La Comunidad » De miratges i altres atzucacs » L'amic finger avui fa anys. Felicitats.

« Una setmana a Malta (XII) Dilluns Sant. Mdina -3- | Inicio | La gran mentida (XIV) »

03 May 2008

L'amic finger avui fa anys. Felicitats.

Escrito por: jpolinya el 03 May 2008 - URL Permanente

I com que sé que a l'amic finger li agrada el jazz, una versió de Hello Dolly pel cantaor gadità Diego Carrasco, que supose que no el deixarà indiferent.

Molts anys i bons, nano, i que passis un magnífic dia.

PS. He deixat l'enllaç per a què, si voleu, passeu a felicitar-lo

finger39

8 comentarios

8 comentarios · Escribe aquí tu comentario

La Bombilla dijo

Moltès Felicitats, para Finger...

Muchas gracias, no sabía que fuera hoy... ahora voy a darle un petó a su blog...

Muaks...

03 Mayo 2008, 11:31

Patita de Goma dijo

Pues felicidades!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

03 Mayo 2008, 11:41

janpuerta dijo

Anirem a felicitar-lo.
Una abraçada.
EN quant a la peça de jazz, hello Dolly... no crec que deixi indiferent a ningú que li agradi una mica la musica.

03 Mayo 2008, 12:28

bandama4 dijo

Felicidades de mi parte y es un placer leer en otro idioma tus post.

cuidate.

03 Mayo 2008, 19:41

NEKANE dijo

JOPO,TIENES UN REGALO EN CASA, NO TIENES RESACA?.
BESITOS

03 Mayo 2008, 22:24

Cristina dijo

És una versió molt personal, m'agrada perquè no és tan "almibarada" com d'altres. Pasaré a felicitar a Finger.
Salut

03 Mayo 2008, 22:29

Daniel MacGill dijo

Este Diego... qué monstruo!!!! Le vi en directo hace... pufffffffff... 13 años, creo (con Mártires del Compás) y fue toda una experiencia...

Muchas felicidades a nuestro vecino catalán con gusto exquisito en cuestiones musicales... y que cumplas muchos más, y que nosotros lo veamos y lo disfrutemos con buena música!!!

Salut, J.

04 Mayo 2008, 09:49

finger39 dijo

Gracies per el regal ...Bona versio del Hello Dolly Salut !!!

04 Mayo 2008, 11:04

Escribe tu comentario

Sobre este blog

De miratges i altres atzucacs

Nascut quan la postguerra deixava enrere l'autarquia i començava una tímida recuperació, fill de llauradors a un poblet de València, ja no vaig passar la fam d'altres, encara que això obligués mon pare a fer de temporer a l'estiu a França, a la verema i a la poma. Vaig tindre la sort d'aprendre a ca'ls escolapis, de llegir i d'escriure el meu idioma, i d'estar-ne orgullós d'aquest coneixement. Eren temps en què la irracionalitat encara no havia envaït València. Després he viscut i treballat a moltes parts d'Espanya i ara, des de la meua joiosa pre-jubilació, intente donar una amable visió, sempre que puc, de les notícies que m'arriben.

ver perfil »