De miratges i altres atzucacs

CONTRA LA PIRATERIA DELS 901 I 902

2009-08-27T11:25:09+02:00

Un amic, i a més, bona persona m'ha passat una notícia d'allò més interessant.

La transcric

Noticias interesantes sobre los números 901 y los 902:

Con esta nota espero daros una buena noticia y, siguiendo unos pequeños pasos, os ahorrareis una 'pasta' en la factura telefónica. Os voy a comentar algo interesante sobre llamadas a teléfonos que empiezan por 901 y 902, que como sabréis, cada vez son más usuales y tu operador te factura aparte, aunque tengas contratada una tarifa plana para llamadas a FIJOS nacionales (compruébalo en tus facturas).

Cualquier entidad que haya contratado una línea 901 ó 902 ha tenido que abonarse
previamente a un número de teléfono normal, que habitualmente empieza por el código de la provincia, hasta completar 9 dígitos y al cual se vincula el servicio 901 ó 902.

Pues bien, tú puedes llamar al 901 xxxxxx ó 902 xxxxxx , que se te facturará aparte cada vez que llames, o bien marcas el teléfono vinculado, que te va a atender EXACTAMENTE igual que el otro, pero si tienes contratadas las llamadas locales, provinciales y nacionales gratis (tarifa plana), esta llamada NO se te facturará aparte.

LO HAS ENTENDIDO, ¿VERDAD?

Toma nota de esta dirección: www.nomasnumeros900.com. Una vez dentro, introduce el nro. 901 o 902 a buscar en la barra de búsqueda y pulsa BUSCAR. Te aparecerá en pantalla el número vinculado... ¡que es el que tienes que marcar!

Está más que probado, y funciona perfectamente.

Ahí van los teléfonos de algunas entidades 'importantes':

ADSL TELEFÓNICA (902 357 000) 91 707 74 60
MERCADONA: (902.350.200) 963. 883328
EL CORTE INGLÉS: (901.122.122) 91..7243699
RENAULT: (902.350.200) 93.4883727
ING: (901.105.115) 91.6349222
LA CAIXA : (902.334.334) 93.4953998
UNICAJA: (902.246.246) 952.076263
BANCO SANTANDER: (902.242.424) 91.7098520
CAJA MADRID: (902.102.010) 91.3349300
LÍNEA DIRECTA (902.321.321) 91.8072000
MAPFRE: (902.136.524) 91.5816300
ZURICH: (902.330.533) 93.2671020
TELE 2: (902.998.877) 800.760770
MOTOROLA: (902.202.302) 91.4138993

(INSISTO: en color rojo, ¡NO LLAMAR!)

ESPERO QUE OS SEA ÚTIL. No seáis egoístas, reenviadlo. Lo que me dan, GRATIS, lo doy GRATIS, para que se beneficien todos.

NO a los números 901 y 902, que son un abuso descarado, sólo para sus intereses

Ivania Balladares. Algú pot ajudar?

2009-03-11T16:06:45+01:00

He rebut aquest e-mail demanant ajuda, d'una persona que em permet garantir l'autenticitat del cas.

Estimados amigos y compañeros:

Esto es un S.O.S, una llamada de suplica para todos vosotros a fin de que leais este correo, veais las fotos adjuntas y la carta adjunta que envia nuestra monitora Doña Maribel Perez.

Necesitamos que reenvieis este correo a todos vuestros contactos a fin de ver de que forma o por quien podemos conectar con algun hospital, fundación, entidad bancaria, organismo oficial que nos ayude a traer a esta niña a España, y aplicarle el tratamiento que necesita o morira en poco tiempo desangrada y de anemia.

Necesitamos un hospital que tenga la bondad de acoger a esta niña y su madre para tratarla, seguro que alguno de vosotros tendra amigos o familiares metidos en la rama sanitaria, por favor hacer las gestiones necesarias para conseguir nuetro objetivo.

En unos dias llegara el historial clinico de Ivania que lo podemos facilitar para ver la forma más conveniente de tratarla.

Esperando noticias vuestras recibid un saludo y por favor no os de pereza reenviar hasta la saciedad este correo a cuantos conozcais

Gracias

Juan Perpiñá
"Proyecto Chigüines de Nicaragua" www.chiguines.com

Junt amb el correu venia una carta que també crec necessari donar-li publicitat

Caso de Ivania‏

De:	Maribel Pérez Gutierrez
Enviado:	miércoles, 19 de noviembre de 2008 5:48:36
Para:	Juan Bautista Perpiñá Cebolla (batiste913@hotmail.com)

Estimado Don Juan.

