18 Feb 2008

Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles (XX)

Escrito por: jpolinya el 18 Feb 2008 - URL Permanente

contadores de visitas

L’ESTAMPETA

Et casares de dol, com de dol vares rebre,

al poble, la primera Comunió. De dol sempre,

el dol sobre el teu cos en els dies solemnes.

Sempre de dol, les cames llargues d’adolescent

que creixia de pressa i sense vitamines,

aquelles cames llargues i quasi sense gràcia,

aquelles cames tristes, l’estiró de la guerra

que et va fer dona abans de la primera sang.

Aquelles cames que tu no sabies com posar,

que sense tu semblava que creixien.

Trista, trista València, quina amarga postguerra!

Ens ompliren d’espases la sintaxi, d’arcàngels

durament inmutables a la porta dels cines,

mentre reivindicaven prades de Garcilaso,

marbres asexuats, vetlant sempre, vetlant,

vetlant sempre les armes i vetlant la retòrica,

carregaments de sucre que desapareixien

de la nit al matí, si ho viu no me’n recorde,

els camions sinistres que duien l’estraperlo.

L’home palpava un cos adolescent, mentre ella

es menjava un pastís sense participar

en allò que al seu cos feroçment succeïa.

També, veure pel·lícules, o millor somiar:

el Coli, el Metropol, el Tyris... “En fan dos”.

El Goya... Quina gana de contemplar pel·lícules!

En seguien el curs amb tota atenció

mentre les mans anaven palpant els llocs secrets.

Oh Súnion! La pantalla oferia una Súnion

d’una sal exaltada, de vida i llibertat,

de possibilitats lluminoses de viure.

“No s’havia apuntat mai a ningun partit.

Ell, de casa a la feina, i de la feina a casa.

Una nit, en la guerra, el tragueren de casa

i el mataren a Bétera, prop dels forns de la calç.

Els morts tots plens de mosques vora les carreteres...”

“No féu res, no féu res, i ell en va salvar molts”.

De dol sempre, de dol per a tota la vida.

LA ESTAMPITA

Te casaste de luto, tal como de luto recibiste, en el pueblo, la primera Comunión. De luto siempre, el luto sobre tu cuerpo en los días solemnes. Siempre de luto, las piernas largas de adolescente que crecía deprisa y sin vitaminas, aquellas piernas largas y casi sin gracia, aquellas piernas tristes, el estirón de la guerra que te hizo mujer antes de la primera sangre. Aquellas piernas que tú no sabías como colocar, que sin tí parecía que crecían. ¡Triste, triste Valencia, y qué amarga posguerra! Nos llenaron d’espadas la sintaxis, de arcángeles duramente inmutables a la puerta de los cines, mientras reivindicaban praderas de Garcilaso, mármoles asexuados, velando siempre, velando, velando siempre las armas y velando la retórica, cargamentos de azúcar que desaparecían de la noche de la mañana, si te vi no me acuerdo, los camiones siniestros que transportaban estraperlo. El hombre palpaba un cuerpo adolescente, mientras ella se zampaba un pastel sin participar en aquello que le sucedía ferozmente a su cuerpo.

También, ver películas, o mejor soñar: El Coliseo, el Metropol, el Tyris... “echan dos”. El Goya... ¡Qué ansia de ver películas! seguían la historia con toda atención mientras las manos iban palpando los lugares secretos. ¡Oh Súnion! La pantalla ofrecía una Súnion de una sal exaltada, de vida y libertad, de posibilidades luminosas de vivir. “No se había apuntado nunca a ningun partido. Él, de casa al trabajo, y de el trabajo a casa. Una noche, en la guerra, lo sacaron de casa y lo mataron en Bétera, cerca de los hornos de la cal. Los muertos todos llenos de moscas a orilla de las carreteras...” “No hizo nada, no hizo nada, y él salvó a muchos”. De luto siempre, de luto de por vida.

4 comentarios · Escribe aquí tu comentario

finger39 dijo

Volia comprar el llibre pero si segueixes reproduint ja no fara falta ...

jpolinya dijo

L'exemplar que jo tinc és molt antic, encara que supose que l'editorial 3i4 l'haurà reeditat més d'un cop. 3i4 també ha anat editant l'obra completa.

En quant a aquest llibre, el pense posar sencer.

Salut

odisea dijo

gracias por darnos a conocer a este maravilloso poeta, y por enseñar catalán gratis.

artur

artur dijo

no em fa res firmar ni deixar ací la mava adreça
en v a estellés és la bogeria.....és únic....tot i que no sóc especialista però estimo la poesia
d´en gabriel, per exemple, d´en castillo ara, encar que em costi, d´en j vicens, d´en maergarit, en sussana...són mestres!!!!, en casasses, que t hi has de fixar i entrar....el sr que ara no recordo com es deia, va morir fa relativament poc.....era crec president de l´ateneu,
ranci, per cert.....ara!.....sarsanedes.....interessantíssim
digueu-me coses al meu mail sisplau, que jo m´oblidaré d´obrir això
artur@croma440.com
l´altre dia, casualment era a tàrrega i hi havia com una expo de "novísssims", bé, de fet
era una editorial que ni jo mateix entenc com han arribat a poder cel.lebrar el llibre número 100,
però que, evidentment, m´en al.legro
si algú no sap d´un bar de barna que em sembñla millor o més discret no apuntar aqui, on es fan tertúlies poètiques, que m´escriguis...,.i t´ho dic
artur

Escribe tu comentario


Si prefieres firmar con tu avatar, haz login
Inserta un emoticono

Sobre este blog

Avatar de jpolinya

De miratges i altres atzucacs

Nascut quan la postguerra deixava enrere l'autarquia i començava una tímida recuperació, fill de llauradors a un poblet de València, ja no vaig passar la fam d'altres, encara que això obligués mon pare a fer de temporer a l'estiu a França, a la verema i a la poma. Vaig tindre la sort d'aprendre a ca'ls escolapis, de llegir i d'escriure el meu idioma, i d'estar-ne orgullós d'aquest coneixement. Eren temps en què la irracionalitat encara no havia envaït València. Després he viscut i treballat a moltes parts d'Espanya i ara, des de la meua joiosa pre-jubilació, intente donar una amable visió, sempre que puc, de les notícies que m'arriben.

ver perfil »

Fans

  • Sergi Miralles Reig
  • Pato Blanco
  • cauci66
  • Juanmaromo
  • fausto-antonio-ramirez
  • Siguienteee...
  • relatos
  • Honor Fuerza
  • Sapo Sapete de la Charca

Ídolos

  • jordigrau
  • f-navarro-agudo
  • Joaquín Ricarte Aventín
  • Bernat
  • Vecino de la comunidad
  • jgraug

Suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):