fue inaugurado en un emotivo acto al que asistieron m&#225;s de 300 personas.

 &lt;P class=spip&gt;Todos oyeron el desgarrador testimonio narrado por C&#232;lia Chofre. A C&#232;lia le mataron a sus dos abuelos. Uno, alcalde de Riola, falleci&#243; a causa de las torturas sufridas en la c&#225;rcel Modelo de Valencia. El otro, Federico Rico, fue fusilado en Paterna. Cuando sus familiares acudieron a recoger el cad&#225;ver al pared&#243;n del camposanto se encontraron con "una pila de cuerpos amontonados de la que sal&#237;a un r&#237;o de sangre que corr&#237;a por el cementerio". Aquellos cad&#225;veres eran, en palabras del poema de Vicent Andr&#233;s Estell&#233;s inscrito en el monolito de Paterna, "els morts de fredes matinades/els morts de les nits tenebroses/els assassinats de la terra".

 &lt;P class=spip&gt;Desde la tarima instalada junto al monumento -dise&#241;ado por el artista alcoyano Antoni Mir&#243; y el arquitecto Manolo Vidal-, tambi&#233;n tom&#243; la palabra Toni Pastor, otro nieto de represaliados. Sus dos abuelos fueron condenados en juicios sumar&#237;simos, fusilados en Paterna y enterrados en las fosas comunes de su cementerio. Pastor verbaliz&#243; el sentimiento de muchos presentes: Aunque a sus familiares les imputaron delitos falsos, dijo, "nosotros siempre hemos sabido la verdad: que eran buenas personas, personas de honor y ciudadanos dem&#243;cratas. No est&#225;n solos. Nosotros ocupamos su lugar. Tampoco lo perdieron todo ni lucharon en balde porque nosotros estamos hoy aqu&#237;. Somos y seremos la memoria del futuro", concluy&#243; Toni Pastor antes de que sonara la muixeranga y se irguieran los primeros pu&#241;os entre el p&#250;blico.

 &lt;P class=spip&gt;Con orgullo lo hac&#237;a a sus 92 a&#241;os Josep Canal. Vecino de Olot, Josep Canal combati&#243; en la guerra, fue encarcelado por las autoridades franquistas y despu&#233;s huy&#243; a Valencia porque en Catalu&#241;a no le permit&#237;an estudiar Derecho. El 28 de marzo de 1941 &#233;l mismo fue al pared&#243;n de Paterna a recoger el cad&#225;ver de su &#237;ntimo amigo y fiscal en la Rep&#250;blica Enric Dom&#233;nech Solis. "Esto del monumento est&#225; muy bien y se est&#225; haciendo por todos sitios -afirma desde sus silla de ruedas Josep Canal-, pero a&#250;n tenemos al Rey, que es el heredero de Franco. Hace falta reivindicar aquella II Rep&#250;blica y convocar un plebiscito para que la gente decida".

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;Por una "rehabilitaci&#243;n integral"&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;El acto, dirigido por la periodista de Radio 9 Reyes Juan, tuvo una &#250;ltima ponente. Empar Salvador, presidenta del F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224; -impulsora del monolito- inst&#243; a seguir luchando "para conseguir la rehabilitaci&#243;n integral" de los fusilados en la posguerra y sus familiares. Por un lado, con la revisi&#243;n de los juicios y la anulaci&#243;n de las sentencias. Y por el otro, con "la aplicaci&#243;n de la ley a los responsables y colaboradores de esos cr&#237;menes", se&#241;al&#243;. Esos cr&#237;menes los retrata Estell&#233;s en cuatro versos inscritos en el monolito. "Vora el barranc del Carraixet/hi ha un taronger d&#8217;amargues branques:/penja una collita de m&#224;rtirs/d&#8217;una mort amarada i pobra". Aquella infame collita, desde ayer, en Paterna se ha vuelto un poco menos dolorosa.

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;VilaWeb&lt;/STRONG&gt;, DISSABTE, 18/04/2009 - 17:00h

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;Sentit homenatge a les v&#237;ctimes de la repressi&#243; franquista al cementiri de Paterna&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;Hi participen m&#233;s d&#8217;un miler de persones&lt;/STRONG&gt; &#183; Dem&#224; es far&#224; un altre acte al cementiri de Val&#232;ncia

 &lt;P class=spip&gt;Aquest migdia s&#8217;ha inaugurat, al cementiri de Paterna (Horta), un memorial dedicat als milers de v&#237;ctimes de la repressi&#243; franquista, obra d&#8217; Antoni Mir&#243;. M&#233;s d&#8217;un miler de persones, segons els organitzadors, han participat a l&#8217;acte d&#8217;homenatge que Ampar Salvador, del F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;, ha valorat molt positivament. Tot i aix&#242;, segons ha dit a VilaWeb, encara queda molta feina per fer just&#237;cia amb les v&#237;ctimes del franquisme.

 &lt;DIV class="spip_document_621 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=225 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_paternayvalencia_040.jpg" width=300&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;l&#8217;alcalde en funcions de Paterna durant la seua intervenci&#243;&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;P class=spip&gt;Empar Salvador ha dit que calia canviar la llei de la mem&#242;ria hist&#242;rica per tal de fer just&#237;cia amb les v&#237;ctimes i perqu&#232; tal com &#233;s ara garanteix la impunitat dels repressors. A m&#233;s per&#242;, ha dit que tamb&#233; calia lluitar perqu&#232; s&#8217;apliquessin d&#8217;altres lleis que ja s&#243;n vigents i ignorades.

 &lt;P class=spip&gt;A l&#8217;acte hi ha parlat n&#233;ts i fills d&#8217;afusellats. C&#232;lia Chofre i Toni Pastor, que en s&#243;n n&#233;ts han dit unes paraules i Isabel Rico i Vicente Mu&#241;iz, que en s&#243;n fills, han fet una ofrena de flors. A m&#233;s a m&#233;s, les colles de dol&#231;ainers i tabaleters Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Al&#237; de la Malva-Rosa i la banda de m&#250;sica de la Societat Coral el Micalet hi ha tocat unes quantes can&#231;ons. L&#8217;acte l&#8217;ha condu&#239;t la periodista Reis Juan.

 &lt;P class=spip&gt;Des de feia m&#233;s de quatre anys, el F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224; intentava d&#8217;aconseguir un memorial per a recordar els milers i de republicans. El memorial que s&#8217;inaugura avui &#233;s una monument d&#8217;acer i de coure que mesura vuit metres d&#8217;alt i dos i mig d&#8217;ample. En la part superior, gravat en l&#224;ser, hi ha el dibuix que Antoni Mir&#243; ha dissenyat. Com que no se sap del cert el nombre exacte d&#8217;afusellats a Paterna, no hi ha cap nom, per&#242; s&#237; que hi consten les dues-cents cinquanta-una localitats d&#8217;on eren les v&#237;ctimes. A m&#233;s, tamb&#233; s&#8217;hi han escrit nou estrofes del &#8217;Gran oratori pels morts valencians de la postguerra&#8217;, de Vicent Andr&#233;s Estell&#233;s; uns versos de Miguel Hern&#225;ndez i un text preparat per l&#8217;associaci&#243;.

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3571827"&gt;VilaWeb&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;VilaWeb. Diumenge, 19 d&#8217;abril 2009

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;S&#8217;inaugura a Paterna un memorial dedicat a les v&#237;ctimes de la repressi&#243; franquista&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;Ahir al migdia es va inaugurar, al cementiri de Paterna (Horta), un memorial dedicat als milers de v&#237;ctimes de la repressi&#243; franquista, obra d&#8217; Antoni Mir&#243;. M&#233;s d&#8217;un miler de persones, segons els organitzadors, van participar a l&#8217;acte d&#8217;homenatge que Ampar Salvador, del F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;, va valorar molt positivament. Tot i amb aix&#242;, segons va dir a VilaWeb, encara queda molta feina per fer just&#237;cia amb les v&#237;ctimes del franquisme.

 &lt;P class=spip&gt;Empar Salvador va dir que calia canviar la llei de la mem&#242;ria hist&#242;rica per tal de fer just&#237;cia amb les v&#237;ctimes i perqu&#232; tal i com &#233;s ara garanteix la impunitat dels repressors. A m&#233;s per&#242;, va dir que tamb&#233; calia lluitar perqu&#232; s&#8217;apliquessin d&#8217;altres lleis que ja s&#243;n vigents i ignorades.

 &lt;P class=spip&gt;A l&#8217;acte hi van parlar n&#233;ts i fills d&#8217;afusellats. C&#232;lia Chofre i Toni Pastor, que en s&#243;n n&#233;ts van dir unes paraules i Isabel Rico i Vicente Mu&#241;iz, que en s&#243;n fills, van fer una ofrena de flors. A m&#233;s a m&#233;s, les colles de dol&#231;ainers i tabaleters Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Al&#237; de la Malva-Rosa i la banda de m&#250;sica de la Societat Coral el Micalet va tocat unes quantes can&#231;ons. L&#8217;acte el va conduir la periodista Reis Juan.

 &lt;DIV class="spip_document_618 spip_documents spip_documents_left" style="FLOAT: left; WIDTH: 300px"&gt;&lt;IMG height=449 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_AlcaldeIgnacioGabarda.jpg" width=300&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;P class=spip&gt;Des de feia m&#233;s de quatre anys, el F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224; intentava d&#8217;aconseguir un memorial per a recordar els milers i de republicans. El memorial que s&#8217;inaugur&#224; ahir &#233;s una monument d&#8217;acer i de coure que mesura vuit metres d&#8217;alt i dos i mig d&#8217;ample. En la part superior, gravat en l&#224;ser, hi ha el dibuix que Antoni Mir&#243; ha dissenyat. Com que no se sap del cert el nombre exacte d&#8217;afusellats a Paterna, no hi ha cap nom, per&#242; s&#237; que hi consten les dues-cents cinquanta-una localitats d&#8217;on eren les v&#237;ctimes. A m&#233;s, tamb&#233; s&#8217;hi han escrit nou estrofes del &#8217;Gran oratori pels morts valencians de la postguerra&#8217;, de Vicent Andr&#233;s Estell&#233;s; uns versos de Miguel Hern&#225;ndez i un text preparat per l&#8217;associaci&#243;.