Reciba de mi parte un fraterno saludo, el motivo de la presente tiene como fin informarle del caso de la niña Ivania Balladares, como bien le había comentado en otras ocasiones la niña fue tratada en un hospital especialista en niños de la Ciudad de Managua durante tres meses la niña recibió asistencia medica diagnosticándole Angioma de cadera derecha, para entonces le realizaron análisis radiografías y ultrasonidos mandándole a tomar tratamiento con el fin de parar el sangrado que la niña sufre, el tratamiento trajo consigo consecuencias de inflamación en todo su cuerpecito y sin mejoría alguna ya que los sangrados continúan, disidí buscar ayuda de médicos privados para ver el caso y fue así que el señor nuestro Dios padre nos puso en el camino a tres médicos los que en conjunto indicaron un ultrasonido con el mejor radiólogo de la ciudad el ultrasonido no dio con un diagnostico convincente ante lo cual le ordenaron hacer una tomografía para ver tener un diagnostico mas acertado y efectivamente le encontraron una enfermedad de nombre Síndrome Kasabach Meritty,de igual manera con los contactos logrados el día de hoy el caso lo tomo uno de los mejores pediatras cirujano de esta ciudad y en conjunto con el radiólogo recomiendan hacer una Embolizacion endovascular por radiología intervencionista, según el pediatra esto es inoperable ya que no se pueden ligar todos los vasos sanguíneos sino que hay que bloquear las arterias que están ocasionando el sangrado de lograr hacer la embolizacion la niña podría mejorar caso contrario la lesión puede ir en aumento y no poder después parar el sangrado, le pedí me recomendara que hacer y el caso es que no hay en el país ni en la región centroamericana un medico que lo haga por ser este un caso muy raro, recomienda el traslado de la niña a los Estados Unidos u otro país donde pueda hacerse el procedimiento.

Le hago llegar el estudio realizado y ver si existe alguna posibilidad de hacer algún contacto con médicos en su país y nos den alguna recomendación y ver que otra alternativa podemos encontrar, buscare mañana contactos para ver si en cuba lo hacen de ser así habría intentar enviarla ahí.

Por el momento el medico no indico ningún tratamiento nada mas que alimentar bien a la niña y vitaminizarla para evitar anemia según el doctor si le da anemia podría complicar la cosa.

En cuanto al caso de la otra niña Esmeralda Celeste Lezama con problemas de audición la vio un otorrinolaringólogo y el caso es solucionable ya que la infección en el oído es causada por parásitos y anemia le indicaron tratamiento pero tiene un problema muy serio de amígdalas las cuales hay que operar pues casi le llegan al cielo de la boca,para ello veremos de que manera le puedan hacer la operación en el hospital de León ya que aquí el medico privado cobra 800 dólares mas la hospitalización seria como 1,200 dólares en vista de que es una operación sencilla habría que hacerla en un hospital del estado digo yo, no se si ustedes decidan que se haga con el medico privado.

Y bien mi estimado amigo por el momento es todo lo que le quería informar pues se que ustedes están muy preocupados por el caso de Ivania les iré informando si logro hacer algo con la ayuda de Cuba.Seguimos en contacto.

Fraterna.

Maribel Pérez.

No aturis aquesta dona

2009-03-11T16:09:55+01:00

He rebut aquest missatge d'una bona amiga i pense que és important donar-li el màxim de publicitat:

IMPORTANTISIMO !
No pares a esta mujer

Esta mujer va a dar la vuelta al mundo alertando sobre el cáncer de ovarios.

Por favor, reenvíalo para que ella llegue a su destino, ella está dando la vuelta al mundo vía e-mail!!!

Pérdida u/o ganancia de peso inexplicable;
Pelvis o abdomen hinchados, entumecidos y/o con sensación de llenura, cansancio anormal, o cambios inexplicables de sus hábitos intestinales.
Si esos sintomas persisten por mas de dos semanas, pida a su médico una combinación de exámenes pélvico/rectal, de sangre CA-125 y ultrasonido transvaginal.
El examen de Papanicolau NO detecta cáncer de ovario.
Por favor, repase... es muy importante para todas nosotras.
Por favor, mantenga esta mujer andando

Reenvía este mail para que ella llegue a todos los lugares

SI ERES HOMBRE MÁNDASELO A TODOS, PUES CADA HOMBRE TIENE CONTACTOS QUE SON MUJERES. O TAL VEZ CONOCEN A ALGUIEN AQUEJADA DE ESTOS SÍNTOMAS.

