De miratges i altres atzucacs

Per una punyetera vegada que trobem un bisbe, que s'atreveix a dir que no tot va ser tal com durant una pila d'anys ens ho han contat, i que a la guerra incivil espanyola, i a la postguerra, l'actuació de l'església no va ser gaire correcta, per ser suaus, i que potser convinga demanar perdó als perjudicats, que en van ser molts, surt immediatament un senyor bisbe de Sevilla dient que l'opinió d'aquell senyor bisbe Blázquez no representa l'opinió de l'Església, i que potser l'hem mal interpretat.

Aquest senyor bisbe Amigo (no és cap broma, és el seu cognom) fa bé en defensar l'indefensable. Afortunadament viu a Sevilla, molt lluny d'aquell país heretge i salvatge on li ha pertocat viure i pastorejar al senyor Blázquez i que segurament l'ha contaminat posant-lo a favor de totes les etes, i dels rojos, i ...

Amb "amigos" així, qui necessita enemics?