 &lt;P class=spip&gt;Entitats organitzadores

 &lt;P class=spip&gt;Tots dos actes, tant el d&#8217;ahir com el d&#8217;avui, els ha convocats pel F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;, Acci&#243; Cultural del Pa&#237;s Valenci&#224;, Centre Social Terra, Societat Coral el Micalet, Intersindical Valenciana, Esquerra Anti-capitalista, Maulets, Entrepobles, PSAN, Sodepau PV, Alerta Solidaria, Antifeixistes.org, Esquerra Republicana, Comissi&#243; de la Dignitat i Ca Revolta.

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009041800_1_579719__Portada-de-Valencia-Recuerdo-fusilados-Paterna"&gt;Levante-EMV&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;SPAN class="spip_document_616 spip_documents spip_documents_right" style="FLOAT: right"&gt;&lt;IMG height=165 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_pATERNAcANAL.jpg" width=248&gt;&lt;/SPAN&gt; S&#225;bado 18 de abril de 2009 - EFE

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;Recuerdo a los fusilados en Paterna&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;Centenares de personas acuden a la inauguraci&#243;n del monolito

 &lt;P class=spip&gt;EFE Varios centenares de personas han acudido hoy a la inauguraci&#243;n del Memorial dedicado a los fusilados de la represi&#243;n franquista que se ha instalado en el cementerio de la localidad valenciana de Paterna, coincidiendo con el 70 aniversario de la entrada de las tropas franquistas en Valencia.

 &lt;P class=spip&gt;Las entidades F&#242;rum per la Mem&#243;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;, Acci&#243; Cultural del Pa&#237;s Valenci&#224;, Intersindical Valenciana Centre Social Terra y Maulets han estado presentes en la inauguraci&#243;n de este monolito que se ha colocado junto a las fosas comunes que hay en este cementerio.

 &lt;P class=spip&gt;En el acto han intervenido familiares de los fusilados y representantes del F&#242;rum per la Mem&#242;ria, adem&#225;s del propio alcalde de Paterna, Lorenzo Agust&#237;, y despu&#233;s se ha realizado una ofrenda floral y se ha interpretado en Himno de Riego.

 &lt;P class=spip&gt;El monumento, obra del escultor alcoyano Antonio Mir&#243;, representa la imagen de un hombre atado, en cuya base figurar&#225;n los nombres de los 251 municipios de donde proced&#237;an los fusilados que se han documentado en Paterna.

 &lt;P class=spip&gt;En el mural, de 9 metros de altura y que tambi&#233;n incluye versos de poemas de Miguel Hern&#225;ndez y de Vicent Andr&#233;s Estelles, se ha optado por no escribir los nombres de cada una de las v&#237;ctimas porque era imposible saber todas las personas que fueron enterradas en la fosa.

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.lasprovincias.es/valencia/20090418/local/comarcas/centenares-personas-homenajean-fusilados-200904181819.html"&gt;Las Provincias&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;Centenares de personas homenajean a los fusilados durante el franquismo con un monolito en Paterna&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;Este s&#237;mbolo, hecho de hierro y recortado con l&#225;ser, tiene ocho metros de altura y 2,5 de ancho y es una reproducci&#243;n del cuadro &#8217;L&#8217;Home Lligat&#8217; de Antoni Mir&#243;

 &lt;P class=spip&gt;Centenares de personas -m&#225;s de un millar, seg&#250;n la organizaci&#243;n- acudieron hoy al cementerio de Paterna (Valencia) a la celebraci&#243;n de un acto en homenaje a los fusilados durante el franquismo y a los enterrados en las fosas comunes de este camposanto. Este acto se enmarca en los organizados este fin de semana para recordar el 70 aniversario de la entrada de las tropas franquistas en Valencia y del "inicio de una represi&#243;n" con la dictadura posterior a la guerra civil espa&#241;ola.

 &lt;P class=spip&gt;El homenaje tuvo como acto central la inauguraci&#243;n de un memorial, obra del escultor y pintor de Alcoi (Alicante) Antoni Mir&#243;, dedicado a los fusilados durante el franquismo y a los enterrados en las fosas comunes. Este s&#237;mbolo, hecho de hierro y recortado con l&#225;ser, tiene ocho metros de altura y 2,5 de ancho y es una reproducci&#243;n del cuadro &#8217;L&#8217;Home Lligat&#8217;, del mismo autor.

 &lt;P class=spip&gt;Tras el acto, Empar Salvador, la presidenta del F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#225;, una de las entidades organizadoras, explic&#243; a Europa Press que con este tipo de actos persiguen "honrar a nuestros muertos", concretamente a los fusilados durante la dictadura franquista. En este sentido, Salvador indic&#243; que la finalidad del memorial inaugurado hoy es "dejar un recuerdo" para las "v&#237;ctimas del fascismo", as&#237; como que "se sepa lo que nunca debi&#243; suceder". En su opini&#243;n, "conociendo lo que pas&#243; en el pasado" se puede "evitar que vuelva a suceder en el futuro".

 &lt;P class=spip&gt;La conmemoraci&#243;n del 70 aniversario de la entrada de las tropas franquistas en Valencia, que se desarrolla este fin de semana bajo el lema &#8217;70 anys de la repressi&#243; franquista&#8217;, adem&#225;s del acto en Paterna , tambi&#233;n incluye otro en el Cementerio General de Valencia que se celebrar&#225; ma&#241;ana, domingo.

 &lt;P class=spip&gt;Para recordar esta fecha las entidades que respaldan estas convocatorias han elaborado un manifiesto en el que aseguran que la franquista fue "una represi&#243;n tan extensa en el n&#250;mero de afectados y en el tiempo de duraci&#243;n, que sus efectos llegan hasta nuestros d&#237;as". Afirman que fue "brutal" y que provoc&#243; "muchos miles de v&#237;ctimas directas (asesinatos, torturados, represaliados y exiliados), as&#237; como indirectas en sus familiares".

 &lt;P class=spip&gt;En este escrito, destacan que "lo m&#225;s doloroso" es que "las v&#237;ctimas y sus familiares, a&#250;n ahora, 70 a&#241;os despu&#233;s, contin&#250;an esperando verdad, justicia y reparaci&#243;n integral" y advierten de que "la herida seguir&#225; abierta mientras no se consiga esta triple reivindicaci&#243;n". Las organizaciones que han impulsado los homenajes reclaman, en consecuencia, "el reconocimiento legal de la muerte de las v&#237;ctimas del franquismo", dado que "a&#250;n hoy, no est&#225;n oficialmente inscritas como difuntas", subrayan.

 &lt;P class=spip&gt;Estos colectivos estiman, como recoge el manifiesto, que "el reconocimiento legal es el primer paso necesario para el completo conocimiento de la tragedia". Asimismo, exigen "la preservaci&#243;n y dignificaci&#243;n de las fosas comunes del Cementerio General de Valencia como un espacio de memoria de aquella represi&#243;n".

 &lt;P class=spip&gt;&lt;SPAN class="spip_document_611 spip_documents spip_documents_left" style="FLOAT: left"&gt;&lt;IMG height=199 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_Empar.jpg" width=300&gt;&lt;/SPAN&gt; &lt;STRONG class=spip&gt;Parlament d&#8217;Empar Salvador&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;En estos dies, quan fa 70 anys que els franquistes van prendre Val&#232;ncia i hi sembraren el terror i exerciren una repressi&#243; brutal que va portar milers i milers de dem&#242;crates a la mort i a la mis&#232;ria, ac&#237; ens trobem per honrar els nostres morts en un homenatge que &#233;s una mostra de la decidida voluntat que tenim de saber la veritat, de que es fa&#231;a just&#237;cia i d&#8217;aconseguir la reparaci&#243; de totes i cadascuna de les v&#237;ctimes de la repressi&#243; franquista, dels milers i milers de persones que lluitaren pel progr&#233;s i la llibertat.

 &lt;P class=spip&gt;Haver arribat a este acte, t&#233; una llarga hist&#242;ria. Durant 4 anys el F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;, ha lluitat i fet m&#250;ltiples gestions, fins que s&#8217;ha aconseguit que en este cementeri s&#8217;erigisca este Memorial dedicat als milers i milers de republicans i republicanes antifeixistes que van ser afusellats per la barb&#224;rie franquista, per haver estat honrats, per haver defensat les llibertats, el b&#233; com&#250;, la cultura, perqu&#232; tots, ells i els que vindr&#237;em despr&#233;s, visqu&#233;rem en un m&#243;n m&#233;s igualitari. Vol&#237;em que quedara un record permanent del que mai hauria d&#8217;haver succe&#239;t, i perqu&#232; coneixent el passat puguem lluitar perqu&#232; aquella barb&#224;rie no torne a succeir ni en el present ni en el futur.

 &lt;P class=spip&gt;Estem ac&#237; honrant la mem&#242;ria dels nostres morts, per&#242; &#233;s necessari lluitar per aconseguir-ne la rehabilitaci&#243; integral, perqu&#232; s&#8217;anul&#8226;len els consells de guerra sumar&#237;ssims, aquella farsa sinistra de qu&#232; es va valdre el franquisme per a portar-los fins estes fosses, i perqu&#232; s&#8217;apliquen tant les lleis nacionals com les internacionals als responsables i col&#8226;laboradors d&#8217;aquells crims, que van ser crims contra la humanitat. La llei ha d&#8217;aplicar-se a tots per igual, ja que ens diuen que &#233;s un dels pilars de l&#8217;estat democr&#224;tic, per aix&#242; no demanem venjan&#231;a, demanem just&#237;cia. &#201;s necessari que s&#8217;aprove una llei de la mem&#242;ria que fa&#231;a verdadera just&#237;cia a les v&#237;ctimes i que es derogue l&#8217;actual llei, que m&#233;s que una llei &#233;s una vergonya nacional, que en compte de fer just&#237;cia a les v&#237;ctimes, garantix la impunitat als culpables, en un intent d&#8217;esborrar un passat que no pot esborrar-se perqu&#232; est&#224; present en totes parts.

 &lt;P class=spip&gt;Amb este Memorial volem recordar-los a tots, els coneguts i els desconeguts, per aix&#242; no t&#233; cap nom. Sabem que van assassinar molts m&#233;s dels que s&#8217;han documentat fins ara, per aix&#242; hem fet el mateix que les mares de la Plaza de Mayo, que van llevar els noms dels seus fills dels mocadors, perqu&#232; elles tamb&#233; van saber, igual que nosaltres, que mai podrien trobar-los tots, ni saber els que eren, per aix&#242; totes les v&#237;ctimes son els nostres familiars i tots els desapareguts ens afecten de la mateixa manera.