Sobre llibres i altres collonades

2009-03-11T16:09:27+01:00

L'amiga Uru m'ha volgut enganxar a una d'aquestes cadenes dites (no sé si adequadament) memes. Aquesta vegada parlant de llibres.

El cas es que el que es demana és parlar de deu llibres (és curiosa la fixació que tenim amb el sistema mètric decimal) que t'hagen agradat, i cinc que t'hagen desagradat. I fer seguir la pilota a sis persones més.

El significat de la parauleta meme vé a ser l'equivalent no físic del gen (gene en anglès), o siga, la unitat d'informació autoreplicativa que es capaç de sobreviure passant d'un element a un altre, i creant un corpus que es mantinga diguem que viu.

Dubte que aquest siga el cas, però, encara que no el passaré a ninguna altra persona, vull fer honor a la confiança que Uru ha depositat en mi.

Així que comence amb els llibres que més m'estime, i vull fer una aclaració, el títol correspon a l'idioma en què el vaig llegir per primera vegada (en el cas, bastant comú en que l'haja llegit més d'un cop)

El llibre de les terres verges. Rudyard Kipling. Me'l van regalar als dotze anys, com a premi del concurs de lectura i escriptura en català que feia Lo Rat Penat a València, quan encara ningú gosava negar la identitat entre català i valencià. Inclou el llibre de la Selva, i tota una sèrie de narracions, realment delicioses

El petit príncep. Saint Exupery. Aquest també va ser un regal-premi de Lo Rat Penat. L'he llegit també en francès, en espanyol i en anglès. Possiblement siga el llibre que més cops he llegit.

La interpretación de los sueños. Sigmund Freud. Aquest me'l va regalar un amic i company de preuniversitari en pagament d'unes classes particulars de matemàtiques, física i química, que li vaig donar l'estiu del 68. Jo pujava des del meu poble al seu en la meua mobilette.

El perro que ha visto a Dios. Dino Buzzati. Me'l vaig comprar a un quiosc a Granada quan baixava en tren a Almeria, el setembre del 68 pel meu primer treball com a educador a un col·legi menor. Llibre que he deixat i "perdut" vàries vegades. Ara el tinc dins d'una edició en català de 80 contes escollits.

Rayuela. Julio Cortázar. L'any 74 vaig entrar a treballar a un banc. M'enviaren a Galícia dos mesos per fer un curs pilot. És la primera novel·la llarga que vaig llegir. Abans havia llegit novel·les més o menys curtes com Crim i Càstig, 1984, Fahrenheit, etc. Em va descobrir Cortázar. Després vaig llegir Contrapunt de Huxley, una altra teoria de la novel·la igualment impressionant.

Dune. Frank Herbert. Una saga de ciència ficció, que encara no ha acabat, ja que està sent continuada pel seu fill. Realment els tres primers llibres són una meravella. Un món complet amb múltiples lectures, ecològiques, històriques, religioses. Malgrat que les continuacions no fan el pes, sóc incapaç de no llegir-les en quan són publicades.

Camí de sirga. Jesús Moncada. Una novel·la que em va arribar per casualitat, d'un autor per mi absolutament desconegut, i que em va deixar bocabadat. Amb un protagonista principal, el poble de Mequinensa, ofegat sota un pantà, que no només va desfer el poble (encara que n'hagen fet un de nou, no és el poble de sempre) sinó la vida tradicional del poble, la mineria i la baixada pel riu Ebre del carbó en els llauts. Cada dos anys, poc més o menys l'autor treia un nou llibre, fins que un dia em vaig enterar que havia mort. Mai no li ho perdonaré.

Gràcies per la propina. Ferran Torrent. Ferran, de prop del meu poble, el tigre de Sedaví, com li agradava dir-se, de quan els seus intents, a la mili, de fer boxa, ha escrit una sèrie de novel·letes, sense gaire importància, encara que de bon llegir. Però un dia es va despenjar amb aquesta, contada en to falsament autobiogràfic, però que per mi és la seua obra principal.

