Leyendas de la Guerra Civil

Les bombes continuaven caient per sobre. Els esclats eren continus però ja hi estava acostumat. Aprofitant la meva posició privilegiada vaig perdre un minut en mirar les cares que em rodejaven, que diferents a les de fa 2 anys! Les cares de pànic i els crits havien deixat pas al silenci i la frustració. Tots hi eren conscients, els nacionals segurament entrarien al dia següent a la ciutat per la diagonal. Potser era l’última nit de bombardeig però ningú mostrava signes d’alegria. Tres an...