MARC RIERA

-Acariciar d'amagat la primera fotografia que vas tenir d'una noia i veure els anys en el marc.

- Pensar les paraules que més t'agrada sentir, després les que menys t'agrada que et diguin i dir el que vulguis...

- Decorar tota l'habitació que has deixat buida de casa els teus pares amb els vinils que ells escoltaven, il-luminar-la amb llums de neó, convidar-los i que es queixin els de la discoteca de sota.

Marc Riera Margarit

Que estigui lluny
la llunyania,
que els avions
facin volar les carícies,
que no s'adormi el dia
i la nit sigui la veu de les teves notícies.

Que siguin
més curtes les carreteres,
que s'allarguin i les abraçades
en les esperes de les meves tornades.

Marc Riera

Hi han vegades que les paraules es bloquegen,
els llavis es queden tremolant,
les lletres no aconsegueixen unir-se,
i les frases precises queden més lluny que mai.

La boca es queda seca, només hi ha silenci,
les paraules són transparents,
i la llengua és el petó entre dos lletres,
el punt i a part d'una conversa que neix.

Marc Riera

M’he llevat pensant que en el lloc on vull anar
Ja he fet tard, ja s’ha fet fosc i jo estic en un mati
Que no té llum ni hores per endavant,
Només minuts de somnis que s’han quedat enrere.

Marc Riera Margarit

Laberint de sentiments,
somriures del passat,
records de plors,
la saviesa dels paisatges traçats.

Marc Riera Margarit

La seva solitud es diu passió,
la seva llibreta, papers de poemes,
el seu dia, una copa per beure,
la seva nit, un vestit per despullar.

Marc Riera

Podríem fotografiar tots els carrers que ens agraden més de la ciutat, fem fotocopies i les pengem a les habitacions dels amics més mandrosos per quant els faci mandra anar a donar un vol.

Marc Riera

A l'hivern i tot el viatge menjant gelat, concretament 3 cucurutxos.

Només ella sap capitanejar la suavitat que mou la llengua a desfer el gelat. Penso que voldria ser el gelat, ella, imagino que pensa com ho penso, i em mira, tot el viatge, com si no hi hagués més paisatge que el recorregut del gelat i una mirada.

Sensual, molt sensual. Tanco el ulls mirant-la. I somio com el tren es converteix en una habitació fosca dalt d'un edifici amb vistes a tot el port de la ciutat. I la samarreta negre que porta es converteix amb un vestit llarg de nit, amb el mateix escot, insinuant els mugrons, marcats, quasi a punt de sortir del teixit, però guardant la insinuació. I segueix llepant...

Llepant un gelat cada vegada més infinit, un gelat cada vegada més calent, i les meves mans glaçades a punt d'estendre-les per compartir el gelat.
Però amb mantenc amb els ulls tancats i l'imaginació oberta només als seus llavis.

I arriba la pròxima estació, i el gelat s'acaba i es desfà com una il-lusió que ja no pot tastar la seva saliva...

Marc Riera

Una noia mira com miro els culs, els escots, els pits que sobresurten d'una samarreta ajustada, les faldilles curtes, les ungles, les mitges de reixa, els dits entre els cabells, els dits entre els llibres, les cames creuades, els llavis amb un xupa xups, amb i una ampolla de litre i mig, les sabates de tacó que toquen amb el meu seient, una adolescent que es pinta es repassa els llavis, una altra que es recull els cabells, la que es posa bé els sostens, la que no s'adona que se li veu l tanga vermell, la que es puja els pantalons perquè no li miri més, la que entra corrents al tren i li surten els pits entre la brusa, la que envia un sms picant que puc llegir des del meu seient, el que imagino rebre,

I la noia que mira com miro, a través dels meus ulls aconsegueix multiplicar la sensualitat de les imatges que jo intento retenir i s'excita, tant, que quan surto de tren em proposa escriure una llista amb totes les imatges que puguem recordar. Després em proposa que les portem a la pràctica...

Marc Riera Margarit

Hi han dies que l'asfalt et crema els peus,
que la ciutat és una habitació fosca,
que els carrers tots són sense sortida
i que els minuts són punyals que es van sumant.

Hi han dies, existeixen, i això és el més important,
que hi siguin, perquè sinó hi han dies grisos
tampoc podríem diferenciar dels que portem llum
fins i tot al túnel més fosc del tren més llunyà.

Marc Riera