26 Nov 2009

L'Estatut, el TC i els editorials dels diaris catalans.

Escrito por: jordigraug el 26 Nov 2009 - URL Permanente

__________________________________

"En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra".

Francisco de Quevedo.

____________________________________

L'Estatut és a l'aire. Un text votat pel Parlament de Catalunya, retallat i votat per las Cortes Españolas i sotmès a referèndum pot anar-se'n en orris per la voluntat interpretativa de deu persones.

Persones que depenen dels partits que les proposen i que no examinen o voten segons criteris jurídics i equànimes sinó ideològics. Persones que plasmen en sentències inapel·lables la seva ideologia progressista o conservadora, centralista o autonomista, nacionalista espanyola o nacionalista perifèrica.

Persones que eren 12 i que ara en són 10. En una hàbil utilització colpista de les institucions -cosa que fa sistemàticament quan no governa- el PP va apartar un membre progressista del TC. Després, una bala es creuà en el camí d'un de conservador, molt conservador. Tant que voldria haver conservat Franco.

I quatre més que han complert llur mandat. Altrament dit: ocupen il·legalment el càrrec perquè al PP no li interessa renovar-los.

Què pensaríem d'un govern que se saltés el calendari electoral i no convoqués eleccions? Què en pensaríem si seguís sense convocar-ne dos o tres anys i, enlloc de romandre l'executiu i el legislatiu quatre anys sense renovar, n'estigués 6 o 7 o 8. Doncs molt fàcil: parlaríem de Cop d'Estat i d'il·legalitat manifesta.

La composició actual del TC és il·legal perquè cinc dels seus membres no hi haurien d'estar ja. Les decisions d'un poder de l'estat, el judicial, i del més alt òrgan jurídic són legals -i per tant acatables- si provenen d'una violació sistemàtica de la llei? La sentència sobre l'Estatut, que s'ha demorat a consciència és legal?

____________________________

Vinyeta de Ferreres.
Vinyeta de Ferreres.

______________________________

editorial que publiquen EL PERIÓDICO i 11 mitjans de comunicació més

La dignitat de Catalunya

  1. "Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de
    soca-rel la complexitat espanyola", coincideixen els diaris

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

________________________________

La dignidad de Catalunya

La dignidad de Catalunya

26/11/2009 | Actualizada a las 01:00h | Política

Después de casi tres años de lenta deliberación y de continuos escarceos tácticos que han dañado su cohesión y han erosionado su prestigio, el Tribunal Constitucional puede estar a punto de emitir sentencia sobre el Estatut de Catalunya, promulgado el 20 de julio del 2006 por el jefe del Estado, rey Juan Carlos, con el siguiente encabezamiento: "Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado, los ciudadanos de Catalunya han ratificado en referéndum y Yo vengo en sancionar la siguiente ley orgánica". Será la primera vez desde la restauración democrática de 1977 que el Alto Tribunal se pronuncia sobre una ley fundamental refrendada por los electores.

La expectación es alta. La expectación es alta y la inquietud no es escasa ante la evidencia de que el Tribunal Constitucional ha sido empujado por los acontecimientos a actuar como una cuarta cámara, confrontada con el Parlament de Catalunya, las Cortes Generales y la voluntad ciudadana libremente expresada en las urnas. Repetimos, se trata de una situación inédita en democracia. Hay, sin embargo, más motivos de preocupación. De los doce magistrados que componen el tribunal, sólo diez podrán emitir sentencia, ya que uno de ellos (Pablo Pérez Tremps) se halla recusado tras una espesa maniobra claramente orientada a modificar los equilibrios del debate, y otro (Roberto García-Calvo) ha fallecido.

De los diez jueces con derecho a voto, cuatro siguen en el cargo después del vencimiento de su mandato, como consecuencia del sórdido desacuerdo entre el Gobierno y la oposición sobre la renovación de un organismo definido recientemente por José Luis Rodríguez Zapatero como el "corazón de la democracia". Un corazón con las válvulas obturadas, ya que sólo la mitad de sus integrantes se hallan hoy libres de percance o de prórroga. Esta es la corte de casación que está a punto de decidir sobre el Estatut de Catalunya. Por respeto al tribunal –un respeto sin duda superior al que en diversas ocasiones este se ha mostrado a sí mismo– no haremos mayor alusión a las causas del retraso en la sentencia.