 &lt;P class=spip&gt;Ja tenim el Memorial, per&#242; no n&#8217;hi ha prou. &#201;s necessari que l&#8217;administraci&#243; p&#250;blica done una soluci&#243; integral que garantisca la conservaci&#243; i rehabilitaci&#243; de tots els murs d&#8217;afusellament, inclosos els del Terrer i que queden per a la mem&#242;ria i el record.

 &lt;P class=spip&gt;No podem oblidar en este acte Pepita Rico, que encara que ja no est&#224; entre nosaltres, es segur que hui s&#237; que es troba ac&#237;. Ella va iniciar el cam&#237; perqu&#232; este lloc no es perdera, perqu&#232; no es destru&#239;ren les fosses tal com pretenia l&#8217;ajuntament de llavors, al&#8226;legant que aquells morts no pagaven els impostos municipals, que va lluitar fins a obligar-los a donar els terrenys de les fosses a perpetu&#239;tat. I volem agrair a tants com ens han ajudat en estos 4 anys de lluita: persones a t&#237;tol individual, familiars, associacions i entitats, al Ministeri de la Presid&#232;ncia del Goven que ha finan&#231;at el projecte, a l&#8217;actual Ajuntament de Paterna que ha donat els permisos i la col&#8226;laboraci&#243; necessaris, als treballadors de l&#8217;empresa Andana, a Manolo Vidal, arquitecte del projecte i a Antoni Mir&#243;, autor del Memorial, que ha fet, de forma solid&#224;ria i desinteressada, una obra amb la suficient dignitat perqu&#232; estiga a l&#8217;altura de les persones a qui est&#224; dedicada.

 &lt;P class=spip&gt;En definitiva, hem lluitat perqu&#232; el silenci no ocupe la veu de les v&#237;ctimes

 &lt;P class=spip&gt;Paterna, 19 d&#8217;abril de 2009

 &lt;P class=spip&gt;&lt;SPAN class="spip_document_610 spip_documents spip_documents_left" style="FLOAT: left"&gt;&lt;IMG height=400 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_Celia.jpg" width=300&gt;&lt;/SPAN&gt; &lt;STRONG class=spip&gt;Parlament de C&#232;lia Chofre&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;Bon dia a tots i a totes. Em dic C&#232;lia Chofre Rico. S&#243;c una de les n&#233;tes de Federico Rico Cabrera, de Cullera, que va ser afussellat ac&#237; a Paterna.

 &lt;P class=spip&gt;Els terribles moments que precediren la seua mort, estan gravats a llapis sobre trossos de cartolina, que transmeten, amb paraules vigilades, la seua desesperaci&#243;: l&#8217;anaven a matar sense ra&#243;. La just&#237;cia havia deixat d&#8217;existir, es trobava totalment vulnerable, en mans d&#8217;un r&#232;gim totalitari, absurd, implacable.

 &lt;P class=spip&gt;Tenim eixes cartes guardades, testimoni de la crueltat de la dictadura feixista, en les quals demanava, que li aconseguiren un aval firmat per dues persones del R&#232;gim. La nostra &#224;via Isabel, va fer tot el que es podia fer en aquella situaci&#243;, per&#242; no va aconseguir l&#8217;aval.

 &lt;P class=spip&gt;Amb 57 anys, el 5 d&#8217;abril de 1941, el nostre avi va ser afusellat en este cementeri.

 &lt;P class=spip&gt;Al dia seg&#252;ent de l&#8217;espantosa not&#237;cia, la nostra &#224;via va vindre, amb ma mare, Pepita, de 19 anys, el seu germ&#224; Federico de 14 i la m&#233;s xicoteta Isabel, de 6 anys, per vore si podien acomiadar-se del seu benvolgut pare i esp&#242;s. El que es varen trobar, va ser una esgarrifadora visi&#243;: una muntonada de cossos abatuts, dels quals eixia un riu de sang que corria pel cementeri.

 &lt;P class=spip&gt;Eixa imatge, va quedar per sempre en la mem&#242;ria de la nostra fam&#237;lia, i ha marcat profundament les seues vides.

 &lt;P class=spip&gt;Eren moments molt dif&#237;cils, pertot arreu s&#8217;havia creat una situaci&#243; de terror.

 &lt;P class=spip&gt;La part de la societat que s&#8217;identificava amb el Dictador, denunciava sense pietat, i assenyalava les v&#237;ctimes del r&#232;gim franquista. &#201;s feia assetjament, menyspreu social, castic econ&#242;mic: s&#8217;ussurpaven propietats, es negava el treball. Ning&#250; no podia parlar de la seua pena, ni honrar lliurement a les seues v&#237;ctimes.

 &lt;P class=spip&gt;Quantes vegades la Gu&#224;rdia Civil va traure d&#8217;este cementeri, a culatades les v&#237;dues, i les seues fam&#237;lies, perqu&#232; no els agradaven els seus plors, ni el color de les seues flors, ni que foren tantes, ni que tingueren criatures que ho veien tot, que ho escoltaven tot, i que algun dia contarien, el que ac&#237; va passar: perqu&#232; no ho oblidaran mai.

 &lt;P class=spip&gt;La meua mare Pepita Rico, i el meu pare Alfredo Chofre, varen continuar durant tota la seua vida, la lluita per una societat democr&#224;tica i progressista, cadascun a la seua manera. Com recordareu, ella, amb molta paci&#232;ncia va fer un gran treball i va aconseguir que estes fosses, reberen la consideraci&#243; de Patrimoni Hist&#242;ric, per garantir-ne la perman&#232;ncia en el futur, com a s&#237;mbol i testimoni del sacrifici d&#8217;estos dones i h&#242;mens tan estimats.

 &lt;P class=spip&gt;Moltes persones, encara neguen la realitat, i no accepten que la Dictadura de Franco es va imposar per mitj&#224; d&#8217;un genocidi, amb l&#8217;aplicaci&#243; d&#8217;immenses tortures, en presons, casernes, i locals civils. Per aix&#242; estes tombes, han d&#8217;estar ac&#237;, i se&#8217;ls ha de retre homenatge.

 &lt;P class=spip&gt;Vull recordar en este acte, el valor del sacrifici de les dones. Ac&#237; a Paterna, com a m&#237;nim, varen ser afusellades 15 dones:

 &lt;P class=spip&gt;1. &#193;gueda Campos Barrachina, Val&#232;ncia, 29 anys.

 &lt;P class=spip&gt;2. Elo&#237;na Garc&#237;a Iranzo, Cabdet de les Fonts. 26 anys

 &lt;P class=spip&gt;3. Mercedes Mart&#237;nez Ruiz, Camporrobles, 39 anys.

 &lt;P class=spip&gt;4. Dolores Capella Canet, Carcaixent, 39 anys.

 &lt;P class=spip&gt;5. Concepci&#243; Piera Cogollos, Carcaixent, 37 anys.

 &lt;P class=spip&gt;6. Carmen Mart&#237;nez Fortea, Catarroja 40 anys.

 &lt;P class=spip&gt;7. Francisca Ballester Nogueras, Catarroja, 51 anys.

 &lt;P class=spip&gt;8. B&#224;rbara Morella Ribes, Catarroja, 35 anys.

 &lt;P class=spip&gt;9. Rosa Font Beltr&#225;n, Cullera, 29 anys.

 &lt;P class=spip&gt;10. Vicenta Mena Mahiques, Oliva, 26 anys.

 &lt;P class=spip&gt;11. Angelina Barber Pastor, Oliva, 65 anys.

 &lt;P class=spip&gt;12. Trinidad Garrigues Ortiz, Torrent, 35 anys.

 &lt;P class=spip&gt;13. Rosario Migoya Espinilla, Val&#232;ncia 37 anys.

 &lt;P class=spip&gt;14. Andrea Ib&#225;&#241;ez Segura, Val&#232;ncia 47 anys.

 &lt;P class=spip&gt;15. Dolores Moreno Victoria, Val&#232;ncia 47 anys.

 &lt;P class=spip&gt;Tamb&#233; vull recordar, el sacrifici que varen realitzar les v&#237;dues dels afusellats per traure endavant les seues fam&#237;lies, i les dones, mares i filles dels represaliats, i les que foren empresonades, i a les que els robaren les seues criatures.

 &lt;P class=spip&gt;Estigmatitzades, empobrides, discriminades, dolorides per la mort dels seus marits, per la mort dels fills i filles v&#237;ctimes de la fam i de les malalties.

 &lt;P class=spip&gt;I a les esposes, mares i germanes dels que quedaren empresonats durant tants anys, malalts, amb una alimentaci&#243; deficient que elles procuraven millorar, reunint els aliments que portaven a la pres&#243;, despr&#233;s de llargues caminades.

 &lt;P class=spip&gt;Especialment, vull recordar tamb&#233;, els abusos sexuals que varen patir. El de les filles, que portant el menjar als pares, eren violades sistem&#224;ticament pels vigilants de la pres&#243;. I altres dones, que estant els seus companys empresonats, eren violades en el seu domicili, per membres de la Gu&#224;rdia Civil a punta de pistola, per a ser finalment assassinades, i encara no se n'han recuperat les despulles.

 &lt;P class=spip&gt;Algunes varen perdre l&#8217;equilibri mental per sempre, i altres han patit el trauma al llarg de la seua vida.

 &lt;P class=spip&gt;Les fam&#237;lies no hem oblidat mai este dolor i la mis&#232;ria econ&#242;mica i cultural que va suposar la dictadura, i desitgem que no torne a passar mai m&#233;s, per aix&#242; considerem tan important, que es continuen investigant i documentant, tots estos fets que formen la mem&#242;ria del nostre Pa&#237;s, que s&#8217;han de difondre pels mitjans de comunicaci&#243;, com ja ho est&#224; fent la TV3, i sobretot, s&#8217;han d&#8217;incorporar a la Hist&#242;ria oficial, i als llibres de text.