Fills de la mitja nit. Salman Rushdie. La seua gran obra. Deixeu-vos estar de versicles satànics, o fúria. Fills de la mitja nit és una obra total, màgica, imprescindible, sobre la independència de l'India.

El que recorda el cos. Shauna Singh Baldwin. També sobre la independència de l'Índia, però vista des de l'òptica d'una dona sikh. Hem de recordar que els sikh van ser els grans perdedors a l'independència, quan ho havien estat tot, eren els reis (els raja). Pot una dona trencar els prejudicis, (els principals els propis) i passar a ser qui salve l'home i la família? Per mí un altre llibre imprescindible.

I dits aquests, voldria fer menció d'uns altres tan importants com aquests, com, per exemple:

Pedro Páramo y El llano en llamas, de Juan Rulfo

L'evolució de la física d'Albert Einstein i Leopold Infeld

Orígens d'Amin Maalouf, de qui també aconselle Lleó l'africà

El nom de la rosa d'Umberto Eco

Diccionario Jázaro (ejemplar masculino) de Milorad Pavic

i tants, i tants, i tants...

Llibres que no m'han agradat:

El jardí dels set crepuscles. Miquel de Palol. Amb una prosa absolutamen alambicada i increïble, és un dels llibres que més m'ha costat de llegir. Pretenciós i bufat, em fa la impressió que Miquel de Palol és una patum i res més. De totes formes, he llegit crítiques boníssimes tant en català com en espanyol. Així que no em fe gaire cas.

Caballo de Troya. J.J. Benítez. És un dels escasíssims llibres que confese no haver pogut acabar de llegir. El primer, clar. Ja no m'he atrevit mai amb els següents, i crec que ja en van vuit.

El pèndul de Foucault. Umberto Eco. Igual que El nom de la rosa em va semblar genial, vaig patir d'allò més per acabar de llegir aquest tractat d'alquímia que em semblava a Fulcanelli i les seues catedrals, o a Goethe i la seua nit de Walpurgis, però amb bastant menys gràcia.

Exhortació als cocodrils. António Lobo Antunes. L'altre gran novel·lista portugués, segons ell mateix, clar. Perpètuament envejós de Saramago, les seues experimentacions amb el llenguatge i les novel·les em deixen molt fred. Ha estat proposat també al premi Nobel, per tant, segurament sóc jo l'equivocat, o he llegit el llibre que no devia. (Però els seus articles a El País, també em semblaven avorrits i plens d'enveja)

La vida, manual d'us. Georges Perec. Si els capítols de Rayuela eren fotos que hom podia ordenar a voluntat, i per tant, obtenir diferents històries, els capítols d'aquest llibre són les peces d'un trencaclosques gegantí, que hom pot ordenar només d'una forma, però que, com en tot trencaclosques, si no hi veus prèviament el model, fins que no hi haja una suficient acumulació de peces muntades, hom no comença a entreveure la imatge (la història) que està contant-se. La vaig llegir sencera. Però quan vaig començar a saber de què anava, ja estava molt cansat, i no la vaig gaudir.

Qualsevol nit pot sortir el sol. Dedicat a Odisea

2009-05-10T17:24:10+02:00

Perquè és una amiga.

Perquè ha passat una mala ratxa.

Perquè se n'està sortint.

Perquè s'ho mereix.

Perquè m'abelleix que la canti amb els seus fills.

Perquè vull, senzillament, perquè vull.

per Odisea que, malgrat tot, ha decidit continuar entre nosaltres

una cançó de Jaume Sisa,

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

(Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gulliver.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba-azul,
Frankenstein, i l'home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

A les dotze han arribat la fada bona i ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi.
I Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la caputxeta vermelleta, el llop ferotge, i el caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

CUALQUIER NOCHE PUEDE SALIR EL SOL

Hace una noche clara y tranquila, está la luna que da luz
los invitados van llegando y van llenando toda la casa
de colores y perfumes.
He aquí a Blancanieves, Pulgarcito, los tres cerditos,
el perro Snoopy y su secretario Emilio, y Sinbad,
Alí Babá y Gulliver.

Oh, Bienvenidos, pasad, pasad, haremos humo las tristezas,
mi casa es vuestra casa, si es que hay casas de nadie.