La definición de Catalunya como nación en el preámbulo del Estatut, con la consiguiente emanación de "símbolos nacionales" (¿acaso no reconoce la Constitución, en su artículo 2, una España integrada por regiones y nacionalidades?); el derecho y el deber de conocer la lengua catalana; la articulación del Poder Judicial en Catalunya, y las relaciones entre el Estado y la Generalitat son, entre otros, los puntos de fricción más evidentes del debate, a tenor de las versiones del mismo, toda vez que una parte significativa del tribunal parece estar optando por posiciones irreductibles. Hay quien vuelve a soñar con cirugías de hierro que cercenen de raíz la complejidad española. Esta podría ser, lamentablemente, la piedra de toque de la sentencia.

No nos confundamos, el dilema real es avance o retroceso; aceptación de la madurez democrática de una España plural, o el bloqueo de esta. No sólo están en juego este o aquel artículo, está en juego la propia dinámica constitucional: el espíritu de 1977, que hizo posible la pacífica transición. Hay motivos serios para la preocupación, ya que podría estar madurando una maniobra para transformar la sentencia sobre el Estatut en un verdadero cerrojazo institucional. Un enroque contrario a la virtud máxima de la Constitución, que no es otra que su carácter abierto e integrador.

El Tribunal Constitucional, por consiguiente, no va a decidir únicamente sobre el pleito interpuesto por el Partido Popular contra una ley orgánica del Estado (un PP que ahora se reaproxima a la sociedad catalana con discursos constructivos y actitudes zalameras). El Alto Tribunal va a decidir sobre la dimensión real del marco de convivencia español, es decir, sobre el más importante legado que los ciudadanos que vivieron y protagonizaron el cambio de régimen a finales de los años setenta transmitirán a las jóvenes generaciones, educadas en libertad, plenamente insertas en la compleja supranacionalidad europea y confrontadas a los retos de una globalización que relativiza las costuras más rígidas del viejo Estado nación. Están en juego los pactos profundos que han hecho posible los treinta años más virtuosos de la historia de España. Y llegados a este punto es imprescindible recordar uno de los principios vertebrales de nuestro sistema jurídico, de raíz romana: Pacta sunt servanda. Lo pactado obliga.

Hay preocupación en Catalunya y es preciso que toda España lo sepa. Hay algo más que preocupación. Hay un creciente hartazgo por tener que soportar la mirada airada de quienes siguen percibiendo la identidad catalana (instituciones, estructura económica, idioma y tradición cultural) como el defecto de fabricación que impide a España alcanzar una soñada e imposible uniformidad. Los catalanes pagan sus impuestos (sin privilegio foral); contribuyen con su esfuerzo a la transferencia de rentas a la España más pobre; afrontan la internacionalización económica sin los cuantiosos beneficios de la capitalidad del Estado; hablan una lengua con mayor fuelle demográfico que el de varios idiomas oficiales en la Unión Europea, una lengua que en vez de ser amada, resulta sometida tantas veces a obsesivo escrutinio por parte del españolismo oficial, y acatan las leyes, por supuesto, sin renunciar a su pacífica y probada capacidad de aguante cívico. Estos días, los catalanes piensan, ante todo, en su dignidad; conviene que se sepa.

Estamos en vísperas de una resolución muy importante. Esperamos que el Tribunal Constitucional decida atendiendo a las circunstancias específicas del asunto que tiene entre manos –que no es otro que la demanda de mejora del autogobierno de un viejo pueblo europeo–, recordando que no existe la justicia absoluta sino sólo la justicia del caso concreto, razón por la que la virtud jurídica por excelencia es la prudencia. Volvemos a recordarlo: el Estatut es fruto de un doble pacto político sometido a referéndum.