 &lt;P class=spip&gt;Vull expressar, en nom de la meua fam&#237;lia, el nostre agra&#239;ment, al F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224; per tot el treball que est&#224; realitzant, a Empar Salvador, lluitadora infatigable, impulsora de la realitzaci&#243; d&#8217;este monument i de les investigacions de les fosses comunes del Cementeri de Val&#232;ncia, on est&#224; soterrat el nostre altre avi de Riola, Agust&#237; Chofre Capellino.

 &lt;P class=spip&gt;A Vicente Mu&#241;iz Campos, tamb&#233; treballador infatigable, que t&#233; la seua mare i el seu pare soterrats en este cementeri en la mateixa fossa que el meu avi.

 &lt;P class=spip&gt;A Acci&#243; Cultural del Pa&#237;s Valenci&#224;, pel seu suport indispensable.

 &lt;P class=spip&gt;A l&#8217;Ajuntament de Paterna,

 &lt;P class=spip&gt;I a tots i totes vosaltres: gr&#224;cies per la vostra assist&#232;ncia.

 &lt;P class=spip&gt;C&#232;lia Chofre. Paterna, 18 d&#8217;abril de 2009

 &lt;P class=spip&gt;&lt;SPAN class="spip_document_612 spip_documents spip_documents_left" style="FLOAT: left"&gt;&lt;IMG height=225 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_ToniPastor.jpg" width=300&gt;&lt;/SPAN&gt; &lt;STRONG class=spip&gt;Parlament de Toni Pastor&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;Abans que res vull donar les gr&#224;cies al Forum de la Mem&#242;ria per donar-me l&#8217;oportunitat de parlar ac&#237;.

 &lt;P class=spip&gt;S&#243;c n&#233;t d&#8217;Antoni Vicent Borr&#224;s, alcalde republic&#224; de Bellreguard, que est&#224; ac&#237; mateix, colgat en un fossar. Tamb&#233; s&#243;c n&#233;t de Joaqu&#237;n Pastor, que est&#224; colgat en un altre fossar al costat del seu consogre.

 &lt;P class=spip&gt;Parle en nom de mon pare, de ma mare, dels meus germans, dels seus fills, de les meues ties, dels meus cosins i dels meus cunyats. I si alg&#250; dels presents se sent identificat amb el que dic, si vol, pot considerar que parle tamb&#233; en el seu nom.

 &lt;P class=spip&gt;Els meus avis foren condemnats en procediments sumar&#237;ssims a la pena de mort per un suposat delicte d&#8217;adhesi&#243; a una suposada rebel&#8226;li&#243;.

 &lt;P class=spip&gt;Eixos procediments sumar&#237;ssims, les sent&#232;ncies de mort i la seua execuci&#243;, foren duts a terme, precisament, per un govern feixista resultant, ells s&#237;, d&#8217;una rebel&#8226;li&#243; militar contra la legalitat democr&#224;tica que els meus familiars defensaven.

 &lt;P class=spip&gt;Van ser assassinats, i sense cap altre tr&#224;mit ni cerim&#242;nia de soterrament, com els que mereix qualsevol persona, foren colgats en fossars comuns d&#8217;este cementeri; i ac&#237; estan.

 &lt;P class=spip&gt;Hem estat en silenci molts anys, per&#242; el nostre silenci no era per oblidar. Pel que es veu era pol&#237;ticament correcte callar. I ho vam fer. Ara no estic segur que no ens equivoc&#224;rem. S&#8217;havia de facilitar la Transici&#243; i no era pol&#237;ticament correcte que furg&#224;rem en les ferides, precisament en les nostres que, a hores d&#8217;ara, continuen obertes.

 &lt;P class=spip&gt;Molta reconciliaci&#243;, per&#242; sempre ens ha tocat callar a nosaltres.

 &lt;P class=spip&gt;Per&#242; no far&#233; ara el discurs pol&#237;tic.

 &lt;P class=spip&gt;La meua familia hem vingut ac&#237; per dues coses, fonamentalment:

 &lt;P class=spip&gt;Una: Per reclamar dels estaments pol&#237;tics i jur&#237;dics, la justicia que ens pertoca com a m&#237;nim: digueu-li revisi&#243; dels sumaris, anul&#8226;laci&#243; dels judicis, rehabilitaci&#243; dels nostres familiars assassinats. Digueu-li Just&#237;cia. &#201;s aix&#242; el que reclamem: Just&#237;cia per a ells.

 &lt;P class=spip&gt;I la segona cosa: El que fem ara ac&#237;, &#233;s un acte d&#8217;amor, un desig i un deure que ens imposem a nosaltres mateixos, no solament com a familiars, sin&#243; tamb&#233; conven&#231;uts de la nostra obligaci&#243; com a ciutadans dem&#242;crates.

 &lt;P class=spip&gt;Nosaltres, com vosaltres, sempre hem sabut la veritat: que eren unes bones persones -que &#233;s el m&#233;s gran que es pot ser en la vida-, que eren persones d&#8217;honor i que eren ciutadans dem&#242;crates.

 &lt;P class=spip&gt;Per aix&#242; som ac&#237; compartint amb tots vosaltres este moment. I no desaprofitarem l&#8217;ocasi&#243;, i ens agrada molt declarar ara, p&#250;blicament, ben fort, amb la cara ben alta, el nostre agra&#239;ment, el nostre respecte, el nostre amor pels nostres familiars.

 &lt;P class=spip&gt;Ells van donar la seua vida per una societat millor i m&#233;s justa.

 &lt;P class=spip&gt;I volem dir que, si en aquell moment no ho van aconseguir, no estaven sols, perqu&#232; ara nosaltres som ac&#237; per ells, ocupem el seu lloc.

 &lt;P class=spip&gt;Volem dir que no ho van perdre tot; nosaltres som la prova viva.

 &lt;P class=spip&gt;Volem dir que no van lluitar debades, perqu&#232; nosaltres som ac&#237;.

 &lt;P class=spip&gt;I nosaltres som i serem la mem&#242;ria del futur.

 &lt;P class=spip&gt;Res m&#233;s. Gr&#224;cies per escoltar-me.

 &lt;P class=spip&gt;Toni Pastor. Paterna, 18 d&#8217;Abril de 2009

</body>
    <closed-comments type="boolean"></closed-comments>
    <closed-trackbacks type="boolean"></closed-trackbacks>
    <comments-count type="integer">0</comments-count>
    <created-at type="datetime">2009-04-22T09:00:12Z</created-at>
    <date type="datetime">2009-04-22T08:46:00Z</date>
    <id type="integer">312049</id>
    <last-comment-date type="datetime"></last-comment-date>
    <myfile-id type="integer"></myfile-id>
    <nicetitle>inauguracio-paterna-del-memorial-dedicat-als-afusellats-i</nicetitle>
    <published-at type="datetime">2009-04-22T09:00:12Z</published-at>
    <site-id type="integer">1</site-id>
    <status type="integer">1</status>
    <title>Inauguraci&#243; a Paterna del Memorial dedicat als afusellats i afusellades pel franquisme.</title>
    <updated-at type="datetime">2009-04-22T09:00:12Z</updated-at>
  </post>
  <post>
    <IP type="integer">0.0.0.0</IP>
    <author-id type="integer">27239</author-id>
    <blog-id type="integer">16893</blog-id>
    <body>&lt;A class=titolNoticia style="DISPLAY: inline" href="http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3570714"&gt;Sentit homenatge a les v&#237;ctimes de la repressi&#243; franquista al cementiri de Paterna&lt;/A&gt;



&lt;SPAN class=subtitolNoticia&gt;participen m&#233;s d'un miler de persones &#183; Dem&#224; es far&#224; un altre acte al cementiri de Val&#232;ncia&lt;SPAN class=""&gt;&lt;/SPAN&gt; &lt;/SPAN&gt;

 &lt;SPAN class=subtitolNoticia&gt;&lt;/SPAN&gt; &lt;IMG class=imatgeGranHinterior style="MARGIN-BOTTOM: 1px" alt="" src="http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/04/3570714_6895_2.jpg"&gt;

 
 

 Aquest migdia s'ha inaugurat, al cementiri de Paterna (Horta), un memorial dedicat als milers de v&#237;ctimes de la repressi&#243; franquista, obra d' &lt;A href="http://www.antonimiro.com/"&gt;&lt;FONT color=#3c659e&gt;Antoni Mir&#243;&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;. M&#233;s d'un miler de persones, segons els organitzadors, han participat a l'acte d'homenatge que Empar Salvador, del &lt;A href="http://www.forumperlamemoria.org/"&gt;&lt;FONT color=#3c659e&gt;F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;, ha valorat molt positivament. Tot i aix&#242;, segons ha dit a VilaWeb, encara queda molta feina per fer just&#237;cia amb les v&#237;ctimes del franquisme. 

&lt;IMG class=imatgeGranHinterior style="MARGIN-BOTTOM: 3px" alt="" src="http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/04/3570714_6895_1.jpg"&gt;

 &lt;DIV class=entradetaGranNoticia style="FONT-SIZE: 11px"&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia style="FONT-SIZE: 11px"&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia style="FONT-SIZE: 11px"&gt; &lt;TABLE class=contentprincipal cellSpacing=0 cellPadding=0 width=759 summary="" border=0&gt; &lt;TBODY&gt; &lt;TR&gt; &lt;TD vAlign=top&gt; &lt;TABLE style="MARGIN-TOP: 24px" cellSpacing=0 cellPadding=0 width="100%" summary="" border=0&gt; &lt;TBODY&gt; &lt;TR&gt; &lt;TD vAlign=top width=478&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt;A l'acte hi ha parlat n&#233;ts i fills d'afusellats. C&#232;lia Chofre i Toni Pastor, que en s&#243;n n&#233;ts han dit unes paraules i Isabel Rico i Vicente Mu&#241;iz, que en s&#243;n fills, han fet una ofrena de flors. A m&#233;s a m&#233;s, les colles de dol&#231;ainers i tabaleters Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Al&#237; de la Malva-Rosa i la banda de m&#250;sica de la Societat Coral el Micalet hi ha tocat unes quantes can&#231;ons. L'acte l'ha condu&#239;t la periodista Reis Juan. 

