De miratges i altres atzucacs

contadores de visitas

Aquest dia del cavaller Sant Jordi, patró de més de mitja Europa, que probablement mai no va existir, i que algun espavilat català benparit (valga el neologisme encara que existesquen els mots benastruc i benaurat que més o menys podrien significar el mateix) va saber relacionar amb els llibres (mort de Cervantes, mort de Shakespeare) i amb la rosa (primavera) ha acabat sent una de les festes més simpàtiques i universals de la cultura.

Me n'alegre que molta gent s'hi trobe obligada a comprar un llibre, encara que només siga el llibre anual, i que aquest no siga més que el mediocre best-seller que ens hagen recomanat els media pagats pels editors més potents.

Vaig començar a llegir pràcticament al mateix temps que a caminar, i això que l'idioma dels tebeos no era pas el mateix que parlava amb la meua família i al meu poble.

Aquesta situació va ser afortunadament corregida als meus tendres deu anyets, al seminari menor dels escolapis a València, al carrer Carnissers, gràcies al "padre maestro" Vicent Faus, que em va ensenyar a llegir i escriure en l'idioma que mai no havia deixat de parlar.

Avui, onomàstica del meu fill menut Jordi, i aniversari de la meua dona, (no diré els anys que avui fa per educació, però si que li he desitjat el molts anys i bons que diuen a Eivissa) hem destapat i ens hem begut una ampolla de Raïmat Chardonnay Brut, que bé ens la mereixíem.