Hola Jaimito, y doña Urraca, Carpanta y Barba Azul,
Frankenstein, y el hombre lobo, y Drácula, y Tarzán,
la mona Chita y Peter Pan.
La señorita Marieta de l'ull viu viene con un soldado,
los Reyes de Oriente, Papá Noel, el Pato Donald y Pascual,
la Pepa linda y Superman.

Oh, Bienvenidos, pasad, pasad, haremos humo las tristezas,
mi casa es vuestra casa, si es que hay casas de nadie.

Buenas noches señor King Kong, señor Asterix y Taxi-Key,
Roberto Alcázar y Pedrín, el hombre del saco y Patufet,
señor Charlot, señor Obelix.
Pinocho viene con la Pelos cogidos del brazo,
y está la mujer que vende globos, la familia Ulises,
y el Capitán Trueno en patinete.

Oh, Bienvenidos, pasad, pasad, haremos humo las tristezas,
mi casa es vuestra casa, si es que hay casas de nadie.

A las doce han llegado el Hada buena y la Cenicienta,
Tom y Jerry, la bruja Calixta, Bamby y Moby Dick,
y la emperatriz Sissí.
Y Mortadelo, y Filemón, y Guillermo Brown, y Guillermo Tell,
Caperucita Roja, el Lobo Feroz, y el caganer,
Cocoliso y Popeye.

Oh, Bienvenidos, pasad, pasad, ahora ya no falta nadie,
o quizás sí, ya me doy cuenta, que quizás faltas tú.
También puedes venir, si quieres, te esperamos, hay sitio para todos,
el tiempo no cuenta, ni el espacio, cualquier noche puede salir el sol.

Felicitats Nekane. Molts anys i bons

2009-03-11T16:09:05+01:00

L'aniversari de Nekane em deixa en el compromís de regalar-li alguna cosa que li faça goig, que li agradi.

I vull recordar a tots que Nicky és Niké o Nijé, la deesa grega de la victòria

Així que he elegit dues cançons que contessin històries d'admiració i estimació a una dona lliure, mestra, eròtica, suggerent...

MOLTS ANYS I BONS, NEKANE

Una primera de Paolo Conte. LA GIARRETTIERA ROSA (la lligacama roja)

LA GIARRETTIERA ROSA

La donna dalle chiome nere

cammina innanzi a me

io seguo e guardo il belvedere

ondeggiar davanti a me.

Quand'ecco si alza un po’ di vento

La gonna balza su

è solo questione di un momento

ma non me la scordo più

La giarrettiera rosa

e chi l'ha vista ormai

con la mente più non riposa

pensa alla dolce cosa

la giarrettiera rosa

chi l’ha vista non la scorda più!…

la giarrettiera rosa

chi l’ha vista non la scorda più!…

Batte, batte forte il cuor

sul territorio dell'amor…

La giarrettiera rosa

e chi l'ha vista ormai

con la mente più non riposa

pensa alla dolce cosa

la giarrettiera rosa

chi l’ha vista non la scorda più!…

la giarrettiera rosa

chi l’ha vista non la scorda più!…

LA LIGA ROJA

La mujer de negra melena

camina frente a mí

yo la sigo y contemplo su culito

ondear frente a mis ojos.

Y cuando se alza el viento

la falda se levanta

es solo cuestión de un momento

pero ya no lo puedo olvidar

La liga roja

y quien la ha visto

con la mente ya no descansa

piensa en la dulce cosa

la liga roja

quien la ha visto no la olvida nunca

la liga roja

quien la ha visto no la olvida nunca

Late, late fuerte el corazón

sobre el territorio del amor

La liga roja...

I una segona d'Ovidi Montllor. HOMENATGE A TERESA

HOMENATGE A TERESA

Com un record d'infantesa

sempre recordaré

a la Teresa,

ballant el vals.

Potser fou l'últim fet

amb algú que estimés

abans que un bombardeig

la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem

i en un solar apartat

ens instruíem

al seu voltant.

Mig descabellonada

ens mostrava les cuixes

i ens donava lliçons

d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.

I que els reis de l'Orient

no existien.

Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor

com la cosa més preciosa

i bonica.

Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar

a cantar i a estimar.

D'això ella era

la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap

i un mocador negre al coll

i faldes llargues

i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,

i la mestra més volguda.

dels infants.