Des de feia m&#233;s de quatre anys, el &lt;A href="http://www.forumperlamemoria.org/"&gt;&lt;FONT color=#3c659e&gt;F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt; intentava d'aconseguir un memorial per a recordar els milers i de republicans. El memorial que s'inaugura avui &#233;s una monument d'acer i de coure que mesura vuit metres d'alt i dos i mig d'ample. En la part superior, gravat en l&#224;ser, hi ha el dibuix que Antoni Mir&#243; ha dissenyat. Com que no se sap del cert el nombre exacte d'afusellats a Paterna, no hi ha cap nom, per&#242; s&#237; que hi consten les dues-cents cinquanta-una localitats d'on eren les v&#237;ctimes. A m&#233;s, tamb&#233; s'hi han escrit nou estrofes del 'Gran oratori pels morts valencians de la postguerra', de Vicent Andr&#233;s Estell&#233;s; uns versos de Miguel Hern&#225;ndez i un text preparat per l'associaci&#243;. 

&lt;B&gt;Acte de desgreuge a Val&#232;ncia&lt;/B&gt; &lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt; &lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt;&lt;IMG class=imatgeGranHinterior style="MARGIN-BOTTOM: 3px" alt="" src="http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/04/3570714_6895.jpg"&gt;

Dem&#224;, al cementiri de Val&#232;ncia, hi haur&#224; un altre acte en mem&#242;ria i desgreuge de les v&#237;ctimes del franquisme soterrades en foses comunes. Durant l'acte Maria Conca, professora de Filologia Catalana de la UV i familiar de represaliats, llegir&#224; un &lt;A href="http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article270"&gt;&lt;FONT color=#3c659e&gt;manifest&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt; i, en acabat, es far&#224; un minut de silenci. Despr&#233;s, les colles Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Al&#237; de la Malva-rosa interpretaran la Muixeranga i els assistents que vulguin llegiran els noms dels soterrats a les foses, que s'escriuran en fulls de paper i es penjaran en la tanca del cementiri. Finalment, la &lt;A href="http://www.scelmicalet.cat/"&gt;&lt;FONT color=#3c659e&gt;Societat Coral el Micalet&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt; interpretar&#224; l'himne de Riego. 

&lt;B&gt;Entitats organitzadores&lt;/B&gt; 

Tots dos actes, tant el de dissabte com el de diumenge, han estat convocats pel F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;, Acci&#243; Cultural del Pa&#237;s Valenci&#224;, Centre Social Terra, Societat Coral el Micalet, Intersindical Valenciana, Esquerra Anti-capitalista, Maulets, Entrepobles, PSAN, Sodepau PV, Alerta Solidaria, Antifeixistes.org, Esquerra Republicana, Comissi&#243; de la Dignitat i Ca Revolta. 



____&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt; &lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt;&lt;A href="http://coordinadoravictimas.blogspot.com/2009/04/sentit-homenatge-les-victimes-de-la.html"&gt;http://coordinadoravictimas.blogspot.com/2009/04/sentit-homenatge-les-victimes-de-la.html&lt;/A&gt;
&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt;____&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt;
&lt;A title=http://www.google.com/url?sa= style="COLOR: blue" href="http://www.google.com/url?sa=X&amp;amp;q=http://www.adn.es/local/valencia/20090418/NWS-1378-Centenares-Memorial-Paterna-inauguracion-personas.html&amp;amp;ct=ga&amp;amp;cd=H_eQQXmBrl8&amp;amp;usg=AFQjCNHhsjHrY6j-5wOpoVR3X0m-V_ElrQ" q="http://www.adn.es/local/valencia/20090418/NWS-1378-Centenares-Memorial-Paterna-inauguracion-personas.html&amp;amp;ct=" cd="H_eQQXmBrl8&amp;amp;usg="&gt;Centenares de personas acuden a la inauguraci&#243;n del Memorial en ...&lt;/A&gt;
ADN.es -

&lt;A class="usg-AFQjCNE4eGOg49v-DU6SnP4LH5T6ldC2Bw sig2--f__v4TY6Rdva8gJzyiIvA" href="http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-centenares-personas-honran-cementerio-paterna-fusilados-franquismo-20090418190827.html" target=_self&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;Centenares de personas honran a los fusilados durante el franquismo&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;
Europa Press - &#8206;hace 3 horas&#8206;

&lt;A class="usg-AFQjCNGaWo6gDuT_8Ajfa_Vf7tdp5A6E_w sig2-wsHQ9Cvkt5N152xWJQWu0Q" href="http://www.lasprovincias.es/valencia/20090418/horta/himno-riego-sonara-cementerio-20090418.html" target=_self&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;El Himno de Riego sonar&#225; en el cementerio de Paterna&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;
Las Provincias - &#8206;hace 16 horas&#8206;

&lt;A class="usg-AFQjCNGitJMfMOnjtXJIDTZl_gc4TURIkg sig2-nI0GZT1EqGq8guC5fSt4xw" href="http://www.adn.es/local/valencia/20090417/NWS-0278-VLC-fusilados-homenaje-reciben.html" target=_self&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;Los fusilados reciben un homenaje en VLC&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;
ADN.es - &#8206;17-abr-2009&#8206;

&lt;A class="usg-AFQjCNF1SaSaYsbYJPd-LUVMjM2aIDKSOQ sig2-qAb8e7eTbnqUxdCr-49HdA" href="http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/actitudes/PP/memoria/historica/elpepuespval/20090417elpval_6/Tes" target=_self&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;Dos actitudes del PP ante la memoria hist&#243;rica&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;
El Pa&#237;s (Espa&#241;a) - &#8206;16-abr-2009&#8206;

&lt;A class="usg-AFQjCNFRXlgWkYS5AXtjMQFAsdXz_vNTKg sig2-qCYNwf-WEyZFrl6GH_6S3g" href="http://www.hortanoticias.com/noticia.asp?ref=307897" target=_self&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;Paterna inaugura el pr&#243;ximo s&#225;bado el monolito en homenaje a las ...&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;
Hortanoticias.com - &#8206;16-abr-2009&#8206;

&lt;A class="usg-AFQjCNHn0vTXpiO0LZvelv3o29v-N61nBQ sig2-XxgKDwItoRTc1i1BffapTg" href="http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-diversas-entidades-recuerdan-fin-semana-70-aniversario-entrada-tropas-franquistas-20090416182430.html" target=_self&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;Diversas entidades recuerdan este fin de semana el 70 aniversario ...&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;
Europa Press - &#8206;16-abr-2009&#8206;

&lt;A class="usg-AFQjCNH_2Iewj_4IaOFATEiu_iW-OyC4DQ sig2-BZsQHRnFQmZHg3b9LxMwrw" href="http://www.soitu.es/soitu/2009/04/16/info/1239887765_123711.html" target=_self&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;Recordar&#225;n a los represaliados con un Memorial en Paterna y un ...&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;
soitu.es - &#8206;16-abr-2009&#8206;

&lt;A href="http://www.lasprovincias.es/valencia/20090418/local/comarcas/centenares-personas-homenajean-fusilados-200904181819.html"&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;Paterna honra a los fusilados del franquismo con un monolito&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;

&lt;A href="http://www.panorama-actual.es/noticias/paterna/fusilados/franquismo/not292994.html"&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;http://www.panorama-actual.es/noticias/paterna/fusilados/franquismo/not292994.html&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;

&lt;A href="http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009041800_1_579719__Portada-de-Valencia-Recuerdo-fusilados-Paterna"&gt;&lt;FONT color=#336699&gt;http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009041800_1_579719__Portada-de-Valencia-Recuerdo-fusilados-Paterna&lt;/FONT&gt;&lt;/A&gt;
_ &lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;DIV class=entradetaGranNoticia&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/TD&gt; &lt;TD style="BORDER-RIGHT: #dbdbdb 1px solid; HEIGHT: 100%" vAlign=top align=middle width=20 height="100%"&gt;&lt;/TD&gt; &lt;TD vAlign=top&gt; &lt;DIV style="MARGIN-LEFT: 10px"&gt; &lt;TABLE cellSpacing=0 cellPadding=0 summary="" border=0&gt; &lt;TBODY&gt; &lt;TR&gt; &lt;TD&gt; &lt;DIV class=peuFotoNoticia style="MARGIN-BOTTOM: 3px"&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/TD&gt;&lt;/TR&gt;&lt;/TBODY&gt;&lt;/TABLE&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/TD&gt;&lt;/TR&gt;&lt;/TBODY&gt;&lt;/TABLE&gt;&lt;/TD&gt;&lt;/TR&gt;&lt;/TBODY&gt;&lt;/TABLE&gt;&lt;/DIV&gt;</body>
    <closed-comments type="boolean"></closed-comments>
    <closed-trackbacks type="boolean"></closed-trackbacks>
    <comments-count type="integer">0</comments-count>
    <created-at type="datetime">2009-04-18T21:43:02Z</created-at>
    <date type="datetime">2009-04-18T21:42:00Z</date>
    <id type="integer">310377</id>
    <last-comment-date type="datetime"></last-comment-date>
    <myfile-id type="integer"></myfile-id>
    <nicetitle>sentit-homenatge-les-victimes-la-repressio-franquista-al</nicetitle>
    <published-at type="datetime">2009-04-18T21:43:02Z</published-at>
    <site-id type="integer">1</site-id>
    <status type="integer">1</status>
    <title>Sentit homenatge a les v&#237;ctimes de la repressi&#243; franquista al cementiri de Paterna.</title>
    <updated-at type="datetime">2009-04-18T21:50:44Z</updated-at>
  </post>
  <post>
    <IP type="integer">0.0.0.0</IP>
    <author-id type="integer">27239</author-id>
    <blog-id type="integer">16893</blog-id>
    <body>
 &lt;OBJECT  height=344 width=425&gt;&lt;PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/3ssl1m4wE6c&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"&gt;&lt;PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"&gt;      &lt;embed             src="http://www.youtube.com/v/3ssl1m4wE6c&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/OBJECT&gt;

 &lt;OBJECT style="BORDER-RIGHT: 0px; BORDER-TOP: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; MARGIN: 0px; BORDER-LEFT: 0px; BORDER-BOTTOM: 0px" height=344 width=425&gt;&lt;PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/vp3GUyLcUlk&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"&gt;&lt;PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"&gt;     &lt;embed           src="http://www.youtube.com/v/vp3GUyLcUlk&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/OBJECT&gt;

