12 Feb 2008
Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles (XIV)
UN AMOR, UNS CARRERS
“Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història,
un amor, un destí: perdura sense noms,
sols els noms d’uns carrers, l’amor, el sol amor.
Uns benvolguts carrers, enllà per Quart de fora,
les baranes del riu, els bancs de l’Albereda,
aquells besos frenètics a la porta de casa,
una lenta tristesa que et recorria el cos,
o una alegria invicta, una delícia efímera
que ara retorna intacta... Tot retorna, agrupant-se;
és ja una sola història, un amor, un destí.
Carrers de Sant Vicent, de la Mar, de la Pau,
aquelles nits d’hivern, aquelles nits d’estiu.
Els amors fan l’amor, les històries la història.
Heus una vida ací. Les paraules terribles,
les paraules amables que ja no diu ningú,
que no sé qui va dir, que retornen anònimes,
i em donen un sentit. Tot ho recorde, ho pense.
Aquelles mans enceses, de vegades cruels,
d’altres vegades tendres; els moments d’estupor,
o aquells moments amb el fulgor dels homicidis,
i una sang innocent entre unes cuixes llargues...
Tots els amors, l’amor; l’amor, tota la vida.
Jo no sé si està clar; per a mi sí ho està.
Mire, des del balcó, el carrer solitari.
Després vindran parelles, així que caiga el dia.
Aniran lentament, dient-se coses trèmules.
Sempre torna la vida, si se’n va alguna volta.
No estic massa segura; jo crec que no se’n va.
O crec que sempre torna. M’agrada, des de casa,
darrere dels cristalls, contemplar el carrer”.
La pobresa pujava lentament per l’escala.
Foscament alenava en tots els replanells.
Evocava altres dies; vagament evocava
uns dies on encara hi havia l’esperança
i la conformitat i el sol deler de viure.
Tocava les parets, les tocava amb tristesa,
una llarga tristesa, llarga com una nit,
i seguia pujant la miserable escala.
Un dia arribaria, potser, a la terrassa:
si Déu vol, aquell dia serà un dia feliç.
“Com els amors retornen, i són l’amor, i fan
l’amor únic, la vida, se’n tornen novament,
se’ns en van de les mans i buidament ens deixen
amb les mans escampades damunt el davantal,
ara que ja tenies posat damunt la taula
el got de l’aigua clara en el plat de floretes,
ara que no volies ni parlar ni evocar:
contemplar solament la vella i alta imatge
en un silenci dens i poblat de records.
Allò que fou un dia retorna, inesperat,
omplint-te el cor de joia, omplint-te el cor de pressa,
omplint-te l’escaleta altra volta de riures,
pujant els escalons, tan viu, de dos en dos.
Se’n torna a anar després, quan tu no ho esperaves,
quan tu, en la pobra cuina, prepares unes coses
per fer l’estada amable: uns dolços, l’aigua clara...
Se t’ompli el menjador novament de penombres.
Mires per la finestra. Veus les lentes parelles.
Aquella nit no sopes i plores en el llit,
no pots tancar els ulls, mires en la foscor.
Veus l’espill de l’armari, tan llarg com un taüt.
Estàs al peu del teu llit, dempeus, greu o solemne.
I fores tan feliç, tan feliç, aquell dia,
amb la teua mà dins d’una mà, en un passeig!
No tornen els records dels frenètics moments
que et deixaven la roba o les cames tan brutes.
Sols evoques això: una mà en una mà,
una paraula amable, no gentil, sols amable,
un lent anar per uns carrers inconeguts
que pel seu nom evoques, per tots els seus balcons.”
UN AMOR, UNAS CALLES
“Todo retorna, agrupándose, y es una sola historia, un amor, un destino: perdura sin nombres, solo los nombres de unas calles, el amor, el único amor. Unas amadas calles, allá por Quart de fora, las barandillas del río, los bancos de la Alameda, aquellos besos frenéticos a la puerta de casa, una lenta tristeza que te recorría el cuerpo, o una alegría invicta, una delicia efímera que ahora regresa intacta... Todo retorna, agrupándose; es ya una sola historia, un amor, un destino. Calles de Sant Vicent, de la Mar, de la Pau, aquellas noches de invierno, aquellas noches de verano. Los amores hacen el amor, las historias la historia. He aquí una vida. Las palabras terribles, las palabras amables que ya no dice nadie, que no sé quien dijo, que regresan anónimas, y me ofrecen un sentido. Todo lo recuerdo, lo evoco. Aquellas manos encendidas, a veces crueles, otras veces tiernas; los momentos de estupor, o aquellos momentos con el fulgor de los homicidios, y una sangre inocente entre unos muslos largos... Todos los amores, el amor; el amor, toda la vida. Yo no sé si está claro; para mí sí lo está. Miro, desde el balcón, la calle solitaria. Luego acudirán las parejas, en cuanto caiga el día. Caminaran lentamente, diciéndose cosas temblorosas. Siempre vuelve la vida, si alguna vez se ha ido. No estoy muy seguro; yo creo que no se va. O creo que siempre regresa. Me gusta, desde casa, tras los cristales, contemplar la calle”.
La pobreza subía lentamente por la escalera. Oscuramente jadeaba en todos los descansillos. Evocaba otros días; vagamente evocaba unos días dónde todavía existía la esperanza y la conformidad y el único deseo de vivir. Tocaba las paredes, las palpaba con tristeza, una larga tristeza, larga como la noche, y seguía subiendo la miserable escalera. Un día llegaría, quizás, a la terraza: si Dios quiere, aquel día será un día feliz.
