De miratges i altres atzucacs

contadores de visitas

Ara resulta que morir amb certa dignitat als hospitals de Madrid, per a algunes persones en situació terminal i que necessitin atencions pal·liatives, dependrà de la bona voluntat, si més no dubtosa, dels capellans assignats a l'hospital per la jerarquia religiosa de Madrid, o siga, pel seu capitost i pilar de l'església catòlica i romana, monsenyor Rouco.

Si molts dels pobres i dolents malalts terminals, ja depenien de la bona voluntat dels seus propparents als que possiblement no havien estat prou capaços d'educar en el respecte i la llibertat, per no dir en l'amor cosa que sonaria massa poètica, ara els nostres representants polítics, lliberals com només ells ho saben ser, donen un pas endavant més.

Recordeu el famos acudit dels últims anys del General Franquísimo?

"Españoles, hace cuarenta años estábamos al borde del abismo. Hoy hemos dado un paso al frente".

Gràcies, Aguirre, gràcies, Rouco per intentar salvar-me. No m'ho meresc.

I sobretot, NO HO VULL.

Per què no se n'aneu tots plegats a fer la mà? (traducció lliure del modisme valencià "fer la mà": a masturbaros mútuamente)