 &lt;OBJECT style="BORDER-RIGHT: 0px; BORDER-TOP: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; MARGIN: 0px; BORDER-LEFT: 0px; BORDER-BOTTOM: 0px" height=344 width=425&gt;&lt;PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/xkTtua-dcxI&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"&gt;&lt;PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"&gt;    &lt;embed         src="http://www.youtube.com/v/xkTtua-dcxI&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/OBJECT&gt;

 &lt;OBJECT style="BORDER-RIGHT: 0px; BORDER-TOP: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; MARGIN: 0px; BORDER-LEFT: 0px; BORDER-BOTTOM: 0px" height=344 width=425&gt;&lt;PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/2Z375HdYrsw&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"&gt;&lt;PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"&gt;   &lt;embed       src="http://www.youtube.com/v/2Z375HdYrsw&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/OBJECT&gt;

 &lt;OBJECT style="BORDER-RIGHT: 0px; BORDER-TOP: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; MARGIN: 0px; BORDER-LEFT: 0px; BORDER-BOTTOM: 0px" height=344 width=425&gt;&lt;PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/dwOLnld4-s0&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"&gt;&lt;PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"&gt;  &lt;embed     src="http://www.youtube.com/v/dwOLnld4-s0&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/OBJECT&gt;

 &lt;OBJECT style="BORDER-RIGHT: 0px; BORDER-TOP: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; MARGIN: 0px; BORDER-LEFT: 0px; BORDER-BOTTOM: 0px" height=344 width=425&gt;&lt;PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/gEROWycO4qk&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"&gt;&lt;PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"&gt; &lt;embed   src="http://www.youtube.com/v/gEROWycO4qk&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/OBJECT&gt;
</body>
    <closed-comments type="boolean"></closed-comments>
    <closed-trackbacks type="boolean"></closed-trackbacks>
    <comments-count type="integer">0</comments-count>
    <created-at type="datetime">2009-03-10T12:41:27Z</created-at>
    <date type="datetime">2009-03-10T12:35:00Z</date>
    <id type="integer">292639</id>
    <last-comment-date type="datetime"></last-comment-date>
    <myfile-id type="integer"></myfile-id>
    <nicetitle>las-13-rosas-rojas-documental-</nicetitle>
    <published-at type="datetime">2009-03-10T12:41:27Z</published-at>
    <site-id type="integer">1</site-id>
    <status type="integer">1</status>
    <title>Las 13 rosas rojas. Documental.</title>
    <updated-at type="datetime">2009-03-10T12:41:27Z</updated-at>
  </post>
  <post>
    <IP type="integer">0.0.0.0</IP>
    <author-id type="integer">27239</author-id>
    <blog-id type="integer">16893</blog-id>
    <body>&lt;STRONG&gt;&lt;A class=grande href="http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article264"&gt;Ayer, 18 de febrero, se present&#243; en el Teatre Capri de Paterna el Memorial dedicado a los miles de fusilados y fusiladas durante la represi&#243;n franquista&lt;/A&gt;&lt;/STRONG&gt;



El Memorial se inaugurar&#225; el pr&#243;ximo d&#237;a 12 de abril. Relaci&#243;n de art&#237;culos publicados 
 &lt;H5 class=autoresart&gt;&lt;STRONG&gt;&lt;SMALL&gt;&lt;STRONG&gt;Desde hace ya m&#225;s de cuatro a&#241;os, el F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;, ven&#237;a haciendo gestiones y luchando para conseguir un Memorial que recuerde ahora y siempre a los miles y miles de republicanos y republicanas antifascistas fuslados por defender la libertad y un mundo m&#225;s igualitario. El Memorial, realizado por Antoni Mir&#243; de forma solidaria y desinteresada, tiene m&#225;s de 8 metros de altura y se recortar&#225; contra el cielo y los pinos&lt;/STRONG&gt;&lt;/SMALL&gt;
&lt;/STRONG&gt;&lt;/H5&gt;

 &lt;DIV class="spip_document_559 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=338 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_paternapara_reducir.jpg" width=450&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;Cementerio de Paterna. Lugar donde se erigir&#225; el Memorial&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;P class=spip&gt;El proyecto tiene una larga historia. Desde hace cuatro a&#241;os el F&#242;rum per la Mem&#242;ria del Pa&#237;s Valenci&#224;, ven&#237;a haciendo gestiones y luchando para conseguir que en Paterna se erigiese un Memorial dedicado a los miles y miles de republicanos y republicanas antifascistas que fueron fusilados por la barbarie franquista, por defender la libertad y un mundo m&#225;s igualitario, as&#237; como a sus familias que fueron destruidas, humilladas y saqueadas, a las que durante muchos a&#241;os, incluso les impideron honrar a sus muertos con flores.

 &lt;P class=spip&gt;Para el F&#242;rum per la Mem&#242;ria del PV, el Memorial era obligado. La raz&#243;n de ser de la asociaci&#243;n es conocer y denunciar el alcance de la represi&#243;n franquista, luchar por la rehabilitaci&#243;n jur&#236;dica de sus v&#237;ctimas y contra la impunidad. Adem&#225;s, muchos de sus socios y socias tienen a sus padres y abuelos tirados a esas fosas despu&#233;s de ser fusilados. Durante estos cuatro a&#241;os, el proyecto fue presentado al anterior gobierno municipal de Paterna que di&#243; la callada por respuesta, hasta que el el nuevo gobierno, constitu&#237;do tras las &#250;ltimas elecciones, cuyo titular es Lorenzo Agust&#237;, di&#243; los permisos y la colaboraci&#243;n necesarios. La actitud positiva del nuevo Ayuntamiento de Paterna, la subvenci&#243;n del Ministerio de la Presidencia del Gobierno, la lucha inistente del F&#242;rum per la Mem&#242;ria para sacar adelante el proyecto y la solidaridad y colaboraci&#243;n desinteresada de varias personas y el apoyo de Entrepobles, Acci&#243; Cultural del Pa&#237;s Valenci&#224;, la Comissi&#243; de la Dignitat y Sodepau PV, al final lo han hecho posible.

 &lt;P class=spip&gt;El F&#242;rum per la Mem&#242;ria siempre pretendi&#243; que el Memorial fuese una obra con la suficiente dignidad como para estar a la altura de las personas a las que va dedicado, lo que entendemos conseguido gracias a la intervenci&#242;n de Antoni Mir&#243;, autor del proyecto y del arquitecto Manuel Vidal, catedr&#225;tico de la Escuela de Arquitectura de la Universidad Polit&#233;cnica de Valencia. El Memorial es una impresionante obra de ocho metros de altura y 2,5 de ancho que ser&#225; realizada con una aleaci&#243;n de acero y cobre. En la parte superior, grabado a l&#225;ser, con la suficiente transparencia para que al fondo se vea el cielo y los pinos, estar&#225; el dibujo que Antoni Mir&#243; ha donado para esta obra, "l&#8217;home lligat", elegido por la asociaci&#243;n por entender que era la representaci&#243;n de la impotencia y la indefensi&#243;n que debieron sentir los miles y miles de personas que fueron fusiladas.

 &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;Contenidos&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;Al no conocerse la cantidad real de personas fusiladas en Paterna, y esperando a conocer la verdadera magnitud de esta tragedia, y para que ninguna v&#237;ctima sea omitida, no se pondr&#225; ning&#250;n nombre, pero se har&#225;n constar las 251 localidades de origen de los fusilados y fusiladas, localizadas por todo el estado durante los trabajos de documentaci&#243;n previos. Tendr&#225; nueve estrofas del "Gran oratori pels morts valencians de la postguerra", de Vicent Andr&#233;s Estell&#233;s, unos versos de Miguel Hern&#225;ndez, un texto preparado por esta asociaci&#243;n, una bandera republicana y una senyera.

 &lt;P class=spip&gt;En definitiva pretendemos que este Memorial recuerde a las v&#237;ctimas ahora y siempre.

 &lt;DIV class="spip_document_560 spip_documents spip_documents_center"&gt;&lt;IMG height=250 alt=(JPG) src="http://www.forumperlamemoria.org/IMG/jpg_Paterna-memorial.jpg" width=650&gt;  &lt;DIV class=spip_doc_titre&gt;&lt;STRONG&gt;Recreaci&#243;n del Memorial&lt;/STRONG&gt;&lt;/DIV&gt;&lt;/DIV&gt; &lt;P class=spip&gt;&lt;STRONG class=spip&gt;Articulos publicados&lt;/STRONG&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.lasprovincias.es/valencia/20090219/horta/gobierno-financia-monolito-paterna-20090219.html"&gt;Las Provincias.- El Gobierno financia un monolito en Paterna en memoria de los republicanos fusilados&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.pagina26.com/comunitat-valenciana/xuquer-turia/7147-el-monument-als-republicans-afusellats-de-paterna-sinaugurara-a-labril-.html"&gt;P&#225;gina 26.- El monument als republicans afusellats de Paterna s&#8217;inaugurar&#224; a l&#8217;abril.&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.panorama-actual.es/noticias/not287770.htm"&gt;Panorama actual.- Paterna homenajea a las v&#237;ctimas del franquismo con un monolito de Mir&#243;&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.hortanoticias.com/noticia.asp?ref=287182"&gt;Horta Noticias.- Un monolito de ocho metros de altura recuperar&#225; en el cementerio la memoria de los antifranquistas fusilados en Paterna&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009021900_12_557520__Comarcas-Monolito-versos-para-fusilados-Paterna"&gt;Levante-EMV.- Monolito con versos para los fusilados en Paterna&lt;/A&gt;

 &lt;P class=spip&gt;&lt;A class=spip_out href="http://www.prensaescrita.com/diarios.php?codigo=S&amp;amp;pagina=http://www.adn.es/local/valencia/"&gt;ADN.- Proyecto Forum per a la memoria del Pais Valenci&#224; para cementerio de Paterna&lt;/A&gt;



</body>
    <closed-comments type="boolean"></closed-comments>
    <closed-trackbacks type="boolean"></closed-trackbacks>
    <comments-count type="integer">1</comments-count>
    <created-at type="datetime">2009-02-19T15:53:14Z</created-at>
    <date type="datetime">2009-02-19T13:58:00Z</date>
    <id type="integer">282506</id>
    <last-comment-date type="datetime">2009-02-24T09:48:51Z</last-comment-date>
    <myfile-id type="integer"></myfile-id>
    <nicetitle>ayer-18-febrero-se-presento-el-teatre-capri-paterna</nicetitle>
    <published-at type="datetime">2009-02-19T15:53:14Z</published-at>
    <site-id type="integer">1</site-id>
    <status type="integer">1</status>
    <title>Ayer, 18 de febrero, se present&#243; en el Teatre Capri de Paterna el Memorial dedicado a los miles de fusilados y fusiladas durante la represi&#243;n franquista.</title>
    <updated-at type="datetime">2009-02-24T09:48:51Z</updated-at>
  </post>
  <post>
    <IP type="integer">0.0.0.0</IP>
    <author-id type="integer">27239</author-id>
    <blog-id type="integer">16893</blog-id>
    <body>.

