De miratges i altres atzucacs

contadores de visitas

És tan ràpida la justícia espanyola que només ha necessitat set anys (d'acord, no vull ser exagerat, sis anys i bastants mesos) des de la intervenció de Gescartera per la CNMV per dictar sentència.

No s'han trobat els diners però, això m'alegra, els jutges han declarat responsables civils subsidiaris La Caixa y Caja Madrid. Recorreran i guanyaran, qui ho dubta, però l'ensurt ja se l'han endut.

L'amic Luís Ramallo i altres bulldogs del Pp continuaran vegetant lliures de tota culpa, com sempre. I amb el temps que s'ha escolat, lliures de tota sospita. Però aquest assumpte feia pudor des del primer moment a finançament irregular d'un partit del què no diré el nom.

Quant a l'Antonio Camacho, quan he sentit que havia posat de la seua butxaca 19MM € per tractar de salvar l'empresa, he recordat una anècdota personal que voldria contar-vos

Als inicis dels anys vuitanta jo havia començat a treballar com auditor d'una important empresa financera .

La meua primera visita a una oficina, com a responsable del meu propi equip d'inspecció va ser a un poble del sud d'Alacant, on el primer dia (en aquells temps entràvem divendres a migdia, sense avisar, i feiem els arquejos o inventaris pertinents) vam trobar un faltant a Cartera que no ens va preocupar excessivament en aquell moment, però del què evidentment vam prendre nota.

Aquella tarda, acabades les feines preliminars ens hi vam posar a fons, però tot era aparentment correcte. L'explicació immediata havia de ser un document extraviat darrere qualsevol arxiu (són coses que passen més sovint del que la gent pensa). El problema és que no trobàvem cap document per aquell import que hagués entrat prèviament.

A més, donava la coincidència que el responsable de Cartera, que el dia anterior havia passat a substituir l'empleat de Caixa per vacances d'aquest, i que ens estava ajudant incondicionalment s'encontrava esborronat, ja que ell mateix, el dia anterior havia fet tant l'arqueig de cartera com l'arqueig de Caixa i els dos havien resultat correctes.

La sort del principiant. Se me va ocòrrer pensar què havia passat l'any anterior. I fer un "arqueig teòric" tant a dia de sortida de l'empleat de caixa, com al de tornada. I voilà. El dia de tornada, apareixia de sobte un paper facsímil de pagament d'efecte sense aportar document sense que hi hagués cap increment de diners de caixa contabilitzat. L'import d'aquest document fantasma era aproximadament la meitat del faltant actual.

La reconstrucció del cas ja va ser cosir i cantar.

El xicot de caixa la utilitzava com si fos una butxaca més, per cobrir les seues necessitats (més tard ens vam enterar que jugava a cartes en una timba coneguda).

L'apoderat de l'oficina, incumplia la seua obligació de passar arquejos de caixa periòdics, i algun esporàdic.

Aleshores quan agafava vacances, destruïa algun dels papers de cartera cobrada per caixa (en aquells temps encara s'estilava) que sumessin un import igual o superior al que ell sabia que faltava.

Com que la contabilització es feia per la tarda, el responsable de cartera havia deixat aquesta quadrada, i no advertia la manca de diners a la caixa. A l'endemà el faltant ja quedava adjudicat a cartera però ell ja no hi era.

Quan el caixer tornava, i es tornava a fer càrrec de la seua àrea, creava un o vàrios documents per l'import escamotejat al moment d'anar-sen cosa que deixava de nou aquella nit desquadrada la caixa, i quadrada la cartera.

Per si de cas, intentàrem trobar què havia passat feia dos anys, i voilà de nou. Hi havia un document d'aquestes mateixes característiques per menys import que l'anterior. Tot feia pensar en un modus operandi molt còmode, i un increment del desfalc que anava creixen de forma proporcional.

Vam fer vindre el caixer i li vam explicar que havíem trobat un faltant en caixa.

Les respostes varen ser consecutivament:

-això no pot ser, ja que el company va fer arqueig i estava quadrat

-és possible que algun document s'haja transpaperat però no és un faltant sinó un sobrant

-Com podeu pensar que jo?

I quan per fi li vam dir que mateixa cosa, però amb menys diners, havia succeït l'any anterior i li vam mostrar els documents es va enfonsar.