Ara de gran comprenc

tot el que per tu sent

i et llence un homenatge

als quatre vents.

Com un record d'infantesa

sempre et recordaré a tu,

Teresa,

ballant el vals.

HOMENAJE A TERESA

Como un recuerdo de infancia

siempre recordaré

a la Teresa

bailando el vals.

Quizá fue lo último que hizo

con alguien a quien amaba

antes de que un bombardeo

la volviese loca.

Todos los niños la seguíamos

y en un solar escondido

nos instruíamos

a su alrededor.

Con el pelo alborotado

nos mostraba los muslos

y nos daba lecciones

de anatomía.

Ella nos explicó de dónde veníamos

y que los reyes de oriente

no existían,

ni lobos, ni espíritus.

Nos hablaba del amor

como la cosa más preciosa

y bonita.

Sin pecado.

Nos enseñó a bailar

a cantar y a amar

de eso ella era

la que más sabía.

Con una flor en el pelo

y un pañuelo negro al cuello

y falda larga

y un cigarrillo.

Fuiste la burla de la gente

y la maestra más querida

de los niños.

Ahora de mayor comprendo

todo lo que por tí siento

y te lanzo un homenaje

a los cuatro vientos.

Como un recuerdo de infancia

siempre te recuerdo a tí,

Teresa,

bailando el vals.

Dedicat a l'anònim d'IP XX.XXX.XXX.XX

2008-12-14T23:47:07+01:00

Per al coneixement general.

Ahir vaig rebre dos comentaris al meu post anterior que passe a reproduir junt amb les meues respostes. Ni sé de quí es tracta, ni m'importa. Però, contra el meu costum, faig públic que esborraré qualsevol nou comentari que em faci, encara que fos demanant públic perdó.

***

Sospechoso desde el principio dijo

Pues me parece muy bien eso de la amnistia, pero que tal si empiezas por realizar tu mismo esa petición borrando cierto post totalmente fuera de lugar... ya sabes al que me refiero, si hombre, ese lleno de bonitas palabras que no parecen salidas de ti. ¿Era manipulación? Seria muy inteligente de tu parte.

30.10.2008 20:37

***

jpolinya dijo

Possiblement si l'anònim d'IP XX.XXX.XXX.XX es dignés dir-me de quin post parla, podríem discutir-ho.

Llevat de casos molt excepcionals, no solc renegar ni dels amics, ni d'allò que dic, en tot cas, ho matise.

Salut

30.10.2008 20:42

***

Sospechoso desde el principio dijo

El anónimo, que desea serlo por decisión de que el serlo le da no la desvergüenza, ni el valor, ni otras cosas que se puedan añadir, y si por que cree que esta comunidad es un juego de despropósitos, lleno de poses, palabras vacías, redichos, y mucho salva patria, amen de aburrimiento, en realidad le da lo mismo tu posición, es ya suficiente con la contestación para que quede claro tu pensamiento. Sabes perfectamente a que post me estoy refiriendo. Tres idiomas utilizas para que quede claro tu defensa. Mira... recientemente en esta comunidad hubo un, digamos 'perdida de papeles', y no me estoy refiriendo ahora al anterior post, habeis estado defendiendo a una persona, muy peculiar el, que en mi blog me llamo fascista, ¿sabes el motivo? pues un poema visual "Como ultima palabra" en la que aparecía una pistola que disparaba esas palabras. Solo la ignorancia, y las poses de salva patrias llevan a estos derroteros.

Saludos.

30.10.2008 21:18

***

jpolinya dijo

Última aportació a aquest inútil debat.

Dubte molt, infecte més que suspecte, anònim XX.XXX.XXX.XX que meresques el qualificatiu de feixista. Amb els teus dos comentaris no tinc prou per escatir-ho. Ni em ve de grat esbrinar-ho.
Sí, previsiblement, el de capdecony i torracollons.

Barreges la meua defensa d'una amiga mesquinament atacada per qui, segurament caldria que visités un psiquiatra, amb la meua oposició a la censura, sempre inútil, i els càstigs desproporcionats.

Que et bombin, nano (o nana, que tot podria ser)

No ets benvingut.

31.10.2008 08:34

Res no és mesquí. Un regal per Manolo Salas

2009-07-25T15:44:07+02:00

L'amic Manolo m'ha fet un regal preciós, la cançó Res no és mesquí, de Salvat Papasseit, en la versió de Joan Manuel Serrat, i cantada no sé exactament per quina xica.