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Jos&#233;, el jardinero&lt;?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Mientras Dolores prepara la peque&#241;a maleta sin apenas pensar en las cosas que recoge, Jos&#233; la observaba callado desde un rinc&#243;n. Desde que padre y los hermanos mayores faltan una tristeza seca y pesada se ha adue&#241;ado de la casa, anda pegada a las paredes, como el sofocante calor de aquel mes de agosto del 36.Ya no se escucha en la casa la risa de Enrique contando, con aquel tono de voz que los Rodr&#237;guez tienen, c&#243;mo antes de ayer se las ingeni&#243; para mandarle un beso a una guapa muchacha que paseaba con su madre por el Real. Ya no se oye la voz de Pascual antes de salir los domingos a vender pasteles a &lt;?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /&gt;&lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Alameda"&gt;la Alameda&lt;/st1:PersonName&gt;, seguro de que esa tarde vender&#237;a m&#225;s que nunca. Ni siquiera se ve revolotear por la casa al peque&#241;o Antonio, escaleras arriba, escaleras abajo, buscando los besos y los abrazos, la alegr&#237;a de sus hermanos mayores. Ahora lleva d&#237;as agarrado fuertemente al vestido color azul oscuro que su madre se ha puesto.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Azul, Francisco, v&#233;ndeme un vestido lo m&#225;s azul oscuro que tengas. Azul, porque no dejan que vista de luto por mi Juan, y este color, azul oscuro, como mi pena, dir&#225; que me voy muriendo yo tambi&#233;n por dentro desde que me falta. Francisco, el de la mercer&#237;a, le entrega el vestido y baja la mirada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;SPAN style="mso-tab-count: 1"&gt;&lt;/SPAN&gt;Un vestido azul oscuro, muy oscuro. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Jos&#233; mira a su madrastra. Piensa que desde que mataron a padre ya&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;no es la misma mujer. Sus ojos hinchados de tanto llorar y las noches en vela sin apenas dormir han hecho de ella casi un fantasma. Ese vestido azul oscuro que se empe&#241;a en llevar y no quitarse d&#237;a tras d&#237;a le echa diez a&#241;os. En su negra cabellera, que ahora lleva recogida en mo&#241;o, Jos&#233; cree ver unas cuantas canas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;SPAN style="mso-tab-count: 1"&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt;&lt;/SPAN&gt;Azul oscuro, canas...y miedo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Alguien golpea con fuerza la puerta de la casa. Dolores mira a Jos&#233; cogiendo en brazos r&#225;pidamente al peque&#241;o Antonio y con una se&#241;al le dice que se suban a la planta de arriba. Temblando abre la puerta. Dos falangistas buscan a Jos&#233;. Pero... &#191;para qu&#233;? pregunta Dolores. Para qu&#233; va a ser, mujer, para que se venga con nosotros, a las filas de los nuestros, para luchar en el bando nacional, para que limpie el deshonor de ser familia de anarquistas, para combatir por Dios y por la patria. Dolores dice que es apenas un ni&#241;o, que lo dejen con ella, que por favor otra pena m&#225;s no. Uno de ellos, conocido de la familia y vecino, se le acerca con actitud amenazante y le dice que qui&#233;n sabe, quiz&#225;s una bala de ese ni&#241;o mate a uno de sus hermanos, a uno de esos que lograron huir pero que matar&#225;n como a conejos alg&#250;n d&#237;a. Y que ya vale de hablar, que el ni&#241;o pa&#8217;fuera, que lo est&#225;n esperando. Que no se preocupe, porque en las filas del ej&#233;rcito de Franco los ni&#241;os se hacen hombres matando a rojos. No hay besos de despedida entre Jos&#233; y Dolores. Eso no es de hombres, chaval, ya me encargar&#233; yo de ti en el frente, le va diciendo uno de los de falange a Jos&#233;. Empina la cuesta y dale tu nombre al sargento, dile que eres el hijo del &#8220;matao&#8221;, el que fuimos a buscar, ver&#225;s qu&#233; bien te va a recibir el ej&#233;rcito de los que de aqu&#237; para adelante ser&#225;n los tuyos. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Dolores cree no poder con m&#225;s dolor. Cierra la puerta tras de ella y limpia sus l&#225;grimas con el azul oscuro de su nuevo vestido.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Jos&#233; tiene 17 a&#241;os y hace meses que los fascistas le obligan a disparar su fusil contra las tropas republicanas. Eso les parece a ellos, porque Jos&#233; los enga&#241;a cuando aprieta el gatillo, disparando al aire las balas que no conseguir&#225;n acabar con la vida de uno de los suyos, que bien podr&#237;a&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;ser uno de sus hermanos. En la trinchera, con el fusil apretado en el pecho, piensa que en este mes de noviembre ya deben andar recogiendo la aceituna en su pueblo, y una imagen lejana y luminosa le asalta de pronto... el recuerdo de &#233;l y sus hermanos vareando con fuerza los olivos de su querido pueblo. Durante el verdeo se lo llevaban al olivar con ellos, y sus peque&#241;as manos recog&#237;an las aceitunas del suelo (siempre ven&#237;a bien en la casa el dinero que el se&#241;orito les daba por la labor del peque&#241;o). Desde que madre muri&#243; el cari&#241;o de sus hermanos mayores lo arropaba y al lado de ellos la a&#241;oranza de la mujer que apenas conoci&#243; se hac&#237;a m&#225;s llevadera. Ya amaneciendo, cuando sus hermanos volv&#237;an de fiesta, &#233;l esperaba el beso que los dos le plantaban en la cara.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Hoy por fin har&#225; lo que hace tiempo viene pensando hacer. Por ellos y por padre debe reunir el valor suficiente, el coraje para hacerlo. Tiene que ser hoy, en la noche, cuando cansados de la batalla todos duerman, cuando los centinelas cierren los ojos. Entonces se pasar&#225; al otro bando, al de los suyos, all&#237; donde quiere estar con toda la fuerza de su coraz&#243;n. En la noche, cuando todos duerman. En la oscuridad, el silencio campa. Unos gritos alertan a los centinelas de las filas republicanas que vigilan los movimientos del enemigo. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&#161;Mi sargento!, un loco, apenas un ni&#241;o, que dice que no le disparemos, que a pesar de que haya cruzado las l&#237;neas y venga de las filas de los nacionales es de los nuestros, que viva la Rep&#250;blica, y que viva su padre y sus hermanos... que qu&#233; ganas ten&#237;a de abrazar a&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;uno de los nuestros... y se ha ido pa &#8220;el habichuela&#8221; y lo ha abrazao, y mi sargento, todos nos hemos quedao paraos, nos hemos mirao con la boca abierta, sin poder hablar, eso s&#237; apunt&#225;ndolo sin bajar el fusil. Pero a &#233;l no le ha importao que lo apuntemos, mi sargento, ha segu&#237;o hablando y llorando, se ha ca&#237;do al suelo y entre sollozos ha preguntao si conocemos a &#8220;los cuberos&#8221;, unos que dice que son sus hermanos, de Carmona, de un pueblo que no me acuerdo donde carajo est&#225;. Mi sargento, que yo creo que lo mejor es que usted venga conmigo y lo vea con sus propios ojos. Ya ver&#225;, mi sargento, si es s&#243;lo un ni&#241;o... &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Jos&#233; lucha en el bando republicano hasta que llega la derrota. Siente que ha recuperado el honor de los suyos y piensa que a&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;pesar de haber perdido la guerra, a pesar del campo de concentraci&#243;n y del fr&#237;o de la c&#225;rcel en la que ahora se encuentra, cuando salga de aqu&#237; podr&#225; contar a sus hermanos su historia, podr&#225; contarles lo valiente que fue aquel d&#237;a que cruz&#243; las l&#237;neas enemigas, aquel d&#237;a que sinti&#243;, camino de las trincheras de los suyos, la presencia y el aliento de su padre cerca de &#233;l, se&#241;al&#225;ndole el lugar donde una bandera roja, amarilla y morada le aguardaba.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt;&lt;/SPAN&gt;Pero Jos&#233; nunca pudo contar esta historia a los suyos. Cuando volvi&#243; a Carmona y le contaron lo ocurrido con su familia decidi&#243; marcharse del pueblo para nunca m&#225;s volver. Ahora vive en Barcelona, donde lo conoc&#237; hace dos a&#241;os, para tener la suerte de que sus palabras y sus recuerdos me ayudaran a recomponer la cadena familiar rota hace 70 a&#241;os.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Jos&#233; Rodr&#237;guez Rodr&#237;guez &lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt;&lt;/SPAN&gt;tiene 87 a&#241;os, es jardinero y es mi t&#237;o-abuelo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center; tab-stops: 54.0pt 63.0pt" align=center&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Manuela &#8220;la seca&#8221;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center; tab-stops: 54.0pt 63.0pt" align=center&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;. &lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Su cuerpo delgado y peque&#241;o corretea por las calles del pueblo. Los ni&#241;os de la plazoleta la saludan al pasar: &#161;Eh, seca, ven a jugar! Ella los mira con envidia, pero sabe que hoy no podr&#225; jugar con ellos. Tampoco podr&#225; controlar al revoltoso de su hermano peque&#241;o, as&#237; que posiblemente se vuelva a meter en otro l&#237;o. Pero eso ahora no importa. Contin&#250;a con su trote infantil, subiendo las cuestas, enred&#225;ndose en callejuelas estrechas y oscuras, dando vueltas y vueltas a los mismos lugares. De vez en cuando se para en seco y vuelve lentamente la cabeza hacia atr&#225;s. Las calles est&#225;n vac&#237;as, nadie la sigue. Lleva fuertemente agarrada de su mano una vieja lechera. No parece que tenga apenas nueve a&#241;os, y sus pisadas, firmes y seguras, la conducen a un lugar que s&#243;lo conocen unos pocos, a un lugar del que nunca puede hablar. Ella contin&#250;a firme y altiva, aunque aquel Guardia Civil apostado en la esquina la mire de reojo al pasar, y diga para s&#237;: esa ni&#241;a es de los &#8220;cuberos&#8221;, familia de rojos&#8230;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Hoy, reci&#233;n levantada, su madre le hizo una se&#241;al desde la cocina y ella le sigui&#243; como siempre en silencio. Como en otras ocasiones, el mismo sigilo de su madre al moverse, la misma mirada de miedo y de complicidad a la vez, la misma lechera en el mismo lugar. Enrique, &#8220;el cojo&#8221;, hermano de su madre, hab&#237;a vuelto a Carmona, a pesar del destierro al que los jueces franquistas le han condenado esta vez, a pesar de jugarse el pellejo, a pesar de &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Guardia Civil"&gt;la Guardia Civil&lt;/st1:PersonName&gt; que volver&#225; a buscarlo de madrugada en la casa de su hermana, creyendo que &#233;sta lo oculta, y con rabia tiren al suelo los colchones en los que todos duermen. A pesar de todo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Y es que ese Enrique tiene un par de huevos. Todo el pueblo lo sabe.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Deja la lechera en una de las mesas de la taberna del &#8220;Nono&#8221;, donde las pocas personas que frecuentan este lugar fingen no ver... no preguntan nada. Tampoco ella dice nada, y&#233;ndose como lleg&#243;, por las mismas calles. Como tantas otras veces no ver&#225; a su t&#237;o, pero va contenta sabiendo que gracias a ella, tan s&#243;lo una ni&#241;a, Enrique &#8220;el cojo&#8221; volver&#225; a comer caliente&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;la comida que con amor, y a pesar de las necesidades y el hambre, en casa de su hermana le han preparado. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Y sonr&#237;e cuando pasa al lado del Guardia Civil que sigue apostado en la esquina, esperando como un perro de presa&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;en quien poner sus sucias manos de asesino a sueldo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Su madre le tiene dicho que cuando vuelva de la taberna lo primero que tiene que hacer es ir a verla, decirle que ya est&#225; de vuelta. Ella espera entonces contemplar el milagro que siempre se opera en el rostro duro de su madre: una t&#237;mida sonrisa que se escapa de sus labios, acarici&#225;ndole el pelo y&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;mand&#225;ndole a jugar un rato. Luego tendr&#225; que recoger la colada y preparar la comida para&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;su padre, cansado del trabajo en la carpinter&#237;a. Ahora, sintiendo a&#250;n la mano de su madre acariciando su pelo, corre en busca de los amigos a los que antes dej&#243; en la plazoleta. Corr&#237;a el a&#241;o 1946.&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Siempre ha guardado en su memoria y en su coraz&#243;n estos recuerdos, y despu&#233;s de 60 a&#241;os se los cuenta a su hija como una chiquillada de la ni&#241;ez. Su hija la mira y advierte en los inmensos ojos azules de su madre un atisbo de tristeza, no debe ser f&#225;cil ahora, despu&#233;s de 60 a&#241;os, recordar aquello, no debe ser f&#225;cil responder a su hija que no para de preguntar cosas del pasado y escarbar en&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;el pozo de los recuerdos. Su hija lo sabe y de alguna manera dif&#237;cil de explicar a ella tambi&#233;n le duelen los recuerdos de su madre. Pero junto a ese dolor aparece algo que a la hija la llena de satisfacci&#243;n: el orgullo de sentirse parte de esa familia, el orgullo de&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;tener como madre a una mujer tan valiente.&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-INDENT: 35.4pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Manuela Fern&#225;ndez Rodr&#237;guez, &#8220;la seca&#8221;, es mi madre.&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;El hueco en la cadena&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align=center&gt;&lt;B style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/B&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;La organizaci&#243;n del curso en el que particip&#233; en Agosto de 2003 hab&#237;a previsto visitar el Archivo Militar de Sevilla. Siempre estuve interesada en todos los acontecimientos relativos a &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la Guerra Civil"&gt;la Guerra Civil&lt;/st1:PersonName&gt; espa&#241;ola, aquella lucha terrible de dos bandos que hab&#237;a generado tanto dolor primero y tanto silencio despu&#233;s. Tanta represi&#243;n, tanta injusticia, tanto enga&#241;o y falsedad por parte del bando vencedor hizo que me cuestionara la historia oficial, la que nos hab&#237;an ense&#241;ado en la escuela, pregunt&#225;ndome por la otra historia, la oculta y silenciada... la de los perdedores. &lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;El Archivo Militar de Sevilla es uno de los lugares en los que se encuentran los expedientes de las personas condenadas por el r&#233;gimen franquista. Yo sab&#237;a que uno de los t&#237;os de mi madre, Enrique, fue enjuiciado y condenado por defender la Rep&#250;blica y que su vida hab&#237;a sido un calvario apenas conocido por m&#237;. Una vez en el Archivo nos advirtieron&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;que no toc&#225;ramos nada, ya que el lamentable estado de conservaci&#243;n en el que se encuentran los ficheros y la forma de su clasificaci&#243;n hac&#237;an dif&#237;cil localizar las fichas con los nombres de los condenados y sus expedientes. Decid&#237; a pesar de ello abrir el caj&#243;n que conten&#237;a el apellido de mi familiar, &lt;st1:PersonName w:st="on" ProductID="la  R"&gt;la&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;R&lt;/st1:PersonName&gt;&lt;SPAN style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/SPAN&gt;de Rodr&#237;guez. No tuve que buscar, la ficha del expediente de mi t&#237;o-abuelo Enrique vino a mis manos. Mi dedo separ&#243; un mont&#243;n de fichas y detr&#225;s de &#233;stas estaba la suya. Emocionada, ense&#241;&#233; la ficha a los que participaban conmigo en la visita. Los historiadores no se lo pod&#237;an creer, ya que la b&#250;squeda de un nombre en estos ficheros les lleva a ellos meses de trabajo. &#191;Pero c&#243;mo lo has hecho?, me preguntaban. Tuve clara la respuesta: yo no hab&#237;a encontrado a mi t&#237;o-abuelo Enrique, &#233;l me hab&#237;a encontrado a m&#237;.&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Se me abr&#237;a as&#237; el camino. En &#233;l iba a volcar todas mis energ&#237;as para lograr el reconocimiento de mis familiares y la dignificaci&#243;n de su memoria. Lo que para m&#237; es la llamada de la sangre me hizo entender que las generaciones familiares est&#225;n atadas unas a otras como los eslabones de una cadena, y aunque &#233;sta se rompa tr&#225;gicamente, causando un hueco, los eslabones est&#225;n condenados a unirse. &lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Surge ahora una generaci&#243;n formada por los nietos y bisnietos de los que perdieron la guerra que por encima de todo est&#225;n interesados en saber y que les resulta dif&#237;cil entender las causas de los silencios familiares. Silencios atravesados por el dolor y el miedo. Silencios que han formado una barrera que asombrosamente ha logrado protegerlos de todo aquello que cada cual tem&#237;a.&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; tab-stops: 54.0pt 63.0pt"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Otras han esperado este momento durante toda su vida y hablar es una manera de conjurar el pasado y de hacer presente a los suyos. A los nuestros. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;.&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Paqui Maqueda Fern&#225;ndez.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;

