MARC RIERA

Al tren, em fixo amb una noia que beu aigua d'una ampolla de litre i mig. Té molta sed i miro el contacte dels seus llavis amb l'ampolla. El contacte del plàstic amb la boca tan tendre que em deixa veure la noia, em fa pensar amb els morreigs. Està destinant la mateixa sensualitat a una ampolla de plàstic que a una persona, i això és i no és greu. Potser el més greu és que ens pensem que tenim alguna cosa més amb la persona que NOMÉS ens morreigem en una discoteca, o potser no és tant greu i dins el cos es desperta unes àncies pasionals que són les que fan que creixi el desig per començar a ajuntar cos a cos.

Trobo absurda la importància desmesurada d'un simple petó, i trobo absurd no donar-li importància.

Si demà la trobo al mateix camí, li diré que tinc sed dels seus llavis, OJALÀ em contesti com l'ampolla.

Marc Riera