“Tal como regresan los amores, y son el amor, y hacen único el amor, la vida, se marchan nuevamente, se nos van de las manos y vaciamente nos dejan con las manos abiertas sobre el delantal, ahora que ya tenías sobre la mesa el vaso de agua clara en el plato a flores, ahora que no querías ni hablar ni evocar: contemplar solamente la vieja y alta imagen en un silencio denso y poblado de recuerdos. Aquello que un día fue retorna, inesperado, llenándote el corazón de alegría, llenándote el corazón de prisas, llenándote la escalera otra vez de risas, subiendo los escalones, tan vivo, de dos en dos. Se vuelve a marchar después, cuando ya no lo esperabas, cuando tú, en la pobre cocina, preparas unas cosas para hacer la estancia amable: unos dulces, el agua clara... Se te llena el comedor nuevamente de penumbras. Miras por la ventana. Ves las lentas parejas. Aquella noche no cenas y lloras en la cama, no puedes cerrar los ojos, miras en la oscuridad. Ves el espejo del armario, tan largo como un ataúd. Estás al pie de tu cama, de pie, grave o solemne. ¡Y serías tan feliz, tan feliz, aquel día, con tu mano dentro de una mano, paseando! No vuelven los recuerdos de los frenéticos momentos que te dejaban la ropa o las piernas tan sucias. Sólo evocas esto: una mano en una mano, una palabra amable, no gentil, sólo amable, un lento deambular por unas calles desconocidas que por su nombre evocas, por todos sus balcones.”
Sobre este blog
De miratges i altres atzucacs
jpolinyaNascut quan la postguerra deixava enrere l'autarquia i començava una tímida recuperació, fill de llauradors a un poblet de València, ja no vaig passar la fam d'altres, encara que això obligués mon pare a fer de temporer a l'estiu a França, a la verema i a la poma. Vaig tindre la sort d'aprendre a ca'ls escolapis, de llegir i d'escriure el meu idioma, i d'estar-ne orgullós d'aquest coneixement. Eren temps en què la irracionalitat encara no havia envaït València. Després he viscut i treballat a moltes parts d'Espanya i ara, des de la meua joiosa pre-jubilació, intente donar una amable visió, sempre que puc, de les notícies que m'arriben.
Últimos Comentarios
- Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles (XIV) 4 comentarios Francine Isa MaRiNa 96 finger39
- CONTRA LA PIRATERIA DELS 901 I 902 30 comentarios antonio larrosa diaz home loans dezabaleta Anónimo nekane-88
- Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XX) 3 comentarios credit loans La mirada turbia nekane-88
- Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles (XII) 1 comentario Aina
- Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles (LVIII) 6 comentarios rodolfo canet albiach Josep Joaquím Planells Benedito finger39 Anónimo Anónimo
Tags
Enlaces
- antifeixistes.org
- arte. página de un futuro escultor
- crisis financiera. un blog
- Debate Europe. Fòrum de debat europeu
- deportes. market place.
- Els meus amics diuen
- gran enciclopèdia catalana
- l'avanç Informació lliure del País Valencià
- MI NUEVA CASA
- mitcat.net Mitologia dels Països Catalans
- nacions sense estat. Notícies
- parlament europeu pag en català
- traductor català-castellà
- traductor pàgines
- traductor páginas
Buscar
Suscríbete
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
Archivos
- Mayo 2013
- Abril 2013
- Marzo 2013
- Febrero 2013
- Enero 2013
- Diciembre 2012
- Noviembre 2012
- Octubre 2012
- Septiembre 2012
- Agosto 2012
- Julio 2012
- Junio 2012
- Mayo 2012
- Abril 2012
- Marzo 2012
- Febrero 2012
- Enero 2012
- Diciembre 2011
- Noviembre 2011
- Octubre 2011
- Septiembre 2011
- Agosto 2011
- Julio 2011
- Junio 2011
- Mayo 2011
- Abril 2011
- Marzo 2011
- Febrero 2011
- Enero 2011
- Diciembre 2010
- Noviembre 2010
- Octubre 2010
- Septiembre 2010
- Agosto 2010
- Julio 2010
- Junio 2010
- Mayo 2010
- Abril 2010
- Marzo 2010
- Febrero 2010
- Enero 2010
- Diciembre 2009
- Noviembre 2009
- Octubre 2009
- Septiembre 2009
- Agosto 2009
- Julio 2009
- Junio 2009
- Mayo 2009
- Abril 2009
- Marzo 2009
- Febrero 2009
- Enero 2009
- Diciembre 2008
- Noviembre 2008
- Octubre 2008
- Septiembre 2008
- Agosto 2008
- Julio 2008
- Junio 2008
- Mayo 2008
- Abril 2008
- Marzo 2008
- Febrero 2008
- Enero 2008
- Diciembre 2007
- Noviembre 2007
- Octubre 2007
- Septiembre 2007









4 comentarios · Escribe aquí tu comentario
finger39 dijo
Me gusta que estes dando a conocer una parte de la obra de uno de los grandes poetas de nuestro tiempo ..Salud
MaRiNa 96 dijo
Isa dijo
Preçios!! et reflexe etapas de la teva vida, emoçions i vivençies .mágradat molt
Francine dijo
Muy bella. F.
Escribe tu comentario