MARC RIERA

Odio la dramatització, la filosofia barata de sobre taula. Moltes vegades parlem massa, i no es tracte de pensar el que diem, és una qüestió de comunicació amb un mateix.

Quan enmig d'un sopar surten els temes profunds que sabem tots quin són, jo callo. I no és que no tingui res a dir-hi, però és que el que realment penso m'és molt díficil de trobar les paraules concretes perquè sigui entès tal i com jo ho entenc. No em sé comunicar tant bé, però és que tampoc ho vull. Els meus pensament sobre alguns temes són meus i només vull que siguin meus.
Hi ha molta gent que no, que no els hi costa res despullar-se i ensenyar la seva visió de tot plegat.
Perdoni'n, però a mi, en un sopar, m'agrada més riure, passar-ho bé. Si per naturalesa, apareix un d'aquests temes tant delicats, és clar que han de ser tractats, i desen-mascarar i estripar-los, però sempre amb respecte, amb una certa distància i amb les orelles ben obertes per aprendre.
És important saber que es vol deixar escrit, però més important és saber el que estàs escrivint.

I com que per naturalesa ara mateix estic en un moment on, per circumstàncies, m'ha aparegut una sensació vital, m'he sincerat:

M'agrada notar que porto una vida endavant, i si no ens adonem és perquè potser no l'estem portant endavant, potser en hem aturat i no avancem, i ja no vull pensar quan anem enrrere. Tots alguna vegada ens em quedat aturats i hem anat enrrera, però cal saber quan no avances per alertar les teves energies i que aquestes es posin a caminar endavant.

Avui he tingut un dia difícil d'explicar perquè realment he fet coses emocionants, molts coses emocionants, moltes coses emocionants al mateix temps.
Quan s'ha fet de nit i el cansament m'ha fet notar el plaer de sentir que encara em queden forces per explicar algunes coses, he sentit que porto una vida endavant, i això que sembla tant lògic, tant "és clar que sí", no ho és tant. No diré que veig a molta gent sense vida a la vida (que tristament cada vegada en veig a més), però m'agrada aturar-me a notar com l'esforç per tot té les seves recompenses, que són les de somiar despert, la de portar una vida endavant...

Marc Riera