Que nadie se confunda, ni malinterprete las inevitables contradicciones de la Catalunya actual. Que nadie yerre el diagnóstico, por muchos que sean los problemas, las desafecciones y los sinsabores. No estamos ante una sociedad débil, postrada y dispuesta a asistir impasible al menoscabo de su dignidad. No deseamos presuponer un desenlace negativo y confiamos en la probidad de los jueces, pero nadie que conozca Catalunya pondrá en duda que el reconocimiento de la identidad, la mejora del autogobierno, la obtención de una financiación justa y un salto cualitativo en la gestión de las infraestructuras son y seguirán siendo reclamaciones tenazmente planteadas con un amplísimo apoyo político y social. Si es necesario, la solidaridad catalana volverá a articular la legítima respuesta de una sociedad responsable

____________________________________________

La majoria de partits i entitats recolzen l'editorial de l'Estatut

· Montilla agraeix a la premsa i a la societat civil el suport a l'"històric" editorial de l'Estatut

· Zapatero diu que ha llegit "amb molt interès" l'editorial i mostra el seu respecte

· González Pons diu que li produeix "inquietud" la "uniformitat" de diaris catalans

· PSC, ERC, CiU i ICV coincideixen en el suport a l'editorial conjunt de l'Estatut, i el PP se'n desmarca

· El Consell General del Poder Judicial diu que l'editorial es un intent de pressió al Constitucional

____________________________________________

Partidos, sociedad civil y medios catalanes se adhieren al editorial conjunto Pro Estatut

Montilla dice sentirse "identificado" con el texto conjunto y Zapatero se limita a indicar que lo ha leído con "mucho interés". El redactado ha encontrado sus detractores en el rotativo 'El Mundo', en el PP y en la Asociación Profesional de la Magistratura que lo tachan de "intolerable"

580 comentarios

· Montilla agradece a la prensa y la sociedad civil el apoyo | Mas propone a Montilla una reunión para coordinar una respuesta unitaria que el PSC rechaza | Lista de adhesiones | Zapatero dice mostrar "mucho respeto" por el editorial | 'El Mundo': "Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio" | El PP ve "intolerable" que se presione al TC | La Asociación Profesional de la Magistratura coincide con los 'populares' | Encuesta: ¿Comparte el editorial La Dignidad de Catalunya?



La prensa catalana publica un editorial conjunto en defensa del Estatut de Catalunya

En una iniciativa inédita en democracia y en la historia de la prensa española, doce diarios catalanes publican una extensa pieza editorial conjunta titulada 'La dignidad de Catalunya' en la que se pide al Tribunal Constitucional respeto a la ley aprobada en referéndum

1904 comentarios

· Facebook: En apoyo al editorial 'La dignidad de Catalunya'

____________________________________________

La societat civil, també amb l'Estatut

UGT proposa imitar la premsa i organitzar un acte unitari. Comerciants, associacions de veïns i set col·legis professionals s'hi adhereixen

· Montilla agraeix oficialment l'editorial en defensa de l'Estatut

· L'Associació Professional de la Magistratura considera l'editorial "una pressió intolerable" que intenta "influir grollerament" en el TC

· La 'Brunete' mediàtica, en peu de guerra

· El govern creu que la publicació de l'editorial comú és "un reflex del que pensa la societat catalana"

· Els partits catalans, amb la unitat editorial per l'Estatut

· Zapatero manifesta el seu respecte per l'editorial sobre l'Estatut

· Rajoy diu que si es respecten "les regles de joc" cadascú "pot opinar el que vulgui"

· Mas demana una cimera de partits per dissenyar una proposta catalana si el TC tomba l'Estatut

· La dignitat de Catalunya

______________________________________________

Los jueces conservadores tildan el editorial de "presión intolerable"

Los magistrados progresistas lo consideran ajustado a derecho y apelan a la "libertad de expresión"

"Respeto" e "interés" de Zapatero

PSC, CiU, ERC e ICV celebran la posición común de la prensa regional, que el Partido Popular considera "sospechosa", UPyD "cutre" y Ciutadans "inaceptable"

· Doce diarios catalanes salen en defensa del Estatuto

·

· EL ARTÍCULO

__________________________________________________

Montilla: el editorial pro Estatut es "una iniciativa histórica"

El presidente de la Generalitat, identificado con el texto publicado en 12 diarios, reflejo de la "unidad" en la sociedad.

____________________________________

Compartir

  • Eskup
  • Tuenti
  • Meneame
  • Bitacoras
  • iGoogle
  • My Yahoo
  • My Live

Sobre este blog

Avatar de jordigraug

Memòria Repressió Franquista.

ver perfil »

Amigos

  • Eduardo Montagut Contreras
  • Eduardo Sánchez Gatell

Ídolos

  • jordigrau
  • jgraug

Suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):