Vull tornar-li el regal, amb la versió d'Ovidi Montllor, qui, si com a cantant era bo, com a rapsoda era molt millor.

RES NO ÉS MESQUÍ

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda
ni és fosca l'aventura de la nit
i la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí
i tot ric com el vi i la galta colrada
i l'onada del mar sempre riu
Primavera d'hivern, primavera d'estiu
i tot és primavera:
i tota fulla verda, eternament.

Res no és mesquí
perquè els dies no passen
i no arriba la mort, ni si l'heu demanada
i si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

NADA ES MEZQUINO

Nada es mezquino
ni hora alguna es agreste
ni oscura es la ventura de la noche.
Y claro es el rocío
cuando amanece el sol y se aoja
y tiene deseos del baño:
que se deslumbra el lecho de toda cosa creada.

Nada es mezquino
y todo rico como el vino y la roja mejilla
Y la ola del mar siempre ríe
Primavera de invierno, primavera de estío
Y todo es primavera:
y las hojas eternamente verdes.

Nada es mezquino,
pues no pasan los días
y no llega la muerte ni aunque la hayáis llamado
Y si la habéis llamado os disimula un hoyo
porque para renacer necesitáis morir.
Y nunca somos llanto,
sino fina sonrisa
que se dispersa como gajos de naranja.

Nada es mezquino
pues canta la canción de cualquier cosa
-Hoy mañana y ayer
las rosas se deshojarán
y la virgen más joven, tendrá leche en los senos.

Per què no una amnistia mútua en aquesta comunitat?

2008-11-14T15:55:11+01:00

I vull que consti que no dic perdó, perquè no crec que els castigats, o al menys molts d'ells tinguessin cap motiu per ser-ho.

Dic mútua amnistia, oblit, per totes dues bandes.

Amb el compromís dels censors de no tornar a fer l'ase tal com han fet, esborrant blocs, i penalitzant indiscriminadament, confonent justos i pecadors, tot creient ser els amos quan no són més que els administradors d'un sistema.

Amb el compromís dels blocaires de no incórrer en desproporcionats atacs personals i personalitzats, respectant unes normes d'educació mínimes i un laisser faire, laisser passer que, de vegades, poques, és cert, trobe a faltar.

Des d'aquí demane que s'aixequi immediatament qualsevol càstig que encara resti per aixecar, i que, un cop fet això, els administradors se n'obliden de la seua tasca de censors, inútil sempre, i ens facin costat en les nostres peticions de millora de la plataforma. Que això sí que resulta important i just i necessari.

Salut

PS. TOT EL MEU RECOLZAMENT A RAUXA-CRISTINA

¿Por qué no una amnistía mutua en esta comunidad?

Y quiero que conste que no digo perdón, porque no creo que los castigados, o al menos muchos de ellos tuviesen ningún motivo para serlo.

Digo mutua amnistía, olvido, por ambas partes.

Con el compromiso de los censores de no volver a hacer el burro como han hecho, borrando blogs, y penalizando indiscriminadamente, confundiendo justos y pecadores, pensando ser los amos cuando no son más que los administradores de un sistema.

Con el compromiso de los blogueros de no incurrir en desproporcionados ataques personales y personalizados, respetando unas normas de educación mínimas y un laisser faire, laisser passer que, a veces, pocas, es cierto, echo en falta.

Desde aquí pido que se levante inmediatamente cualquier castigo que todavía quede por levantar, y que, una vez hecho ésto, los administradores se olviden de su labor de censores, inútil siempre, y nos apoyen en nuestras peticiones de mejora de la plataforma. Que eso sí que es importante y justo y necesario.

Salut

PS TODO MI APOYO A RAUXA-CRISTINA

Cançó 7ª en colors. Dedicada als amics de la comunitat i, especialment, a Nekane

2009-03-11T16:10:37+01:00

Divendres passat vaig pujar un vídeo de Pau Riba amb una versió de la seua cançó L'home estàtic. No era la meua versió preferida, així que la torne a pujar en la versió original del disc Diòptria, pel qui la vulgui escoltar de nou.

Però avui voldria oferi-vos-en una altra del mateix disc, La Cançó 7ª en colors.