 &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;SPAN lang=ES style="FONT-SIZE: 12pt; mso-bidi-font-family: Tahoma"&gt;&lt;FONT face="Comic Sans MS"&gt;Sevilla, Febrero 2007.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;



. &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;FONT color=#ff0000&gt;&lt;STRONG&gt;&lt;FONT color=#ff0000&gt;Paqui Maqueda es la Secretaria de la Coordinadora de Colectivos de V&#237;ctimas del Franquismo.&lt;/FONT&gt;&lt;/STRONG&gt;&lt;/FONT&gt; &lt;P class=MsoBodyText style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;.

</body>
    <closed-comments type="boolean"></closed-comments>
    <closed-trackbacks type="boolean"></closed-trackbacks>
    <comments-count type="integer">0</comments-count>
    <created-at type="datetime">2008-12-17T18:32:59Z</created-at>
    <date type="datetime">2008-12-17T18:30:00Z</date>
    <id type="integer">249417</id>
    <last-comment-date type="datetime"></last-comment-date>
    <myfile-id type="integer"></myfile-id>
    <nicetitle>azul-oscuro-2-paqui-maqueda-fernandez-</nicetitle>
    <published-at type="datetime">2008-12-17T18:32:59Z</published-at>
    <site-id type="integer">1</site-id>
    <status type="integer">1</status>
    <title>AZUL OSCURO (2). Paqui Maqueda Fern&#225;ndez.</title>
    <updated-at type="datetime">2008-12-17T18:37:59Z</updated-at>
  </post>
  <post>
    <IP type="integer">0.0.0.0</IP>
    <author-id type="integer">27239</author-id>
    <blog-id type="integer">16893</blog-id>
    <body>


 &lt;OBJECT  height=344 width=425&gt;&lt;PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/dJTmB61VgoQ&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"&gt; &lt;embed   src="http://www.youtube.com/v/dJTmB61VgoQ&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/OBJECT&gt;
</body>
    <closed-comments type="boolean"></closed-comments>
    <closed-trackbacks type="boolean"></closed-trackbacks>
    <comments-count type="integer">1</comments-count>
    <created-at type="datetime">2008-10-05T21:19:16Z</created-at>
    <date type="datetime">2008-10-05T21:13:00Z</date>
    <id type="integer">210203</id>
    <last-comment-date type="datetime">2008-10-05T23:58:26Z</last-comment-date>
    <myfile-id type="integer"></myfile-id>
    <nicetitle>guerra-civil-espanola-la-matanza-badajoz-2</nicetitle>
    <published-at type="datetime">2008-10-05T21:19:16Z</published-at>
    <site-id type="integer">1</site-id>
    <status type="integer">1</status>
    <title>Guerra civil Espa&#241;ola -La matanza de Badajoz</title>
    <updated-at type="datetime">2008-10-05T23:58:27Z</updated-at>
  </post>
</posts>
