83.46.224.222 4246 2007-11-16T20:16:34Z 181673 Hola Marc, i visca els metges! els conductors d'autobusos! les caixeres dels supermercats! i totes les persones que ens fan més fàcil la vida... no cal que et digui que estic amb tot el que dius... cada dia em dedico més a observar en què treballen les persones i penso que la seva feina és insustituible i molt necessària i em fa dubtar i pensar que si tornés a nèixer faria un treball que ajudés a altres persones a viure millor. A vegades també em donen ganes d'abandonar i fer una feina més... humana, real. El món dels mitjans de comunicació és una selva i has de ser molt fort per aguantar la presió... i crec que arriba un moment que qüestiones què és el estàs fent... laboral i personalment amb els teus ideals. És difícil tot aquest tema, però crec també que podem donar un gir i dins d'aquest món desenvolupar una mirada que estigui més aprop de la vida real. Salutacions. Anónimo 57990 1 0 1 3580 201.226.25.137 4246 2007-11-16T20:59:56Z 181750 Sempre podem trobar algun professional que de la seva feina fa un art. El poble pot sortir beneficiat però mes a mes, agraït. I crec que aquest punt es sempre el fa que es pugui distingir entre el que va a fer les horetes o el que va a treballar. Desgraciadament, no sempre es això. La resta que exposes, estic d’acord, amb tu. Però sempre he cregut que quan una persona fa quelcom que no li agrada, ami es pot tenir un resultat positiu de la seva tasca. Si mes no, mai podria sobresortir la seva feina, per damunt de un altre a qui li apassiones el que feia. Lo mes raonable i noble es sempre lluitar per allò que vols fer. Rendibilitats a banda, es clar. Una abraçada. Anónimo 57990 1 0 1 5480 85.58.27.42 4246 2007-11-17T08:49:11Z 182241 Hola, Personalment crec que la persona més feliç és aquella que fà la feina que li agrada. De vegades pots pensar que els diners t'ajudaran molt, i hauries de ser metge, arquitecte, etc. Jo coneixia a un escombraire que treballava des de les 4 del matí fins a les 10 del matí, de dilluns a divendres, quan anava a l'escola. L'home sempre anava cantant pels puestos i era molt divertit i amable. Va morir fa molts anys a conseqüència d'una bronquitis pel fred dels matins quan tenia 64 anys. Encara i així la seva companya que el va començar a substituir que anava amb ell a l'ambulància quan va morir, em va comentar que no parava de fer acudits de camí a l'hospital. Des de llavors, no he trobat mai a ningú que fes la seva feina amb tanta dedicacio. Visca els escombriaries! Visca els paletes! Visca els torners! Etc, etc. Montoro 57990 1 0 1 89.129.184.54 4246 2007-12-01T07:44:46Z 206881 Estic d’acord amb tu en que totes les professions tenen la seva importància. Però, no hauríem de confondre entre la dignitat i la responsabilitat d’una professió vers a la societat. Totes les professions son dignes en el moment en que es desenvolupen amb llibertat, però esta clar que hi ha professions més o menys importants segons el grau en que interactuen amb la societat. Amb això vull dir que podem considerar totes les professions com a dignes però no totes tenen la mateixa importància en relació al desenvolupament de la societat. No entenc com dedicant-te al món de la comunicació audiovisual no entens l’abast social que te aquesta professió, crec que hauries de donar-li més importància. Avui dia hi ha una forta relació entre la forma de donar la informació a la gent (diaris, programació de televisió, Internet, espectacles...) y el desenvolupament de la societat. Una cosa Marc, que es això de parlar d’un mateix en tercera persona y fer-se “autobombo” (...un creatiu amb majúscules) al teu perfil del blog. Mmmm... aixó dels fums... Montoro, estic d’acord amb tu, tots hauríem d’aprendre d’aquest home. Salutacions Júlia 57990 1 0 1 62.57.190.65 4246 2008-11-17T22:34:54Z 875049 Visca les prostitutes, els forners, els escombriaires, els jardiners,... i la mare que els va parir Lluis 57990 1 0 1