Per mí una mostra de com, quan hom s'accepta tal com és, a cada moment de la seua vida, sense importar gens allò que les circunstàncies porten, pot no solament ser feliç, sinó inclús, estar-hi orgullós, i dir-nos a tots "quina enveja, oh, quina enveja em tens"

Espere i confie que us agraden

CANÇÓ 7a EN COLORS

Ha plogut sobre el meu cap

i ha crescut herba molt fresca

he sortit a passejar

la testa florida i verda

perquè també s'hi han fet flors

com si jo fos una gerra

després ha sortit el sol

i he sentit olor de terra

Fixa't jo quin cap més verd

quina enveja, quina enveja!

papallones i ocellets

s'hi posen i les abelles

Fixa't jo quin cap més verd

quina enveja, quina enveja!

El vent m'ha dut grans de blat

i com que ja és primavera

les espigues s'han llevat

per damunt dels brins de l'herba

i han cobert les flors del foc

car també han crescut roselles

i per fer-me un cap tot d'or

el sol m'ha pansit la gespa.

Fixa't jo quin cap més groc

quina enveja, quina enveja!

papallones i ocellots

s'hi posen i les abelles

Fixa't jo quin cap més groc

quina enveja, quina enveja!

III

L'estiu m'ha dut la calor

i ha arribat el temps de sega

he anat a cal segador

-vinc perquè em segueu la testa

podeu segar tot el blat

però per res ni una rosella!

i he sortit al carrer gran

amb la testa ben vermella

Fixa't jo quin cap vermell

quina enveja, quina enveja!

papallones i grans ocells

s'hi posen i les abelles

Fixa't jo quin cap vermell

quina enveja, quina enveja!

oh, quina enveja em tens

Les roselles s'han pansit

la tardor no té donzelles

i els meus cabells blancs i fins

m'han omplert de nou la testa

l'hivern m'ha cobert de neu

m'ha robat les flors i l'herba

i el fred m'ha fet presoner

amb el cap blanc com la pedra.

Fixa't jo quin cap més blanc

quina enveja, quina enveja!

ni papallones ni ocells

s'hi posen ni les abelles

On és la pluja on és?

On és el blat, on és l'herba?

On és la pluja, on és?

on és, on és, on és?

on és la pluja, on és?

CANCION 7ª EN COLORES

Ha llovido sobre mi cabeza

Y ha crecido hierba muy fresca

He salido a pasear

La testa florida y verde

Porque también han crecido flores

Como si yo fuera una maceta

Después ha salido el sol

Y he sentido olor a tierra

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más verde!

¡Qué envidia!,¡ qué envidia!

Mariposas y pajaritos

Se posan y las abejas

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más verde!

¡Qué envidia!,¡ qué envidia!

El viento me ha traído granos de trigo

Y como ya es primavera

Las espigas se han levantado

Por sobre las briznas de hierba

Y han cubierto las flores del fuego

Porque también han crecido amapolas

Y para dorarme totalmente la cabeza

El sol me ha agostado el césped.

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más amarilla!

¡Qué envidia!, ¡qué envidia!

Mariposas y pajarracos

Se posan y las abejas

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más amarilla!

¡Qué envidia!, ¡qué envidia!

III

El verano me ha traído el calor

Y ha llegado el tiempo de siega

He ido a casa del segador

-Vengo para que me seguéis la testa

Podéis segar todo el trigo

Pero, ¡de ningún modo una amapola!

Y he salido a la calle grande

Con la testa muy roja

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más roja!

¡Qué envidia! ¡qué envidia!

Mariposas y grandes pájaros

Se posan y las abejas

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más roja!

¡Qué envidia! ¡qué envidia!

Oh, qué envidia me tienes!

Las amapolas se han mustiado

El otoño no tiene doncellas

Y mis cabellos blancos y finos

Han llenado de nuevo mi cabeza

El invierno me ha cubierto de nieve

Me ha robado las flores y la hierba

Y el invierno me ha hecho prisionero

Con la cabeza blanca como una piedra

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más blanca!

¡Qué envidia! ¡qué envidia!

Ni mariposas ni pájaros

Se posan, ni las abejas

¿Dónde está la lluvia, dónde?

¿Dónde el trigo?, ¿dónde la yerba?

¿Dónde está la lluvia, dónde?

¿Dónde está la lluvia, dónde está?

¿Dónde, dónde, dónde?

¿Dónde está la lluvia, dónde?